divendres, 15 de febrer de 2019

La sala de la Societat de la Jonquera acull el concert de Joan Isaac "Les cançons de les revoltes del 68"

http://www.empordadigital.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=10649:concert-de-joan-isaac-les-cancons-de-la-revolta-del-68&Itemid=981


Concert de Joan Isaac a la Sala el Torín d'Olot

Joan Isaac

24/02/2019 - 18:00
8 euros anticipada, 10 euros a taquilla el dia del concert. Estudiants de música, 3 euros.


La sala El Torín es transformarà en un cafè teatre per gaudir del recull de temes que Joan Isaac ha seleccionat entre tots els del seu repertori. La música es combinarà amb un recital de poemes, i tot plegat s’acompanyarà amb les notes d’un gran pianista, Antoni Olaf.
En el recital es parlarà de l’amor, la melancolia, el desig, la por i la denúncia social. Tampoc no hi faltarà la mítica cançó A Margalida.
Aquest concert respon a una de les línies de la programació musical d’Olot Cultura per dur a la capital garrotxina grans figures de la música catalana com ja ha estat el cas de Jaume Sisa, Maria del Mar Bonet o Pau Riba.
POESIA PER SER CANTADA I RECITADA

Joan Isaac: veu
Antoni Olaf: piano

Espai: Sala El Torín
972 27 27 77
Carrer del Roser, 19
http://www.agendaolot.cat/event/joan-isaac/

dilluns, 4 de febrer de 2019

Un tribut amb cançons que ensenyen a volar


El disc 'Cita amb àngels. Tribut a Sílvio Rodríguez' de Sílvia Comes i Joan Isaac es va presentar com un concert especial dins del marc del Festival de Cançó d'Autor Barnasants

 | 04/02/2019 a les 12:25h


La professionalitat indubtable de dos grans de la cançó d'autor d'aquest país va quedar palesa divendres passat a la sala Luz de Gas en la presentació del seu disc homenatge a un monstre del mateix gènere a nivell mundial, Sílvio Rodríguez. El repertori del cantautor cubà va sonar traduït al català gràcies a la gran tasca ingent de Joan Isaac i de la incorporació a la seva idea inicial de Sílvia Comes, que va afegir les seves qualitats vocals, de finesa a la guitarra i algun arranjament propi.

La sòbria posada en escena va tenir projeccions de Daniel Sesé que van acompanyar l'entrada a un univers de cançó atemporal que va arrencar amb "Expedició" i aquell 'viatge entre tempestes' tot proclamant 'àngels en caiguda prop dels qui anàvem a curar'. Perquè passa que el 'bes espadatxí' a vegades no és tan efectiu com 'un dia, un infant'. La primera travessa va servir a Joan Isaac per introduir la gent que omplia la platea de Luz de Gas a un projecte que no ha volgut caure en aquell 'tradutore traidore' i han intentat no trair el sentit ni significat de les cançons en castellà passades al català.

I què ens apropa als catalans el sentit de Rodríguez? Doncs el saber-se privilegiat en un món de dificultats per a molts, com explicava Isaac de "Cançó de Nadal", cantar al qui no té veu, sobretot per Nadal, quan hi ha d'altres mons que el passen molt diferent de com ho fem al "primer món" i té tot el sentit cantar per seguir sentint la vida: 'La cançó que ara us canto/ no és dels cels ni la lluna/ perquè a tu te l'entrego,/ que no tens cap ni una'.

Hi ha cançons que arriben sí o sí envoltades d'una boira màgica com "Oli d'una dona amb barret" ('com un quadre del vell Marc Chagall' deia Isaac) o la immensa i emotiva "Unicorn" (perquè en l'amulet de Silvio tothom hi veu el que creu). A vegades, però, les lletres més líriques de les seves traduccions, ajuden a comprendre-les millor. El músic i traductor explicava que per telèfon Silvio li va dir que a Cuba als tornados se'ls anomena "Rabo de nube", i al no acabar de trobar per aquest títol una paraula en català que li rimés amb el mateix significat, Isaac es va aventurar a traduir com "Cua de núvol", també perquè s'adeia molt a tot el disc, que té una alta presència d'àngels que esdevenen 'un escombrall de tristeses'.

Aquesta doncs és un 'Cita amb àngels', de tot tipus: dolents, defensors, que moren, resistents... N'hi ha que són presents fins i tot al títol de la cançó com "Àngel per un final", que va sonar sobre el silenci aquell que fa quan 'passa un àngel, es fa llegenda i es converteix en amor', 'aquest silenci de mort'. Sílvia Comes va explicar que ella va ser qui va adaptar "Et dono una cançó" perquè era de les peces de Silvio que més cantava a la intimitat familiar o entre amics. La següent cançó, "Petita serenata diürna" la van dedicar a 'exiliats i presos polítics' que just aquell divendres emprenien un viatge cap a no se sap on. El que si que se sap és que serà dur, per això van relligar la dedicatòria amb el sentiment de la cançó, que conté la cita de 'sóc feliç, sóc una dona feliç, i prego que ara em perdonin, en aquest dia, els morts per tanta felicitat', on Silvia Comes va demostrar la seva mestria a la guitarra



I van enfilar el "Monòleg" que convidava a passar pels pensaments d'aquella 'casa vella, de la bombeta verda'. Sílvia Comes va brindar amb el seu rom i va fer broma amb un espectacle seu anterior. Beure o cantar per oblidar? Comes va tocar una introducció llarga a la guitarra i cantar "Ja no t'espero" i després, tot el contrari, va abrigar-se amb una cançó com "Companya" per arribar a poder dir després "Queda't", que en la bella veu de Comes diu que podria ser en qualsevol gènere, tot i que ella la veia com un prec o un fado, per la seva intensitat.

