Joan Isaac presenta "Els set pecats capitals" a Barnasants, amb Carme Sansa

 

JOAN ISAAC I CARME SANSA HAN PRESENTAT ELS SET PECATS CAPITALS AL BARRADAS

Ahir es va presentar el gran espectacle de música i poesia ELS SET PECATS CAPITALS a l'Auditori Barradas dins del marc del Festival Barnasants.

Una nit màgica amb les veus de Joan Isaac i Carme Sansa, amb l'acompanyament al piano d'Antoni-Olaf Sabater i al contrabaix per Queralt Camps.

Fotos: José Luis Martínez

 

Pecadors orgullosos

 

 Joan Isaac dedica un llibre-CD als ‘7 pecats capitals’, que presentarà en directe demà al Barnasants i dissabte al Festival de Poesia de Girona, amb Carme Sansa

XAVIER CASTILLÓN - GIRONA

Està clar que, si Joan Isaac con­rea algun pecat capi­tal, segur que no és la peresa. “Entre el març i l’abril del 2020, quan tots estàvem tan­cats a casa fent penitència i expi­ant tots els pecats de la raça humana, per a mi va ser un període molt cre­a­tiu: vaig escriure les cançons d’aquest disc i trenta-cinc poe­mes que Lli­bres del Segle també té pre­vist publi­car en un volum abans de final d’any”, explica el can­tau­tor. Aque­lles set cançons, una per pecat, s’han inclòs en un lli­bre-CD d’acu­rada pre­sen­tació titu­lat 7 pecats capi­tals, amb il·lus­tra­ci­ons de Daniel Sesé –ja havien tre­ba­llat junts al lli­bre-CD Pla­ne­tari, un conte per a totes les edats–, que es pre­senta en directe aquesta set­mana: demà, diven­dres, a l’audi­tori Bar­ra­das de l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, dins del fes­ti­val Bar­na­sants (20 h, 15 euros), i dis­sabte a l’audi­tori Via­der de la Casa de Cul­tura, en el marc del 25è Fes­ti­val de Poe­sia de Girona, Ara Poe­sia (19 h), amb les loca­li­tats ja exhau­ri­des, però amb la pos­si­bi­li­tat de seguir l’espec­ta­cle en directe a través del canal de You­Tube de la Casa de Cul­tura de Girona.

Continuar llegint:

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1926240-pecadors-orgullosos.html

Més que un concert, és un espectacle que combina música i poesia, per al qual Joan Isaac ha seleccionat set poemes, “autèntiques meravelles”, d’altres autors –Luis Eduardo Aute, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Montserrat Abelló, Maria Mercè Marçal, Ángel González, Vicent Andrés Estellés i Pere Quart– que interaccionen amb les seves set cançons i amb els pecats respectius. De fet, en el llibre hi conviuen els poemes amb les lletres de les cançons. En l’espectacle, l’actriu Carme Sansa recita els poemes i Joan Isaac interpreta les cançons, tot plegat introduït per un monòleg escrit pel poeta Roger Costa-Pau, un dels editors de Llibres del Segle. Els acompanyen a l’escenari el pianista Antoni Olaf-Sabater, que va gravar el disc amb Joan Isaac, i en el concert de demà, també la contrabaixista Queralt Camps.

I per què tornar ara als mil·lenaris pecats capitals de la nostra tradició judeocristiana? “Per una espècie de rebel·lia interna, d’acció/reacció davant la penitència a la qual estàvem sotmesos. He volgut capgirar els pecats i convertir-los en virtuts, reivindicant-los en aquestes cançons com un factor humà important, excepte en un cas, la ira, a la qual dedico La dona que té por, sobre el maltractament a les dones.” Joan Isaac remarca que fins i tot l’avarícia es pot interpretar en positiu, “si ets avar de tindre molts amics o d’amor”. I la luxúria, no cal dir-ho, “està molt bé, tu” [riu].

