diumenge, 24 de març de 2019

Joan Isaac és cuiner per un dia. Programa Ben trobats

Sinopsi

Un dijous més posem a prova les habilitats a la cuina d’una cara coneguda, avui és el torn del cantautor Joan Isaac, autor d’himnes com ‘A Margalida’. Amb 19 discs al mercat, un poemari i el llibre de prosa poètica ‘Penso, per tant escric’, és una de les veus més sensibles del panorama català. Isaac ens proposa una amanida de mozzarella, tomata, alvocat i cruixent de bacon. Se’n sortirà? Tot plegat ho tancarem amb la grafoanalista Dolors Mora amb qui analitzarem la cal·ligrafia i la signatura del nostre cuiners per un dia.

http://www.alacarta.cat/ben-trobats/tall/joan-isaac-es-cuiner-per-un-dia


dissabte, 2 de març de 2019

CEL·LA 443 (A Salvador Puig Antich)

Com m’hagués agradat passar l'última nit amb tu en aquesta cel·la angoixant i estreta que ara trepitjo, i parlar de la vida i de la mort i dels somnis aconseguits i dels que et quedaven per acomplir. Jugar amb tu la darrera partida d’escacs i deixar-me guanyar sabent-me guanyador, i buidar junts aquella darrera ampolla de vi de dubtosa qualitat. Arrencar-te un somrís amb algun acudit dolent i abraçar-te l’ànima entre aquestes quatre parets plenes d’escrits i calendaris amb els dies tatxats. I a la fi quan s’apropés l’hora, invocar un encanteri d’un llibre secret i ancestral per convertir-te en un ocell blanc i veure’t sortir volant per la finestra, seguint el teu vol amb la mirada mentre et perds Entença avall. Com m’hagués agradat, Salvador..!!!

 (Joan Isaac, Juny 2017)




dilluns, 25 de febrer de 2019

Joan Isaac y Sílvia Comes: canciones con muchas alas

24 FESTIVAL BARNASANTS 2019

Joan Isaac y Sílvia Comes: canciones con muchas alas

por Xavier Pintanel el 24/02/2019 

Joan Isaac y Sílvia Comes, dos generaciones distintas en la canción de autor catalana, acaban de presentar su disco Cita amb ángels (Picap 2019), un tributo al trovador cubano Silvio Rodríguez, que presentaron en la Sala Luz de Gas en el marco de la vigésimo cuarta edición del festival BarnaSants.


Joan Isaac y Sílvia Comes presentando «Cita amb ángels» en la Sala Luz de Gas. © Xavier Pintanel
Joan Isaac y Sílvia Comes presentando «Cita amb ángels» en la Sala Luz de Gas.
© Xavier Pintanel
El cansino debate sobre la oportunidad o la necesidad de adaptar canciones a la lengua propia viene de lejos. Es evidente que una obra está más cercana al concepto que la creó cuando más se respeta el origen. Pero no es menos obvio que una canción cantada en la lengua que te acunó tu madre y en la que acunas a tus hijos; en definitiva, la lengua en la que no solo te comunicas sino en la que amas y eres amado; puede alcanzar unos matices más profundos que den a la obra un filo que traspase más fácilmente las fibras del corazón.

"Minha pátria é a língua portuguesa", dijo Pessoa, quien añadió que soportaría mejor una invasión de su país que una agresión a su cultura. "La única patria verdadera es la lengua de uno", sentenció años más tarde el poeta argentino Juan Gelman, que entendía que más allá de la función puramente comunicativa de una lengua, esta era también un lugar de refugio y de encuentro con la infancia, la familia…, en definitiva con "todo lo que va haciendo al individuo".

Cuando a principios de los sesenta nació el movimiento de la "Cançó" en Cataluña, la falta de referentes internos —el franquismo había dejado desértico el panorama cultural local— y también la necesidad de reivindicar una lengua minorizada cuando no prohibida, hizo esta práctica muy común. Ya desde el primer disco de Els Setze Jutges —Espinàs canta Brassens— la adaptación de canciones francófonas —BrassensBrelBarbara— o desde el inglés con el Grup de Folk, fueron muy comunes. Incluso Serrat incorporó este recurso: en su tercer EP Cançó de matinada (1966) cantó Les souliers (Les sabates) de Guy Béart en una adaptación de Delfí Abella.

Joan Isaac, también desde sus inicios asumió este reto. En su segundo LP Viure (1977) cantó Les poètes (Els poetes), un tema de Jean Ferrat y texto de Louis Aragon adaptado por Josep Maria Espinàs. Luego, en Barcelona, ciutat gris (1980), su tercer trabajo, adaptó magistralmente Le déserteur (El desertor) de Boris Vian que recientemente ha recuperado Enric Hernàez en su disco Himnes (2019).

Más tarde llegaron sendos discos monográficos dedicados a versionar clásicos italianos, franceses, brasileños o hispanoamericanos al catalán. El primero fue Joies robades (2002), donde Joan se atrevía con Silvio RodríguezPablo MilanésLuis Eduardo AuteAlejandro FilioChico BuarqueJacques BrelPaolo ConteRoberto Vecchioni o Joan Manuel Serrat. Más tarde con un monográfico sobre Luis Eduardo AuteAuteclàssic (2009) y, finalmente, Joies italianes i altres meravelles(2015).

Joan Isaac y Sílvia Comes presentando «Cita amb ángels» en la Sala Luz de Gas. © Xavier Pintanel
Joan Isaac y Sílvia Comes presentando «Cita amb ángels» en la Sala Luz de Gas.
© Xavier Pintanel

En esta línea de creación y recreación, Isaac acaba de lanzar junto a Sílvia Comes Cita amb ángels, que como reza en la propia portada del disco es un "tributo a Silvio Rodríguez". Inicialmente el trovador catalán había concebido el disco con un cuarteto de madera —en Auteclàssic se acompañó por un cuarteto de cuerda— pero el proyecto fue evolucionando hasta incorporar la voz y la guitarra de Sílvia Comes, que ya había participado en proyectos anteriores de Joan como Cançons d'amor i anarquia (2014), Joies italianes i altres meravelles (2015) y Cançons de les revoltes del 68 (2018).

Y es que las canciones de Silvio no precisan de más vestido que una guitarra y unas voces sensibles y afinadas; y de un acercamiento con respeto, humildad y maestría, que el propio trovador cubano ha calificado de "abrazo donde priman amor e identidad".

Joan Isaac y Sílvia Comes presentaron Cita amb ángels el pasado 1 de febrero en la Sala Luz de Gas de Barcelona y en el marco del Festival BarnaSants en donde interpretaron el disco íntegro.

Canciones con ángeles; ángeles despistados que no hacen bien su trabajo —no se lo ponemos fácil—, ángeles del demonio, ángeles que pasan cuando se crea un silencio mortal, ángeles en caída en una expedición con los que pretendían curar, ángeles que aparecieran después de un rabo de nube. Canciones con muchos ángeles y muchas alas para volar. Alas como las que lucieron de atrezzo durante todo el concierto en una escenografía minimalista y elegante, salpicada por las inspiradas proyecciones del grafista de cabecera de Joan Isaac, Daniel Sesé y las extraordinarias fotografías de Juan Miguel Morales.

"Fue más difícil con Silvio que con Aute", dijo Joan, que contó —imitando el acento cubano— que en una llamada telefónica a Silvio para preguntarle sobre el significado de unos versos, este le contestó "hay canciones mías que ni yo las entiendo".

El resultado, una mirada desde el respeto y la admiración —"me sentí muy pequeña" decía Sílvia Comes—, pero también desde el rigor necesario ante el riesgo de estropear algo que ya es perfecto. El acierto de los dos trovadores ha sido no intentar mejorar algo difícilmente mejorable, sino darle otra visión, no mejor, distinta y personal. No tapándole el sol a las canciones sino volando bajo su sombra.

Una mirada distinta a la obra de Silvio que da vientos mediterráneos a canciones con muchas alas.

