divendres, 15 de febrer de 2019
Concert de Joan Isaac a la Sala el Torín d'Olot
Joan Isaac
24/02/2019 - 18:00
8 euros anticipada, 10 euros a taquilla el dia del concert. Estudiants de música, 3 euros.
La sala El Torín es transformarà en un cafè teatre per gaudir del recull de temes que Joan Isaac ha seleccionat entre tots els del seu repertori. La música es combinarà amb un recital de poemes, i tot plegat s’acompanyarà amb les notes d’un gran pianista, Antoni Olaf.
En el recital es parlarà de l’amor, la melancolia, el desig, la por i la denúncia social. Tampoc no hi faltarà la mítica cançó A Margalida.
Aquest concert respon a una de les línies de la programació musical d’Olot Cultura per dur a la capital garrotxina grans figures de la música catalana com ja ha estat el cas de Jaume Sisa, Maria del Mar Bonet o Pau Riba.
POESIA PER SER CANTADA I RECITADA
Joan Isaac: veu
Antoni Olaf: piano
Antoni Olaf: piano
dilluns, 4 de febrer de 2019
Un tribut amb cançons que ensenyen a volar
El disc 'Cita amb àngels. Tribut a Sílvio Rodríguez' de Sílvia Comes i Joan Isaac es va presentar com un concert especial dins del marc del Festival de Cançó d'Autor Barnasants
Text: Helena Morén Alegret Fotos: Juan Miguel Morales | 04/02/2019 a les 12:25h
La professionalitat indubtable de dos
grans de la cançó d'autor d'aquest país va quedar palesa divendres passat a la
sala Luz de Gas en la presentació del seu disc homenatge a un monstre del
mateix gènere a nivell mundial, Sílvio Rodríguez. El repertori del
cantautor cubà va sonar traduït al català gràcies a la gran tasca ingent
de Joan Isaac i de la incorporació a la seva idea inicial
de Sílvia Comes, que va afegir les seves qualitats vocals, de
finesa a la guitarra i algun arranjament propi.
La sòbria posada en escena va tenir
projeccions de Daniel Sesé que van acompanyar l'entrada a un univers de cançó
atemporal que va arrencar amb "Expedició" i aquell 'viatge entre
tempestes' tot proclamant 'àngels en caiguda prop dels qui anàvem a curar'.
Perquè passa que el 'bes espadatxí' a vegades no és tan efectiu com 'un dia, un
infant'. La primera travessa va servir a Joan Isaac per
introduir la gent que omplia la platea de Luz de Gas a un projecte que no ha
volgut caure en aquell 'tradutore traidore' i han intentat no trair el sentit
ni significat de les cançons en castellà passades al català.
I què ens apropa als catalans el sentit
de Rodríguez? Doncs el saber-se privilegiat en un món de dificultats per a
molts, com explicava Isaac de "Cançó de Nadal",
cantar al qui no té veu, sobretot per Nadal, quan hi ha d'altres mons que el
passen molt diferent de com ho fem al "primer món" i té tot el sentit
cantar per seguir sentint la vida: 'La cançó que ara us canto/ no és dels cels
ni la lluna/ perquè a tu te l'entrego,/ que no tens cap ni una'.
Hi ha cançons que arriben sí o sí
envoltades d'una boira màgica com "Oli d'una dona amb barret" ('com
un quadre del vell Marc Chagall' deia Isaac) o la immensa i emotiva
"Unicorn" (perquè en l'amulet de Silvio tothom hi
veu el que creu). A vegades, però, les lletres més líriques de les seves
traduccions, ajuden a comprendre-les millor. El músic i traductor explicava que
per telèfon Silvio li va dir que a Cuba als tornados se'ls
anomena "Rabo de nube", i al no acabar de trobar per aquest títol una
paraula en català que li rimés amb el mateix significat, Isaac es
va aventurar a traduir com "Cua de núvol", també perquè s'adeia molt
a tot el disc, que té una alta presència d'àngels que esdevenen 'un escombrall
de tristeses'.
Aquesta doncs és un 'Cita amb àngels',
de tot tipus: dolents, defensors, que moren, resistents... N'hi ha que són
presents fins i tot al títol de la cançó com "Àngel per un final",
que va sonar sobre el silenci aquell que fa quan 'passa un àngel, es fa
llegenda i es converteix en amor', 'aquest silenci de mort'. Sílvia
Comes va explicar que ella va ser qui va adaptar "Et dono una
cançó" perquè era de les peces de Silvio que més cantava
a la intimitat familiar o entre amics. La següent cançó, "Petita serenata
diürna" la van dedicar a 'exiliats i presos polítics' que just aquell
divendres emprenien un viatge cap a no se sap on. El que si que se sap és que serà
dur, per això van relligar la dedicatòria amb el sentiment de la cançó, que
conté la cita de 'sóc feliç, sóc una dona feliç, i prego que ara em perdonin,
en aquest dia, els morts per tanta felicitat', on Silvia Comes va
demostrar la seva mestria a la guitarra
I van enfilar el "Monòleg" que
convidava a passar pels pensaments d'aquella 'casa vella, de la bombeta
verda'. Sílvia Comes va brindar amb el seu rom i va fer broma
amb un espectacle seu anterior. Beure o cantar per oblidar? Comes va
tocar una introducció llarga a la guitarra i cantar "Ja no
t'espero" i després, tot el contrari, va abrigar-se amb una cançó com
"Companya" per arribar a poder dir després "Queda't", que
en la bella veu de Comes diu que podria ser en qualsevol
gènere, tot i que ella la veia com un prec o un fado, per la seva
intensitat.
