dimecres, 1 de novembre de 2017

Fossano – Concerto: Joan Isaac Quartett


Asti – Concerto: Joan Isaac Quartett

Canta anche della vita che a colpi di gomito si fa strada nonostante le miserie di questo mondo disumanizzato, ingiusto e brutale

Data d'inizio: 16 dicembre 2017 @ 21:15

Indirizzo: Via Generale Giuseppe Govone, 9 14100 Asti AT – Luogo: Archivio di Stato


Joan Isaac appartiene, con Marina Rossell e Ramón Muntaner, a quella generazione canora denominata novissima cançó.
Generazione artisticamente nata dopo la caduta del franchismo ed espressione di tutte le tensioni socialiculturali e politiche che hanno caratterizzato quel periodo e di cui la sua "A Margalida" rappresenta il più significativo manifesto canoro.
Joan parla perfettamente italiano e, d’altra parte, la sua prima apparizione italiana risale al 1977, quando ha partecipato a Novara al Festival Victor Jara organizzato dalla Regione Piemonte.
Ha anche partecipato a undici dischi collettivi pubblicati in Italia e a quattro edizioni della Rassegna della Canzone d’autore del Club Tenco.
Al nostro paese Joan ha anche dedicato il suo penultimo album Joies italianes i altres meravelles, pubblicato nel 2015.
Il disco presenta versioni catalane di canzoni di Samuele Bersani, Giorgio Conte, Lucio Dalla, Fabrizio De André, Tosca, Eugenio Finardi, Vinicio Capossela, Francesco De Gregori, Ivano Fossati.
Joan Isaac canta la vita, la necessità di afferrarsi ad essa, alle piccole meraviglie che ci regala.
Canta anche della vita che a colpi di gomito si fa strada nonostante le miserie di questo mondo disumanizzato, ingiusto e brutale.
Il cantautore catalano lo fa con una denuncia implacabile, però sempre con uno sguardo di speranza verso un mondo migliore.
E' accompagnato da musicisti eccezionali:
Antoni Olaf Sabater - pianoforte
Walter Porro - keyboard, accordeon
Claudio Rossi - guitar, violino


diumenge, 22 d’octubre de 2017


Si sempre és un luxe anar a un concert d'en Joan Isaac aquesta vegada serà una ocasió molt especial ja que és en el màgic L'Oncle Jack dins de la 4a edició del Festival Roselles.
Dissabte, 28 d'octubre a les 20h

No us quedeu sense entrades!!!

dimarts, 17 d’octubre de 2017

El proper dijous, 19 d'octubre, Joan Isaac acompanyat al piano pel mestre Antoni-Olaf Sabater, presenta a Manresa l'espectacle de poesia i cançó "Paral·lelismes".
Serà al Cafè teatre Voilà, a les 10 del vespre. Entrades a 12 euros. Podeu reservar-les a entrades@voila.cat.
Us avisem que l'aforament és molt reduït.

diumenge, 15 d’octubre de 2017


Joan Issac: «Intentaré provocar emocions al públic»

Actualitzada 13/10/2017 a les 10:35

El cantautor barceloní parla per a SEGRE del seu nou disc, ‘Manual d’amor’, i del seu imaginari sentimental abans del concert que ofereix diumenge al Cafè del Teatre
«Intentaré provocar emocions al públic»
© «Intentaré provocar emocions al públic» 
JOSÉ LUÍS MARTÍNEZ












Joan Isaac presenta a Lleida el seu nou disc, Manual d’amor, el primer amb noves cançons des d’Em declaro innocent (2011) i just quaranta anys després de la seua icònica A Margalida. La cita serà el diumenge 15 d’octubre (20.30 h, 10 €).
Sabem de la seua estima per la cultura italiana. Té res a veure aquest Manual d’amor amb la pel·lícula homònima?
A vegades, el més difícil a l’acabar un disc és posar-li títol. Removent a la meua videoteca, vaig trobar aquesta preciosa pel·lícula, que resumia estranya i curiosament la idea del disc. L’amor és un sentiment que naix i es transforma i, precisament, les cançons parlen d’això: de l’amor com un sentiment ampli, revolucionari i canviant.
Ha passat molt temps des de la seua col·lecció de cançons pròpies anterior...
Escriure cançons no és un mecanisme automàtic. Sovint, després d’acabar un treball, acabes buit i entres en un període poc prolífic fins que es reprèn de nou el procés creatiu. Manual d’amor és el fruit d’una nova etapa creativa després dels dos projectes anteriors amb temes d’altres autors.
Però no ha parat. Ha publicat el seu primer poemari, Intimissimi,i ha mogut en directe el seu repertori, fins i tot travessant l’Atlàntic.
L’any passat, gairebé el vaig dedicar de forma exclusiva a presentar pertot arreu aquest poemari i ha nascut un projecte anomenat Paral·lelismes, en el qual combino la recitació dels poemes del llibre amb cançons del meu repertori que hi tenen relació. Agrada molt al públic. D’altra banda, segueixo viatjant per l’Amèrica del Sud amb els meus recitals. Allà hi ha un públic molt interessat en la cançó d’autor i no tenen cap problema a escoltar cançons en català, facilitant-los els textos prèviament traduïts. Això no succeeix a l’Estat espanyol, on els cantants catalans no som programats amb normalitat “perquè no se’ns entén”. És molt curiós...
A la maduresa, pot parlar de l’amor perquè l’ha conegut des de totes les perspectives d’edat?
L’amor mou el món, però no entès com a enamorament. L’amor a les coses, els paisatges, els amics, els fills, els somnis, la utopia... Tot forma part d’aquest sentiment poderós, magnífic i destructiu alhora. La maduresa dóna una perspectiva més serena d’aquest sentiment gràcies a l’experiència vital. No renunciaré mai a enamorar-me de persones, projectes i somnis. Hauria de ser obligatori enamorar-se contínuament de la vida mateixa.
No ha defugit mai el compromís social. Amb el que està passant, se li estan refermant les conviccions personals i el compromís?
Jo, que sóc un fill del Maig del 68, crec que estem davant del ressorgiment de la rebel·lia i de la pèrdua de la por. La por l’hem traspassat als poders polítics i econòmics que mouen el món: ara són ells els que tenen por. M’emociona molt la incorporació dels joves a aquesta revolució.
Animi els seus seguidors de Ponent perquè no es perdin el seu recital al Cafè del Teatre.
Com sempre, intentaré provocar emocions en el públic que m’escolti. Per tant, demano que la gent vingui amb plena predisposició per emocionar-se i a disfrutar d’un concert que serà íntim i intens, amb la complicitat d’un gran pianista, Antoni-Olaf Sabater.

dimarts, 12 de setembre de 2017

El cantautor i poeta Joan Isaac i les seves cançons de lluita, protagonistes de l’acte "Marxa de torxes" el passat 10 de setembre a Girona.
"...L’últim disc de Joan Isaac, Manual d’amor (2017), dedica una cançó a Girona, amb la qual va obrir el concert. “Si no volen que votem, votarem. I, si cal, desobeirem”, va dir Isaac, que també va cantar al final del concert el seu clàssic A Margalida, amb el piano d’Antoni Olaf Sabater..."
http://www.elpuntavui.cat/…/1236584-marxa-de-torxes-festiva…









Fotografies: Albert Gispert-Sauch Llopis.

dimecres, 6 de setembre de 2017

Concert de Joan Isaac

FOMENT VILANOVÍ 15-09-2017 | 21h


Concert de Joan Isaac
Divendres 15 de setembre a les 21h el cantautor Joan Isaac presenta el seu nou espectacle Paral·lelismes, en què combina la recitació de poemes del seu llibre Intimissimi amb una selecció de cançons del seu repertori, des de la mítica A Margalida fins als seus temes més recents. Comptarà amb Francesc Burrull com a convidat que l’acompanyarà al piano en alguns temes.

