dilluns, 27 de febrer del 2017

Joan Isaac inaugura la 21a edició del Festival de Poesia de Girona

La 21a edició del Festival de Poesia de Girona, organitzat per la Casa de Cultura, s'inaugurarà aquest dimecres amb l'espectacle Paral·lelismes (Auditori Viader, 20 h) en què el cantautor Joan Isaac combina la lectura de poemes del seu llibre Intimissimi amb cançons del seu repertori.

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1079105-joan-isaac-lluis-sola-i-antoni-clapes-seran-a-l-ara-poesia.html


dijous, 23 de febrer del 2017

Sigueu valents, llegiu poesia (Article publicat al diari Nació digital, per Josep-Lluís Carod-Rovira)

 

OPINIÓ

Sigueu valents, llegiu poesia

«De vegades és necessari i forçós desconnectar de la quotidianitat que ens envolta, per connectar amb la vida. I la lectura és una de les millors maneres de fer-ho»

 | 22/02/2017 a les 22:00h

De vegades és necessari i forçós desconnectar de la quotidianitat que ens envolta, per connectar amb la vida. I la lectura és una de les millors maneres de fer-ho, sobretot en un lloc com Catalunya, l’únic territori del món on, per llei, la lectura pública és un dret dels ciutadans. Tots els camps del coneixement i del saber permeten fer-ho, amb més o menys intensitat, però mentre hi ha lectures que informen, documenten, distreuen o fan reflexionar, n’hi ha d’altres que van, directament, a les emocions, com és el cas de la poesia. M’hi ha fet pensar l’aparició d’Intimissimi, antologia poètica del farmacèutic Joan Vilaplana, llibre signat amb el nom artístic amb què és conegut com a cantant, de dècades ençà: Joan Isaac. Deia Jean Paul Sartre que “Els poetes no parlen. Tampoc no callen, és una altra cosa”. I Joan Isaac deu ser poeta, malgrat que ell ho negui des de la humilitat, perquè sempre ha estat “una altra cosa” com a cantant. Bon lector de poesia, sobretot catalana i francesa, ha anat traspassant a les seves cançons tots els temes de la poesia universal de sempre (la vida, la mort, l’amor, la solitud, la incertesa), en uns moments on semblava que no hi hagués altra via artística per a un cantautor català que fer cançó política, sense que vulgui dir amb això que hagi defugit el compromís cívic, com n’és la millor mostra la cançó A Margalida, amb Puig Antich com a rerefons. El món de les emocions, sensacions, sentiments, pors, fracassos, dubtes, il·lusions, ràbia, sempre ha estat present a la seva obra, amb un to líric i intimista, difícil de trobar en altres cantants de la seva generació.

Per això, sempre ha estat difícil de classificar i ha aparegut sovint com l’altre, perquè el seu estil no podia encabir-se en cap grup o tendència, d’una manera mecànica, instantània, potser perquè no existeixen normes ni criteris per a classificar els sentiments més íntims. Amic de personatges de renom com Joan Manuel Serrat, Luis Eduardo Aute, Silvio Rodríguez, Maria del Mar Bonet o Moncho, noms ben diferents, tots els quals l’han acompanyat en algun disc unint la seva veu a la d’ell, també ha estat captivat pel fons i la forma de grans fenòmens com el belga Jacques Brel o l’italià Paolo Conte, autèntics símbols per a més d’una generació. Aquests són alguns dels referents més destacats d’aquest autor de prop d’una vintena de discos, el qual retroba la plenitud personal i artística en la nuesa de la intimitat més sincera, sense estridències formals, ni esgarips innecessaris. Intimissimi aplega 39 fotografies fetes amb el seu telèfon mòbil, instants de la quotidianitat que apareixen acompanyades del mateix nombre de poemes breus.


Es tracta d’un llibre que, entre dubtes i incerteses, té el gran mèrit de regalar-nos, a gairebé cada poema, talment una sentència per a ser esculpida en una pedra robusta, un vers per a ser recordat, per a ser rellegit, per a retrobar-lo novament en el futur, sempre a recer de la bellesa, com a refugi, com a raó, com a somni: “La immortalitat és un vell somni dels humans/ volem a qualsevol preu allargar el trànsit vital/ i ens oblidem d’eternitzar els instants feliços”... La seva poesia és sincera, lliure, clara, neta, despullada d’artificiositat. A cops amb una certa austeritat expressiva, conscient, voluntària, de manera que, si la poesia fos una religió, podríem dir que la seva obra poètica seria més aviat luterana, per més que, en alguns moments, hi esclati la mediterraneïtat sensual que duu a dintre, amb tot de colors, gustos i textures que ens activen plenament tots els sentits, amb ressons de Pavese, potser de Ferrater, de Vinyoli, lluny de la rima fàcil i sense vida.