El duet es va posar literalment unes ales d'àngel vermelles i van agrair a "un dels bojos més meravellosos que conec, Pere Camps", la possibilitat de la presentació i d'una nova estrofa idea del mateix Pere (sempre defensant el 'no a la guerra') per a "Cita amb àngels" amb el desig planant "que es trobin (presos i exiliats) amb la justícia i no la injustícia, i que tot el món entengui que nosaltres només volem viure en un país lliure". I tot d'àngels pacifistes desfilen per aquesta última cançó del disc: Giordano Bruno, García Lorca, Lluís Companys, els morts d'Hiroshima, Martin Luther King, John Lennon..., i la crida a l'ètica final: 'Per què no som un pèl millors i ens oblidem de ser egoistes?' Totes les cançons triades de Silvio Rodríguez tenen un nexe en comú: ensenyen a volar, a sobreviure, amb ales i poesia renovades.




divendres, 1 de febrer de 2019

Joan Isaac & Sílvia Comes, en busca de la "poética profunda" de Silvio Rodríguez

Ambos cantautores rinden homenaje al trovador cubano en 'Cita amb àngels', disco con adaptaciones al catalán que estrenan en Luz de Gas

Jordi Bianciotto
Los ángeles, criaturas que irrumpen en ocasiones en el mundo lírico de Silvio Rodríguez, guían a Joan Isaac y Sílvia Comes en la delicada misión de adaptar al catalán las canciones del trovador cubano. “Aunque en italiano haya aquel dicho de ‘traduttore, traditore’ (traductor, traidor), llevar canciones a otra lengua es un ejercicio metal potente y un modo de dar una forma nueva a un mundo poético con todo su poder emocional”, destaca Isaac en vísperas del estreno de este repertorio, este viernes en Luz de Gas, dentro de Barnasants.

La pareja ha grabado estas canciones en un disco, ‘Cita amb àngels. Tribut a Silvio Rodríguez’, que saldrá a la venta el 15 de febrero y que toma su título de una composición y un trabajo del cubano del 2003. Aquella ‘Cita con ángeles’ mencionaba a “gentiles seres con alas de otro mundo” como el hereje Giordano Bruno, el agitador Martin Luther King o el tiroteado John Lennon. En la nueva versión en catalán, Isaac y Comes se han atrevido, por sugerencia del director de Barnasants, Pere Camps, a añadir una estrofa relativa a Lluís Companys. “Le consultamos a Silvio y nos dijo que adelante, que era una canción a la que siempre se podían añadir estrofas”, revela él. “Lamentablemente”, añade Comes.

Más difícil que con Aute

Esta ‘Cita amb àngels’ nació como proyecto individual de Isaac, que quiso contar con Comes para que grabara primero unas guitarras, luego unas voces... “Y poco a poco se convirtió en una obra compartida”, recuerda el autor de ‘A Margalida’, que hace diez años adaptó al catalán canciones de Luis Eduardo Aute en ‘Auteclàssic’. En comparación con aquel ejercicio, este ha sido “más difícil”, porque el diálogo con Silvio Rodríguez, que reside en Cuba, no podía ser tan constante y porque algunas estrofas entrañaban misterios. “Le llamé para preguntarle qué quería decir el pasaje de una canción, y me respondió: ‘hermano, no te preocupes, hay canciones mías que ni yo las entiendo’”, revela Isaac imitando graciosamente el acento cubano.

Ante una obra tan amplia como la que tenían entre manos, con una veintena de álbumes entre los que elegir, ¿de qué modo seleccionaron las canciones? El propósito de Isaac fue “huir de las más revolucionarias, como ‘La maza’, ‘Canción del elegido’, ‘Ojalá’...”, explica. “Hemos intentado buscar la poética profunda de Silvio, que a su manera es también muy revolucionaria”. Superando ocasionales dilemas lingüísticos: ‘Rabo de nube’, convertida en ‘Cua de núvol’, hizo “dudar mucho” a Isaac, que tardó dos meses y medio en terminar la adaptación.

Los ángeles aparecieron como un inspirador ‘leitmotiv’ metafórico. “Están presentes en muchas canciones suyas: buenos y malvados, protectores o amenazantes”, explica el cantautor. Como en ‘Àngel per un final’, una pieza “sobre el silencio que se puede imponer en el momento en que dos personas se conocen, cuando se dice que ‘ha pasado un ángel’”.

Su estética musical podría calificarse de radical: solo sus voces y la guitarra de ella. Nada que deba alamar “ahora que se hacen discos como el de Sílvia Perez Cruz con Refree”, desliza Isaac. Se trata, destaca, de “un disco muy trabajado y vivido”. A Comes le ha hecho sentir “muy pequeña”, apunta. “¡Pero me gusta tanto sentirme así! Este proyecto apela a mi sentido de artista, me renueva y me invita a seguir, que a estas alturas ya es mucho”, señala la cantautora, que mira con agradecimiento a su ‘partenaire’. “Si en estos años alguien ha creído en mí, es Joan”.