LLOC I ADREÇA DE L'ACTE

INFORMACIÓ DE CONTACTE

  • soci 9€, no soci 12€, anticipades 10€.
Joan Isaac
És una de les veus més sòlides i prestigioses de la cançó d’autor en català. Va començar la seva trajectòria musical el 1969 com a membre del grup Nosaltres. El 1973 va iniciar la seva carrera artística en solitari, que l’ha portat a actuar en els escenaris de referència de la cançó d’autor europeus i sud-americans i durant la qual ha publicat una trentena de discos. Moltes de les seves cançons són ja peces clàssiques i himnes de tota una generació, com A Margalida (1976), dedicada a Salvador Puig Antich. Influenciat pels grans poetes en llengua catalana, com Joan Salvat Papasseit o Salvador Espriu, i per la poesia i la cançó d’autor francesa i italiana, Joan Isaac ha versionat al català cantautors com Luis Eduardo Aute, Silvio Rodriguez, Giorgio Conte o Jacques Brel, entre molts d’altres.

En l’espectacle Paral·lelismes, cadascuna de les cançons és precedida per un poema. Cançó i poema mantenen un paral·lelisme temàtic (l’amor, la melancolia, el desig, la por, la denúncia social…) i es reforcen mútuament en un espectacle en què el cantautor Joan Isaac es reafirma com el poeta sensible i exquisit que es va manifestar ja en les seves primeres lletres de cançons i que ha continuat revelant-se en tota la seva extensa i aplaudida obra lírica. A Paral·lelismes, Joan Isaac fusiona magistralment la poesia que ha escrit per ser cantada i la que ha escrit per ser recitada.

Joan Isaac, protagonista musical de la Marxa de Torxes d'Òmnium a Girona

L'acte comptarà amb l'ambientació dels Diables de l’Onyar i Fal·lera Gironin.

El darrer disc del cantant barceloní inclou una cançó d'amor dedicada a Girona.

, Girona | 05/09/2017 a les 16:27

L'XI Marxa de Torxes que organitza Òmnium Gironès diumenge 10 de setembre al vespre a Girona comptarà en aquesta edició amb un concert del compositor i intèrpret Joan Isaac amb el títol “Cançons i lluita a peu d'escala". Serà una edició amb espectacle de foc, alegre, inclusiu i en positiu.

La Marxa de Torxes és un acte d’àmbit nacional que des del seu naixement reivindica la independència del poble català. En aquests moments ja n'hi una cinquantena de convocades arreu del país. La Marxa és un acte previ a la mobilització de l’Onze de Setembre, que enguany crida tota la ciutadania a concentrar-se a Barcelona. La Marxa de Torxes té el seu origen a la Guerra de Successió (1701-1715), quan els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria les portaven com a mostra de suport en el seu conflicte amb Felip V de Borbó.

Aquesta edició començarà a 2/4 de 10 de la nit a les escales de la Catedral amb la lectura d’un manifest, seguit pel concert de Joan Isaac. Al final del concert hi haurà la tradicional encesa de torxes i començarà la marxa pels carrers del Barri Vell amb l’ambientació de Fal·lera Gironina i Diables de l’Onyar,  que acompanyaran la marxa fins a la Plaça del Vi.


dissabte, 19 d’agost de 2017

I MALGRAT TOT, LA VIDA...!!!




I MALGRAT TOT LA VIDA..!!!
Quin món més brut, quina tristor,
quanta misèria, quanta por,
quanta cobdícia, quanta mort
surant al mar, surant al mar….
Quin món a mans d'il·luminats,
que car el pa dels humiliats.
Palmira mor agonitzant,
i aquí tothom girant el cap.
I malgrat tot la vida, la vida, la vida!!
a cops de colzes s’obre pas
i neixen criatures amb ulls nets,
i d’un bosc cremat brota una branca
i el poeta torna a escriure,
i el fuster a la seva fusta,
i damunt d’alguna barca, calen xarxes a la mar
Quin món més lleig, quanta buidor.
Aquesta dansa de voltors
i el seu macabre ritual
ofrenen sang al Déu diner.
Lladres confessos, prepotents
se'n riuen dels desesperats.
Sicaris de la indignitat
caminen lliures pels carrers
I malgrat tot la vida, la vida, la vida!!!
a cops de colzes s’obre pas
i creixen flors en els deserts
i brolla l’aigua a les fonts seques
i els suïcides s'ho repensen
i l’amor planeja en cercles,
desplegant ales immenses, com gavines de ciutat.

