divendres, 23 de gener del 1976

1976: És tard



Després d’haver editat dos discos senzills, es publica el seu primer LP, també amb Edigsa “És tard”.
Coincideix amb l’any de publicació d’altres joves autors: Marina Rossell i Ramon Muntaner, una nova generació de creadors en el marc de la Nova cançó, que segueixen les passes de “Els Setze Jutges”.


 Cal inserir el disc de debut de Joan Isaac en l’època que va ser fet: el 1975. Amb el franquisme agonitzant, la política ho omple tot i les cançons de Joan Isaac no en són cap excepció. Així, el disc comença amb “Amb el vostre permís”, una cançó que ja avança un bon estil per fer lletres. Amb tot, el treball no presenta un cantant que només parla de política i es comença a perfilar un cert estil evocador.
El disc serveix per presentar l’artista, però encara és lluny de mostrar el millor Joan Isaac.


Cal destacar que per a l’enregistrament el cantant ja s’acompanya de músics importants com Manel Camp, Jordi Vilaprinyó, Albert Moraleda, Max Sunyer, Jep Nuix, Santi Arisa, Pedrito Díaz o Ricard Roda.

És Tard (Edigsa, 1975)



Enregistrament: Estudis EMI, novembre i desembre de 1975
Tècnic de gravació: J.J.Moreno
Arranjaments: Manel Camp, Albert Moraleda i Jordi Vilaprinyó
Teclats: Manel Camp i Jordi Vilaprinyó
Guitarra clàssica: Jaume Abad
Guitarra acústica i elèctrica: Max Sunyer
Guitarra acústica a "Havanera": Joan Isaac
Flautes: Jep Nuix i Albert Moraleda
Bateria: Santi Arisa
Percussió: Pedro Díaz
Saxo: Ricard Roda
Secció de corda, metall i fusta dirigida per Manel Camp
Disseny de la carpeta: Francesc Guitart
Fotografies: Servando Carmona
Disc produït per Joan Molas




El 23 de gener de 1976 estava anunciat un concert “Campanya Mundial contra la Fam” organitzat per la “Asociación de Amigos de las Naciones Unidas”. Aquest concert es va suspendre perquè les autoritats governamentals van denegar els permisos corresponents. S’havien venut més de 8.000 entrades.


El 21 de febrer de 1976 Joan Isaac va inaugurar les nits musicals de Palamós amb Ovidi Montllor a la Casa municipal de Cultura, organitzat per “La Salle”. El 19 de març va compartir concert amb Pi de la Serra a Tossa i el 28 d’abril a Torroella de Montgrí amb Dolors Laffitte i Carles Camps.


Encara que el disc es va enregistrar a finals de 1975, no va ser fins al maig de 1976 quan es va publicar.

Alberto Mallofre. “Cantautores ibéricos de actualidad”. La Vanguardia española, 22/5/1976

Amb motiu de la clausura de les “Jornades de cultura catalana” organitzades por el “Congrés”, es va realitzar a Badalona el 28 de maig una Gran Festa Popular al Parc de Can Solei. Al festival de música va participar Joan Isaac, juntament amb Xavier Ribalta i Ramon Muntaner.

El 8 de juny va actuar com animador i presentador en el festival de música a la Maia de Montcal. “Va delitar al nombrós públic assistent amb les seves cançons”.
Mir Culubret. Sitios de Gerona. 8/6/1976 pàg.7
El 16 de juny, a l’article publicat a La Vanguardia, ja es parlava d’en Joan Isaac com una de les grans figures de l’última promoció de la cançó. La sortida al mercat del seu primer disc de llarga durada “És tard” va satisfer a gran part de la crítica musical. 


“...en él se conjugan toda la fuerza de su pensamiento poético y su rica musicalidad...”



“Primer concierto formal en Barcelona del joven y ya gran cantante y autor Joan Isaac, que es probablemente la más sólida aportación de las nuevas generaciones al bloque de la canción catalana”

La Vanguardia 18/6/1976
“Joan Isaac, a lo llarg del seu recital complet al darrer <MusiClub de Vanguardia> va demostrar ser ja positivament la nova gran figura de la cançó autòctona que durant molt de temps s’endevinava en ell. Centrat en un quartet àgil i transparent, Joan Isaac va desplegar tot el seu recital complet amb autoritat, solvència i aplom, manifestant una remarcable fluïdesa d’idees en la construcció de les seves cançons i una evident preparació en la forma d’executar-les. El temes, sempre actuals, estan exposats amb claredat i responen a la formació molt contrastada d’una personalitat ben definida.[…]

La Vanguardia 23/6/1976

Al juliol de 1976 es va inaugurar la temporada al Teatre Grec de Barcelona. “Per un teatre al servei del poble”. 

Durant aquest any va continuar fent concerts per tota Catalunya amb Marina Rossell, Xavier Ribalta i Ramón Muntaner.

Al setembre va participar en les VIII Festes de Cultura Popular “Pompeu Fabra” que van tenir lloc a Castelló de la Plana.

Del 7 al 12 de setembre van tenir lloc 5 recitals presentats com a Cants de Lluita dels pobles espanyols.”Cantem a la Llibertat”.




“Venècia 76: LA BIENNAL DEL VENÇUTS

A Venècia el pavelló oficial resta tancat. Però la presència dels pobles és viva en totes les manifestacions i sectors. Venècia, en aquest sentí, és quelcom més que una participació artística. Malgrat les limitacions i les crítiques objectives, la  Biennal és un acte més de la llarga lluita per la recuperació de les llibertats i la democràcia a la pell de Brau.

CANTEM LA LLIBERTAT

 "Cants de Catalunya", el primer dia, amb M. del Mar Bonet, Joan Isaac, i Lluis Miquel i els 4 Z. "Cants d'Andalusia", amb Manuel Gerena i Carlos Cano "Cants de Galicia", amb Benedicto i Bibiano "Poesia en música", amb Paco Ibáñez; "Cantos de Castilla i Extremadura", amb Rosa León i Pablo Guerrero.”
Presència, 1976-10-02, p. 15.

Durant l’any 1977 va col·laborar en l’homenatge a Pablo Neruda que es va fer a Barcelona i va ser presentat per Rafael Alberti. 


També va participar en la “Setmana de Música viva”, “Música a los barrios”; a Menorca en “Los festivales veraniegos de música”;  en la Festa del Treball celebrada a Montjuïc i en els darrers Jocs Florals celebrats a l’exili.


El mateix dia, i a la mateixa hora que en Tarradelles entrava triomfalment a Barcelona com a president de la Generalitat es tancava a Munich un important capítol de la història de la cultura catalana. Els darrers Jocs Florals celebrats a l’exili. Entre d’altres artistes van actuar Joan Isaac, Marina Rossell i Núria Feliu com a representants de la cançó catalana i Gorka Knorr per la cançó basca.