El disc 'Cita amb àngels. Tribut a Sílvio Rodríguez' de Sílvia Comes i Joan Isaac es va presentar com un concert especial dins del marc del Festival de Cançó d'Autor Barnasants
Text: Helena Morén Alegret Fotos: Juan Miguel Morales | 04/02/2019 a les 12:25h
La professionalitat indubtable de dos
grans de la cançó d'autor d'aquest país va quedar palesa divendres passat a la
sala Luz de Gas en la presentació del seu disc homenatge a un monstre del
mateix gènere a nivell mundial, Sílvio Rodríguez. El repertori del
cantautor cubà va sonar traduït al català gràcies a la gran tasca ingent
de Joan Isaac i de la incorporació a la seva idea inicial
de Sílvia Comes, que va afegir les seves qualitats vocals, de
finesa a la guitarra i algun arranjament propi.
La sòbria posada en escena va tenir
projeccions de Daniel Sesé que van acompanyar l'entrada a un univers de cançó
atemporal que va arrencar amb "Expedició" i aquell 'viatge entre
tempestes' tot proclamant 'àngels en caiguda prop dels qui anàvem a curar'.
Perquè passa que el 'bes espadatxí' a vegades no és tan efectiu com 'un dia, un
infant'. La primera travessa va servir a Joan Isaac per
introduir la gent que omplia la platea de Luz de Gas a un projecte que no ha
volgut caure en aquell 'tradutore traidore' i han intentat no trair el sentit
ni significat de les cançons en castellà passades al català.
I què ens apropa als catalans el sentit
de Rodríguez? Doncs el saber-se privilegiat en un món de dificultats per a
molts, com explicava Isaac de "Cançó de Nadal",
cantar al qui no té veu, sobretot per Nadal, quan hi ha d'altres mons que el
passen molt diferent de com ho fem al "primer món" i té tot el sentit
cantar per seguir sentint la vida: 'La cançó que ara us canto/ no és dels cels
ni la lluna/ perquè a tu te l'entrego,/ que no tens cap ni una'.
Hi ha cançons que arriben sí o sí
envoltades d'una boira màgica com "Oli d'una dona amb barret" ('com
un quadre del vell Marc Chagall' deia Isaac) o la immensa i emotiva
"Unicorn" (perquè en l'amulet de Silvio tothom hi
veu el que creu). A vegades, però, les lletres més líriques de les seves
traduccions, ajuden a comprendre-les millor. El músic i traductor explicava que
per telèfon Silvio li va dir que a Cuba als tornados se'ls
anomena "Rabo de nube", i al no acabar de trobar per aquest títol una
paraula en català que li rimés amb el mateix significat, Isaac es
va aventurar a traduir com "Cua de núvol", també perquè s'adeia molt
a tot el disc, que té una alta presència d'àngels que esdevenen 'un escombrall
de tristeses'.
Aquesta doncs és un 'Cita amb àngels',
de tot tipus: dolents, defensors, que moren, resistents... N'hi ha que són
presents fins i tot al títol de la cançó com "Àngel per un final",
que va sonar sobre el silenci aquell que fa quan 'passa un àngel, es fa
llegenda i es converteix en amor', 'aquest silenci de mort'. Sílvia
Comes va explicar que ella va ser qui va adaptar "Et dono una
cançó" perquè era de les peces de Silvio que més cantava
a la intimitat familiar o entre amics. La següent cançó, "Petita serenata
diürna" la van dedicar a 'exiliats i presos polítics' que just aquell
divendres emprenien un viatge cap a no se sap on. El que si que se sap és que serà
dur, per això van relligar la dedicatòria amb el sentiment de la cançó, que
conté la cita de 'sóc feliç, sóc una dona feliç, i prego que ara em perdonin,
en aquest dia, els morts per tanta felicitat', on Silvia Comes va
demostrar la seva mestria a la guitarra
I van enfilar el "Monòleg" que
convidava a passar pels pensaments d'aquella 'casa vella, de la bombeta
verda'. Sílvia Comes va brindar amb el seu rom i va fer broma
amb un espectacle seu anterior. Beure o cantar per oblidar? Comes va
tocar una introducció llarga a la guitarra i cantar "Ja no
t'espero" i després, tot el contrari, va abrigar-se amb una cançó com
"Companya" per arribar a poder dir després "Queda't", que
en la bella veu de Comes diu que podria ser en qualsevol
gènere, tot i que ella la veia com un prec o un fado, per la seva
intensitat.
El duet es va posar literalment unes
ales d'àngel vermelles i van agrair a "un dels bojos més meravellosos que
conec, Pere Camps", la possibilitat de la presentació i d'una nova estrofa
idea del mateix Pere (sempre defensant el 'no a la guerra') per a "Cita
amb àngels" amb el desig planant "que es trobin (presos i exiliats)
amb la justícia i no la injustícia, i que tot el món entengui que nosaltres
només volem viure en un país lliure". I tot d'àngels pacifistes desfilen
per aquesta última cançó del disc: Giordano Bruno, García Lorca, Lluís
Companys, els morts d'Hiroshima, Martin Luther King, John Lennon...,
i la crida a l'ètica final: 'Per què no som un pèl millors i ens oblidem de ser
egoistes?' Totes les cançons triades de Silvio Rodríguez tenen
un nexe en comú: ensenyen a volar, a sobreviure, amb ales i poesia renovades.