I malgrat tot, la vida, la vida, la vida...!!!
a cops de colzes s'obre pas,
i dos infants entre l'horror
juguen feliços a futbol
en el seu camp de refugiats.
I ara mateix davant del mar
per sort ,algú serenament, llegeix un llibre...
Lletra i música: Joan Isaac

Y A PESAR DE TODO, LA VIDA…
Qué mundo más sucio, qué tristeza,
cuánta miseria, cuánto miedo,
cuánta codicia, cuánta muerte
flotando en el mar…
Qué mundo en manos de iluminados,
qué caro el pan de los humillados.
Palmira muere agonizando,
y aquí todos mirando para otro lado.
Y a pesar de todo, la vida, la vida, la vida…
a codazos se abre paso,
y nacen criaturas de ojos limpios,
y de un bosque quemado brota una rama,
y el poeta vuelve a escribir,
y el carpintero a su madera,
y sobre alguna barca, calan redes a la mar.
Qué mundo más feo, qué vacío.
Esta danza de buitres
y su macabro ritual
al dios dinero ofrendan sangre.
Ladrones confesos, prepotentes,
se ríen de los desesperados.
Sicarios de la vanidad
caminan libres por las calles.
Y a pesar de todo, la vida, la vida, la vida…
a codazos se abre paso,
y crecen flores en los desiertos,
y brota el agua en las fuentes secas,
y los suicidas se lo repiensan,
y el amor planea en círculos
desplegando alas inmensas, como gaviotas de ciudad.
Y a pesar de todo, la vida, la vida, la vida…
a codazos se abre paso,
y dos niños entre el horror
juegan felices al fútbol
en su campo de refugiados.
Y ahora mismo frente al mar
alguien, serenamente, lee un libro…
Y a pesar de todo, la vida, la vida, la vida…

Letra y música: Joan Isaac
(Marzo, 2017)



dilluns, 10 de juliol de 2017

Joan Isaac i el tango italià de l’amor

El Temps

ELS CRÍTICS

Joan Isaac i el tango italià de l’amor

Núm. 1726
Foto: Juan Miguel Morales
L’amor no entén d’edats. Però canvia quan et fas vell. Del desig irrefrenable del frec dels cossos es passa a una estima més calmada, més basada en la companyia. És a dir, a passar el temps l’un i l’altre sense la ment obsessionada en el pecat. Ara bé, l’amor no és només això. Hi ha l’estima entre dos amics, entre els pares i els fills o a una terra que t’ha vist néixer. 
Joan Isaac plasma musicalment les diferents variants d’aquest sentiment en el seu darrer disc, Manual d’amor (2017). I ho fa realitzant un petit homenatge —n’hi ha més en el treball, com ara la cançó “Venezia”— a una de les seues fonts d’inspiració: el romanticisme italià —l’altra és la cançó francesa—. És més, el director Giovanni Veronesi va retratar a la gran pantalla amb el mateix títol els quatre moments de l’amor: l’enamorament, la crisi, la traïció i l’abandonament. 
Isaac dedica 13 passatges musicals a narrar cada vessant del sentiment més fort dels humans. Amb la seua veu potent com a mestra d’orquestra, el piano, la guitarra, l’acordió i els instruments de corda realcen el relat musical. I transmeten gràcies a uns ritmes ancorats en temps adagio una dosi de maduresa, saviesa i serenitat que només els anys atorguen.


Manual d’amor
Joan Isaac 
Picap, 2017
Cançó

Manual d’amor és un salt cap a noves sonoritats, una combinació dels ritmes amb accent de tango argentí de Joies italianes i altres meravelles (2015) i el bolero vestit d’etiqueta de Piano, piano (2012). L’evolució d’una melodia més clàssica a un treball més sensual, més fidel als ritmes del ball que més luxúria i elegància té alhora. 
“Recordes, Ivonne?” és l’exemple de tot plegat. Un ball entre un piano italoargentí, una guitarra d’aspiracions flamenques i una percussió llatina capficada que volen marcar la pauta, erigir-se en el camí perfecte, el qual han de recórrer les paraules de nostàlgia enamorada d’Isaac. El record d’un vell amor a França que agafa sensualitat quan l’acordió entra en escena i que guanya certa emotivitat quan el teclat fa d’actor extra, però necessari a la història. 
A “Venezia”, Isaac apuja l’aposta. El seu duet amb Sílvia Comes —que canta en italià— és l’exponent màxim d’aquest ritme. També el rescat d’un dels personatge de “Sara”, un dels temes dels seus primers discs, Planeta Silenci(1998). 
No tot, però, són notes d’amor assenyat però farcit de sensualitat. Isaac canta a Girona amb una peça que modernitza aquell estil de bolero que recorda cantants melòdics com ara Julio Iglesias. Una estructura que es repeteix  en “Per un petó, una carícia”. El retorn més íntim i, al seu torn, més passional de Joan Isaac.

dimecres, 21 de juny de 2017

"Llavors un tros de fusta era un tresor, i amb una taula vella ja érem rics, pels carrers i les places anàvem de casa en casa, per fer-ho cremar tot aquella nit de Sant Joan .."
Per Sant Joan / Joan Manuel Serrat

PIULES, BOMBETES I TRONS
Ningú ha sabut descriure millor que Joan Manuel Serrat,  amb aquestes paraules senzilles i tendres, la nit de Sant Joan. Sempre sento un calfred quan escolto aquesta cançó. Jo era un nen de barri de La Plana d'Esplugues de Llobregat. El meu univers eren els carrers i els amics d'infantesa d'aquest barri de gent humil i treballadora. La nit de Sant Joan era diferent de totes les altres nits. Anàvem de casa en casa, com diu el mestre, a buscar un tros de fusta per cremar. Per a nosaltres era un tresor. I per a la gent que es desprenia de tot el que feia nosa era una benedicció divina la nostra presència depredadora. A poc a poc, al bell mig d'una cruïlla, edificàvem el nostre somni escadusser.  Cadires, caixes i taules velles eren la nostra ofrena al Déu del foc que ho devoraria tot amb avidesa quan arribés la nit del solstici. No només era el foc el que presidia la nit màgica. També el soroll dels petards formava part del paisatge sonor de la nit. Recordo que els pares em compraven mistos garibaldis, piules i unes caixetes de cartró grises plenes de bombetes que reposaven en un llit de serradures. Només els més grans tenien dret a fer esclatar els "trons", suposadament perquè eren més responsables i assenyats. Com els indis que vèiem a les pel·lícules de l'Oeste al cine de L'Avenç en sessió doble, dansàvem al voltant d'aquella foguera que a poc a poc es consumia i esdevenia un cercle de cendra. Els meus pares i els pares dels meus amics treien les taules al carrer i sopaven a la fresca, i compartien tot el que tenien per oferir. Era una vida feta a la mida humana, era la vida feliç, la vida en lletres majúscules. És curiós aquest ritual del foc com a element purificador a la nostra Mediterrània. Necessitem cremar el passat i tornar a edificar un present nou i esplendorós per sentir-nos vius. Ara al meu barri no hi ha ni fogueres ni nens que dansin al voltant del foc, ni gent compartint el que tenen en taules a la fresca, ni el cine de sessió doble. Tot ho ha devorat el foc del temps i la vida mateixa. Una llàstima, un error majúscul.

Joan Isaac