Després d’haver editat
dos discos senzills, es publica el seu primer LP, també amb Edigsa “És tard”.
Coincideix amb
l’any de publicació d’altres joves autors: Marina Rossell i Ramon Muntaner, una
nova generació de creadors en el marc de la Nova cançó, que segueixen les
passes de “Els Setze Jutges”.
Cal inserir el disc de debut de Joan Isaac en l’època que va ser fet: el
1975. Amb el franquisme agonitzant, la política ho omple tot i les cançons de
Joan Isaac no en són cap excepció. Així, el disc comença amb “Amb el vostre
permís”, una cançó que ja avança un bon estil per fer lletres. Amb tot, el
treball no presenta un cantant que només parla de política i es comença a
perfilar un cert estil evocador.
El disc serveix per presentar l’artista, però encara és lluny de mostrar el
millor Joan Isaac.
Cal destacar que per a l’enregistrament el cantant ja s’acompanya de músics
importants com Manel Camp, Jordi Vilaprinyó, Albert Moraleda, Max Sunyer, Jep
Nuix, Santi Arisa, Pedrito Díaz o Ricard Roda.
És
Tard (Edigsa, 1975)
Enregistrament: Estudis EMI, novembre i desembre de 1975
Tècnic de gravació: J.J.Moreno
Arranjaments: Manel Camp, Albert Moraleda i Jordi Vilaprinyó
Teclats: Manel Camp i Jordi Vilaprinyó
Guitarra clàssica: Jaume Abad
Guitarra acústica i elèctrica: Max Sunyer
Guitarra acústica a "Havanera": Joan Isaac
Flautes: Jep Nuix i Albert Moraleda
Bateria: Santi Arisa
Percussió: Pedro Díaz
Saxo: Ricard Roda
Secció de corda, metall i fusta dirigida per Manel Camp
Disseny de la carpeta: Francesc Guitart
Fotografies: Servando Carmona
Disc produït per Joan Molas
El 23 de gener de 1976 estava
anunciat un concert “Campanya Mundial contra la Fam” organitzat per la
“Asociación de Amigos de las Naciones Unidas”. Aquest concert es va suspendre
perquè les autoritats governamentals van denegar els permisos corresponents.
S’havien venut més de 8.000 entrades.
El 21 de febrer de 1976 Joan Isaac va inaugurar les nits musicals de
Palamós amb Ovidi Montllor a la Casa municipal de Cultura, organitzat per “La
Salle”. El 19 de març va compartir concert amb Pi de la Serra a Tossa i el 28
d’abril a Torroella de Montgrí amb Dolors Laffitte i Carles Camps.
Encara que el disc es va
enregistrar a finals de 1975, no va ser fins al maig de 1976 quan es va publicar.
Amb motiu de la clausura de les “Jornades de cultura catalana” organitzades
por el “Congrés”, es va realitzar a Badalona el 28 de maig una Gran Festa
Popular al Parc de Can Solei. Al festival de música va participar Joan Isaac,
juntament amb Xavier Ribalta i Ramon Muntaner.
El 8 de juny va actuar com animador
i presentador en el festival de música a la Maia de Montcal. “Va delitar al nombrós públic assistent amb les seves
cançons”.
Mir Culubret. Sitios de Gerona. 8/6/1976 pàg.7
El 16 de juny, a l’article publicat a La Vanguardia, ja es parlava d’en
Joan Isaac com una de les grans figures de l’última promoció de la cançó. La sortida
al mercat del seu primer disc de llarga durada “És tard” va satisfer a gran part de la crítica musical.
“...en él se conjugan toda la fuerza de su pensamiento poético y su rica musicalidad...”
“Primer concierto formal en Barcelona del joven y ya gran cantante y autor
Joan Isaac, que es probablemente la más sólida aportación de las nuevas
generaciones al bloque de la canción catalana”
La Vanguardia 18/6/1976
“Joan Isaac, a lo llarg del seu
recital complet al darrer <MusiClub de Vanguardia> va demostrar ser ja
positivament la nova gran figura de la cançó autòctona que durant molt de temps
s’endevinava en ell. Centrat en un quartet àgil i transparent, Joan Isaac va
desplegar tot el seu recital complet amb autoritat, solvència i aplom,
manifestant una remarcable fluïdesa d’idees en la construcció de les seves
cançons i una evident preparació en la forma d’executar-les. El temes, sempre
actuals, estan exposats amb claredat i responen a la formació molt contrastada
d’una personalitat ben definida.[…]
La Vanguardia 23/6/1976
Al juliol de 1976 es va inaugurar la temporada al Teatre Grec de Barcelona.
“Per un teatre al servei del poble”.
Durant aquest any va continuar fent concerts per tota Catalunya amb Marina
Rossell, Xavier Ribalta i Ramón Muntaner.
Al
setembre va participar en les VIII Festes de Cultura Popular “Pompeu Fabra” que
van tenir lloc a Castelló de la Plana.
Del 7 al 12 de setembre van tenir lloc 5 recitals presentats com a Cants de
Lluita dels pobles espanyols.”Cantem a
la Llibertat”.
“Venècia 76: LA BIENNAL DEL VENÇUTS
A Venècia el pavelló oficial resta tancat. Però la presència dels pobles és
viva en totes les manifestacions i sectors. Venècia, en aquest sentí, és
quelcom més que una participació artística. Malgrat les limitacions i les
crítiques objectives, la Biennal és un
acte més de la llarga lluita per la recuperació de les llibertats i la
democràcia a la pell de Brau.
CANTEM LA LLIBERTAT
"Cants de Catalunya", el
primer dia, amb M. del Mar
Bonet, Joan Isaac, i Lluis Miquel i els 4 Z. "Cants d'Andalusia", amb
Manuel Gerena i Carlos Cano "Cants de Galicia", amb Benedicto i
Bibiano "Poesia en música", amb Paco Ibáñez; "Cantos de Castilla
i Extremadura", amb Rosa León i Pablo Guerrero.”
Presència, 1976-10-02, p. 15.
Durant l’any 1977 va col·laborar
en l’homenatge a Pablo Neruda que es va fer a Barcelona i va ser presentat per
Rafael Alberti.
També va participar en la “Setmana de Música viva”, “Música a los barrios”;
a Menorca en “Los festivales veraniegos de música”; en la Festa del Treball celebrada a Montjuïc
i en els darrers Jocs Florals celebrats a l’exili.
El mateix dia, i a la mateixa hora que en Tarradelles entrava triomfalment
a Barcelona com a president de la Generalitat es tancava a Munich un important capítol de la història de la cultura catalana. Els darrers Jocs Florals celebrats a
l’exili. Entre d’altres artistes van actuar Joan Isaac, Marina Rossell i Núria Feliu com a representants de la
cançó catalana i Gorka Knorr per la cançó basca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada