dilluns, 17 de desembre de 2018

Quan els cantants no solament escriuen cançons


per Miquel Pujadó

De vegades, els autors i intèrprets de cançons es deixen seduir per altres formes d'expressió literària…

… Doncs bé, darrerament, m'han caigut a les mans dos llibres en els quals un cantant italià i un altre de català expressen, a través de textos breus, la seva visió del món i dels homes: Fabrizio De André i Joan lsaac…

Fabrizio De André és un dels cantants italians més estimats per Joan lsaac, un home de Cançó que se sent també atret per altres disciplines. No fa gaire en Joan ens va oferir un llibre de poemes (lntimissimi) i ara presenta Penso, per tant escric (Llibres del Segle), un seguit de textos d'entre una i dues pàgines que tan aviat s'acosten a la narrativa com a la poesia o a Ia meditació íntima sobre temes que li resulten propers i que expressa amb una prosa senzilla i directa, no mancada de tocs lírics, però sense retoricismes inútils: textos que van acompanyats d'unes fotos de Juan Miguel Morales que no solament il·lustren les paraules, sinó que les comenten, tot fornint-nos un punt de vista complementari. En Joan ens fa entrar a casa seva i ens hi acull amb el serè sentit de l'hospitalitat d'un vell d'Alexandria, per tal de fer-nos compartir idees i records: al llarg del Ilibre, compartim amb ell les passejades per mercats de llibres vells, les enyorades visites al Camp Nou amb el pare, Ies nits en blanc, la contemplació del mar, les fogueres de Sant Joan de la seva infantesa..., però també els seus dubtes i les seves -relatives- certeses sobre la infidelitat, l'ofici d'artista, la gent tòxica i tantes altres coses, sense oblidar les seves indignacions: és corprenedora la carta pòstuma que dedica a Puig Antich, una mena de complement en prosa de la seva cançó «A Margalida». Però la indignació mai no amaga una enorme capacitat de tendresa: no cal ser amic de Luis Eduardo Aute (autor, per cert, del dibuix que il·lustra la portada del llibre) per emocionar-se amb la narració de la visita a la residencia madrilenya de l'autor de «Las cuatro y diez», «Al alba» i tantes altres superbes cançons, un home que potser ja no podrà reprendre la seva activitat artística, però que continua inspirant -amb la seva bondat, la seva honestedat i la seva irrenunciable recerca de la bellesa- tots aquells qui juguem amb les notes, les paraules i els colors per tal de donar forma als nostres somnis i compartir-los amb els altres. De fet, això és exactament el que ha fet en Joan amb les seves proses.

A puntades de peu. Quan els cantants no solament escriuen cançons per Miquel Pujadó. Serra d’Or desembre/18 pàg.60-61

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada