Com
m’hagués agradat passar l'última nit amb tu en aquesta cel·la angoixant i
estreta que ara trepitjo, i parlar de la vida i de la mort i dels somnis
aconseguits i dels que et quedaven per acomplir. Jugar amb tu la darrera
partida d’escacs i deixar-me guanyar sabent-me guanyador, i buidar junts
aquella darrera ampolla de vi de dubtosa qualitat. Arrencar-te un somrís amb
algun acudit dolent i abraçar-te l’ànima entre aquestes quatre parets plenes
d’escrits i calendaris amb els dies tatxats. I a la fi quan s’apropés l’hora,
invocar un encanteri d’un llibre secret i ancestral per convertir-te en un
ocell blanc i veure’t sortir volant per la finestra, seguint el teu vol amb la
mirada mentre et perds Entença avall. Com m’hagués agradat, Salvador..!!!
(Joan
Isaac, Juny 2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada