dimecres, 6 de desembre de 2017

El festival Barnasants porta a Brussel·les una jornada "per la llibertat i contra la repressió"

El festival Barnasants portarà dissabte que ve a Brussel·les (Bèlgica) l’espectacle Cançó d’Autor per la Llibertat i contra la Repressió que es farà al centre cultural Les Riches-Claires (carrer dels Riches Claires 24, Brussel·les). 
Hi actuaran els cantants Joan Isaac, Joanjo Bosk i el grup les Kol·lontai (Montse Castellà, Sílvia Comes, Meritxell Gené i Ivette Nadal).


diumenge, 3 de desembre de 2017

PREGÓ, FESTA MAJOR ESQUERRA DE L'EIXAMPLE, PRESÓ MODEL 29/09/2017

Latzar de la vida m'ha lligat indefectiblement a aquest lloc. Aquestes parets, aquestes cel·les, han estat testimoni de vides escapçades, d'un patiment infinit.
Són necessàries les presons? Aquesta és una pregunta que m'he fet sovint i encara no n'he trobat la resposta. Curiosament,  a les societats europees més avançades, com ara Holanda i Suècia, les presons estan buides per falta de presos. En aquestes societats democràtiques, gràcies a les polítiques d'equilibri social i a la contínua inversió en el benestar de la seva població, s'ha aconseguit que la delinqüència hagi caigut a uns nivells quasi residuals.
Crec que la Cultura és fonamental en la construcció duna societat lliure de presons. L'accés lliure a la cultura és la millor arma que tenim els humans per acabar amb les desigualtats socials i econòmiques en aquest món lleig i brut que alguns il·luminats ens volen imposar. Com diu el meu amic Pere Camps, Sense cultura, guanyen ells... ELLS, els que volen imposar una societat empresonada i represaliada, els que neguen la llibertat dexpressió, els que amb la prepotència del poder neguen als pobles la capacitat de decidir lliurament el seu futur, són els veritables culpables de les tragèdies que shan viscut entre aquestes parets. A galopar, a galopar hasta enterrarlos en el mar… “, cantava i encara canta Paco Ibáñez. Enterrem-los , sí, però amb un somriure  als llavis, amb un llibre i un clavell entre les mans. No creiem en les pistoles. Els nostres fills i els nostres néts seran els beneficiaris de la nostra lluita sorda i constant per la llibertat i la cultura, perquè puguin viure en una societat més justa i digna, i no els podem decebre. Com tampoc podem decebre la memòria de tants i tants presos polítics que van trepitjar aquesta presó, torturats i condemnats a mort pel franquisme per defensar la llibertat, i per estimar una llengua i una cultura menystinguda i trepitjada, com continua essent-ho encara ara pels hereus del dictador.
Hem de fer-los fora definitivament de les nostres vides, des dels petits tallers, des de la Universitat, des dels qui treballem per la cultura, des del feminisme, des de les associacions de veïns. Res ni ningú és sobrer en aquesta lluita, creieu-me.
Et proposo, alcaldessa, que facis daquest espai un santuari de la cultura , un lloc on les generacions que han de venir no oblidin mai el que va ser i el que va passar aquí dins, però també un oasi de llibertat, de cultura, de llibres, de música, de teatre, de cinema. En definitiva, construïm aquí dins un arsenal immens de l'única arma de destrucció massiva capaç de destruir la intolerància, la xenofòbia, l'homofòbia i la demofòbia. Construïm Cultura.
Daquí a 48 hores aniré a votar aquí al meu barri, i votaré “ perquè vull, perquè tinc ganes de votar”, com diria ara lOvidi. I  també votaré per les meves filles, pels meus pares, pel meu avi Isaac, que va travessar els Pirineus per acabar a les platges dArgelers. I també per un amic meu de Teruel que vol votar que No, també per ell.
Però abans de la transformació daquest espai deixeu-me anar a la cel·la 443 de la sisena galeria, per llegir-li aquest text a l'ànima d'un company:

Com mhagués agradat passar l'última nit amb tu en aquesta cel·la angoixant i estreta que ara trepitjo, i parlar de la vida i de la mort, i dels somnis aconseguits i dels que et quedaven per acomplir. Jugar amb tu la darrera partida descacs i deixar-me guanyar sabent-me guanyador, i buidar junts aquella darrera ampolla de vi de dubtosa qualitat. Arrencar-te un somrís amb algun acudit dolent i abraçar-te lànima entre aquestes quatre parets plenes descrits i calendaris amb els dies tatxats. I a la fi, quan sapropés lhora, invocar un encanteri dun llibre secret i ancestral per convertir-te en un ocell blanc i veuret sortir volant per la finestra, seguint el teu vol amb la mirada mentre et perds Entença avall. Com mhagués agradat, Salvador..!!!


JOAN ISAAC

dimecres, 1 de novembre de 2017

Fossano – Concerto: Joan Isaac Quartett


Asti – Concerto: Joan Isaac Quartett

Canta anche della vita che a colpi di gomito si fa strada nonostante le miserie di questo mondo disumanizzato, ingiusto e brutale

Data d'inizio: 16 dicembre 2017 @ 21:15

Indirizzo: Via Generale Giuseppe Govone, 9 14100 Asti AT – Luogo: Archivio di Stato


Joan Isaac appartiene, con Marina Rossell e Ramón Muntaner, a quella generazione canora denominata novissima cançó.
Generazione artisticamente nata dopo la caduta del franchismo ed espressione di tutte le tensioni socialiculturali e politiche che hanno caratterizzato quel periodo e di cui la sua "A Margalida" rappresenta il più significativo manifesto canoro.
Joan parla perfettamente italiano e, d’altra parte, la sua prima apparizione italiana risale al 1977, quando ha partecipato a Novara al Festival Victor Jara organizzato dalla Regione Piemonte.
Ha anche partecipato a undici dischi collettivi pubblicati in Italia e a quattro edizioni della Rassegna della Canzone d’autore del Club Tenco.
Al nostro paese Joan ha anche dedicato il suo penultimo album Joies italianes i altres meravelles, pubblicato nel 2015.
Il disco presenta versioni catalane di canzoni di Samuele Bersani, Giorgio Conte, Lucio Dalla, Fabrizio De André, Tosca, Eugenio Finardi, Vinicio Capossela, Francesco De Gregori, Ivano Fossati.
Joan Isaac canta la vita, la necessità di afferrarsi ad essa, alle piccole meraviglie che ci regala.
Canta anche della vita che a colpi di gomito si fa strada nonostante le miserie di questo mondo disumanizzato, ingiusto e brutale.
Il cantautore catalano lo fa con una denuncia implacabile, però sempre con uno sguardo di speranza verso un mondo migliore.
E' accompagnato da musicisti eccezionali:
Antoni Olaf Sabater - pianoforte
Walter Porro - keyboard, accordeon
Claudio Rossi - guitar, violino