Ja molt abans que la pandèmia arribés per arrasar-ho tot, la indústria discogràfica vivia moments de pura agonia, els suports físics eren cosa d'un passat nostàlgic i els creadors de tots els estils (fins i tot els més comercials) veien amb impotència com les seves feines es perdien a les xarxes tant en l'aspecte econòmic com material. En la recerca d'un format tangible i perdurable per compartir el seu treball amb els seus possibles consumidors estan apareixent els objectes artístics en els quals la música és una part important, però no l'única.
Un exemple brillant d'aquesta recerca és l'últim treball d'un dels nostres cantautors històrics encara en actiu, Joan Isaac, en aquest cas en col·laboració amb l'il·lustrador, dissenyador gràfic i també cantautor Daniel Sesé. El seu treball conjunt 7 pecats capitals acaba de ser publicat per l'editorial Llibres del Segle de Girona. Es tracta d'un disc-llibre de format mitjà (21,5 cm x 21,5 cm) en el qual conviuen set cançons d'Isaac, cada una sobre un d'aquests pecats, amb altres poemes introductoris i les coloristes i impactants il·lustracions de Sesé, també sobre cada un dels anomenats pecats capitals.
"La idea va néixer el març de l'any passat, és a dir a l'inici de la pandèmia", explica en una conversa telefònica Joan Isaac. "Va ser la materialització d'aquelles setmanes terrorífiques en què veia el món des de la finestra amb la sensació que estàvem passant per una penitència per haver fet les coses malament, probablement amb la natura. El sentiment de penitència i pecat em van portar als set pecats capitals, però per donar-los un pas de rosca, ja que no són més que una mentida que no és a les Escriptures i que es va inventar la humanitat al segle IV".
Isaac ha dedicat una cançó a cada un dels pecats capitals i les ha gravat amb la màxima simplicitat, en una d'aquestes ocasions en què clarament menys és més, reduint-ho tot a la seva veu i el piano de Toni Olaf Sabater, sense que es trobin a faltar els arranjaments més exuberants de produccions anteriors, al contrari: Joan Isaac en estat pur. Això sí: el minutatge no arriba a la mitja hora, excessivament curt per a un disc a l'ús. "Set pecats, set cançons", prossegueix el cantautor d'Esplugues de Llobregat. "Només amb això no podia fer un espectacle o un disc, seria una estafa. Llavors va sorgir la idea de fer una cosa diferent i fer-ho amb Daniel Sesé, amb qui ja havia col·laborat anteriorment. A més, el cedé com a tal ja ha desaparegut del món, només ens serveix als artistes com a targeta de visita per buscar concerts. Ningú no compra cedés, així que vaig buscar alguna cosa amb valor afegit".
A més de les cançons d'Isaac el llibre inclou, a tall d'interludis, altres poemes sobre el mateix tema d'autors tan diversos com Ángel González, Aute, Vicent Andrés Estellés o Bartomeu Rosselló-Pòrcel. "A més del llibre hem creat un espectacle amb Carme Sansa en què jo canto les set cançons acompanyat per un piano i un contrabaix i ella recita aquests poemes tots directament o indirectament lligats amb aquests pecats".
Una altra nota diferencial del nou treball d'Isaac i Sesé és la seva distribució exclusivament en llibreries. "Crec que el públic dels cantautors, i també d’altres estils com el jazz, està més interessat per la cultura en general i més obert a visitar una llibreria", conclou Isaac. "Per això crec que és necessari deixar de banda les discogràfiques, que ja ni tan sols existeixen, com no existeixen les botigues de discos, i contemplar la distribució a les llibreries com una bona opció de futur".
El cantautor cuestiona los preceptos de la enseñanza cristiana en un libro-disco que presenta en alianza con la actriz en el Auditori Barradas, de L’Hospitalet
Los pecados están para “darles la vuelta” y transmitir la
idea de que, “bien llevados”, pueden transformarse en virtudes: la gula, la
ira, la lujuria… Es la Iglesia la que los ha formateado en nuestras cabezas
para dominarnos, “como brazo derecho e izquierdo del poder”, estima Joan Isaac. El cantautor proyecta esa visión
en un libro-disco, ‘7 Pecats capitals’, que
estrena este viernes en el Auditori Barradas, de L’Hospitalet, dentro
de Barnasants, y el sábado en la Casa de Cultura de Girona, en alianza con la actriz Carme Sansa.
Fue en las semanas del confinamiento cuando Joan Isaac se
sintió motivado para abordar este temario. El miedo y el aislamiento le
llevaron a pensar que “quizá el ser humano había ido demasiado lejos” y que la
pandemia podía representar “una especie de penitencia”. Se vio cara a cara con
el sentimiento de culpa. “Soy de una generación
educada con los curas, y pensé en el concepto de pecado, en la gente que vive
angustiada por lo que hace bien o lo que hace mal”, explica.
De ahí a recorrer esos siete pecados capitales, “que no están ni en los
evangelios ni en la Biblia, sino que fueron inventados en los siglos IV y VI
para someter a las personas”.
El disco-libro, con ilustraciones de Daniel Sesé y texto introductorio de Antoni Batista, consta de siete canciones que desproveen de maldad y sentido de culpa a otros tantos pecados, y cada una de ellas viene acompañada de un poema ajeno. La lujuria, por ejemplo, cobra un sentido distinto, luminoso y sensual, en ‘Els amants’, de Vicent Andrés Estellés, y la ira apunta a la reparación feminista en ‘Vuit de març’, de Maria Mercè Marçal. Este pecado inspira la canción ‘La dona que té por’, que se refiere a “la ira en un sentido positivo” experimentado por la mujer maltratada, “que se avergüenza y no quiere decirle a nadie cómo es su vida, aunque vaya por la calle con moratones".
Joan Isaac deseaba llevar el disco al escenario con un espectáculo que fuera “poético y teatral”, y así pensó en Carme Sansa, que ya en el Grec de 1986 tomó parte en el montaje ‘Els set pecats capitals dels petits burgesos’, a partir del ballet cantado de Bertolt Brecht con música de Kurt Weill. Para la actriz, la noción de pecado se sustenta en “el sentimiento de culpa inculcado por quienes te quieren dominar”, si bien ella explica aliviada que en sus años de formación se libró de muchas de las invectivas nacionalcatólicas, ya que estudió en una “escuela fantástica”, la Isabel de Villena, fundada en 1939 por antiguos impulsores del Institut-Escola de la República.
Las canciones se suceden en el álbum a voz y piano, tocado por Antoni-Olaf Sabater, si bien en directo habrá otro instrumento, el contrabajo de Queralt Camps. “Cada vez más pienso que la canción de autor debe tender al minimalismo”, reflexiona Joan Isaac, que sigue impulsando proyectos (aún no hace un año que publicaba el álbum ‘L’estació dels somnis’) porque “estos son tiempos de resistencia cultural y hay que seguir”. Carme Sansa asiente. “Y el público tiene ganas".
