dimarts, 18 de desembre de 2018

Presentació del llibre 'Penso, per tant escric'

“AQUEST LLIBRE ÉS UNA PARTITURA ESCRITA EN LLENGUATGE VERBAL”

El 17 de desembre es va presentar el llibre ‘Penso, per tant escric d’en Joan Isaac a la llibreria Alibri de Barcelona. En aquesta ocasió van acompanyar a l’autor la Marta Costa-Pau (editora de Llibres del Segle), l’Antoni Batista (escriptor i periodista) i en Juan Miguel Morales (fotògraf).


La Marta va fer la presentació de l’acte i  per començar va fer referència a un article que ha publicat Miquel Pujadó a la revista Serra d’Or sobre aquest llibre on diu que “els autors i intèrprets de cançons es deixen seduir per altres formes d'expressió literària”, parlant d‘en Joan Isaac ens va explicar que ell ho ha fet des de sempre ja que es un brillantíssim poeta. Molts d’aquests poemes estan publicats en el seu primer llibre Intimissimi, però en Joan Isaac va continuar escrivint poesia i prosa poètica, al marge de noves cançons que mai ha deixat d’escriure. Escriure, en la vessant que sigui, és una necessitat que té l’autor, una necessitat vital d’expressar allò que sent, allò que desitja, allò que tem. Tot això hi és en aquest llibre compost per “petites perles” que traspuen vida i emoció segons escriu la Montserrat Carulla en el pròleg d’aquest llibre.
"Si encara sou d’aquells que, com Joan Isaac, teniu ganes de viure, viviu-les amb ell. I emocioneu-vos amb ell, com jo, si el cor encara us batega. Ell, com a artista, només desitja això. Provocar emocions. Fer una mica més amable, menys virtual, aquest món estrany i meravellós on vivim. No tingueu por. Viviu. Afluixeu una mica l’aixeta del llagrimall i beveu-vos aquestes emocions a glops petits, assaborint-los”.

A continuació va prendre la paraula L’Antoni Batista. Lo primer que ens va explicar es que quan el va llegir de seguida va descobrir que és el llibre d’un músic i quan els músics escriuen ho fan d’una manera especial. La lectura del llibre se’l va prendre com una partitura on al llegir-la li va donar unes notes i una harmonia i ell va fer les seves improvisacions. D’aquesta manera va anant analitzant el llibre amb apunts harmònics seus. “Llegint al Joan es veu que la prosa llisca musicalment”.
Cal destacar l’apunt que fa sobre el text que en Joan Isaac dedica a L.E. Aute com la persona que el va portat a la nostra llengua, “vol dir que s’ha ficat en l’Aute d’una manera que no es podia posar un músic”.
“Aquest llibre és una partitura escrita en llenguatge verbal”


En Juan Miguel Morales, el fotògraf que ha col·laborat en aquest llibre, ens va explicar que fa molts anys que coneix a l’autor i que han col·laborat en molts projectes. Es va declarar a part d’amic fans de la seva obra i la sorpresa li va venir quan li va dir que volia que els seus textos anessin acompanyats de fotografies seves, una foto per cada text. Ens va explicar que alhora d’escollir les fotografies aquestes no havien d’explicar el text perquè això jo ho ha fet l’autor molt bé. “He buscat imatges que tenen a veure amb el text però que expliquen algo paral·lelament, acompanyen al text però també tenen el seu propi camí”.



El darrer en intervenir va ser en Joan Isaac: “Escriure és un fet molt íntim. L’ofici d’artista és estimar molt  lo que fas i intentar ensenyar l’obra que has fet” “Jo no sóc ni un músic ni un escriptor, jo sóc un personatge dins d’una raça especial que ens diem cantautors que no som ni músics, ni som escriptors però que d’alguna manera bevem d’aquestes arts per poder fer una cosa tant complicada, tant difícil, com és escriure una cançó. Jo l’únic que he volgut transmetre en aquest llibre és una sèrie d’emocions molt sentides i al mateix temps molt universals. Aquest és el repte que hi ha en aquest llibre”. 







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada