dissabte, 19 d’agost del 2017

I MALGRAT TOT, LA VIDA...!!!




I MALGRAT TOT LA VIDA..!!!
Quin món més brut, quina tristor,
quanta misèria, quanta por,
quanta cobdícia, quanta mort
surant al mar, surant al mar….
Quin món a mans d'il·luminats,
que car el pa dels humiliats.
Palmira mor agonitzant,
i aquí tothom girant el cap.
I malgrat tot la vida, la vida, la vida!!
a cops de colzes s’obre pas
i neixen criatures amb ulls nets,
i d’un bosc cremat brota una branca
i el poeta torna a escriure,
i el fuster a la seva fusta,
i damunt d’alguna barca, calen xarxes a la mar
Quin món més lleig, quanta buidor.
Aquesta dansa de voltors
i el seu macabre ritual
ofrenen sang al Déu diner.
Lladres confessos, prepotents
se'n riuen dels desesperats.
Sicaris de la indignitat
caminen lliures pels carrers
I malgrat tot la vida, la vida, la vida!!!
a cops de colzes s’obre pas
i creixen flors en els deserts
i brolla l’aigua a les fonts seques
i els suïcides s'ho repensen
i l’amor planeja en cercles,
desplegant ales immenses, com gavines de ciutat.

I malgrat tot, la vida, la vida, la vida...!!!
a cops de colzes s'obre pas,
i dos infants entre l'horror
juguen feliços a futbol
en el seu camp de refugiats.
I ara mateix davant del mar
per sort ,algú serenament, llegeix un llibre...
Lletra i música: Joan Isaac

Y A PESAR DE TODO, LA VIDA…
Qué mundo más sucio, qué tristeza,
cuánta miseria, cuánto miedo,
cuánta codicia, cuánta muerte
flotando en el mar…
Qué mundo en manos de iluminados,
qué caro el pan de los humillados.
Palmira muere agonizando,
y aquí todos mirando para otro lado.
Y a pesar de todo, la vida, la vida, la vida…
a codazos se abre paso,
y nacen criaturas de ojos limpios,
y de un bosque quemado brota una rama,
y el poeta vuelve a escribir,
y el carpintero a su madera,
y sobre alguna barca, calan redes a la mar.
Qué mundo más feo, qué vacío.
Esta danza de buitres
y su macabro ritual
al dios dinero ofrendan sangre.
Ladrones confesos, prepotentes,
se ríen de los desesperados.
Sicarios de la vanidad
caminan libres por las calles.
Y a pesar de todo, la vida, la vida, la vida…
a codazos se abre paso,
y crecen flores en los desiertos,
y brota el agua en las fuentes secas,
y los suicidas se lo repiensan,
y el amor planea en círculos
desplegando alas inmensas, como gaviotas de ciudad.
Y a pesar de todo, la vida, la vida, la vida…
a codazos se abre paso,
y dos niños entre el horror
juegan felices al fútbol
en su campo de refugiados.
Y ahora mismo frente al mar
alguien, serenamente, lee un libro…
Y a pesar de todo, la vida, la vida, la vida…

Letra y música: Joan Isaac
(Marzo, 2017)