La cançó d'ahir i d'avui homenatja Ramon Muntaner al BarnaSants

Serrat, Roger Mas i Gemma Humet, entre d'altres, van participar en el concert a l'Hospitalet

XAVIER CERVANTES L'Hospitalet de Llobregat 11/02/2018 12:06

Joan Manuel Serrat i Gemma Humet interpretant 'La plaça del Diamant' al Teatre Joventut del'Hospitalet de Llobregat / ACN

Amb una emocionant interpretació de 'La plaça del Diamant' a càrrec de Joan Manuel Serrat i Gemma Humet es va tancar aquest dissabte el concert d'homenatge a Ramon Muntaner al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat organitzat pel Festival BarnaSants. Durant una hora i mitja, músics de diferents generacions van reviure el cançoner del músic de Cornellà de Llobregat, present a la platea. "M'heu fet molt feliç", va dir Muntaner al final de l'homenatge, quan va pujar a l'escenari reclamat per Joan Isaac, company de generació i artífex d'un espectacle que va servir per recuperar la memòria artística d'un home que fa gairebé 30 anys que és fora dels focus. També va ser una bona manera de recordar la gran feina que va fer Muntaner posant música als poetes catalans, a poemes d'amor i de lluita, a versos de Miquel Martí i Pol i Maria Mercè Marçal, de Joan Salvat-Papasseit i Josep Maria de Sagarra, de Pere Quart i Josep Palau i Fabre.

Marina Rossell, també companya generacional d'aquell novíssim de la cançó, no va cantar però sí que va obrir l'homenatge fent un perfil personal de Muntaner i destacant especialment el seu art musicant poemes. "Has sigut el millor de la meva generació", va dir Rossell, que també va voler elogiar la seva feina com a delegat de la SGAE a Catalunya.

"Heu fet unes versions magnífiques i respectant els arranjaments originals", va reconèixer Muntaner, que aplaudia així la feina d'Antoni-Olaf Sabater (piano i teclats), Lluís Ribalta (bateria), Josep Traver (guitarres) i Jordi Camp (baix), els quatre músics que donar unitat estètica al concert transitant pel folk, el pop acústic, el jazz i el pop-rock de les composicions originals. Només Turnez & Sesé a 'Cançó de taverna' i Eduard Iniesta a 'L'ametlla amarga' van fer interpretacions sense el grup, uns portant els versos de Sagarra al seu terreny i l'altre esprement totes les possibilitats de la guitarra per acompanyar la fondària emocional de la poesia de Marçal. En general, doncs, va ser la veu dels cantants la que va donar un caràcter diferent a cada peça, tal com va quedar ben palès tan bon punt Borja Penalba va cantar 'Cançó de carrer'. Tant aquesta peça com 'Aquesta remor' les podria incorporar Penalba al seu repertori sense que grinyolessin. I el mateix es pot dir del 'Presagi' que va cantar Roger Mas amb aquella sensibilitat de pedra antiga que hipnotitza.

"Gràcies, Ramon. Felicitats", va dir Mas, i van ser pràcticament les úniques paraules fora de guió que es van sentir durant les actuacions. En un espectacle àgil i sense interrupcions (ben acompanyat per recursos gràfics en cada cançó), tots els participants van entendre que el més important eren les cançons, i que a l'emoció s'hi arribava amb la interpretació. Hi va haver moments per al lirisme, com quan Joan Isaac va entomar 'Seré a ta cambra amiga', quan Gemma Humet va enlairar la combinatòria poètica de 'No demano gran cosa' i especialment quan Rusó Sala va fer 'L'aventura': si tancaves els ulls podies arribar a pensar que l'estava cantant el mateix Ramon Muntaner.

No hi va faltar la rauxa quan el grup Coses va cantar 'Au jovent!' fent que el passat ressonés en el present, o quan Enric Hernàez va abocar l'ànima en el vers de Miquel de Palol "que els pins volen terra lliure i els vents criden llibertat!" ('Salve'). La temperatura reivindicativa, però, va pujar a un altre nivell amb la solemnitat amb què Sílvia Comes va recitar 'Decapitacions XII', de Pere Quart, i va cantar a "la llibertat decapitada". Crits de "Llibertat, presos polítics" van omplir el teatre. Era una reacció continguda durant tot l'espectacle que va esclatar espontàniament esperonada sens dubte per la força interpretativa de Comes. El mateix Muntaner va aplaudir amb entusiasme l'exhibició de la cantant aixecant les mans perquè fos més visible la seva admiració pel que acabava de passar a l'escenari.

Pocs minuts després, quan Serrat va sortir a l'escenari, el públic el va rebre amb una ovació i crits de "Bravo", senyal que al Teatre Joventut convivien sense enfrontaments diferents sensibilitats polítiques que compartien un mateix sentiment: l'admiració per la música de Ramon Muntaner. De fet, entre els espectadors hi havia gent tan diversa políticament com l'exdiputat de Catalunya Sí que es Pot Lluís Rabell i l'exconseller de Cultura Ferran Mascarell, l'exportaveu d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona Ricard Gomà i el director del CCCB Vicenç Villatoro, a més d'amics i col·laboradors de Muntaner com Joan Ollé, l'autor de la lletra de 'La plaça del Diamant', la cançó que Serrat i Humet van cantar per tancar l'homenatge. Per cert, en la salutació final hi va aparèixer, per regalar un ram de flors a Ramon Muntaner, Sílvia Munt, la protagonista de la pel·lícula de Francesc Betriu basada en la novel·la de Mercè Rodoreda.

https://www.ara.cat/cultura/canco-homenatja-Ramon-Muntaner-BarnaSants_0_1959404221.html