Punt de Trobada | Carme Sansa i Joan Isaac | Set pecats capital

 

Joan Isaac y Carme Sansa se alían para "darles la vuelta" a los siete pecados capitales

 El cantautor cuestiona los preceptos de la enseñanza cristiana en un libro-disco que presenta en alianza con la actriz en el Auditori Barradas, de L’Hospitalet

Los pecados están para “darles la vuelta” y transmitir la idea de que, “bien llevados”, pueden transformarse en virtudes: la gula, la ira, la lujuria… Es la Iglesia la que los ha formateado en nuestras cabezas para dominarnos, “como brazo derecho e izquierdo del poder”, estima Joan Isaac. El cantautor proyecta esa visión en un libro-disco, ‘7 Pecats capitals’, que estrena este viernes en el Auditori Barradas, de L’Hospitalet, dentro de Barnasants, y el sábado en la Casa de Cultura de Girona, en alianza con la actriz Carme Sansa.

Fue en las semanas del confinamiento cuando Joan Isaac se sintió motivado para abordar este temario. El miedo y el aislamiento le llevaron a pensar que “quizá el ser humano había ido demasiado lejos” y que la pandemia podía representar “una especie de penitencia”. Se vio cara a cara con el sentimiento de culpa. “Soy de una generación educada con los curas, y pensé en el concepto de pecado, en la gente que vive angustiada por lo que hace bien o lo que hace mal”, explica. De ahí a recorrer esos siete pecados capitales, “que no están ni en los evangelios ni en la Biblia, sino que fueron inventados en los siglos IV y VI para someter a las personas”.

Una ira positiva

El disco-libro, con ilustraciones de Daniel Sesé y texto introductorio de Antoni Batista, consta de siete canciones que desproveen de maldad y sentido de culpa a otros tantos pecados, y cada una de ellas viene acompañada de un poema ajeno. La lujuria, por ejemplo, cobra un sentido distinto, luminoso y sensual, en ‘Els amants’, de Vicent Andrés Estellés, y la ira apunta a la reparación feminista en ‘Vuit de març’, de Maria Mercè Marçal. Este pecado inspira la canción ‘La dona que té por’, que se refiere a “la ira en un sentido positivo” experimentado por la mujer maltratada, “que se avergüenza y no quiere decirle a nadie cómo es su vida, aunque vaya por la calle con moratones".

Joan Isaac deseaba llevar el disco al escenario con un espectáculo que fuera “poético y teatral”, y así pensó en Carme Sansa, que ya en el Grec de 1986 tomó parte en el montaje ‘Els set pecats capitals dels petits burgesos’, a partir del ballet cantado de Bertolt Brecht con música de Kurt Weill. Para la actriz, la noción de pecado se sustenta en “el sentimiento de culpa inculcado por quienes te quieren dominar”, si bien ella explica aliviada que en sus años de formación se libró de muchas de las invectivas nacionalcatólicas, ya que estudió en una “escuela fantástica”, la Isabel de Villena, fundada en 1939 por antiguos impulsores del Institut-Escola de la República.

Las canciones se suceden en el álbum a voz y piano, tocado por Antoni-Olaf Sabater, si bien en directo habrá otro instrumento, el contrabajo de Queralt Camps. “Cada vez más pienso que la canción de autor debe tender al minimalismo”, reflexiona Joan Isaac, que sigue impulsando proyectos (aún no hace un año que publicaba el álbum ‘L’estació dels somnis’) porque “estos son tiempos de resistencia cultural y hay que seguir”. Carme Sansa asiente. “Y el público tiene ganas".

https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20210218/joan-isaac-carme-sansa-barnasants-11529817

Joan Isaac presenta "Els set pecats capitals" a Barnasants, amb Carme Sansa

 

JOAN ISAAC I CARME SANSA HAN PRESENTAT ELS SET PECATS CAPITALS AL BARRADAS

Ahir es va presentar el gran espectacle de música i poesia ELS SET PECATS CAPITALS a l'Auditori Barradas dins del marc del Festival Barnasants.

Una nit màgica amb les veus de Joan Isaac i Carme Sansa, amb l'acompanyament al piano d'Antoni-Olaf Sabater i al contrabaix per Queralt Camps.

Fotos: José Luis Martínez

 

Pecadors orgullosos

Joan Isaac dedica un llibre-CD als ‘7 pecats capitals’, que presentarà en directe demà al Barnasants i dissabte al Festival de Poesia de Girona, amb Carme Sansa

XAVIER CASTILLÓN - GIRONA

Carme Sansa i Joan Isaac, junts pels pecats JUAN MIGUEL MORALES.

Les cançons de Joan Isaac interactuen amb poemes de diferents autors sobre els pecats

El llibre-CD, il·lustrat per Daniel Sesé, ha estat publicat per l’editorial Llibres del Segle

XAVIER CASTILLÓN - GIRONA

Està clar que, si Joan Isaac con­rea algun pecat capi­tal, segur que no és la peresa. “Entre el març i l’abril del 2020, quan tots estàvem tan­cats a casa fent penitència i expi­ant tots els pecats de la raça humana, per a mi va ser un període molt cre­a­tiu: vaig escriure les cançons d’aquest disc i trenta-cinc poe­mes que Lli­bres del Segle també té pre­vist publi­car en un volum abans de final d’any”, explica el can­tau­tor. Aque­lles set cançons, una per pecat, s’han inclòs en un lli­bre-CD d’acu­rada pre­sen­tació titu­lat 7 pecats capi­tals, amb il·lus­tra­ci­ons de Daniel Sesé –ja havien tre­ba­llat junts al lli­bre-CD Pla­ne­tari, un conte per a totes les edats–, que es pre­senta en directe aquesta set­mana: demà, diven­dres, a l’audi­tori Bar­ra­das de l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, dins del fes­ti­val Bar­na­sants (20 h, 15 euros), i dis­sabte a l’audi­tori Via­der de la Casa de Cul­tura, en el marc del 25è Fes­ti­val de Poe­sia de Girona, Ara Poe­sia (19 h), amb les loca­li­tats ja exhau­ri­des, però amb la pos­si­bi­li­tat de seguir l’espec­ta­cle en directe a través del canal de You­Tube de la Casa de Cul­tura de Girona.

Més que un con­cert, és un espec­ta­cle que com­bina música i poe­sia, per al qual Joan Isaac ha selec­ci­o­nat set poe­mes, “autènti­ques mera­ve­lles”, d’altres autors –Luis Edu­ardo Aute, Bar­to­meu Ros­selló-Pòrcel, Mont­ser­rat Abelló, Maria Mercè Marçal, Ángel González, Vicent Andrés Estellés i Pere Quart– que interac­ci­o­nen amb les seves set cançons i amb els pecats res­pec­tius. De fet, en el lli­bre hi con­vi­uen els poe­mes amb les lle­tres de les cançons. En l’espec­ta­cle, l’actriu Carme Sansa recita els poe­mes i Joan Isaac inter­preta les cançons, tot ple­gat introduït per un monòleg escrit pel poeta Roger Costa-Pau, un dels edi­tors de Lli­bres del Segle. Els acom­pa­nyen a l’esce­nari el pia­nista Antoni Olaf-Saba­ter, que va gra­var el disc amb Joan Isaac, i en el con­cert de demà, també la con­tra­bai­xista Que­ralt Camps.

I per què tor­nar ara als mil·lena­ris pecats capi­tals de la nos­tra tra­dició jude­o­cris­ti­ana? “Per una espècie de rebel·lia interna, d’acció/reacció davant la penitència a la qual estàvem sot­me­sos. He vol­gut cap­gi­rar els pecats i con­ver­tir-los en vir­tuts, rei­vin­di­cant-los en aques­tes cançons com un fac­tor humà impor­tant, excepte en un cas, la ira, a la qual dedico La dona que té por, sobre el mal­trac­ta­ment a les dones.” Joan Isaac remarca que fins i tot l’avarícia es pot inter­pre­tar en posi­tiu, “si ets avar de tin­dre molts amics o d’amor”. I la luxúria, no cal dir-ho, “està molt bé, tu” [riu].

“El pro­blema és quan els pecats s’uti­lit­zen per repri­mir. En el fons, tot és men­tida: els pecats capi­tals no sur­ten enlloc de la Bíblia. És una invenció de l’home, com sem­pre per fotre l’home. Se’ls inven­ten entre el segle IV i el VI, per mos­trar una certa supe­ri­o­ri­tat moral, i evi­dent­ment l’Església sem­pre hi ha jugat molt fort”, explica Joan Isaac, que en aquest tema hi con­tra­posa “una visió una mica àcrata de la vida”, també més lúdica, sen­so­rial i sense cap sen­ti­ment de culpa. “Envejo els joves amors dels bancs als jar­dins, els petons insub­mi­sos dels ado­les­cents”; “m’estimo la peresa de les nits xafo­go­ses, dels cos­sos ren­dits després de l’amor”; “jo vull la supèrbia del mar embra­vit, de la tra­mun­tana que xiula la nit”, canta en dife­rents temes sobre pecats que, vis­tos així, són més aviat anhels legítims i llo­a­bles, més encara en la situ­ació de con­fi­na­ment en què van néixer les cançons: “Va ser un moment molt bèstia que ens va ser­vir a tots per inte­ri­o­rit­zar mol­tes coses i refle­xi­o­nar més sobre la vida i sobre les rela­ci­ons huma­nes.”

Joan Isaac ha gra­vat les set cançons acom­pa­nyat només al piano per Olaf-Saba­ter, també autor dels arran­ja­ments. Veu i piano, no cal res més. “Cada vegada ten­deixo més a bus­car l’essència de les coses, perquè penso que les cançons són bones o poden ser bones quan s’aguan­ten només amb una gui­tarra o un piano, i no cal res més per trans­me­tre l’emoció, que per a mi és l’objec­tiu prin­ci­pal.” En aquest sen­tit, ha tro­bat una còmplice immi­llo­ra­ble en Carme Sansa, “una extra­or­dinària reci­ta­dora i actriu, amb una força increïble”. Junts tenen pre­vist por­tar aquests 7 pecats capi­tals arreu dels Països Cata­lans. A l’abril visi­ta­ran Bell­re­guard i Mana­cor.

Curi­o­sa­ment, el tema d’aquest espec­ta­cle no és nou per a Carme Sansa, que en el Grec del 1986 va diri­gir Els set pecats capi­tals dels petits bur­ge­sos, de Kurt Weill i Ber­tolt Brecht, a l’antiga Casa de la Cari­tat, amb una vin­tena d’actrius –ella mateixa i Ave­lina Argüelles–, balla­rins, músics i can­tants. Sense tenir en compte aquest pre­ce­dent, Joan Isaac va con­tac­tar amb ella a través de Pere Camps, direc­tor del Bar­na­sants. “Em va fer molta il·lusió la pro­posta pel tema i la manera d’enfo­car-lo, i també perquè Joan Isaac ha fet unes cançons esplèndi­des”, diu Sansa, que té un llarg his­to­rial de reci­tals de poe­sia i cançó –“però gene­ral­ment soc jo la que canta”–. Tot i que ofi­ci­al­ment està jubi­lada, Carme Sansa no para: fa pocs dies va par­ti­ci­par, a la Sala Beckett, en una lec­tura dra­ma­tit­zada de Satur­nal de Lluïsa Cunillé, i el 8 de març comença al TNC els assa­jos de L’Empe­ra­driu del Paral·lel, també escrita per Cunillé i diri­gida per Xavier Albertí en el seu comiat del Naci­o­nal, que s’estre­narà el 6 de maig. A més, Carme Sansa con­ti­nua vol­tant per tot Cata­lu­nya amb el monòleg Isa­bel Cinc Hores, d’Antoni Stru­bell, on es posa en la pell d’Isa­bel Vila, la pri­mera sin­di­ca­lista cata­lana, un per­so­natge “fas­ci­nant i poc cone­gut” del qual aquest any es com­me­mora el 125è ani­ver­sari de la seva mort. Diu­menge el repre­sen­tarà a Sant Feliu de Guíxols.

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1926240-pecadors-orgullosos.html

Més que un concert, és un espectacle que combina música i poesia, per al qual Joan Isaac ha seleccionat set poemes, “autèntiques meravelles”, d’altres autors –Luis Eduardo Aute, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Montserrat Abelló, Maria Mercè Marçal, Ángel González, Vicent Andrés Estellés i Pere Quart– que interaccionen amb les seves set cançons i amb els pecats respectius. De fet, en el llibre hi conviuen els poemes amb les lletres de les cançons. En l’espectacle, l’actriu Carme Sansa recita els poemes i Joan Isaac interpreta les cançons, tot plegat introduït per un monòleg escrit pel poeta Roger Costa-Pau, un dels editors de Llibres del Segle. Els acompanyen a l’escenari el pianista Antoni Olaf-Sabater, que va gravar el disc amb Joan Isaac, i en el concert de demà, també la contrabaixista Queralt Camps.