“El problema és quan els pecats s’utilitzen per reprimir. En el fons, tot és mentida: els pecats capitals no surten enlloc de la Bíblia. És una invenció de l’home, com sempre per fotre l’home. Se’ls inventen entre el segle IV i el VI, per mostrar una certa superioritat moral, i evidentment l’Església sempre hi ha jugat molt fort”, explica Joan Isaac, que en aquest tema hi contraposa “una visió una mica àcrata de la vida”, també més lúdica, sensorial i sense cap sentiment de culpa. “Envejo els joves amors dels bancs als jardins, els petons insubmisos dels adolescents”; “m’estimo la peresa de les nits xafogoses, dels cossos rendits després de l’amor”; “jo vull la supèrbia del mar embravit, de la tramuntana que xiula la nit”, canta en diferents temes sobre pecats que, vistos així, són més aviat anhels legítims i lloables, més encara en la situació de confinament en què van néixer les cançons: “Va ser un moment molt bèstia que ens va servir a tots per interioritzar moltes coses i reflexionar més sobre la vida i sobre les relacions humanes.”

Joan Isaac ha gravat les set cançons acompanyat només al piano per Olaf-Sabater, també autor dels arranjaments. Veu i piano, no cal res més. “Cada vegada tendeixo més a buscar l’essència de les coses, perquè penso que les cançons són bones o poden ser bones quan s’aguanten només amb una guitarra o un piano, i no cal res més per transmetre l’emoció, que per a mi és l’objectiu principal.” En aquest sentit, ha trobat una còmplice immillorable en Carme Sansa, “una extraordinària recitadora i actriu, amb una força increïble”. Junts tenen previst portar aquests 7 pecats capitals arreu dels Països Catalans. A l’abril visitaran Bellreguard i Manacor.

Curiosament, el tema d’aquest espectacle no és nou per a Carme Sansa, que en el Grec del 1986 va dirigir Els set pecats capitals dels petits burgesos, de Kurt Weill i Bertolt Brecht, a l’antiga Casa de la Caritat, amb una vintena d’actrius –ella mateixa i Avelina Argüelles–, ballarins, músics i cantants. Sense tenir en compte aquest precedent, Joan Isaac va contactar amb ella a través de Pere Camps, director del Barnasants. “Em va fer molta il·lusió la proposta pel tema i la manera d’enfocar-lo, i també perquè Joan Isaac ha fet unes cançons esplèndides”, diu Sansa, que té un llarg historial de recitals de poesia i cançó –“però generalment soc jo la que canta”–. Tot i que oficialment està jubilada, Carme Sansa no para: fa pocs dies va participar, a la Sala Beckett, en una lectura dramatitzada de Saturnal de Lluïsa Cunillé, i el 8 de març comença al TNC els assajos de L’Emperadriu del Paral·lel, també escrita per Cunillé i dirigida per Xavier Albertí en el seu comiat del Nacional, que s’estrenarà el 6 de maig. A més, Carme Sansa continua voltant per tot Catalunya amb el monòleg Isabel Cinc Hores, d’Antoni Strubell, on es posa en la pell d’Isabel Vila, la primera sindicalista catalana, un personatge “fascinant i poc conegut” del qual aquest any es commemora el 125è aniversari de la seva mort. Diumenge el representarà a Sant Feliu de Guíxo

 

Joan Issac, Carme Sansa i els set pecats capitals

Lloc: Auditori Barradas

19/02/2021 20:00 h

comprar entrades

Preus: 15,00 €

Sinopsi:

Per primer cop en la seva llarga carrera professional, Joan Isaac uneix el seu talent al d’una actriu immensa, Carme Sansa, per crear un commovedor espectacle únic de música i poesia. L’eix central són set cançons de Joan Isaac que parlen dels set pecats capitals, set cançons d’una gran alçada musical i força poètica creades durant el confinament dels mesos de març i abril de 2020.

L’espectacle inclou un monòleg introductori de Roger Costa-Pau i les set cançons de Joan Isaac són precedides per set poemes de grans poetes (Vicent Andrés Estellés, Maria Mercè Marçal, Luis Eduardo Aute, Pere Quart, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Ángel González i Montserrat Abelló), recitats per Carme Sansa.

Les il·lustracions i l’escenografia de Daniel Sesé afegeixen subtilesa a un espectacle commovedor, de gran bellesa i emotivitat.

Fitxa artística:

Joan Isaac: Veu

Carme Sansa: Veu

Antoni-Olaf Sabater: Piano, teclats i direcció musical

Queralt Camps: Contrabaix

"7 pecats capitals", llibre-CD de Joan Isaac i Daniel Sesé

 7 pecats capitals

Llibre amb CD

Joan Isaac (autor de les lletres de les cançons)

Daniel Sesé  (Il·lustracions)

ISBN 978-84-8128-990-9

PVP. 24 euros

  

7 pecats capitals inclou set cançons del cantautor Joan Isaac sobre els set pecats capitals creades durant el confinament dels mesos de març i abril de 2020. Cadascun dels textos de les cançons s'acompanyen d'un poema d'autors diversos. El llibre, amb magnífiques il·lustracions de Daniel Sesé, inclou un CD amb les set cançons de Joan Isaac.

  “Joan Isaac treu el millor d’ell mateix en lletres i músiques. Versos pensats i mesurats que llisquen en les formes melòdiques que el defineixen, sense estalviar notes que pugen i baixen pels pentagrames, que salten del greu a l’agut o que surfegen pel melisma. Sempre sobre la matèria primera d’una veu dolça i afinada, idònia per a l’impressionisme que realment ens proposa a compte de l’expressionisme dels pecats capitals. L’acompanya un piano que no fa de guitarra sinó que es reivindica en totes les seves possibilitats expressives. El piano hi té vida pròpia i s’acosta més al lieder de Schubert que a l’acord obstinat del rock and roll. Antoni Olaf Sabater, autor dels arranjaments i pianista, brillantíssim intèrpret i compositor, fa possible el miracle sempre bonic de lligar el popular amb el clàssic. Esteu, doncs davant d’una bellíssima obra d’art d’aquest gènere tan nostre que és la Cançó. (Antoni Batista) 

 

Del CD

 

Aquest disc ha estat gravat, mesclat i masteritzat durant els mesos de juliol i agost als estudis Gravacions Marines, de Sant Salvador (El Vendrell), estudis Koriland de Barcelona i Espai Sonor Montoliu (Montoliu de Segarra), per Raul Cuevas i David Casamitjana. Totes les lletres i músiques són de Joan Isaac, excepte la música de  La litúrgia de l’os, que és de Daniel Sesé.

El disc Inclou poemes de Vicent Andrés Estellés, Maria Mercè Marçal, Luis Eduardo Aute, Pere Quart, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Ángel González i Montserrat Abelló. 

Arranjaments i piano: Antoni-Olaf Sabater.       

https://www.llibresdelsegle.es/

Joan Isaac, artesà de cançons. Nou disc, L’estació del somnis.

