divendres, 23 de febrer del 2018

Ramon Muntaner, la vigencia de lo eterno


23 FESTIVAL BARNASANTS 2018

Ramon Muntaner, la vigencia de lo eterno

por Xavier Pintanel el 21/02/2018 
Ramon Muntaner comentaba la misma semana de su homenaje, que lleva ya más años retirado de los escenarios que los que anduvo encima de ellos. No es de extrañar entonces que, quien lo conozca, lo ubique más fácilmente como Director de la área mediterránea de la SGAE que como uno los trovadores más brillantes de la "Nova Cançó".
Un Ramon Muntaner visiblemente emocionado dirigió unas palabras al final del concierto.
© Xavier Pintanel

Y es que Muntaner unía a una voz potente y expresiva, un exquisito gusto por la selección de poemas —jamás llegó a grabar una canción con texto propio— y una sofisticada inspiración y respeto en la musicación de los mismos.

Joan Isaac, compañero de generación y —por qué no decirlo— rival en aquellos tiempos, creyó que había llegado el momento de recordar sus canciones y rendirle un merecido homenaje pues porque sí, porque no hacen falta efemérides redondas; ni afortunadamente que uno se muera para decirle que lo queremos y lo recordamos.

Isaac expuso a Pere Camps, director del BarnaSants, su propuesta y el resultado fue el concierto del pasado 10 de febrero en el Teatre Joventut de L'Hospitalet (Barcelona).

Borja PenalbaEnric HernàezSílvia ComesJoan IsaacRusó SalaTúrnez & SeséCosesEduard IniestaRoger MasGemma Humet y Joan Manuel Serrat —citados por orden de aparición— acompañados por Antoni-Olaf Sabater (piano y teclados), Josep Traver (guitarra), Jordi Camp (bajo) y Lluís Ribalta (batería) —la banda habitual de Isaac—, cedieron protagonismo y honores a mayor gloria de un material sensible que nuestra frágil memoria ha situado prácticamente en el olvido.

Respetando en la medida de lo posible los arreglos originales —muestra de humildad y respeto por parte de los organizadores por un lado y de la enorme vigencia y modernidad de las canciones por otro— y sin innecesarios discursos que verbalizaran aquello que ya resultara obvio con la sola presencia de los invitados; Joan Isaac construyó un guion con ritmo, sin pausas, milimetrado; un espectáculo elegante, sin concesión a la lagrimita fácil en donde se mostraron principalmente las canciones de la primera época de Muntaner —14 de las 17 canciones interpretadas pertenecían a sus tres primeros LP y a su primer single— y que culminó con La Plaça del Diamant interpretada por dos representantes de dos generaciones muy separadas en el tiempo como son Gemma Humet y Joan Manuel Serrat; este último —y es lamentable que sea necesario decirlo— recibido y despedido con grandes ovaciones.