I per què tornar ara als mil·lenaris pecats capitals de la nostra tradició judeocristiana? “Per una espècie de rebel·lia interna, d’acció/reacció davant la penitència a la qual estàvem sotmesos. He volgut capgirar els pecats i convertir-los en virtuts, reivindicant-los en aquestes cançons com un factor humà important, excepte en un cas, la ira, a la qual dedico La dona que té por, sobre el maltractament a les dones.” Joan Isaac remarca que fins i tot l’avarícia es pot interpretar en positiu, “si ets avar de tindre molts amics o d’amor”. I la luxúria, no cal dir-ho, “està molt bé, tu” [riu].

“El problema és quan els pecats s’utilitzen per reprimir. En el fons, tot és mentida: els pecats capitals no surten enlloc de la Bíblia. És una invenció de l’home, com sempre per fotre l’home. Se’ls inventen entre el segle IV i el VI, per mostrar una certa superioritat moral, i evidentment l’Església sempre hi ha jugat molt fort”, explica Joan Isaac, que en aquest tema hi contraposa “una visió una mica àcrata de la vida”, també més lúdica, sensorial i sense cap sentiment de culpa. “Envejo els joves amors dels bancs als jardins, els petons insubmisos dels adolescents”; “m’estimo la peresa de les nits xafogoses, dels cossos rendits després de l’amor”; “jo vull la supèrbia del mar embravit, de la tramuntana que xiula la nit”, canta en diferents temes sobre pecats que, vistos així, són més aviat anhels legítims i lloables, més encara en la situació de confinament en què van néixer les cançons: “Va ser un moment molt bèstia que ens va servir a tots per interioritzar moltes coses i reflexionar més sobre la vida i sobre les relacions humanes.”

Joan Isaac ha gravat les set cançons acompanyat només al piano per Olaf-Sabater, també autor dels arranjaments. Veu i piano, no cal res més. “Cada vegada tendeixo més a buscar l’essència de les coses, perquè penso que les cançons són bones o poden ser bones quan s’aguanten només amb una guitarra o un piano, i no cal res més per transmetre l’emoció, que per a mi és l’objectiu principal.” En aquest sentit, ha trobat una còmplice immillorable en Carme Sansa, “una extraordinària recitadora i actriu, amb una força increïble”. Junts tenen previst portar aquests 7 pecats capitals arreu dels Països Catalans. A l’abril visitaran Bellreguard i Manacor.

Curiosament, el tema d’aquest espectacle no és nou per a Carme Sansa, que en el Grec del 1986 va dirigir Els set pecats capitals dels petits burgesos, de Kurt Weill i Bertolt Brecht, a l’antiga Casa de la Caritat, amb una vintena d’actrius –ella mateixa i Avelina Argüelles–, ballarins, músics i cantants. Sense tenir en compte aquest precedent, Joan Isaac va contactar amb ella a través de Pere Camps, director del Barnasants. “Em va fer molta il·lusió la proposta pel tema i la manera d’enfocar-lo, i també perquè Joan Isaac ha fet unes cançons esplèndides”, diu Sansa, que té un llarg historial de recitals de poesia i cançó –“però generalment soc jo la que canta”–. Tot i que oficialment està jubilada, Carme Sansa no para: fa pocs dies va participar, a la Sala Beckett, en una lectura dramatitzada de Saturnal de Lluïsa Cunillé, i el 8 de març comença al TNC els assajos de L’Emperadriu del Paral·lel, també escrita per Cunillé i dirigida per Xavier Albertí en el seu comiat del Nacional, que s’estrenarà el 6 de maig. A més, Carme Sansa continua voltant per tot Catalunya amb el monòleg Isabel Cinc Hores, d’Antoni Strubell, on es posa en la pell d’Isabel Vila, la primera sindicalista catalana, un personatge “fascinant i poc conegut” del qual aquest any es commemora el 125è aniversari de la seva mort. Diumenge el representarà a Sant Feliu de Guíxo

Els pecats del cantautor Joan Isaac, recollits en un llibre i en un disc

 

Està editat per l'empordanesa Llibres del Segle

A.C. Girona 16.02.2021 | 00:10

L'editorial empordanesa Llibres del segle acaba de publicar un nou llibre amb disc del cantautor Joan Isaac titulat 7 pecats capitals.

Il·lustrat per Daniel Sesé, el llibre inclou set cançons que el músic va dedicar als set pecats capitals i que van ser creades durant el confinament dels mesos de març i abril.

https://www.diaridegirona.cat/cultura/2021/02/16/pecats-del-cantautor-joan-isaac/1089455.html