En un temps en el que tot sembla relatiu, on la veritat és una mercaderia en desús i poc valorada, en el que allò profund i humanament bo passa absolutament desapercebut, quan la cultura és menyspreada de forma sistemàtica, i no sols per algunes institucions públiques, sinó també per bona part d’una ciutadania que va perdent referents vàlids i de pes; trobar que encara n’hi ha persones que persisteixen en la bellesa i en la sensibilitat, que la creativitat és per damunt de tot un acte de tendresa, humanament d’amor, és com a mínim un bri d’esperança que encara floreix en el desert inhòspit d’aquest present rar i incert. Artistes, creadors, Ulisses a alta mar, que fan la seva pròpia Odissea, que finalment és la de tots, perquè una humanitat sense cultura, és senzillament habitar en el no-res. Ja fa molts d’any que seguesc les passes d’aquests artistes, que malgrat tot, segueixen fent-nos precioses aportacions que ens alimenten l’ànima. Poesia, música, en definitiva cançons que ens deixen sols i alhora acompanyats, que ens distancien de la mediocritat, de la pura banalitat, i ens fan més sublim l’existència. Són ja tants de discs que he escoltat de Joan Isaac, un d’aquests artistes dels que parl, músic, poeta, cantant, que trobar-me amb un nou treball, un nou CD de 12 cançons, semblaria que és repeteix; però no, no és així. En el seu nou CD, “L’estació dels somnis”, tot i que el seu estil és inconfusible, hi ha un aire fresc, renovat en el sentit de posar-li entusiasme i gran vitalitat, com si fos el primer disc, però amb tot el mestratge après, madurat al llarg dels anys i de l’experiència. La primera cançó, el tren dels mil vagons, és a moments pur optimisme “a l’estació dels somnis cap tren porta retard”, i alhora soledat, “Que sol que estic en aquest tren de mil vagons”. Però la música entra amb força, i va a ritme de tren, constant i ferm. El so de guitarra acompanyant a Isaac a “Deixa-ho tot i vine amb mi al mar”, és sublim, encertadíssim. La tendresa i intimisme del tema “Ai si no fos per tu”, aporta el romanticisme més delicat i elegant. “Conec un home bo”, té el ritme ideal per a un homenatge a un amic que comparteix el deliri per les cançons i la cultura compartida, és una cançó d’amistat i agraïment, veus i guitarres per gaudir d’un aire fresc; i el ritme segueix movent ones ran de mar “Can 60”, una cançó quasi per ser ballada una nit d’estiu a la platja, però mai tot sol; “Planetari” és dolçor i tendresa, una cançó que ja es va estrenar en un espècie de conté, un llibre amb dibuixos imaginaris i no sols per a infants, magnífica! En “T’escriuré una cançó” hi trobam un cançó d’amor molt especial, perquè no ho sembla, però ho és., aquí està la màgia. “I malgrat tot, la vida!”, és la queixa, la protesta del que veiem dia rere dia i no ens agrada gens, però que a pesar d’això, de tot el que és inadmissible, la vida s’obre pas. Planetario, un versió en castellà del tema abans esmentat, aquesta vegada amb la sempre la preciosa col•laboració de Pedro Guerra, que no és la primera vegada. Però una de les cançons que he trobat més emotiva és “Tenir un amic”, m’ha realment copsat, perquè és carregada de veritat, de honestedat, i dita com és diu un poema, però cantada; és a dir, amb una gran profunditat i autenticitat, que grata l’ànima fins fer-te vessa una llàgrima involuntàriament, perquè “tenir un amic és tenir-ho tot”. Me deixava “Ni t’ho imagines”, “Passaig del Carme”, i potser alguna més. Però tan se val, totes tenen la seva particularitat, i alhora formen part d’un conjunt ben harmonitzat, i requereix de la sensibilitat del qui escolta. Un CD esplèndid, on en Joan, i com fa sempre, s’hi dóna plenament, amb sinceritat, i sobretot amb el seu mestratge d’autor i intèrpret, perquè Joan Isaac és un artesà de cançons, cada peça és única, i transmet laboriositat en cada matís, en cada accent musical i poètic. Quina llàstima però que els mitjans de comunicació no se’n facin el ressò adequat i exigent d’un treball fet a consciència, una aportació rigorosa a la cultura del país. TV3, com ja és habitual, poc fa per canalitzar la cultura amb majúscules, poc fa, o gens, per dinamitzar un sector cada cop més abandonat, l’art en totes les seves expressions. La cançó d’autor ja fa molt d’anys que pateix aquest reiterat menyspreu per part d’aquest canal i altres. No recorden gens que cantautors com Joan Isaac, han fet més per la cultura del país, que centenars de regidors, consellers, etc. Ai, quin país! I ni val la pena parlar d’IB3 a les Illes Balears, és de pena, i de ràbia. Senzillament perquè són mitjans que surten dels pressuposts públics. En fi, en un país normal, podríem veure per televisió un concert de Joan Isaac presentant aquest extraordinari treball. I ja ni parlar-ne de les programacions de concerts per part dels ajuntaments, etc. És una evidencia de deixadesa, que cau pel seu pes. Però la paraula normalitat, em sembla que té un significat que s’ha diluït en el no-res. Malgrat tot, la vida! com diu en Joan. I per això ens queda la seva extensa discografia per gaudir-ne, i amb el seu darrer CD, L’estació dels somnis, una oportunitat més per viatjar amb un tren que mai porta retard, i encara hi som a temps per valorar un treball molt digne. Un CD té un preu molt simbòlic avui en dia, però en aquest cas, a més té un valor afegit, la qualitat indiscutible, i una sensibilitat artística que arriba en cada vers i acord, senzillament perquè és el treball d’un gran artesà de cançons. Joan Isaac, L’estació del somnis.

Pep Siset - 31/07/2020