dilluns, 21 d’octubre de 2019

Joan Isaac: ‘La cultura és l'única arma que tenim per fer front als intolerants’

El cantautor barceloní i Sílvia Comes presenten el disc ‘Cita amb àngels’ el diumenge, 27 d’octubre, al Teatre Bartrina dins del Festival Accents

18 d'Octubre de 2019, per Marià Arbonès

Joan Isaac (Barcelona, 1953) és un dels cantautors pertanyents al moviment de la Nova Cançó que continua al peu del canó després de diverses dècades de producció discogràfica i artística. Més enllà de la seva coneguda cançó “A Margalida” (tot un al·legat contra la pena de mort), la seva trajectòria és plena de cançons que acostumen a fluctuar entre els cants a l’amor, al misteri de les relacions humanes i a la descripció i crítica de la realitat social i política. Isaac té un públic fidel no només a Catalunya, sinó també a diversos països on ha realitzat gires de manera reiterada, com ara Itàlia, Ecuador, l’Uruguai o França, entre d’altres. Entre els seus referents i amics hi ha alguns dels cantautors més coneguts de l’escena catalana i internacional, com ara Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Luis Eduardo Aute o Silvio Rodríguez.
Precisament aquest darrer artista cubà és el protagonista del treball ‘Cita amb àngels’, que presenta Joan Isaac el pròxim 27 d’octubre al Teatre Bartrina de Reus. Es tracta d’un recull de versions de temes de Rodríguez elaborats per Isaac al costat de Sílvia Comes, qui posa guitarra a les cançons i també veu a alguns dels temes. L’espectacle, beneït per Silvio Rodríguez, és un regal intimista i poètic que ofereix en la nostra llengua algunes de les creacions més belles i emotives del cantautor cubà.
Què trobes en la música i en la poesia de Silvio Rodríguez?
El Silvio és un mestre, un referent mundial de la cançó dels darrers cinquanta anys. Hi ha uns referents molt importants en la cançó d'autor arreu del món, i, evidentment, el Silvio és un dels cantants més importants d'aquest mig segle. Al final, la seva profunditat poètica, la seva capacitat musical i la seva coherència política i personal amb la seva ideologia donen com a resultat un home que ha fet una obra immensa, amb cançons grandioses i una manera de fer única i intransferible.
Tu ja havies cantat cançons d'aquest artista fa un temps.
Sí. Vaig fer un disc que es diu ‘Joies robades’ i vaig gravar amb ell la cançó ‘Unicorn’, que va cantar amb mi en català, i en un altre disc que es diu ‘Joies italianes i altres meravelles’ ell va cantar ‘Petita serenata diürna’, també en català. Amb el Silvio fa molts anys que ens coneixem, tenim una afinitat molt gran, som bons amics i sempre ha estat molt generós amb mi. A més de ser un gran amic, li valoro la seva generositat. Igual que el Serrat o l'Aute, que han col·laborat amb mi en bastants discos.
No ha de ser fàcil adaptar els textos de Silvio Rodríguez.
Les cançons del Silvio tenen una poesia molt profunda i són difícils d'adaptar, traduir i cantar. Les traduccions literals són molt fàcils, però les que s'han de fer en una altra llengua són més difícils perquè hi entra una enginyeria de paraules complicada. Hi ha metàfores que utilitza el Silvio que són complexes de traduir al català, per la mateixa base literària de la llengua. Aquí rau el problema més important: fer molts girs fins a arribar a una frase que vulgui dir el mateix. Això és el complicat d'adaptar, si es vol fer amb rigor.
Com ha anat la tria de les cançons?
La tria ha estat difícil perquè el Silvio té una obra immensa. Vam intentar fugir de les cançons més polititzades i vam anar a buscar les més poètiques, les més intimistes i amb un gruix literari més important. I, evidentment, la tria és molt personal; cadascú estima les cançons que formen part de la seva vida com a referents musicals i n'hi ha que li agraden més que altres. Va ser una mena de tria entre el gust personal i les cançons amb més càrrega poètica.
A la cançó ‘Cita amb àngels’ incorporeu una estrofa nova dedicada a Lluís Companys.
‘Cita amb àngels’ és una cançó absolutament prodigiosa que repassa la història de la humanitat dels darrers cinquanta anys, amb personatges importants com Martin Luther King, John Lennon, Giordano Bruno o José Martí. Pere Camps, el director de Barnasants, em va proposar introduir-hi alguna frase que parlés d'alguna cosa nostra. Ho vam comentar al Silvio i ens va respondre que no hi tenia cap problema, perquè era una cançó oberta i que podia tenir infinites estrofes. Vam pensar que la referència a Lluís Companys seria adient en aquests moments, i els esdeveniments actuals ens donen la raó.
És el primer treball que fas amb Sílvia Comes?
Com a treball monogràfic, sí.
I, musicalment, només esteu acompanyats d'una guitarra.
Sí. En un principi havia de ser un projecte més ampli des del punt de vista musical. Vam fer algunes proves amb arranjaments amb quartet de fusta, però així com les cançons de l'Aute les vaig fer amb piano i corda, ja que era molt més natural fer-les d'aquesta manera, em vaig trobar que en l'estètica de Silvio Rodríguez és absolutament imprescindible la presència de la guitarra i la manera com la toca. Un dia vaig dir a Sílvia Comes que vingués a gravar les bases de guitarra i li vaig preguntar si volia posar la veu en alguna cançó. Inicialment era un projecte personal, però vaig veure que la Sílvia havia agafat ràpidament l'aire de les cançons amb la guitarra i vam acabar fent un disc conjunt amb veus. Totes les cançons estan adaptades per mi, excepte ‘Et dono una cançó’, que és una versió de la Sílvia. Realment, penso que aquesta nuesa dona un valor afegit al disc i que les cançons, quan són bones, s'aguanten només amb un instrument. Vull destacar el treball de la Sílvia a la guitarra, amb una precisió i una sensibilitat úniques.
Creus que el vostre treball és un bon recurs, sobretot per a la gent jove, per a introduir-se en el món del Silvio?
Penso que sí. Els treballs monogràfics, en el fons, tenen un valor afegit, que és que són un exercici brutal de rigor. Per tant, quan es fan bé tenen una gran repercussió perquè la gent jove descobreix per primera vegada ―o redescobreix― un cantant com Silvio Rodríguez. Aquest disc ha servit perquè molta gent jove s'hagi interessat per ell. Jo no aspiro que els concerts estiguin plens de gent de divuit o vint anys, perquè seria absurd; els joves viatgen musicalment amb uns altres mitjans i unes altres estètiques, però penso que poden apropar-s'hi molt bé i descobrir una música que han tingut vetada pels grans mitjans de comunicació. Les cançons de Luis Eduardo Aute i Silvio Rodríguez no sonen per la ràdio.
La gent sempre espera que en els teus concerts interpretis la cançó ‘A Margalida’. No sé si la incorpores, en aquest espectacle.
Sí. Al final hi afegim dues cançons: una de la Sílvia, meravellosa, de fa molts anys, que parla de les dones maltractades i que es diu ‘Mujer en ruinas’, i jo canto ‘A Margalida’. Penso que cantar aquesta cançó és una obligació meva perquè és patrimoni de la gent. L'he cantat milions de vegades, però s'ha de seguir cantant.
El dia 27 d’octubre presenteu el treball a Reus, on ja has tocat en diverses ocasions.
Sí, hi he tocat anteriorment unes quantes vegades. I ara, gràcies al Festival Accents, tinc l'oportunitat de tornar-hi a cantar; a més, en un lloc meravellós com és el Teatre Bartrina, un dels teatres més bonics de Catalunya; petit, però extraordinari. Voldria que el teatre s'omplís, perquè, a més de la bellesa del concert, en aquests moments la gent ha de sortir de casa, i no només per a reivindicar ―que em sembla perfecte―, sinó també per a consumir cultura. La cultura és l'única arma que té la societat en aquests moments per a fer front als feixistes i als intolerants.

dimarts, 1 d’octubre de 2019

JOAN ISAAC & ANDREU VALOR AL TEATRE CALDERÓN D'ALCOI

Dos cantautors. Dues generacions. Una única intenció.

«Sense perdre la cançó» és un bell i fortuït projecte que tracta d’unir a l’escenari dos enamorats de la paraula, la sensibilitat i del respecte que de la cançó creen llibertats. L’un, una veu consagrada, creador de la Nova Cançó; l’altre, que de l’admiració fa conducta i de l’aprenentatge, la continuïtat. Fill d’aquesta onada.
Les formacions per a aquest recital cerquen la intimitat, la proximitat de les mirades i el cant dels batecs. Si el silenci ho permet, les cançons no seran crit; però sí, consciència i emoció.

Una emotiva troballa on l’admiració d’un referent espenta perquè el camí d’una nova generació seguisca l’estel d’un simbòlic camí, a duet, on les cançons es troben i les veus són un únic sentiment.




dissabte, 24 d’agost de 2019

Dos àngels passaren pel Castell de Capdepera...

... i cantaren cançons de Sílvio Rodríguez



El concert de Joan Isaac i Silvia Comes a l’esplanada de la torre d’En Nunis, al castell de Capdepera, a  mode de tribut al cantant i poeta cubà Sílvio Rogdríguez, va ser una delícia.  Joan i Sílvia han fet la complexa (i difícil)  feina de traduir al català (versionar, seria més exacte) les cançons d’un dels grans cantautors en llengua castellana. I han aconseguit fer-ho respectant el sentit dels seus versos, i per afegitó adaptar-lo a la música.


El propi Joan Isaac proposà:  “ pretenim que sortigueu d’aquest concert més feliços que heu entrat, si és així molt bé però si no ...ja sabeu la culpa és nostra”. I no sabem si tothom va sortir més content però, al manco els qui havia al meu voltant, vam gaudir des de la primera cançó que sortí de la veu de Joan i Sílvia, amb la guitarra (i  com sonava la guitarra!) de la pròpia Sílvia.


Totes les cançons, recollides en un CD, fan una repassada a la extensa discografia de Sílvio Rodríguez. Tretze cançons que, pels seguidors del cantautor cubà, podien resultar insuficients ( n’hi ha tantes cançons que són autèntiques joies musicals, que ben segur faltaria una o altra).


El concert ens recordà les més conegudes “Oli d’una dona amb barret”, “Cua de núvol”, “Unicorn”, “Et dono una cançó” o “Ja no t’espero”, juntament amb les precioses “Cançó de Nadal”, “Monòleg” o “Cita amb els àngels”.


Per acomiadar-se en Joan va tenir unes precioses paraules per Margalida Bover i li dedicà la darrera cançó que interpretà. Per la seva banda  Silvia en dedicà una darrera i emotiva cançó  dedicada a les dones maltractades.


La nit va apaivagar la calor de l’horabaixa i acabà confitant una estada d’àngels, entre cançó i cançó. Com vos comentava, a molts ens semblà a poc, però malgrat la durada hagués estat el doble encara demanaríem més...


Gràcies a Sílvia Comes i Joan Isaac, per aquest preciós tribut a Sílvio Rodríguez, i als responsables de la seva organització. Va ser tot un plaer.








    
http://capvermell.org/index.php/cultura/noticies/24894-dos-angels-passaren-pel-castell-de-capdepera

dimarts, 30 de juliol de 2019

Un tribut, una joia musical en homenatge a Silvio Rodríguez es va sentir al Festival Música D’Nits de Roses





Festival Música D'Nits

Un moment de l'actuació de Sílvia Comas i Joan Isaac a la terrassa del Castell de la Trinitat

Sílvia Comes i Joan Issac van presentar a Roses en el marc del Festival Música D’Nits ‘Tribut a Silvio Rodríguez’
Totes les persones en les seves respectives professions tenen un referent en el qual emmirallar-se per intentar arribar a ser com ell, o simplement per admirar-lo com un icona de la seva professió.
I els músics no són una excepció. Quant artistes de primera línia han aconseguit posar en el nº1 de la llista de vendes cançons amb reminiscències dels seus referents. Però, no cal assolir arribar a tenir un súper-vendes. Els músics, ja siguin els que canten en la terrassa d’un bar, els que ho fan en petit format en una sala de festes o els que actuen davant de milers de persones, tenen un referent.
I Silvio Rodríguez, cantant, compositor i músic, cofundador juntament amb Pablo Milanés i Noel Nicola, de l’històric moviment cultural de la Nova Trova Cubana, és un referent.
I ho és per al músic barceloní Joan Isaac, que juntament amb la també cantant de Barcelona, Sílvia Comes, han volgut fer un homenatge per admiració creant un treball discogràfic sota el nom ‘Tribut a Silvio Rodríguez’, que van voler presentar a Roses per a que el públic gaudís “de tota la poesia que té en Silvio Rodríguez en la nostra llengua”.
I Joan i la Sílvia, o la Sílvia i en Joan, ho van fer aquest passat diumenge en la idíl·lica i històrica terrassa del Castell de la Trinitat en el que va ser el tercer concert del Festival Música D’Nits, certamen que combina música, cultura i patrimoni.
No és fàcil traduir les creacions del cantant cubà al català, ans al contrari, és un projecte difícil, de risc i molt complicat perquè a la traducció s’ha d’afegir l’adaptació musical, i la Sílvia Comas i en Joan Isaac ho han aconseguit. I no ho diem tan sols nosaltres des d’aquestes línies, sinó que va ser el mateix públic assistent, “unes traduccions molt encertades cantades per unes veus magnífiques”, vam copsar aquesta opinió entre el respectable.
Un tribut a Silvio Rodríguez fet “des de l’admiració que sentim per ell”, que fins i tot el mismíssim cantant cubà “ens ho agraït molt i ens ho ha beneït, i això és la màxima recompensa que podem assolir”, va confessar Joan Isaac.
Les cançons escollides per fer aquest tribut va explicar la Sílvia Comas, “no són creacions que passin per ser d’un cantautor llatinoamericà, anglès o xinès en el sentit que són cançons essencials per la seva temàtica, i universals per la manera d’interpretar-les”. I d’entre aquestes composicions essencials del ‘Tribut a Sílvio Rodríguez’ hi trobem, entre d’altres, ‘Unicorn’, ‘Oli d’una dona amb barret’, ‘Cançó de Nadal’, ‘Monòleg’ i ‘Cita amb àngels’.
‘Cita amb àngels’, precisament dona títol a aquest treball “perquè a mesura que treballem en la composició d’aquest tribut anàvem descobrint que en totes les seves creacions, com una mena d’obsessió esotèrica o vivencial, estava la presència dels àngels en la vida dels humans i ‘Cita amb àngels’ és una cançó meravellosa de Sílvio Rodríguez”, va afirmar Isaac.
Una cançó meravellosa que va donar per finalitzat el ‘Tribut a Silvio Rodríguez’ per part de Sílvia Comas i Joan Isaac, i que els assistents van tenir la fortuna de gaudir i sentir des del balcó de la badia de Roses, és a dir, des de la terrassa del Castell de la Trinitat.

'Cita amb àngels' a Capdepera


diumenge, 14 de juliol de 2019

Concert 'Cita amb àngels', de Sílvia Comes i Joan Isaac a Roses





Concert Cita amb àngels, de Sílvia Comas i Joan Issac

A les 22 hores, al Castell de la Trinitat - Cicle Música i Patrimoni

Venda d'entrades a la Ciutadella de Roses

Informació a Tel: 972 15 14 66 - cultura@roses.cat - www.rosescultura.cat

dimecres, 10 de juliol de 2019

CITA AMB ELS ÀNGELS - Teatre Bartrina

CITA AMB ELS ÀNGELS

Joan Isaac i Sílvia Comes homenatgen a Sílvio Rodríguez

Dia 27/10/2019 - 18:00 h
Posada de llarg del disc Cita amb els àngels en què els dos músics han retut tribut a Sílvio Rodríguez traduint alguns dels temes del trobador cubà al català. Amb nuesa escènica i tan sols les seves veus i una guitarra, el duet ha volgut portar als escenaris l’essència del mestre de la cançó universal. L’admiració per la poesia i la música del cantautor cubà inspiren aquest homenatge dissenyat amb gran rigor i respecte per l’obra original.
Isaac i Comes ja tenen experiència en l’acollida lingüística d’altres artistes. Comes ha traduït Suzanne Vega; ell ha treballat cançons d’altres col·legues de professió com ara Luis Eduardo Aute, Pablo Milanés, Jacques Brel, Roberto Vecchioni, entre molts d’altres.
L’homenatge a Rodríguez inclou cançons de totes les seves èpoques, des d’Unicorn Petita serenata diürna fins a petites joies d’un cançoner extens. L’homenatge, de gran contingut emocional, està beneït pel mateix autor de Sílvio Rodríguez
Preu: 12€ anticipada i 15€ a taquilla














  






https://www.teatrebartrina.cat/programacio/cita-amb-els-%C3%A0ngels#.XSYw6-gzbIU

dilluns, 27 de maig de 2019

Embriagador i bonic

CRÍTICADEMÚSICA    JAVIER DE CASTRO

Embriagador i bonic

Actualitzada 27/05/2019 a les 11:01


Embriagador i bonic
CANÇÓ D’AUTOR
Intèrprets: Joan Isaac i Sílvia Comes.
Sala: Cafè del Teatre.
Data: 17 de maig.
★★★★☆
Els crèdits de Cita amb àngels, àlbum que reinterpreta en català cançons seleccionades d’entre la prolixa obra de l’irrepetible artista Silvio Rodríguez, afirmen que el projecte a què acaben d’enfrontar-se Sílvia Comes i Joan Isaac ha estat molt ambiciós i no exempt en absolut de risc artístic. Comparteixo absolutament tal comentari, ja que si existeix un compositor amb una poètica especialment complexa de desxifrar, donat la seua alta graduació metafòrica, nombroses figures literàries utilitzades i un ús rebuscat de vocabulari aquesta és, sens dubte, la del cofundador de la popular Nova Troba Cubana. Així que si complexa ja per si mateixa, una intel·ligibilitat precisa dels seus versos, ja que el fet d’aconseguir traduccions vàlides que no perdin gens ni mica del seu missatge literari però tampoc el ritme i musicalitat primigenis no és en absolut una qüestió fútil. En tal sentit, l’esforç de Joan Isaac per reinterpretar els poemes musicats de Rodríguez ha estat ímprobe, i ha aconseguit unes versions en català realment excel·lents que conserven al cent per cent no només l’esperit dels continguts de l’autor original sinó també tota la seua brillantor i rítmica, com ho demostren les interpretacions a duo del mateix Isaac al costat de Sílvia Comes. El xou homònim que estan rodant els dos per tot Catalunya resulta embriagadorament bell, com també encomiable ha estat el treball rastrejador del duo per seleccionar peces d’entre un bagatge de molts centenars de possibilitats i, en molts dels casos, aconseguint fugir dels èxits més obvis i reconeixibles. Un disc meravellós, un espectacle que també ho és, i el savoir faire en viu d’Isaac i Comes que sempre frega grandíssima altura.

diumenge, 24 de març de 2019

Joan Isaac és cuiner per un dia. Programa Ben trobats

Sinopsi

Un dijous més posem a prova les habilitats a la cuina d’una cara coneguda, avui és el torn del cantautor Joan Isaac, autor d’himnes com ‘A Margalida’. Amb 19 discs al mercat, un poemari i el llibre de prosa poètica ‘Penso, per tant escric’, és una de les veus més sensibles del panorama català. Isaac ens proposa una amanida de mozzarella, tomata, alvocat i cruixent de bacon. Se’n sortirà? Tot plegat ho tancarem amb la grafoanalista Dolors Mora amb qui analitzarem la cal·ligrafia i la signatura del nostre cuiners per un dia.

http://www.alacarta.cat/ben-trobats/tall/joan-isaac-es-cuiner-per-un-dia


dissabte, 2 de març de 2019

CEL·LA 443 (A Salvador Puig Antich)

Com m’hagués agradat passar l'última nit amb tu en aquesta cel·la angoixant i estreta que ara trepitjo, i parlar de la vida i de la mort i dels somnis aconseguits i dels que et quedaven per acomplir. Jugar amb tu la darrera partida d’escacs i deixar-me guanyar sabent-me guanyador, i buidar junts aquella darrera ampolla de vi de dubtosa qualitat. Arrencar-te un somrís amb algun acudit dolent i abraçar-te l’ànima entre aquestes quatre parets plenes d’escrits i calendaris amb els dies tatxats. I a la fi quan s’apropés l’hora, invocar un encanteri d’un llibre secret i ancestral per convertir-te en un ocell blanc i veure’t sortir volant per la finestra, seguint el teu vol amb la mirada mentre et perds Entença avall. Com m’hagués agradat, Salvador..!!!

 (Joan Isaac, Juny 2017)




dilluns, 25 de febrer de 2019

Joan Isaac y Sílvia Comes: canciones con muchas alas

24 FESTIVAL BARNASANTS 2019

Joan Isaac y Sílvia Comes: canciones con muchas alas

por Xavier Pintanel el 24/02/2019 

Joan Isaac y Sílvia Comes, dos generaciones distintas en la canción de autor catalana, acaban de presentar su disco Cita amb ángels (Picap 2019), un tributo al trovador cubano Silvio Rodríguez, que presentaron en la Sala Luz de Gas en el marco de la vigésimo cuarta edición del festival BarnaSants.