Hi ha gèneres literaris que són obres de lectura única i unidireccional, una capsa tancada, sense escletxes, ni finestres, ni balcons: plantejament, nus i desenllaç d’una història que hem d’entomar tal i com ens ve donada per l’autor, perquè hi ha obres que són de qui les escriu i prou, de ningú més, sense admetre interpretacions, ni suposicions, ni elucubracions posteriors de part del lector. Hi ha gèneres literaris que s’expressen mitjançant obres literàries passives que, un cop llegides, difícilment s’hi torna, si no és en ocasions ben comptades. En canvi, un llibre de poemes, la poesia, els versos, una vegada se n’ha fet l’edició, ja no són només de qui ho ha escrit, sinó de cadascuna de les persones que ho llegeix, és una obra literària activa, amb tantes interpretacions com lectors pugui tenir. Un poemari és un llibre obert i cada vers expressa no sols les vivències originals del poeta, sinó que el lector hi troba també les seves pròpies vivències i hi descobreix tants sentits com és capaç de trobar-hi, tants sentiments, tants records, tantes emocions, tantes il·lusions, tantes pors, tants dubtes, tants fracassos personals en què es reconeix. Per això, un mateix llibre, un mateix poema, un mateix vers, pot arribar a tenir tants significats com lectors i veure’s acompanyats de la melodia, l’accent, el ressò que més s’adiu a cadascú, perquè té tants matisos com ulls el llegeixen o veus el reciten en veu alta.

La poesia no és eterna, perquè té un principi, però sí que és infinita, perquè el seu valor, la seva vigència, la seva capacitat de commoure’ns no s’acaben mai. Per això, avui encara, ens reconeixem en els versos de poetes grecs i llatins, dels nostres grans poetes medievals i dels nostres dies, de tots els poetes de totes les llengües, cultures i èpoques, que encara són capaços de suscitar-nos emocions, a centenars d’anys o quilòmetres de distància. Per això, a la poesia sempre s’hi torna, un cop i un altre, perquè és un aliada de l’ànima, una companyia en la solitud, un refugi en plena maltempsada, una esperança de llum en les nits mes fosques, una torrentada de vida enmig del tedi. Per això la poesia ens és imprescindible per a viure. Tal i com vaig recomanar als qui ens acompanyaven al conservatori de Tarragona, a la presentació d’Intimissimi: Sigueu valents, llegiu poesia!






diumenge, 19 de febrer del 2017

JOAN ISAAC PRESENTÀ PARAL•LELISMES A MALLORCA

El passat dia 10 de febrer el cantautor i poeta Joan Isaac va oferir-nos un recital de poemes i cançons a l'Auditori del centre Cap vermell de Cala Rajada.

Havia vingut a l’illa a presentar-nos els seu primer llibre de poemes Intimissimi amb un espectacle on alternaria algunes de les cançons més representatives del seu ample repertori amb la lectura d’algun dels poemes del llibre.

Què dir que no hagi dit abans de l’excel·lència de l’Artista i Mestre Joan Isaac, les seves cançons són obres d’orfebreria, cuidades fins a l’últim detall, i toquen la fibra emotiva en cada vers, perquè les seves composicions són pura poesia, encara que sigui ara quan publiqui el seu primer poemari, ja que cada disc, i és llarga la llista, conté un ample ventall de propostes poètiques.


Llàstima que molta gent, i sobretot el jovent no conegui la seva obra, i ràbia em fa que molts defensors de la llengua i la cultura la ignorin. Un país que no reconeix la vàlua dels seus creadors artístics, mai serà un país com cal. No conec cap país del món que hagi prosperat culturalment només potenciant el folklore, i no hi profunditzaré en aquest tema, que ja voldria, però no és el que ara m’ho ocupa. Està bé que hi hagi presència de gloses, xirimies, flabiols, etc, però alerta, quan se dóna l’esquena als creadors musicals i literaris, etc, malament anam, i tard o d’hora en pagarem les conseqüències. 


Tot això ho dic perquè Joan Isaac és un dels millors i més representatius de la cançó cantada en català, de llarga i fecunda trajectòria, amb discs d’una qualitat inqüestionable, que aporta emotivitat i riquesa cultural. Respecte al concert, crec que va ser una de les vegades en què el vaig veure més complet i sentit. 

Em vaig sentir profundament emocionat amb tot el repertori, i com és natural en el primer bis va interpretar la cançó mítica A Margalida, i realment va ser un dels moments més emotius, sobretot perquè justament tenia jo ben a prop a la protagonista de la cançó, i bona amiga, que ens abraçarem en acabar. Aquesta vegada en Joan anava acompanyat al piano per Antoni-Olaf Sabater, magnífic músic i extraordinari pianista. Una conjunció perfecta per a l’espectacle Paral·lelismes, carregat de força i tendresa alhora. Així i tot, va voler oferir-nos un tema nou que es diu Per què? un avanç del proper CD que durà per títol Manual d’amor, i que sortirà el proper mes de març, el qual ja he tingut la sort d’escoltar abans que surti i puc assegurar que és una delícia.

Si en Joan Isaac fos francès o Italià, segurament seria molt més reconegut, però tenim el país que tenim. Què hi farem! Quant al llibre Intimissimi, hi trobam poemes i imatges per pensar en silenci, en solitud, prenent la justa mesura del que som, sense enganys i simulacions, per trobar-nos nus a l’ànima i mirar-nos en el mirall que ho diu tot en veu baixa però clara, i en tot moment amb tendresa i comprensivament, un retrobament necessari i sovint urgent amb nosaltres mateixos. El poemari d’en Joan és això, un mirall a l’anima, sincer i amic a l’hora. Esperem que no sigui el darrer poemari, perquè en n’Isaac té molt a dir encara. Tres presentacions a Mallorca: Palma, Felanitx, i Cala Rajada.


 Al final del recital ens intercanviarem els nostres llibres, i reafirmarem la nostra admiració i amistat. Gràcies MESTRE.

19/02/2017 PEP SISET

 

Fotografies: José Luis Martínez

diumenge, 12 de febrer del 2017

Joan Isaac: "L'amor i la bellesa poden ajudar a salvar-nos"

Actualitzat el 12/02/2017

Joan Isaac: "L'amor i la bellesa poden ajudar a salvar-nos"

El 19è àlbum de Joan Isaac es diu 'Manual d'amor' i apareixerà amb el segell Picap

S'autodefineix com 'un buscador de tendresa' i les cançons del seu últim disc així ho demostren. La seva carrera està farcida de peces precioses on hi llueix sempre "A Margalida", composada arran de la mort de Salvador Puig-Antich. Mentre arriba a les botigues el nou grapat amb Manual d'amor, presenta aquests dies el seu primer poemari Intimissimi (Llibres del Segle) i avança a l'EDR la cançó "No, tu no".


Podria semblar que aquest nou àlbum de Joan Isaac és més autobiogràfic que els altres en parlar de sentiments i citar persones properes, però el cantautor ho desmenteix una mica: "Tota la meva obra es pot dir que és autobiogràfica. Baudelaire deia: 'L'amor és una manera de fugir d'un mateix'. Escriure sobre l'amor d'una manera transversal és la raó fonamental d'aquest disc. L'amor i la bellesa, en aquest moment en què el món és profundament lleig, crec que poden ajudar a salvar-nos. L'amor en l'ampli sentit de la paraula: amor a les coses, als somnis, als paisatges, als amics".

A "No, tu no..." Isaac canta a una de les seves filles i contextualitza: "Veure una filla patir és terrible. Sobretot quan el patiment ve d'experiències que ja has viscut tu mateix. 'No, tu no' és una mà estesa per escapar d'un laberint on no trobes la sortida, és ajudar a trobar la porta de sortida des de l'experiència pròpia". El Manual d'amor de l'autor de "Margalida" s'ha tornat més eteri amb cançons com "No necessito més", on el temps sembla que s'ha suspès: "L'amor és un estat alterat de la consciència. De vegades un no necessita més que una petita mirada, un petit gest o una paraula per sentir-se reconfortat. Particularment sóc un buscador de tendresa".