Joan Isaac. © Xavier Pintanel
Joan Isaac.
© Xavier Pintanel

Sílvia Comes. © Xavier Pintanel
Sílvia Comes.
© Xavier Pintanel

Joan Isaac y Sílvia Comes. © Xavier Pintanel
Joan Isaac y Sílvia Comes.
© Xavier Pintanel

Joan Isaac. © Xavier Pintanel
Joan Isaac.
© Xavier Pintanel

Sílvia Comes. © Xavier Pintanel
Sílvia Comes.
© Xavier Pintanel

Joan Isaac y Sílvia Comes. © Xavier Pintanel
Joan Isaac y Sílvia Comes.
© Xavier Pintanel

Joan Isaac y Sílvia Comes. © Xavier Pintanel
Joan Isaac y Sílvia Comes.
© Xavier Pintanel

Joan Isaac y Sílvia Comes. © Xavier Pintanel
Joan Isaac y Sílvia Comes.
© Xavier Pintanel

dijous, 21 de febrer de 2019

Poesia i cançó es troben aquest diumenge a Olot




Joan Isaac actuarà a la capital de la Garrotxa en un concert que també serà un recital d’alguns poemes del cantautor català. Amor, por o denúncia social seran alguns dels temes que tracta el recital cantat d’Isaac. L’artista reivindica en declaracions a Ràdio Olot, el consum de la cultura “per lluitar contra els moviments d’extrema dreta”. 



Cançó i poesia. Poesia i cançó. Després de la publicació d’un llibre de poemes i relats curts, Joan Isaac va descobrir els paral·lelismes que uneixen aquestes dues disciplines. Aquesta connexió va portar-lo a crear “Paral·lelismes”, un espectacle únic i molt especial, on el cantautor català combina el seu repertori musical amb el seu repertori literari. Ell mateix ho explica en declaracions a Ràdio Olot.
Reproductor d'àudio

Els paral·lelismes de Joan Isaac es podran veure i escoltar aquest diumenge a Olot. Durant el concert, es parlarà d’amor, denúncia, la por o altres disciplines que han marcat la vida d’un dels cantants de la Nova Cançó.
Reproductor d'àudio

Entre les reivindicacions de Joan Isaac també n’hi ha de polítiques. En declaracions a Ràdio Olot, l’artista fa una crida a consumir cultura per lluitar contra la situació política actual i els moviments d’extrema dreta.
Reproductor d'àudio

Joan Isaac posarà les seves armes sobre l’escenari en un concert que tindrà lloc aquest diumenge a la Sala Torín d’Olot. Serà a les sis de la tarda amb algunes entrades encara a la venda. Es poden comprar a taquilla o a través de la pàgina web olotcultura.cat.

divendres, 15 de febrer de 2019

La sala de la Societat de la Jonquera acull el concert de Joan Isaac "Les cançons de les revoltes del 68"

http://www.empordadigital.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=10649:concert-de-joan-isaac-les-cancons-de-la-revolta-del-68&Itemid=981


Concert de Joan Isaac a la Sala el Torín d'Olot

Joan Isaac

24/02/2019 - 18:00
8 euros anticipada, 10 euros a taquilla el dia del concert. Estudiants de música, 3 euros.


La sala El Torín es transformarà en un cafè teatre per gaudir del recull de temes que Joan Isaac ha seleccionat entre tots els del seu repertori. La música es combinarà amb un recital de poemes, i tot plegat s’acompanyarà amb les notes d’un gran pianista, Antoni Olaf.
En el recital es parlarà de l’amor, la melancolia, el desig, la por i la denúncia social. Tampoc no hi faltarà la mítica cançó A Margalida.
Aquest concert respon a una de les línies de la programació musical d’Olot Cultura per dur a la capital garrotxina grans figures de la música catalana com ja ha estat el cas de Jaume Sisa, Maria del Mar Bonet o Pau Riba.
POESIA PER SER CANTADA I RECITADA

Joan Isaac: veu
Antoni Olaf: piano

Espai: Sala El Torín
972 27 27 77
Carrer del Roser, 19
http://www.agendaolot.cat/event/joan-isaac/

dilluns, 4 de febrer de 2019

Un tribut amb cançons que ensenyen a volar


El disc 'Cita amb àngels. Tribut a Sílvio Rodríguez' de Sílvia Comes i Joan Isaac es va presentar com un concert especial dins del marc del Festival de Cançó d'Autor Barnasants

 | 04/02/2019 a les 12:25h


La professionalitat indubtable de dos grans de la cançó d'autor d'aquest país va quedar palesa divendres passat a la sala Luz de Gas en la presentació del seu disc homenatge a un monstre del mateix gènere a nivell mundial, Sílvio Rodríguez. El repertori del cantautor cubà va sonar traduït al català gràcies a la gran tasca ingent de Joan Isaac i de la incorporació a la seva idea inicial de Sílvia Comes, que va afegir les seves qualitats vocals, de finesa a la guitarra i algun arranjament propi.

La sòbria posada en escena va tenir projeccions de Daniel Sesé que van acompanyar l'entrada a un univers de cançó atemporal que va arrencar amb "Expedició" i aquell 'viatge entre tempestes' tot proclamant 'àngels en caiguda prop dels qui anàvem a curar'. Perquè passa que el 'bes espadatxí' a vegades no és tan efectiu com 'un dia, un infant'. La primera travessa va servir a Joan Isaac per introduir la gent que omplia la platea de Luz de Gas a un projecte que no ha volgut caure en aquell 'tradutore traidore' i han intentat no trair el sentit ni significat de les cançons en castellà passades al català.

I què ens apropa als catalans el sentit de Rodríguez? Doncs el saber-se privilegiat en un món de dificultats per a molts, com explicava Isaac de "Cançó de Nadal", cantar al qui no té veu, sobretot per Nadal, quan hi ha d'altres mons que el passen molt diferent de com ho fem al "primer món" i té tot el sentit cantar per seguir sentint la vida: 'La cançó que ara us canto/ no és dels cels ni la lluna/ perquè a tu te l'entrego,/ que no tens cap ni una'.

Hi ha cançons que arriben sí o sí envoltades d'una boira màgica com "Oli d'una dona amb barret" ('com un quadre del vell Marc Chagall' deia Isaac) o la immensa i emotiva "Unicorn" (perquè en l'amulet de Silvio tothom hi veu el que creu). A vegades, però, les lletres més líriques de les seves traduccions, ajuden a comprendre-les millor. El músic i traductor explicava que per telèfon Silvio li va dir que a Cuba als tornados se'ls anomena "Rabo de nube", i al no acabar de trobar per aquest títol una paraula en català que li rimés amb el mateix significat, Isaac es va aventurar a traduir com "Cua de núvol", també perquè s'adeia molt a tot el disc, que té una alta presència d'àngels que esdevenen 'un escombrall de tristeses'.

Aquesta doncs és un 'Cita amb àngels', de tot tipus: dolents, defensors, que moren, resistents... N'hi ha que són presents fins i tot al títol de la cançó com "Àngel per un final", que va sonar sobre el silenci aquell que fa quan 'passa un àngel, es fa llegenda i es converteix en amor', 'aquest silenci de mort'. Sílvia Comes va explicar que ella va ser qui va adaptar "Et dono una cançó" perquè era de les peces de Silvio que més cantava a la intimitat familiar o entre amics. La següent cançó, "Petita serenata diürna" la van dedicar a 'exiliats i presos polítics' que just aquell divendres emprenien un viatge cap a no se sap on. El que si que se sap és que serà dur, per això van relligar la dedicatòria amb el sentiment de la cançó, que conté la cita de 'sóc feliç, sóc una dona feliç, i prego que ara em perdonin, en aquest dia, els morts per tanta felicitat', on Silvia Comes va demostrar la seva mestria a la guitarra



I van enfilar el "Monòleg" que convidava a passar pels pensaments d'aquella 'casa vella, de la bombeta verda'. Sílvia Comes va brindar amb el seu rom i va fer broma amb un espectacle seu anterior. Beure o cantar per oblidar? Comes va tocar una introducció llarga a la guitarra i cantar "Ja no t'espero" i després, tot el contrari, va abrigar-se amb una cançó com "Companya" per arribar a poder dir després "Queda't", que en la bella veu de Comes diu que podria ser en qualsevol gènere, tot i que ella la veia com un prec o un fado, per la seva intensitat.

El duet es va posar literalment unes ales d'àngel vermelles i van agrair a "un dels bojos més meravellosos que conec, Pere Camps", la possibilitat de la presentació i d'una nova estrofa idea del mateix Pere (sempre defensant el 'no a la guerra') per a "Cita amb àngels" amb el desig planant "que es trobin (presos i exiliats) amb la justícia i no la injustícia, i que tot el món entengui que nosaltres només volem viure en un país lliure". I tot d'àngels pacifistes desfilen per aquesta última cançó del disc: Giordano Bruno, García Lorca, Lluís Companys, els morts d'Hiroshima, Martin Luther King, John Lennon..., i la crida a l'ètica final: 'Per què no som un pèl millors i ens oblidem de ser egoistes?' Totes les cançons triades de Silvio Rodríguez tenen un nexe en comú: ensenyen a volar, a sobreviure, amb ales i poesia renovades.




divendres, 1 de febrer de 2019

Joan Isaac & Sílvia Comes, en busca de la "poética profunda" de Silvio Rodríguez

Ambos cantautores rinden homenaje al trovador cubano en 'Cita amb àngels', disco con adaptaciones al catalán que estrenan en Luz de Gas

Jordi Bianciotto
Los ángeles, criaturas que irrumpen en ocasiones en el mundo lírico de Silvio Rodríguez, guían a Joan Isaac y Sílvia Comes en la delicada misión de adaptar al catalán las canciones del trovador cubano. “Aunque en italiano haya aquel dicho de ‘traduttore, traditore’ (traductor, traidor), llevar canciones a otra lengua es un ejercicio metal potente y un modo de dar una forma nueva a un mundo poético con todo su poder emocional”, destaca Isaac en vísperas del estreno de este repertorio, este viernes en Luz de Gas, dentro de Barnasants.

La pareja ha grabado estas canciones en un disco, ‘Cita amb àngels. Tribut a Silvio Rodríguez’, que saldrá a la venta el 15 de febrero y que toma su título de una composición y un trabajo del cubano del 2003. Aquella ‘Cita con ángeles’ mencionaba a “gentiles seres con alas de otro mundo” como el hereje Giordano Bruno, el agitador Martin Luther King o el tiroteado John Lennon. En la nueva versión en catalán, Isaac y Comes se han atrevido, por sugerencia del director de Barnasants, Pere Camps, a añadir una estrofa relativa a Lluís Companys. “Le consultamos a Silvio y nos dijo que adelante, que era una canción a la que siempre se podían añadir estrofas”, revela él. “Lamentablemente”, añade Comes.

Más difícil que con Aute

Esta ‘Cita amb àngels’ nació como proyecto individual de Isaac, que quiso contar con Comes para que grabara primero unas guitarras, luego unas voces... “Y poco a poco se convirtió en una obra compartida”, recuerda el autor de ‘A Margalida’, que hace diez años adaptó al catalán canciones de Luis Eduardo Aute en ‘Auteclàssic’. En comparación con aquel ejercicio, este ha sido “más difícil”, porque el diálogo con Silvio Rodríguez, que reside en Cuba, no podía ser tan constante y porque algunas estrofas entrañaban misterios. “Le llamé para preguntarle qué quería decir el pasaje de una canción, y me respondió: ‘hermano, no te preocupes, hay canciones mías que ni yo las entiendo’”, revela Isaac imitando graciosamente el acento cubano.

Ante una obra tan amplia como la que tenían entre manos, con una veintena de álbumes entre los que elegir, ¿de qué modo seleccionaron las canciones? El propósito de Isaac fue “huir de las más revolucionarias, como ‘La maza’, ‘Canción del elegido’, ‘Ojalá’...”, explica. “Hemos intentado buscar la poética profunda de Silvio, que a su manera es también muy revolucionaria”. Superando ocasionales dilemas lingüísticos: ‘Rabo de nube’, convertida en ‘Cua de núvol’, hizo “dudar mucho” a Isaac, que tardó dos meses y medio en terminar la adaptación.

Los ángeles aparecieron como un inspirador ‘leitmotiv’ metafórico. “Están presentes en muchas canciones suyas: buenos y malvados, protectores o amenazantes”, explica el cantautor. Como en ‘Àngel per un final’, una pieza “sobre el silencio que se puede imponer en el momento en que dos personas se conocen, cuando se dice que ‘ha pasado un ángel’”.

Su estética musical podría calificarse de radical: solo sus voces y la guitarra de ella. Nada que deba alamar “ahora que se hacen discos como el de Sílvia Perez Cruz con Refree”, desliza Isaac. Se trata, destaca, de “un disco muy trabajado y vivido”. A Comes le ha hecho sentir “muy pequeña”, apunta. “¡Pero me gusta tanto sentirme así! Este proyecto apela a mi sentido de artista, me renueva y me invita a seguir, que a estas alturas ya es mucho”, señala la cantautora, que mira con agradecimiento a su ‘partenaire’. “Si en estos años alguien ha creído en mí, es Joan”.