dilluns, 2 d’abril de 2018

JOAN ISAAC. Cançons de les revoltes del 68



Joan Isaac "Cançons de les Revoltes del 68" se celebrarà al Teatre Joventut el pròxim dissabte 7 d'abril de 2018 a les 20:00 h.


Les revoltes del 68 van ser allò més proper a una insurrecció global des del fi de la II Guerra Mundial, i els protagonistes fonamentals van ser els joves, especialment els universitaris.
D’aquestes revoltes, segurament les més icòniques són l’anomenada Primavera de Praga o el maig francès, però en major o menor intensitat van recórrer el planeta, des de les grans manifestacions contra la guerra del Vietnam fins la matança a la plaça de Tlatelolco a Mèxic, passant per les manifestacions universitàries antifranquistes, fins i tot, podrien considerar part d’aquesta onada contra l’estatus quo, la no menys famosa tardor calenta italiana de l’any 1969.
Van esser mobilitzacions amb un fort contingut autogestionari, que posaven en solfa, no només les estructures de representació política i social imperants, sinó especialment, la moral dominant,  el sistema de valors del conservadorisme;  proposant, i practicant, uns valors alternatius, que serien la llavor de l’alliberament personal, del canvi de mentalitat.
El pacifisme, l’ecologisme, i especialment el feminisme van passar a primer pla i ja formarien part indestriable de qualsevol proposta política progressista.
Aquestes revoltes van tenir i inspirar una banda sonora imprescindible. Són les cançons de les revoltes del 68.
(Pere Camps. *Idea original de Pere Camps i Sergio Sacci)

Amb: Jordi Batiste, Sílvia Comes, Marta Gómez, Ross Harper Stewart, Joan Isaac, Alessio Lega, Luz Murá, Yannis Papaioannou, Miquel Pujadó, Corentin Sauvetre i Wayne Scott

dilluns, 26 de març de 2018

Ni un segon d’humanitat


Aquest matí al Parlament, de tots els catalans, com no es cansen de repetir els partits unionistes, s’ha produït una imatge esfereïdora des del meu punt de vista.
Desprès d’una intervenció on s'ha demanat escalf i solidaritat amb les famílies dels polítics empresonats, un emocionat aplaudiment ha sorgit espontaneament del hemicicle. La meitat unionista còmplice dels empresonaments, ha donat l’esquena a les famílies, i fins i tot alguns ignorant aquest immens dolor consultaven cínicament els seus telèfons mòbils. La feina dels polítics substancialment consisteix en estar al servei de la gent, de la gent que treballa , que construeix amb el seu esforç el benestar de la societat més enllá de quines siguin les seves ideologies, de la gent que lluita i que també pateix. Aquest gest insultant e inhumà dels partits unionistes aquest matí només demostra la grandíssima inhumanitat que s'ha instal·lat en aquest món que va a la deriva. La veritable democràcia consisteix en respectar a tothom i també el dolor d'aquestes famílies destruïdes, i la solidaritat en aquests moments dolorosos es senzillament imprescindible. On és la humanitat Sra Arrimades, Sr Albiol ,Sr Iceta...?. O és que aquestes famílies no són de tots els catalans..? Vostès des de la seva inhumanitat , avui han demostrat que l' únic interès que tenen en política és el poder pel poder .I no els hi parla un independentiste covençut, si no que els hi parla un ésser humà que encara creu que per damunt de tot estar la humanitat. Algun dia patiran a les seves pròpies carns aquest despreci i llavors no es queixin.

JOAN ISAAC
24 de març de 2018