dilluns, 31 de desembre del 2018

Dues cultures, una sola marina: Giorgio Conte i Joan Isaac

En l'àmbit del projecte cultural Barnasants, lo 19 de gener el Teatre Cívic de l'Alguer acolli Dues cultures, una sola marina, lo concert que uneix dos grans noms de la música d'autor: Giorgio Conte i Joan Isaac. 

Itàlia i Catalunya s'encontren gràcies a dos cantautors de llonga experiència que entenen la cançó d'autor en manera símil i de sempre se distiguin per la peculiar curiositat a descobrir en altres cultures la pròpia passió per la música d'autor. La marina que els uneix i ompli les cançons dels dos artistes siguerà inevitablement present en un espectàcul únic en el qual la sensibilitat eixirà a fores de l'escenari i aquest intercanvi de llengües i cançons se transformarà en un tresor que l'espectador difícilment poguerà olvidar i que segurament conservarà per sempre en la pròpia memòria. Dues cultures, una sola marina és lo primer de tres grans concerts d'artistes de la cançó catalana que sigueran acollits en ciutat durant lo 2019 gràcies a la col·laboració entre Barnasants i Plataforma per la Llengua, l'organització no governativa que treballa de 25 anys per promoure la llengua catalana i els drets lingüístics en tots els àmbits quotidians i en tot lo domini lingüístic català. El Projecte cultural Barnasants és lo festival internacional de referiment de la cançó d'autor que se realitza anualment en bona part del territori català. Nat 24 anys fa a Barcelona amb la vocació de donar veu als artistes de la cançó d'autor durant los mesos hinvernals, Barnasants és creixit fins a se transformar en lo projecte cultural més important del sou gènere en Europa, presentant les grans figures consagrades de la cançó d'autor i difundint los nous valors emergents a través de més de 100 concerts en cada nova edició i estabilint importants acords de col·laboració i d'intercanvi amb festivals i projectes culturals italians, occitans, llatinoamericans, bascos, etc. L'Alguer, ciutat catalana de Sardenya, que durant los últims set sèculs ha mostrat i demostrat la forta voluntat de conservar la pròpia llengua i cultura, punta a se transformar en seu estàbil del Barnasants, un projecte cultural assai lligat al territori i a la sua llengua, amb un interès vocacional especial per la cooperació cultural del Mediterrani occidental. Barnasants a l'Alguer no significarà sol música, de fet els concerts sigueran acompanyats d'un pla d'activitats culturals i educatives amb el doble objectiu de fomentar la llengua i la cultura entre els joves i promoure los intercanvis culturals i musicals entre els artistes algueresos (sobretot els més joves) i els catalans. L'espectàcul és gratuït i els bitllets sigueran distribuïts a partir de divendres 11 de gener en la seu de l'ofici turístic del carrer Càller. Lo gran apuntament, realitzat en col·laboració entre Barnasants i Plataforma per la Llengua és patrocinat del Municipi de l'Alguer i de la Fondazione Alghero i fa part de la manifestació "Més que un Mes".

diumenge, 30 de desembre del 2018

On és la gent?

L'any 2003 Moncho enregistra el seu segon disc en català, de títol On és la gent?, la cançó que dóna nom al treball és de Joan Isaac, cançó que el 2004 van cantar en duet en directe al CD "Només han passat 50 anys".



dissabte, 22 de desembre del 2018

ENTREVISTA A JOAN ISAAC A "EL DIVAN" DE CATALUNYA RÀDIO

Sílvia Cóppulo entrevista a Joan Isaac



El cantautor, que acaba de treure un disc i un llibre, ens acosta a la seva vida, però també a la nostra història recent des del franquisme i la transició fins ara.










dimarts, 18 de desembre del 2018

Presentació del llibre 'Penso, per tant escric'

“AQUEST LLIBRE ÉS UNA PARTITURA ESCRITA EN LLENGUATGE VERBAL”

El 17 de desembre es va presentar el llibre ‘Penso, per tant escric d’en Joan Isaac a la llibreria Alibri de Barcelona. En aquesta ocasió van acompanyar a l’autor la Marta Costa-Pau (editora de Llibres del Segle), l’Antoni Batista (escriptor i periodista) i en Juan Miguel Morales (fotògraf).


La Marta va fer la presentació de l’acte i  per començar va fer referència a un article que ha publicat Miquel Pujadó a la revista Serra d’Or sobre aquest llibre on diu que “els autors i intèrprets de cançons es deixen seduir per altres formes d'expressió literària”, parlant d‘en Joan Isaac ens va explicar que ell ho ha fet des de sempre ja que es un brillantíssim poeta. Molts d’aquests poemes estan publicats en el seu primer llibre Intimissimi, però en Joan Isaac va continuar escrivint poesia i prosa poètica, al marge de noves cançons que mai ha deixat d’escriure. Escriure, en la vessant que sigui, és una necessitat que té l’autor, una necessitat vital d’expressar allò que sent, allò que desitja, allò que tem. Tot això hi és en aquest llibre compost per “petites perles” que traspuen vida i emoció segons escriu la Montserrat Carulla en el pròleg d’aquest llibre.
"Si encara sou d’aquells que, com Joan Isaac, teniu ganes de viure, viviu-les amb ell. I emocioneu-vos amb ell, com jo, si el cor encara us batega. Ell, com a artista, només desitja això. Provocar emocions. Fer una mica més amable, menys virtual, aquest món estrany i meravellós on vivim. No tingueu por. Viviu. Afluixeu una mica l’aixeta del llagrimall i beveu-vos aquestes emocions a glops petits, assaborint-los”.

A continuació va prendre la paraula L’Antoni Batista. Lo primer que ens va explicar es que quan el va llegir de seguida va descobrir que és el llibre d’un músic i quan els músics escriuen ho fan d’una manera especial. La lectura del llibre se’l va prendre com una partitura on al llegir-la li va donar unes notes i una harmonia i ell va fer les seves improvisacions. D’aquesta manera va anant analitzant el llibre amb apunts harmònics seus. “Llegint al Joan es veu que la prosa llisca musicalment”.
Cal destacar l’apunt que fa sobre el text que en Joan Isaac dedica a L.E. Aute com la persona que el va portat a la nostra llengua, “vol dir que s’ha ficat en l’Aute d’una manera que no es podia posar un músic”.
“Aquest llibre és una partitura escrita en llenguatge verbal”


En Juan Miguel Morales, el fotògraf que ha col·laborat en aquest llibre, ens va explicar que fa molts anys que coneix a l’autor i que han col·laborat en molts projectes. Es va declarar a part d’amic fans de la seva obra i la sorpresa li va venir quan li va dir que volia que els seus textos anessin acompanyats de fotografies seves, una foto per cada text. Ens va explicar que alhora d’escollir les fotografies aquestes no havien d’explicar el text perquè això jo ho ha fet l’autor molt bé. “He buscat imatges que tenen a veure amb el text però que expliquen algo paral·lelament, acompanyen al text però també tenen el seu propi camí”.



El darrer en intervenir va ser en Joan Isaac: “Escriure és un fet molt íntim. L’ofici d’artista és estimar molt  lo que fas i intentar ensenyar l’obra que has fet” “Jo no sóc ni un músic ni un escriptor, jo sóc un personatge dins d’una raça especial que ens diem cantautors que no som ni músics, ni som escriptors però que d’alguna manera bevem d’aquestes arts per poder fer una cosa tant complicada, tant difícil, com és escriure una cançó. Jo l’únic que he volgut transmetre en aquest llibre és una sèrie d’emocions molt sentides i al mateix temps molt universals. Aquest és el repte que hi ha en aquest llibre”. 







dilluns, 17 de desembre del 2018

Quan els cantants no solament escriuen cançons


per Miquel Pujadó

De vegades, els autors i intèrprets de cançons es deixen seduir per altres formes d'expressió literària…

… Doncs bé, darrerament, m'han caigut a les mans dos llibres en els quals un cantant italià i un altre de català expressen, a través de textos breus, la seva visió del món i dels homes: Fabrizio De André i Joan lsaac…

Fabrizio De André és un dels cantants italians més estimats per Joan lsaac, un home de Cançó que se sent també atret per altres disciplines. No fa gaire en Joan ens va oferir un llibre de poemes (lntimissimi) i ara presenta Penso, per tant escric (Llibres del Segle), un seguit de textos d'entre una i dues pàgines que tan aviat s'acosten a la narrativa com a la poesia o a Ia meditació íntima sobre temes que li resulten propers i que expressa amb una prosa senzilla i directa, no mancada de tocs lírics, però sense retoricismes inútils: textos que van acompanyats d'unes fotos de Juan Miguel Morales que no solament il·lustren les paraules, sinó que les comenten, tot fornint-nos un punt de vista complementari. En Joan ens fa entrar a casa seva i ens hi acull amb el serè sentit de l'hospitalitat d'un vell d'Alexandria, per tal de fer-nos compartir idees i records: al llarg del Ilibre, compartim amb ell les passejades per mercats de llibres vells, les enyorades visites al Camp Nou amb el pare, Ies nits en blanc, la contemplació del mar, les fogueres de Sant Joan de la seva infantesa..., però també els seus dubtes i les seves -relatives- certeses sobre la infidelitat, l'ofici d'artista, la gent tòxica i tantes altres coses, sense oblidar les seves indignacions: és corprenedora la carta pòstuma que dedica a Puig Antich, una mena de complement en prosa de la seva cançó «A Margalida». Però la indignació mai no amaga una enorme capacitat de tendresa: no cal ser amic de Luis Eduardo Aute (autor, per cert, del dibuix que il·lustra la portada del llibre) per emocionar-se amb la narració de la visita a la residencia madrilenya de l'autor de «Las cuatro y diez», «Al alba» i tantes altres superbes cançons, un home que potser ja no podrà reprendre la seva activitat artística, però que continua inspirant -amb la seva bondat, la seva honestedat i la seva irrenunciable recerca de la bellesa- tots aquells qui juguem amb les notes, les paraules i els colors per tal de donar forma als nostres somnis i compartir-los amb els altres. De fet, això és exactament el que ha fet en Joan amb les seves proses.

A puntades de peu. Quan els cantants no solament escriuen cançons per Miquel Pujadó. Serra d’Or desembre/18 pàg.60-61

dilluns, 10 de desembre del 2018

Propers concerts i presentacions del llibre

13 de desembre de 2018
Presentació del llibre Penso, per tant escric

17 de desembre de 2018
Presentació del llibre Penso, per tant escric
Llibreria Alibri - Barcelona

10 de gener de 2019
Presentació del llibre Penso, per tant escric
Esplugues de Llobregat

19 de gener de 2019
Concert amb Giorgio Conte
L’Alguer

24 de gener de 2019
Cita amb àngels
Sunset Jazz Club - Girona

1 de febrer de 2019
Cita amb àngels
Luz de Gas - Barcelona

2 de febrer de 2019
¡Ánimo Animal! Homenatge a Aute
Auditori del Forum - Barcelona

8 de febrer de 2019
Presentació del llibre Penso, per tant escric
Biblioteca Solsona

21 de febrer de 2019
Cançons del 68
Portbou

24 de març de 2019
Paral·lelismes
Olot

29 de març de 201
Cuba Va
Teatre Joventut – L’Hospitalet

13 d’abril de 2018
Concert amb Giorgio Conte
Formentera