Joan Isaac y Sílvia Comes presentando «Cita amb ángels» en la Sala Luz de Gas. © Xavier Pintanel
Joan Isaac y Sílvia Comes presentando «Cita amb ángels» en la Sala Luz de Gas.
© Xavier Pintanel
El cansino debate sobre la oportunidad o la necesidad de adaptar canciones a la lengua propia viene de lejos. Es evidente que una obra está más cercana al concepto que la creó cuando más se respeta el origen. Pero no es menos obvio que una canción cantada en la lengua que te acunó tu madre y en la que acunas a tus hijos; en definitiva, la lengua en la que no solo te comunicas sino en la que amas y eres amado; puede alcanzar unos matices más profundos que den a la obra un filo que traspase más fácilmente las fibras del corazón.

"Minha pátria é a língua portuguesa", dijo Pessoa, quien añadió que soportaría mejor una invasión de su país que una agresión a su cultura. "La única patria verdadera es la lengua de uno", sentenció años más tarde el poeta argentino Juan Gelman, que entendía que más allá de la función puramente comunicativa de una lengua, esta era también un lugar de refugio y de encuentro con la infancia, la familia…, en definitiva con "todo lo que va haciendo al individuo".

Cuando a principios de los sesenta nació el movimiento de la "Cançó" en Cataluña, la falta de referentes internos —el franquismo había dejado desértico el panorama cultural local— y también la necesidad de reivindicar una lengua minorizada cuando no prohibida, hizo esta práctica muy común. Ya desde el primer disco de Els Setze Jutges —Espinàs canta Brassens— la adaptación de canciones francófonas —BrassensBrelBarbara— o desde el inglés con el Grup de Folk, fueron muy comunes. Incluso Serrat incorporó este recurso: en su tercer EP Cançó de matinada (1966) cantó Les souliers (Les sabates) de Guy Béart en una adaptación de Delfí Abella.

Joan Isaac, también desde sus inicios asumió este reto. En su segundo LP Viure (1977) cantó Les poètes (Els poetes), un tema de Jean Ferrat y texto de Louis Aragon adaptado por Josep Maria Espinàs. Luego, en Barcelona, ciutat gris (1980), su tercer trabajo, adaptó magistralmente Le déserteur (El desertor) de Boris Vian que recientemente ha recuperado Enric Hernàez en su disco Himnes (2019).

Más tarde llegaron sendos discos monográficos dedicados a versionar clásicos italianos, franceses, brasileños o hispanoamericanos al catalán. El primero fue Joies robades (2002), donde Joan se atrevía con Silvio RodríguezPablo MilanésLuis Eduardo AuteAlejandro FilioChico BuarqueJacques BrelPaolo ConteRoberto Vecchioni o Joan Manuel Serrat. Más tarde con un monográfico sobre Luis Eduardo AuteAuteclàssic (2009) y, finalmente, Joies italianes i altres meravelles(2015).

Joan Isaac y Sílvia Comes presentando «Cita amb ángels» en la Sala Luz de Gas. © Xavier Pintanel
Joan Isaac y Sílvia Comes presentando «Cita amb ángels» en la Sala Luz de Gas.
© Xavier Pintanel

En esta línea de creación y recreación, Isaac acaba de lanzar junto a Sílvia Comes Cita amb ángels, que como reza en la propia portada del disco es un "tributo a Silvio Rodríguez". Inicialmente el trovador catalán había concebido el disco con un cuarteto de madera —en Auteclàssic se acompañó por un cuarteto de cuerda— pero el proyecto fue evolucionando hasta incorporar la voz y la guitarra de Sílvia Comes, que ya había participado en proyectos anteriores de Joan como Cançons d'amor i anarquia (2014), Joies italianes i altres meravelles (2015) y Cançons de les revoltes del 68 (2018).

Y es que las canciones de Silvio no precisan de más vestido que una guitarra y unas voces sensibles y afinadas; y de un acercamiento con respeto, humildad y maestría, que el propio trovador cubano ha calificado de "abrazo donde priman amor e identidad".

Joan Isaac y Sílvia Comes presentaron Cita amb ángels el pasado 1 de febrero en la Sala Luz de Gas de Barcelona y en el marco del Festival BarnaSants en donde interpretaron el disco íntegro.

Canciones con ángeles; ángeles despistados que no hacen bien su trabajo —no se lo ponemos fácil—, ángeles del demonio, ángeles que pasan cuando se crea un silencio mortal, ángeles en caída en una expedición con los que pretendían curar, ángeles que aparecieran después de un rabo de nube. Canciones con muchos ángeles y muchas alas para volar. Alas como las que lucieron de atrezzo durante todo el concierto en una escenografía minimalista y elegante, salpicada por las inspiradas proyecciones del grafista de cabecera de Joan Isaac, Daniel Sesé y las extraordinarias fotografías de Juan Miguel Morales.

"Fue más difícil con Silvio que con Aute", dijo Joan, que contó —imitando el acento cubano— que en una llamada telefónica a Silvio para preguntarle sobre el significado de unos versos, este le contestó "hay canciones mías que ni yo las entiendo".

El resultado, una mirada desde el respeto y la admiración —"me sentí muy pequeña" decía Sílvia Comes—, pero también desde el rigor necesario ante el riesgo de estropear algo que ya es perfecto. El acierto de los dos trovadores ha sido no intentar mejorar algo difícilmente mejorable, sino darle otra visión, no mejor, distinta y personal. No tapándole el sol a las canciones sino volando bajo su sombra.

Una mirada distinta a la obra de Silvio que da vientos mediterráneos a canciones con muchas alas.

Joan Isaac. © Xavier Pintanel
Joan Isaac.
© Xavier Pintanel

Sílvia Comes. © Xavier Pintanel
Sílvia Comes.
© Xavier Pintanel

Joan Isaac y Sílvia Comes. © Xavier Pintanel
Joan Isaac y Sílvia Comes.
© Xavier Pintanel

Joan Isaac. © Xavier Pintanel
Joan Isaac.
© Xavier Pintanel

Sílvia Comes. © Xavier Pintanel
Sílvia Comes.
© Xavier Pintanel

Joan Isaac y Sílvia Comes. © Xavier Pintanel
Joan Isaac y Sílvia Comes.
© Xavier Pintanel

Joan Isaac y Sílvia Comes. © Xavier Pintanel
Joan Isaac y Sílvia Comes.
© Xavier Pintanel

Joan Isaac y Sílvia Comes. © Xavier Pintanel
Joan Isaac y Sílvia Comes.
© Xavier Pintanel

dijous, 21 de febrer de 2019

Poesia i cançó es troben aquest diumenge a Olot




Joan Isaac actuarà a la capital de la Garrotxa en un concert que també serà un recital d’alguns poemes del cantautor català. Amor, por o denúncia social seran alguns dels temes que tracta el recital cantat d’Isaac. L’artista reivindica en declaracions a Ràdio Olot, el consum de la cultura “per lluitar contra els moviments d’extrema dreta”. 



Cançó i poesia. Poesia i cançó. Després de la publicació d’un llibre de poemes i relats curts, Joan Isaac va descobrir els paral·lelismes que uneixen aquestes dues disciplines. Aquesta connexió va portar-lo a crear “Paral·lelismes”, un espectacle únic i molt especial, on el cantautor català combina el seu repertori musical amb el seu repertori literari. Ell mateix ho explica en declaracions a Ràdio Olot.
Reproductor d'àudio

Els paral·lelismes de Joan Isaac es podran veure i escoltar aquest diumenge a Olot. Durant el concert, es parlarà d’amor, denúncia, la por o altres disciplines que han marcat la vida d’un dels cantants de la Nova Cançó.
Reproductor d'àudio

Entre les reivindicacions de Joan Isaac també n’hi ha de polítiques. En declaracions a Ràdio Olot, l’artista fa una crida a consumir cultura per lluitar contra la situació política actual i els moviments d’extrema dreta.
Reproductor d'àudio

Joan Isaac posarà les seves armes sobre l’escenari en un concert que tindrà lloc aquest diumenge a la Sala Torín d’Olot. Serà a les sis de la tarda amb algunes entrades encara a la venda. Es poden comprar a taquilla o a través de la pàgina web olotcultura.cat.