Hi ha cançons que són l'altra cara de la moneda de la plenitud que dóna l'amor, com "Si demà em llevés i no hi fossis": "Tots hem sentit la sensació de buidor infinita i de solitud quan ens hem despertat sols. No m'agrada la soledat, no m'ha agradat mai. Aquesta cançó parla de la por de l'abandonament sobtat, d'un dia a l'altre. I d'una manera d'admetre els errors propis i les contradiccions en una relació".



En aquest disc Joan Isaac també es permet mirar enrere en la seva discografia i dialogar amb cançons d'altres temps: "'Venezia' parla del retrobament de dos personatges d'una cançó meva antiga que es titula "Sara". Després del trencament, passats uns anys, aquests personatges es troben per atzar en un bar de Venècia. S'intueixen, però no es reconeixen, però tots dos busquen companyia. La veu és de Sílvia Comes".

I hi ha moltes altres cançons amb escenes intenses a diferents nivells. "Bolero" respira calma i peresa alhora. "Per un petó una carícia" és desesperació, crisi profunda de parella, fantasmes del passat i recerca d'una escala d'emergència per fugir d'un abisme. "Cita a cegues" és retrobament, l'espera d'abans que entri per la porta del bar on has quedat ("M'ha passat un parell de vegades...", en puntualitza). "Girona" és un dels temes que anomena "cançons postal". "Quina llàstima" és un dir: "Passen molts trens a la vida que no agafem, però sempre en passen altres, l'atzar és qui regeix moltes vegades les nostres vides". I la "Lluna" final com a mirall o confident: "Sempre m'ha fascinat la lluna i el misteri de la seva cara oculta. La lluna és la primera imatge més propera que tenim els humans com a referència de la infinitud de l'univers. La mirem i ens fem preguntes que de vegades no tenen resposta, però sempre és allà dalt perquè pensem com som d'insignificants".

Hi ha una cançó que és tot un himne generacional, de lluita: "Per què?". Joan Isaac la defineix així: "És una cançó d'amor profund a la llibertat, convida a no tancar els ulls a la injustícia. A fer dissabte en aquest món tan lleig que hem construït entre tots. Convida a la rebel·lió, a la revolució individual i col·lectiva, i també és un homenatge als cantautors que han marcat la meva vida (SerratAuteRaimonPablo GuerreroPaco Ibáñez i tants altres..). Potser l'amor a la utopia, i que encara tot és possible, seria el resum d'aquesta cançó".

http://www.enderrock.cat/noticia/12526/joan/isaac/amor/bellesa/poden/ajudar/salvar-nos

dissabte, 11 de febrer del 2017

Joan Isaac, un cant poètic a la quotidianeitat


Joan Isaac, un cant poètic a la quotidianeitat

Et deixo les maletes a la porta i un adéu sense retorn.....

I vull que balleu com mai, que us beseu com maii a la fi, ebris i esgotats, cremeu tot el que he escrit i cantat.No vull deixar pistes per a l’eternitat.
El cantautor Joan Isaac presentà el seu nou espectacle Paral·lelismes, en què combinà la recitació de poemes del seu llibre Intimissimi amb una selecció de cançons del seu repertori fins als seus temes més recents, alguns inclosos en el disc que publicarà el proper mes de març, Manual d'amor. 
En l'espectacle Paral·lelismes, cadascuna de les cançons que interpretà Joan Isaac era precedida per un poema.


 
El llibre de poemes de Joan Isaac «Intimissimi» fou presentat abans de començar l’espectacle per Joan Manresa. Un luxe poètic avant la lettre que, si Isaac afirma que el seu no és un llibre de poesies, Manresa diu que la seva intervenció no és a mode de pròleg. És sols un espot publicitari perquè el llibre de Joan Isaac, esdevingui carn de lectura, passió per compartir bocins d’un mosaic que, per entendre’ns, de vegades acceptam que així és la vida.

Fa deu anys que em moria, sí,
em moria de pena de morir-me.






I ara, tanco la finestra, que m’entra fred a l’ànima...."No és cap llibre de poesia ni de fotografia. És el resultat de l’observació del meu paisatge íntim, reclòs dins meu, i de la meva perifèria vital. Reflexions en llenguatge poètic i instants quotidians recollits amb la càmera del meu telèfon mòbil. No vull caure en el parany de la vanitat de sentir-me poeta, senzillament em despullo sense pudor, i així em dono a vosaltres, nu i imprevisible, tendre i contradictori. Assumeixo la meva condició humana sense més, i sense por". Poques vegades un autor és capaç de definir-se tan exactament. Així és el seu llibre i els seus poemes, tan senzills com profunds, fets des de la intimitat, tan personals que qualsevol lector és capaç de sentir-les com a seves. I és que és capaç de fer d'allò més proper un universal.

Els records són les pedres al fons de la llera del riu de les nostres vides....
Quan a Joan Isaac, no descobrirem ara aquest cantautor, que sense anar més lluny, a San Remo, al prestigiós festival Tenco, se l'ha batejat com un dels grans de la cançó d'autor del món.
Tot i les dimensions de l'auditori, el concert fou molt íntim, gairebé a cau d'orella. Isaac es mostrà molt proper i es buidà a l'escenari, que l'omplí de passió i sentiment a cada paraula i a cada nota.
El públic assistent gaudí d'una vetllada encisadora i molt propera.


Estiu, Temps de bicicletes i capvespres serenament ataronjats....
Isaac, acompanyat per Antoni Olaf Sabater, un gran pianista i compositor que mostrà en tot moment una gran complicitat amb el cantautor i que va fer del piano una gran orquestra, tant en les cançons com en els poemes.
El concert, de més d'hora i mitja, fou un recorregut per l'ampla discografia del cantautor a més de presentar algunes de les cançons del proper disc que sortirà en breu. 
Un plaer per a tots els sentits. 



En definitiva, una vetllada memorable que acabà amb la signatura dels llibres de poemes que el públic vol guardar al prestatge, al record i al cor.

Gràcies, Joan!


Pau, vida, mort, amor, por....Quanta immensitat en paraules tan curtes!!!

http://www.capvermell.org/index.php/cultura/noticies/20047-joan-isaac-un-cant-poetic-a-la-quotidianeitat

dimecres, 8 de febrer del 2017

Joan Isaac presenta 'Intimissimi' a Mallorca


POESIA

Joan Isaac presenta 'Intimissimi' a Mallorca

El cantautor fa ruta per Palma, Felanitx i Cala Rajada per mostrar la seva primera obra de poesia



El cantautor Joan Isaac ha estat a Xocolat de Palma per presentar el seu primer llibre de poesia, "encara que poesia és una paraula que em ve molt grossa, veient els grans referents que hi ha", assenyala. Ara bé, Isaac a 'Intimissimi' s'ha dedicat a recollir trossos de cançons, petits escrits que parlen de "la intimitat i els meus àngels i dimonis", ha esmentat a aquest diari.
A més, cada un dels poemes d'Isaac va acompanyat d'una fotografia presa amb el mòbil de l'autor, "sense cap pretensió fotogràfica, però que crec que il·lustren molt bé els sentiments que vull transmetre a cada pàgina del llibre".
'Intimissimi' no és la primera incursió de l'autor en aquest gènere literari, perquè Joan Isaac ha fet poesia sempre. Tota la seva obra lírica, des de les primeres lletres amb què va iniciar-se en la cançó d'autor, l'any 1969, l'ha escrita amb ploma de poeta exquisit, extremadament sensible, amb una capacitat extraordinària per emocionar i commoure.
L'autor serà aquest dijous a la Casa de Cultura de Felanitx per donar a conèixer el llibre i fer un petit concert; divendres, al Centre Cap Vermell de Cala Rajada, oferirà un espectacle de poesia i cançó amb el poeta Joan Manresa i Maria del Mar Bonet. El cantautor recitarà poemes i cantarà amb l'acompanyament al piano d'Antoni-Olaf Sabater.

http://www.arabalears.cat/cultura/Joan-Isaac-presenta-Intimissimi-Mallorca_0_1738626331.html

dimarts, 7 de febrer del 2017

Joan Isaac: "Los intelectuales de izquierdas no se han comprometido con Cataluña"


Entrevista

Joan Isaac: "Los intelectuales de izquierdas no se han comprometido con Cataluña"

"Lo mejor que le puede pasar a un cantante es que sus canciones pasen a ser patrimonio de la gente"

07.02.2017 | 01:32

El cantautor y poeta Joan Isaac. 