El duet es va posar literalment unes
ales d'àngel vermelles i van agrair a "un dels bojos més meravellosos que
conec, Pere Camps", la possibilitat de la presentació i d'una nova estrofa
idea del mateix Pere (sempre defensant el 'no a la guerra') per a "Cita
amb àngels" amb el desig planant "que es trobin (presos i exiliats)
amb la justícia i no la injustícia, i que tot el món entengui que nosaltres
només volem viure en un país lliure". I tot d'àngels pacifistes desfilen
per aquesta última cançó del disc: Giordano Bruno, García Lorca, Lluís
Companys, els morts d'Hiroshima, Martin Luther King, John Lennon...,
i la crida a l'ètica final: 'Per què no som un pèl millors i ens oblidem de ser
egoistes?' Totes les cançons triades de Silvio Rodríguez tenen
un nexe en comú: ensenyen a volar, a sobreviure, amb ales i poesia renovades.
diumenge, 3 de febrer de 2019
divendres, 1 de febrer de 2019
Joan Isaac & Sílvia Comes, en busca de la "poética profunda" de Silvio Rodríguez
Ambos cantautores rinden homenaje al trovador cubano en 'Cita amb àngels', disco con adaptaciones al catalán que estrenan en Luz de Gas
Los ángeles, criaturas que irrumpen en ocasiones en el
mundo lírico de Silvio Rodríguez, guían a Joan Isaac y
Sílvia Comes en la delicada misión de adaptar al catalán las
canciones del trovador cubano. “Aunque en italiano haya aquel dicho de
‘traduttore, traditore’ (traductor, traidor), llevar canciones a otra lengua es
un ejercicio metal potente y un modo de dar una forma nueva a un mundo
poético con todo su poder emocional”, destaca Isaac en vísperas del
estreno de este repertorio, este viernes en Luz de Gas, dentro de
Barnasants.
La pareja ha grabado estas canciones en un disco, ‘Cita
amb àngels. Tribut a Silvio Rodríguez’, que saldrá a la venta el 15 de
febrero y que toma su título de una composición y un trabajo del
cubano del 2003. Aquella ‘Cita con ángeles’ mencionaba a “gentiles
seres con alas de otro mundo” como el hereje Giordano Bruno,
el agitador Martin Luther King o el tiroteado John
Lennon. En la nueva versión en catalán, Isaac y Comes se han atrevido, por
sugerencia del director de Barnasants, Pere Camps, a añadir una estrofa
relativa a Lluís Companys. “Le consultamos a Silvio y nos dijo que
adelante, que era una canción a la que siempre se podían añadir estrofas”,
revela él. “Lamentablemente”, añade Comes.
Más difícil que con Aute
Esta ‘Cita amb àngels’ nació como proyecto individual
de Isaac, que quiso contar con Comes para que grabara primero unas guitarras,
luego unas voces... “Y poco a poco se convirtió en una obra compartida”,
recuerda el autor de ‘A Margalida’, que hace diez años adaptó al catalán
canciones de Luis Eduardo Aute en ‘Auteclàssic’. En
comparación con aquel ejercicio, este ha sido “más difícil”, porque
el diálogo con Silvio Rodríguez, que reside en Cuba, no podía ser tan constante
y porque algunas estrofas entrañaban misterios. “Le llamé para preguntarle qué
quería decir el pasaje de una canción, y me respondió: ‘hermano, no te
preocupes, hay canciones mías que ni yo las entiendo’”, revela Isaac
imitando graciosamente el acento cubano.
Ante una
obra tan amplia como la que tenían entre manos, con una veintena de álbumes
entre los que elegir, ¿de qué modo seleccionaron las canciones? El propósito de
Isaac fue “huir de las más revolucionarias, como ‘La maza’, ‘Canción
del elegido’, ‘Ojalá’...”, explica. “Hemos intentado buscar la
poética profunda de Silvio, que a su manera es también muy
revolucionaria”. Superando ocasionales dilemas lingüísticos: ‘Rabo de nube’,
convertida en ‘Cua de núvol’, hizo “dudar mucho” a Isaac, que tardó dos meses y
medio en terminar la adaptación.
Los ángeles aparecieron como un inspirador ‘leitmotiv’ metafórico. “Están
presentes en muchas canciones suyas: buenos y malvados, protectores o amenazantes”,
explica el cantautor. Como en ‘Àngel per un final’, una pieza “sobre el
silencio que se puede imponer en el momento en que dos personas se conocen,
cuando se dice que ‘ha pasado un ángel’”.
Su
estética musical podría calificarse de radical: solo sus voces y la
guitarra de ella. Nada que deba alamar “ahora que se hacen discos como
el de Sílvia Perez Cruz con Refree”, desliza Isaac. Se trata, destaca, de “un
disco muy trabajado y vivido”. A Comes le ha hecho sentir “muy
pequeña”, apunta. “¡Pero me gusta tanto sentirme así! Este proyecto
apela a mi sentido de artista, me renueva y me invita a seguir, que a estas
alturas ya es mucho”, señala la cantautora, que mira con agradecimiento a su
‘partenaire’. “Si en estos años alguien ha creído en mí, es Joan”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)