dilluns, 12 de febrer del 2018


CULTURA
BARCELONA - 12 febrer 2018 2.00 h

CRÒNICA


CANÇÓ

Ball de cent mil diumenges

·        
GUILLEM VIDAL - BARCELONA
Ramon Muntaner, emocionat, va ser enaltit per Marina Rossell com “el millor de la seva generació”
En un país amb tantes relectures històriques pendents com aquest, un homenatge com el que el Festival Barnasants va retre, dissabte, a Ramon Muntaner adquireix ressonàncies especials. Retirat completament dels escenaris des del 1990 i, per molts, força més conegut per la seva feina de gestor al capdavant de la SGAE que no pas per les seves reconegudes musicacions de poetes catalans, Muntaner amb prou feines va poder contenir l’emoció quan, en finalitzar el concert al Teatre Joventut de L’Hospitalet de Llobregat, Sílvia Munt –actriu del film Plaça del Diamant, del qual, segons abans, Joan Manuel Serrat i Gemma Humet havien cantat la peça central, amb lletra de Joan Ollé– li va entregar un ram de flors. “Aquest és un país de grans poetes i em va semblar important dedicar-hi un gra de sorra per donar-los a conèixer”, va afirmar Muntaner, que ja havia deixat ben clar que, per molt que li insistissin, no cantaria.
Una hora i mitja abans, Marina Rossell el definia com “el millor” de la seva generació i recordava un concert de presentació de Presagial Palau, davant d’un públic que no parava de cridar “sí senyor, sí senyor, en Ramon és el millor!”. “Esperem que, per a tu, aquesta nit sigui el ball dels cent mil diumenges!”, va desitjar Rossell, en referència al poema d’Henri Tachan, magníficament traduït per Joan Argenté, que Muntaner va musicar a Cançó de carrer (1975) i que, dissabte, va cantar Rusó Sala.
A partir d’aleshores, amb tres músics –Josep Traver a la guitarra, Jordi Camp al baix i Lluís Ribalta a la bateria– dirigits pel pianista Antoni Olaf Sabater, totalment fidel als arranjaments originals de les cançons, diverses veus van recuperar solemnement les cançons de Muntaner mentre al teló se succeïen il·lustracions d’alguns dels poetes fetes per Daniel Sesé, caràtules d’àlbums com ara Cròniques(1977) i Veus de lluna i celobert (1978), la fotografia que Colita va realitzar per a Cançó de carrer i portades de Disco Exprés en què Muntaner –amb la cabellera més imponent de la Nova Cançó– ocupava la portada.
Joan Isaac, instigador d’aquest espectacle d’homenatge al seu antic company “i rival”, va cantar Aigua marina de Sagarra i Seré a ta cambra, amiga de Salvat-Papasseit. Enric Hernáez, amb Salve de Miquel de Palol, va advertir-nos, un cop més, de la plena vigència de versos escrits fa dècades (“que els pins volen terra lliure i els vents criden: llibertat!), provocant crits de l’audiència a favor de l’alliberament dels presos polítics. Eduard Iniesta, tot sol i amb la sensibilitat habitual, va fer brillar L’ametlla amarga de Maria-Mercè Marçal. Roger Mas, amb Presagi, i el grup Coses, amb Les quatres banderes, van submergir-se en les essències de Miquel Martí i Pol, un poeta –segons havia recordat Rossell una estona abans– que Muntaner va fer descobrir a tota una generació. I Sílvia Comes, finalment, va arribar de ple al cor de Muntaner amb Decapitacions XII el moment més profund d’una nit en què també es va escoltar Borja Penalba, insòlitament sense guitarra, cantant Cançó de carrer de Pere Quart i Túrnez & Sesé utilitzant la seva banda al complet per a la Cançó de taverna de Josep Maria de Sagarra,
Un d’aquells homenatges, en resum, fets oportunament quan toca (és a dir, quan l’homenatjat encara és viu) i que, davant l’absència d’iniciatives com aquesta des d’altres institucions, torna a posar de manifest com n’és de necessari un festival –o “projecte cultural”, com li agrada definir-se– com el Barnasants.


CRÓNICA

Ramon Muntaner, el rumor persiste

La 'cançó' homenajeó al retirado trovador en el teatro Joventut de L'Hospitalet con un recital que culminó con el dueto de Serrat y Gemma Humet



L'Hospitalet de Llobregat - Domingo, 11/02/2018 


Ramon Muntaner, con Serrat y Pere Camps, director de Barnasants, entre otros, al final del concierto.  / FERRAN SENDRA

Dado que Ramon Muntaner se retiró de los escenarios hace dos décadas, es como si en este tiempo sus canciones se hubieran quedado suspendidas en la memoria, sin gastarse, como reliquias conservadas entre paños. Así pudieron reaparecer, a través de las brumas del tiempo, intactas y un poco misteriosas, este sábado en el teatro Joventut, en el recital de homenaje que dirigió Joan Isaac en el marco de Barnasants.
En estos conciertos colectivos planea la amenaza de la complacencia o, lo que es peor, el aburrimiento por exceso de monólogos y batallitas, pero Joan Isaac aplicó mano de hierro a un guión que resultó sobrio, elegante y dinámico, a través de 17 clásicos del artista recreados a partir de un docto cuarteto: Antoni-Olaf Sabater (piano y teclados), Lluís Ribalta (batería), Josep Traver (guitarra) y Jordi Camp (bajo). Eso sí, una compañera de quinta, Marina Rossell, puso el pórtico con unas breves y generosas palabras: “Ramon, has sido el mejor de mi generación”.
Carácter y sensibilidad
El homenaje invitó a recordar que Muntaner hizo valer en su día una actitud interpretativa imponente a la vez que cultivó la inventiva musical y mostró un don para las melodías, moviéndose entre una fortaleza telúrica y la extrema delicadeza. En el primer ángulo se situó Borja Penalba, alzando la voz poco a poco en 'Cançó de carrer' y más todavía en la amenaza de tormenta de 'Aquesta remor', sobrecogedora integración con la poesía de Martí i Pol. En contraste, los contornos encantados de 'El ball dels cent mil diumenges', a los que se acogió con sensibilidad Rusó Sala.
La selección cubrió canciones de casi todas sus obras, como ese 'Sol' con honda interpretación de Enric Hernàez, la dulce 'Cançó de taverna', por Túrnez & Sesé, y 'L'ametlla amarga', con texturas oníricas de voz y guitarra a cargo de Eduard Iniesta. Los recuperados Coses brindaron por una vez la adaptación de Muntaner, con fibras rockeras, del poema popular 'Au, jovent', que musicaron también en aquellos tiempos. Roger Mas se lució en una de las piezas más zigzagueantes, 'Presagi', y Gemma Humet, en 'No demano gran cosa', más Martí i Pol a través de un poema que inspiró a Kiko Veneno en su seminal 'No pido mucho'.
Ecos de Gràcia
Joan Isaac hizo suyas dos canciones cercanas a su mundo de sutilezas, 'Aigua-Marina' y 'Seré a ta cambra amiga', y Sílvia Comes se atrevió con el texto más severo, aquellas 'Decapitacions XII', en honor al ajusticiado general Moragues. Y como clímax, Humet fundió su voz con la de Serrat en un radiante viaje a 'La plaça del Diamant', canción, cabría decir, no muy lejana al universo sentimental serratiano.
Entre el público, cómplices estrechos de aquellos discos, como Joan Ollé y Vicenç Villatoro, y el propio Ramon Muntaner, que, requerido por Joan Isaac, subió a escena para, tras recibir un ramo de flores de la mismísima Sílvia Munt, la Colometa televisiva, dedicar unas emocionadas palabras de agradecimiento. "No tengo palabras, solo sentimientos. Me habéis hecho muy feliz". Como dice la letra, "la remor", el rumor, persiste.


Noche de recuerdos sin nostalgia

Un grupo de cantautores de distintas procedencias rindieron tributo a Ramon Muntaner como artista, como compositor, como cantante


Serrat y Gemma Humet, durante el concierto homenaje a Ramon Muntaner.Serrat y Gemma Humet, durante el concierto homenaje a Ramon Muntaner. JUAN MIGUEL MORALES
Mientras las rúas de carnaval ocupaban las calles, creando incluso algún que otro desbarajuste viario con docenas de coches vagando a la deriva para sortear los cortes de tráfico, en el centro de L’Hospitalet, en un pequeño reducto aislado del mundo exterior, se vivía una velada de emociones, recuerdos y bastantes lagrimitas.
Nada de disfraces, ni exteriores ni interiores, a cara descubierta un grupo de cantautores de distintas procedencias rendían tributo a Ramon Muntaner como artista, como compositor, como cantante. Nadie habló de la SGAE ni de cosas similares pretéritas, actuales o futuras, solo un puñado de poemas de lo mejor de nuestra literatura musicados por aquel Muntaner de nuestros recuerdos, de mirada fiera y pelo encabritado. Poemas cantados la noche del sábado con verdadera devoción por uno de sus maestros, varios coetáneos, rivales en su tiempo, y bastantes discípulos de generaciones posteriores. Todos unidos alrededor de una obra que no debería caer en el olvido a pesar de que ya hace décadas que su autor abandonó voluntariamente los escenarios.
Por la tarima del teatro Joventut desfiló, en primer término, el exquisito gusto de Muntaner para seleccionar poemas con todos los colores del arco iris en una España que todavía olía a franquismo. Del amor a la revuelta, de la carícia íntima a la crónica truculenta. De Sagarra o Salvat-Papasseit a Pere Quart o Palau i Fabre y Martí i Pol, sobre todo Martí i Pol. Poemas convertidos en canciones que, en casi todos los casos, se mostraron de una actualidad sobrecogedora.


12/2: Contracrònica
VICENÇ VILLATORO | 11/02/2018 17:53
VAIG SER AL CONCERT d’homenatge a Ramon Muntaner a l’Hospitalet. L’acte té sobretot una crònica cultural (entusiasta): la reivindicació d’una obra sòlida, exigent i vigent. Les circumstàncies fan que sigui també possible, i fins i tot útil, una crònica política. Molts assistents -públic i músics- duien el llaç groc. Alguns dels textos cantats com a reivindicatius als anys setanta eren del tot actuals i el públic hi va respondre cridant “Llibertat presos polítics”. En aquest context, va intervenir Joan Manuel Serrat, l’endemà d’unes declaracions crítiques amb el Procés. Va ser rebut amb un aplaudiment carinyós, sense cap ombra de distància. Va cantar La plaça del Diamant a duo amb Gemma Humet, que duia el llaç groc. Es van abraçar i tothom els va aplaudir. I es van abraçar a l’escenari els que duien el llaç i els que no. La imatge serveix per desmentir els qui presenten la situació catalana com una mena de guerra civil. I presenta un país on hi ha gent que discrepa sobre les formes del procés sobiranista, però està unida per la defensa i la implicació amb la cultura catalana i comparteix una crítica de fons sobre la repressió de l’Estat. Sobre aquests fonaments, la immensa majoria del país està més recosida del que volen i diuen.

MÚSICA

La cançó d'ahir i d'avui homenatja Ramon Muntaner al BarnaSants

Serrat, Roger Mas i Gemma Humet, entre d'altres, van participar en el concert a l'Hospitalet
·         Joan Manuel Serrat i Gemma Humet interpretant 'La plaça del Diamant' al Teatre Joventut del'Hospitalet de Llobregat / ACN
Joan Manuel Serrat i Gemma Humet interpretant 'La plaça del Diamant' al Teatre Joventut del'Hospitalet de Llobregat / ACN
Amb una emocionant interpretació de 'La plaça del Diamant' a càrrec de Joan Manuel Serrat i Gemma Humet es va tancar aquest dissabte el concert d'homenatge a Ramon Muntaner al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat organitzat pel Festival BarnaSants. Durant una hora i mitja, músics de diferents generacions van reviure el cançoner del músic de Cornellà de Llobregat, present a la platea. "M'heu fet molt feliç", va dir Muntaner al final de l'homenatge, quan va pujar a l'escenari reclamat per Joan Isaac, company de generació i artífex d'un espectacle que va servir per recuperar la memòria artística d'un home que fa gairebé 30 anys que és fora dels focus. També va ser una bona manera de recordar la gran feina que va fer Muntaner posant música als poetes catalans, a poemes d'amor i de lluita, a versos de Miquel Martí i Pol i Maria Mercè Marçal, de Joan Salvat-Papasseit i Josep Maria de Sagarra, de Pere Quart i Josep Palau i Fabre.
Marina Rossell, també companya generacional d'aquell novíssim de la cançó, no va cantar però sí que va obrir l'homenatge fent un perfil personal de Muntaner i destacant especialment el seu art musicant poemes. "Has sigut el millor de la meva generació", va dir Rossell, que també va voler elogiar la seva feina com a delegat de la SGAE a Catalunya.
"Heu fet unes versions magnífiques i respectant els arranjaments originals", va reconèixer Muntaner, que aplaudia així la feina d'Antoni-Olaf Sabater (piano i teclats), Lluís Ribalta (bateria), Josep Traver (guitarres) i Jordi Camp (baix), els quatre músics que donar unitat estètica al concert transitant pel folk, el pop acústic, el jazz i el pop-rock de les composicions originals. Només Turnez & Sesé a 'Cançó de taverna' i Eduard Iniesta a 'L'ametlla amarga' van fer interpretacions sense el grup, uns portant els versos de Sagarra al seu terreny i l'altre esprement totes les possibilitats de la guitarra per acompanyar la fondària emocional de la poesia de Marçal. En general, doncs, va ser la veu dels cantants la que va donar un caràcter diferent a cada peça, tal com va quedar ben palès tan bon punt Borja Penalba va cantar 'Cançó de carrer'. Tant aquesta peça com 'Aquesta remor' les podria incorporar Penalba al seu repertori sense que grinyolessin. I el mateix es pot dir del 'Presagi' que va cantar Roger Mas amb aquella sensibilitat de pedra antiga que hipnotitza.
"Gràcies, Ramon. Felicitats", va dir Mas, i van ser pràcticament les úniques paraules fora de guió que es van sentir durant les actuacions. En un espectacle àgil i sense interrupcions (ben acompanyat per recursos gràfics en cada cançó), tots els participants van entendre que el més important eren les cançons, i que a l'emoció s'hi arribava amb la interpretació. Hi va haver moments per al lirisme, com quan Joan Isaac va entomar 'Seré a ta cambra amiga', quan Gemma Humet va enlairar la combinatòria poètica de 'No demano gran cosa' i especialment quan Rusó Sala va fer 'L'aventura': si tancaves els ulls podies arribar a pensar que l'estava cantant el mateix Ramon Muntaner.
No hi va faltar la rauxa quan el grup Coses va cantar 'Au jovent!' fent que el passat ressonés en el present, o quan Enric Hernàez va abocar l'ànima en el vers de Miquel de Palol "que els pins volen terra lliure i els vents criden llibertat!" ('Salve'). La temperatura reivindicativa, però, va pujar a un altre nivell amb la solemnitat amb què Sílvia Comes va recitar 'Decapitacions XII', de Pere Quart, i va cantar a "la llibertat decapitada". Crits de "Llibertat, presos polítics" van omplir el teatre. Era una reacció continguda durant tot l'espectacle que va esclatar espontàniament esperonada sens dubte per la força interpretativa de Comes. El mateix Muntaner va aplaudir amb entusiasme l'exhibició de la cantant aixecant les mans perquè fos més visible la seva admiració pel que acabava de passar a l'escenari.
Pocs minuts després, quan Serrat va sortir a l'escenari, el públic el va rebre amb una ovació i crits de "Bravo", senyal que al Teatre Joventut convivien sense enfrontaments diferents sensibilitats polítiques que compartien un mateix sentiment: l'admiració per la música de Ramon Muntaner. De fet, entre els espectadors hi havia gent tan diversa políticament com l'exdiputat de Catalunya Sí que es Pot Lluís Rabell i l'exconseller de Cultura Ferran Mascarell, l'exportaveu d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona Ricard Gomà i el director del CCCB Vicenç Villatoro, a més d'amics i col·laboradors de Muntaner com Joan Ollé, l'autor de la lletra de 'La plaça del Diamant', la cançó que Serrat i Humet van cantar per tancar l'homenatge. Per cert, en la salutació final hi va aparèixer, per regalar un ram de flors a Ramon Muntaner, Sílvia Munt, la protagonista de la pel·lícula de Francesc Betriu basada en la novel·la de Mercè Rodoreda.
https://www.ara.cat/cultura/canco-homenatja-Ramon-Muntaner-BarnaSants_0_1959404221.html

Muntaner en un concert antològic amb Serrat, Roger Mas i Joan Isaac

Gemma Humet, Eduard Iniesta, Sílvia Comes, Enric Hernàez, Borja Penalba o Turnez & Sesé participen també en el recital al Teatre Joventut de l'Hospitalet



ACN L’Hospitalet de Llobregat.-Amb el títol ‘Cançó de carrer’, el festival Barnasants ha reivindicat amb un concert antològic la trajectòria i obra del cantautor Ramon Muntaner i Torruella (Cornellà de Llobregat, 1950). El Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat ha estat l’escenari del recital, en el que han desfilat intèrprets de diferents generacions de la música catalana com Joan Isaac, Roger Mas, Sílvia Comes, Enric Hernáez, Borja Penalba, Turnez & Sesé, Eduard Iniesta, Ruso Sala o el grup Coses. Retirat dels escenaris des de fa 30 anys, Muntaner –qui actualment és el delegat a Catalunya de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE)-, té entre el seu llegat haver musicat textos d’alguns dels autors literaris més importants en llengua catalana, com Josep Maria de Sagarra, Miquel de Palol, Joan Salvat-Papasseit o Miquel Martí i Pol, a qui va dedicar íntegrament el seu segon àlbum ‘Presagi’.
Precisament, a banda del públic i dels músics que l’han acompanyat en la seva carrera, Ramon Muntaner ha donat les gràcies als poetes que ha musicat. “En un país amb la quantitat i qualitat de poetes tant bons, era molt important que pogués contribuir amb un petit gra de sorra a donar-los a conèixer”, ha dit en acabar el concert quan ha pujat a l’escenari. “Poemes a vegades combatius, a vegades amorosos, a vegades tristos, a vegades alegres…és el que he intentat fer”, ha subratllat. Si Ramon Muntaner ha tancat la cita amb la seva presència i rebent una forta ovació, l’encarregada de donar el tret de sortida a l’homenatge ha estat Marina Rossell, qui no només ha destacat el talent i la importància de Ramon Muntaner en la cançó catalana, sinó la seva “humilitat” que el fa encara “ser millor”. De fet, junt amb Marina Rossell el grup Coses i Joan Isaac –impulsor del recital junt amb el director del Barnasants, Pere Camps-, Ramon Muntaner va formar part de l’anomenada ‘Novíssima Cançó’, una generació de cantants que van aparèixer entre les darreries del franquisme i la Transició democràtica.Isaak ha estat l’encarregat de cantar dos temes del concert: ‘Aigua-Marina’ basat en text de Josep Maria de Sagarra i, a la recta final del recital, ‘Seré a ta cambra amiga’, de Joan Salvat-Papasseit. El poeta de Roda de Ter va ser un dels denominadors comuns de Ramon Muntaner amb Lluís Llach, a qui va fer de teloner a finals dels 70. De Miquel Martí i Pol s’ha cantat ‘Les quatre banderes’, de la mà del grup Coses; ‘Aquesta Remor’, a càrrec de Borja Penalba; ‘No demano gran cosa’, amb Gemma Humet, i ‘Presagi’, que ha cantat Roger Mas i que donava títol al segon àlbum de Ramon Muntaner.El concert ha començat amb ‘Cançó de carrer’, que dona nom al recital però que també fou el títol del primer disc de l’homenatjat. I és que la cita musical s’ha centrat en bona part en la primera etapa musical del cantautor. Un total de 17 temes en què Sílvia Comes ha cantat ‘La meva amiga com un vaixell blanc’, amb lletra de Joan Salvat-Papasseit i un colpidor ‘Decapitacions XII’, de Pere Quart, que ha denunciat la repressió de temps passats i actuals i que ha arrencat crits de ‘Llibertat, presos polítics’ entre el públic, o Enric Hernáez s’ha atrevit amb ‘Salve’, de Miquel de Palol , entre d’altres. La cloenda ha anat de la mà de Joan Manuel Serrat, qui amb Gemma Humet han interpretat ‘La Plaça del Diamant’.Es dona el cas que Humet va néixer l’any 1988, el mateix any que Muntaner va decidir penjar la guitarra, ja fa 30 anys. Pel que fa a la cançó que deu el seu títol a la novel·la més coneguda de Mercè Rodoreda, la interpretació de ‘La Plaça del Diamant’ s’ha il·lustrat amb projeccions de la pel·lícula que Francesc Betriu va dirigir l’any 1982 amb una joveníssima Sílvia Munt com a ‘Colometa’ i una banda sonora signada per Ramon Muntaner.I com no podia ser d’una altra manera, ha estat Munt la que ha fet entrega, al final del concert, d’un enorme ram de flors a un emocionat Muntaner.

dijous, 8 de febrer del 2018

BARNASANTS 2018

Les cançons de Ramon Muntaner, l'antídot contra la «memòria fràgil» del país

Serrat, Roger Mas, Joan Isaac i Gemma Humet participaran a l'homenatge al cantautor d'aquest dissabte, en un concert molt especial del Barnasants

 | 06/02/2018 a les 18:02h

Foto de família del concert en homenatge a Ramon Muntaner, al centre de la imatge | ACN

És un dels noms de referència de la cançó d'autor del país, però també un dels més oblidats i desconeguts. Fa 30 anys que va publicar el seu darrer disc, Fugida, i des d'aleshores no ha tornat a actuar ni a presentar discos. "Ha estat un silenci voluntari i molt conscient", diu. És Ramon Muntaner, té nom de cronista –i això li ha comportat més d'un equívoc entre entusiastes despistats– i la seva obra va ser una meravellosa glopada d'aire fresc que ara viurà una segona vida en forma de concert.

Autor de 9 discos, alguns tan memorables com Cançó de carrerCròniques o Presagi, aquest dissabte serà el gran protagonista d'un dels moments més especials del Barnasants 2018, en una actuació al Teatre Joventut de l'Hospitalet amb la presència de Joan Manuel Serrat, Roger Mas, Joan Isaac, Gemma Humet, Eduard Iniesta, Sílvia Comes, Rusó Sala, Enric Hernàez, Borja Penalba, Turnez & Sesé i el grup Coses, que cantaran les seves cançons. Un homenatge "merescudíssim" que serà "un concert molt emocionant", com bé s'encarrega de subratllar Pere Camps, director del festival.

"Crònica de carrer és un dels discos de referència de tota una època i Ramon Muntaner tenia una manera genuïna de musicar els poemes, molt més modern que la resta", assegura Camps, en la presentació a premsa de l'esdeveniment. Aquesta manera de composar va ser allò que el va fer singular: totes les cançons que va publicar el cantant, van ser "mèrit" compartit amb un poeta. "Sóc un cantautor a mitges, no tinc cap lletra meva", rememora el propi Muntaner, qui va formar el grup de l'anomenada "novíssima cançó" conjuntament amb Marina Rosell, el grup Coses i Joan Isaac.

Un concert que és un "desgreuge històric"


Precisament, ha estat l'impuls de Joan Isaac qui ha fet possible aquest concert-homenatge. "Aquest país té una memòria molt fràgil, s'ha oblidat d'una generació que vam cavalcar entre el final del franquisme i el principi de la democràcia". Una terra de ningú que va entrar al "desert immens" de la cançó d'autor dels anys 80. "Reivindicarem les cançons magnífiques de Muntaner –continua Isaac– amb un concert que és un desgreuge històric. Personalment, volia que la imatge del Ramon sortís de l'SGAE –actualment, n'és el delegat a Catalunya– per ser allò que és: un autor de grans discos".


El concert porta per nom Cançó de carrer, com el primer disc de l'autor, on musicava diversos poetes catalans. El seu segon àlbum, Presagi, el va dedicar monogràficament a la poesia de Miquel Martí i Pol i el va presentar en concert al Palau de la Música. "Ell va ser qui va musicar per primera vegada Martí Pol seriosament", remarca Isaac. "Presagi és un disc meravellós que ha d'estar a la història de la música en català". L'autor d'A Margalida ha apuntat la dificultat d'elaborar una escaleta de cançons, i com finalment ha decidit per enfocar el concert en la primera època de Ramon Muntaner,. Isaac també ha assenyalat que tenia molt clar que havia de ser un espectacle intergeneracional i amb músics de diferents parlar del país.


La presència de Serrat i el silenci de Muntaner


Isaac ha anunciat que Joan Manuel Serrat serà una de les veus del concert d'aquest dissabte, tot cantant una cançó amb Gemma Humet. "Que el Joan s'hagi ofert a fer això és molt important, perquè el Serrat i el Llach eren els nostres mites d'aquell moment", ha assegurat l'organitzador, amb la complicitat del propi Muntaner.


Al seu torn, Muntaner ha assegurat que no cantarà durant el concert, tot i que no ha descartat dir algunes paraules al final del directe. "Ho vaig deixar i vaig dir que no tornaria a cantar, i no tinc previst fer-ho aquest dissabte. No ho faig per cap altra cosa que perquè no tinc ganes de fer el ridícul", ha reblat. En tot cas, hi serà. I la data serà una de les més assenyalades de la vida del Barnasants.



Joan Issac i Ramon Muntaner parlen durant la presentació, amb Pere Camps al costat Foto: ACN



dilluns, 5 de febrer del 2018

Concert de Joan Isaac a la Cafeteria Slàvia

Ahir a la nit vam viure una altra nit màgica amb un meravellós concert de Joan Isaac. Un artista amb una veu extraordinària i que transmet emoció en cada una de les seves cançons, va ser capaç d’encisar a tot el públic que omplia l’Slàvia a les Borges Blanques acompanyat al piano per Antoni-Olaf Sabater.















Crònica fotogràfica de José Luis Martínez
Més fotos al https://www.flickr.com/…/alaorillad…/sets/72157665393518918/

JOAN ISAAC - CANÇÓ DE CARRER

El proper dissabte 10 de febrer, Homenatge a Ramon Muntaner sota la direcció artística de Joan Isaac.

Retirat dels escenaris des de fa ja molts anys, Ramon Muntaner ha estat un dels grans artistes de la cançó del nostre país. Trenta anys després d’haver abandonat la seva carrera musical, les seves cançons tornaran a sonar en un concert antològic al Teatre Joventut de l’Hospitalet, interpretades per cantants de diferents generacions, com ara Gemma Humet, Sílvia Comes,Rusó Sala, Enric Hernàez, Roger Mas, Borja Penalba, Turnez & Sesé, Joan Isaac i el grup Coses.