Joan Isaac

  • Cantautor y poeta. El artista catalán (Barcelona, 1953) presentará, mañana a las 19 horas en Xocolat, su poemario ‘Intimissimi’. Con el acompañamiento al piano de Antoni-Olaf Sabater, Isaac recitará algunos poemas e interpretará algunas canciones de su extenso repertorio, en un acto que contará con la presencia del también poeta Joan Manresa
-¿Qué aporta Intimissimi a su largo historial como cantautor? 
-Hay una diferencia técnica entre escribir una canción y escribir un poema. Este libro está compuesto por versos absolutamente libres, sin rima ni estructura rítmica ni silábica. Los poemas se pueden musicar, pero el proceso para escribir una canción es muy diferente. Sin embargo, creo que todas las canciones nacen de un momento poético que pueda pasar en la vida.
-La canción de autor convenció al Nobel de literatura. 
-Que se le concediera el galardón a Bob Dylan quiere decir que hay un reconocimiento de que escribir canciones también puede ser literatura. Como ejemplos también podríamos citar a Leonard Cohen o Raimon. Aunque en el fondo, quien tiene que decidir qué canción es poesía y qué poesía canción es el público. Yo huyo de cualquier ortodoxia.
-¿Cómo es el alma de Joan Isaac?
-Todos, en nuestro interior, tenemos ángeles y demonios. Cuando uno tiene la necesidad de hacer públicos sus sentimientos internos e íntimos salen cosas buenas y cosas malas. Escribir es una forma de catarsis individual para sacar ángeles y demonios que llevamos dentro.
-"Nada merece la angustia por la existencia".
-Nada debe hacer que estemos angustiados por el interrogante que todos tenemos encima de nosotros de qué hacemos aquí, adónde vamos y de dónde venimos. Angustiarse por la existencia es perderse la vida y todo lo que la rodea: amigos, paisajes, amor y sueños.
-En el poema Minut 89 habla de un partido de fútbol en Gaza finalizado antes de tiempo.
-Este poema nace de un hecho que ocurrió en una playa de Gaza, en la que murieron dos niños que estaban jugando a fútbol. Les estalló una bomba. Nace de un momento trágico que yo vi en televisión. En el minuto 89 todo se acaba; no hay ni prórroga ni penaltis.
-"Dame ríos de dudas y te devolveré un mar de certezas".
-Admiro a la gente que duda, que no lo tiene claro. La duda es esencial para vivir. Raimon ya lo decía: "La única seguridad es el arraigo de mis dudas".
-En 1976 dedicó su A Margalida a Salvador Puig Antich.
-Esa canción me ha ligado de por vida con él. Una canción que nació dos años después de que lo asesinaran. Es algo que me acompañará toda la vida y ha sido mi forma de mantener viva la memoria de Salvador, después de aquel asesinato tan vil y tan asqueroso. Es una canción que escribí en unas pocas horas y, fíjate por donde, se ha convertido en una canción que ya no es mía. Lo mejor que le puede pasar a un cantante es que sus canciones pasen a ser patrimonio de la gente. Me refiero, por ejemplo, a la música de Maria del Mar Bonet, a Cançó de matinada de Joan Manel Serrat o a L'estaca de Lluís Llach.
-¿Ha dejado de ser monoteísta la exportación cultural catalana?
-A lo largo del tiempo siempre hemos tenido un cantante, un escritor, un arquitecto y parece que todo gira en torno a un personaje, exportable digamos. En los Països Catalans, donde incluyo todos aquellos lugares donde se habla esa lengua, hay un ámbito cultural con tanta riqueza que es un fenómeno a estudiar. No solo están Tàpies o Miró, sino también existe Barceló u otra gente que hace el mismo trabajo con la misma calidad. El reconocimiento de los artistas de nuestro país no ha sido muy transversal.
-¿Cuál es la mayor diferencia entre Cataluña y el resto de la Península?
-Hay muchas. Cuando se habla de la España inmovilista se está hablando fundamentalmente del Partido Popular, que es un neofranquismo. En España hay mucha gente que está de acuerdo con nosotros (con el proceso de autodeterminación catalán). Luis Eduardo Aute, me dijo una vez: "Me sabría mal que os fueseis de España porque tengo muchas ligazones con vosotros, pero al mismo tiempo yo también me querría independizar de esta España casposa e inculta". Hoy Xavier García Albiol (el líder del Partido Popular de Cataluña) ha dicho que la Lista de Schindler era una lista de los condenados. Este señor no se ha visto la película, ya que quien la haya visto sabrá que esa lista incluía a los judíos que el señor Schindler quería salvar. Ante esta incultura... Existe una España demócrata y de izquierdas que entiende lo que se está produciendo en Cataluña. Sin embargo, el problema aquí es que los intelectuales de izquierdas nunca se han definido de una forma abierta. Siempre ha habido poco compromiso.
-Al margen de la música y la poesía, ¿qué tipo de cine le gusta?
-Me gusta el cine que no me deja indiferente después de salir de la sala. Me gustan las cosas que me remueven por dentro. El cine francés me interesa mucho, aunque el otro día vi la película Lion que me desbordó por todos los lados. El arte sin emoción no tiene sentido y se convierte en banalidad y entretenimiento.
-¿Qué le une con Mallorca?
-Me unen muchos años de haber venido aquí a cantar, en estos ya cuarenta y cincos años de trayectoria. En todas las islas (Balears) me siento particularmente querido. En Mallorca, la cançó siempre ha sido muy bien acogida. Una isla que ha dado una voz como la de Maria del Mar Bonet ya puede estar satisfecha durante años y siglos. No solo ella, sino también Isidor Marí, Tomeu Penya, y otros muchos, con los que siempre he estado unido.

http://www.diariodemallorca.es/cultura/2017/02/07/intelectuales-izquierdas-han-comprometido-cataluna/1187550.html#

diumenge, 5 de febrer del 2017

JOAN ISAAC, poeta amb P de plenitud


Del blog A la brasa i al caliu de Joan Alcaraz

JOAN ISAAC, poeta amb P de plenitud


IntimissimiJoan Isaac ens demostra que, a part de preuat cantautor, també és un poeta ple d’interès -a més d’un bon fotògraf. L’artista d’Esplugues de Llobregat ha recorregut, entre els dos pols, una distància curta, ja que hi ha molta poesia en el conjunt de la seva obra. I una sensibilitat que flueix abundosa i se’ns transmet per la consciència, pel plaer i per la pell…  


Tens l’encant de l’impossible, i assumeixo el risc d’estimar-te.
M’agraden els llits desfets de l’amor,/ i sentir l’olor àcida de la suor vessada/ en la passió dels cossos i el deliri de la pell.
Pau, vida, mort, amor, por…/ Quanta immensitat en paraules tan curtes!
M’agrada veure com plou…/ Un mar de paraigües entapissa la ciutat d’un gris degradat/ i sota de cada paraigua una vida anònima,/ que somnia, pateix, riu, o plora enamorada…
Viure entre miralls és fràgil, la fragilitat mateixa./ Cal fer-se una bona assegurança per als desperfectes.
Entre dos que es perdonen no hi ha testimonis,/ni déus, ni dimonis, ni cap cel per guanyar./ Ni vencedors, ni vençuts.
Hi ha cançons immortals,/ amors immortals, moments immortals…/ La immortalitat és un vell somni dels humans,/volem a qualsevol preu per allargar el trànsit vital/ i ens oblidem d’eternitzar els instants feliços.
Abans de tot la bellesa,/ única raó, únic refugi, únic somni./ Tendresa infinita la teva mirada,/ encerclant l’aire.
Fa una tarda de pel·lícula francesa,/ d’aquelles lentes, que no acaben mai…/ De rellegir Proust i escoltar Miles Davis.
Envellir no és el problema,/ el problema és que ells, els miralls, cada matí del món,/ fan balanç de les nostres vides anònimes,/ i a vegades estem en números vermells.
He fet de tu un quadre de pinzellades suaus,/ i el tinc penjat en una paret de la meva ànima.
Abraço el silenci i el teu patiment,/ dóna’m una mica del teu dolor, estimat meu,/ que encara ens queda temps per escurar la vida,/ aquesta puta vida traïdora.
Deixo la meva vida als teus braços,/ a les teves mans, als teus llavis de sal.
Fa deu anys em moria, sí,/ em moria de pena de  morir-me.
Amb els anys, somniar encara és obligatori./ Amb els anys, res no és pecat, només és urgència.
Intimissimi, amb pròleg del periodista Joan Manresa -autor d’un llibre sobre Maria del Mar Bonet– és un recull editat a finals del 2016 pels gironins Llibres del Segle    https://www.llibresdelsegle.es/ que us convido a llegir i, tot rellegint-lo, assaborir sense presses. Com ho heu fet o podeu fer-ho amb el conjunt de la producció de Joan Isaac, un dels projectes més sòlids de la cançó d’autor en llengua catalana al llarg dels anys.

http://blocs.mesvilaweb.cat/Joan-Alcaraz/?m=201702