dimecres, 15 de desembre del 2021

Nit de lluna plena, somnis d’envelat

CULTURA

CANTAUTOR - 11 desembre 2021 2.00 h

MIRADOR

Joan Isaac abraça Ramon Muntaner en l’homenatge que se li va retre el febrer del 2018 JUAN MIGUEL MORALES.

Només per aquell “avui m’heu fet feliç, molt feliç” que vas dir a l’escenari quan vas pujar a abraçar-nos, va valer la pena

JOAN ISAAC - CANTAUTOR

Eren les dues pas­sa­des, Pere Camps i jo havíem que­dat amb tu per dinar al res­tau­rant Pitarra del car­rer Avinyó, un clàssic que crec que ja ha des­a­pa­re­gut, com tants altres en aquesta Bar­ce­lona sense memòria. Vas arri­bar vint minuts tard per culpa d’una reunió d’última hora no pre­vista a l’SGAE. Estic segur que devies pen­sar que, en aquell dinar, et dema­naríem alguna ajuda econòmica per tirar enda­vant algun pro­jecte del Bar­na­sants o alguna cosa simi­lar. Jo por­tava a les mans un petit dos­sier en què havia escrit un títol: Cançó de car­rer. Abans del pri­mer plat, te’l vaig donar perquè el fulle­ges­sis i, sense dir res, et vas fon­dre en una abraçada immensa amb nosal­tres dos. Amb els ulls plo­ro­sos, em vas donar les gràcies per haver donat forma a un espec­ta­cle que feia temps que em vol­tava pel cap. Si aquest país pot estar orgullós d’alguna cosa, és de la falta de memòria amb els seus artis­tes. Saps, Ramon? Sem­pre he admi­rat l’obra que vas dei­xar can­tada, i mal­grat que en aquells temps en què tu i jo començàvem a can­tar algú va voler crear una riva­li­tat entre nosal­tres, sem­pre ens vam res­pec­tar mútua­ment.

Ens van eti­que­tar com la “Novíssima Cançó”. Érem tu, jo, la Marina i el grup Coses, una gene­ració a cavall entre el fran­quisme i la democràcia que havíem reco­llit el tes­ti­moni dels nos­tres mes­tres, el Lluís, la Maria del Mar, el Rai­mon, el Joan Manuel, l’Ovidi, el Quico..., i a poc a poc vam començar a cami­nar pels camins de la Cançó. Sem­pre he pen­sat que la nos­tra va ser la gene­ració de l’esforç. Marxàvem de casa amb els cot­xes car­re­gats amb els “equips de veus” –així es deien–, arribàvem als pobles, des­car­regàvem, muntàvem, cantàvem, des­muntàvem i tornàvem a casa molt tard, can­sats però feliços que els nos­tres som­nis es fes­sin a poc a poc rea­li­tat.

Eren temps en què la gent dels pobles era el tei­xit popu­lar que man­te­nia viva la flama de la Cançó. Engan­xa­ven els car­tells, talla­ven les entra­des, mun­ta­ven l’esce­nari i ens paga­ven el que podien. Aquell nos­tre somni es va anar con­su­mint a poc a poc amb l’arri­bada de la democràcia i es començaven a escol­tar veus que dub­ta­ven de la con­tinuïtat de la Cançó amb l’argu­ment que ja no era necessària en temps de democràcia. Més tard, uns anys després, tu i jo vam dei­xar l’ofici, can­sats de la poca reper­cussió que tenien els nos­tres tre­balls i de l’oblit interes­sat de certs polítics i dels mit­jans de comu­ni­cació que domi­na­ven.

Era un dis­sabte de febrer al Tea­tre Joven­tut de l’Hos­pi­ta­let, a les cinc de la tarda. Esta­ven con­vo­cats tots els artis­tes per a l’assaig del teu home­natge; jo estava nerviós i impa­ci­ent, com sem­pre, perquè es feia rea­li­tat un pro­jecte que havia pen­sat minu­ci­o­sa­ment i volia que sortís per­fecte pel res­pecte que sem­pre t’he tin­gut. A poc a poc, hi arri­ba­ven els artis­tes. El pri­mer, Joan Manuel Ser­rat. Eren artis­tes de diver­ses gene­ra­ci­ons que ho van dei­xar tot aque­lla nit a l’esce­nari del Joven­tut. Alguns des­co­nei­xien la teva obra, però tots van donar el millor d’ells matei­xos. I al final, sol i en silenci al meu came­rino, vaig plo­rar d’emoció i de la tensió acu­mu­lada. Només per aquell “avui m’heu fet feliç, molt feliç” que vas dir a l’esce­nari quan vas pujar a abraçar-nos, va valer la pena aque­lla nit de lluna plena i som­nis d’enve­lat. Bon viatge, esti­mat.

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2070257-nit-de-lluna-plena-somnis-d-envelat.html



divendres, 10 de desembre del 2021

7 Pecats Capitals

 

Per Joan Alcaraz, periodista i escriptor

Títol: 7 pecats capitals

Format: Llibre CD

Contingut: Cançons de Joan Isaac il·lustrades per Daniel Sesé

Lletres i músiques: Joan Isaac, excepte la música de La litúrgia de l’os, que és de Daniel Sesé.

Poemes de: Vicent Andrés Estellés, Maria Mercè Marçal, Luis Eduardo Aute, Pere Quart, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Ángel González i Montserrat Abelló.

Intèrpret: Joan Isaac

Piano i arranjaments: Antoni Olaf-Sabater

Edició: Llibres del segle

Lloc i data: Girona, gener del 2021

 

El meu comentari

El ciutadà Joan Isaac Vilaplana i Comín -conegut artísticament com a Joan Isaac- és un dels cantants i autors en català de trajectòria més sòlida i àmpliament present en l’imaginari de diverses generacions. Artífex, en la seva primera etapa, de l’emblemàtic tema A Margalida, dedicat a la que fou companya del mític i malaguanyat Salvador Puig Antich, a mi la cançó em toca de prop per dos motius: per la seva qualitat indubtable i també perquè, arran de l’afusellament d’aquell jove anarquista i antifranquista, vaig anar a parar, el març del 1974, a l’encara avui odiosa comissaria de la Via Laietana barcelonina, per sort sense massa danys…

Però Joan Isaac, amb el temps, ha sabut projectar-se molt més enllà de l’emblemàtica cançó. Jo l’he anat seguint de prop sobretot a partir de finals del segle XX, quan l’any 1999 vaig entrevistar-lo per al setmanari El Temps. La refosa d’aquesta entrevista amb una altra que li faria per al web Cantautors.cat s’integraria, el 2011, en el recull de 15 converses que, sota el títol d’A foc lent, vaig publicar a les vilanovines El Cep i la Nansa Edicions.

La tradició francesa i la italiana

Isaac és un artista de registres ben diversos, provinents de més d’una tradició musical, sobretot la francesa -Brel, Aznavour- i la italiana, amb interessants connexions que l’han dut fins i tot a publicar un disc que inclou suggestives cançons de bons artistes del país mediterrani i transalpí. Però també ha sabut acostar-se a la tradició hispànica a través de l’amistat i la col·laboració amb el gran i enyorat Luis Eduardo Aute, o de versions de dos autèntics monstres cubans com són Pablo Milanés i Silvio Rodríguez, del mestre brasiler Chico Buarque o d’un mexicà també interessant i entre nosaltres menys conegut, Alejandro Filio. Sense deixar de banda els temes d’un andalús amb la personalitat de Joaquín Sabina o d’un canari amb la singularitat de Pedro Guerra.

Em plau dir, en aquest sentit, que el Joan és molt bon cantant dels seus temes propis -ben lògic-, però també ben bon intèrpret dels temes d’altri, la qual cosa no és tan freqüent. L’he escoltat prou com per poder-ho afirmar amb rotunditat, i garantir, doncs, que no decep en aquest paper de transmissor -amb talent genuí- del talent dels altres.

Transgressions ben positives

Ara, Joan Isaac ens presenta un dels seus treballs al meu entendre més rodons, en el sentit de més compactes, perquè és difícil destacar quins són els temes més bons, ja que tots ho són, o gairebé. M’estic referint al disc-CD 7 pecats capitals, sobre el qual Antoni Batista, en el pròleg, apunta que l’artista d’Esplugues de Llobregat “ens ensenya el costat bo de transgressions que mai no haurien d’haver existit, perquè mai no hauria d’haver estat prohibit l’ús responsable del plaer”.

A l’artista l’acompanya un piano, el d’Antoni Olaf-Sabater -autor també dels arranjaments- que té, com tantes vegades en aquest gran instrument -per intensitat i presència- vida pròpia en totes les seves possibilitats expressives.       

I il·lustra l’obra -també d’una manera colorista, intensa i plaent- un dissenyador i igualment músic, Daniel Sesé, que fa de 7 pecats capitals un delitós objecte de desig, tal com es correspon al seu títol i a la seva temàtica. El llibre-CD inclou poemes de Vicent Andrés Estellés, Maria Mercè Marçal, Luis Eduardo Aute, Pere Quart, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Ángel González i Montserrat Abelló. 

El llibre-CD

Precisament, ara que ha tornat, a la manera vintage, l’LP -no serà per mi, precisament-, vull assenyalar les bones possibilitats expressives i de continguts del format llibre-CD. El trobo ideal per a difondre poemes musicats, o fins i tot petites proses, o narracions breus inspirades en cançons. A mi m’agrada molt, i crec que té recorregut. Com en el cas d’aquests pecats capitals que, pecant pecant, ens inciten al plaer, al desig i, si cal, a la desmesura.

https://gaudirlacultura.com/2021/12/07/7-pecats-capitals/