diumenge, 17 de juny del 2012

PIANO, PIANO… UN CONCERT DELS QUE FAN HISTÒRIA


Joan Isaac va presentar Piano, piano..., el seu darrer treball discogràfic, el passat 16 de juny a l’Auditori Pau Casals del Vendrell. Aquest va ser un concert dels que fan Història, ja que és difícil reunir en un mateix escenari figures tant destacades del món de la música.


Joan Isaac, “aquest senyor que fa cançons” (així es va definir ell en una ocasió) ens va convidar a fer un viatge. Un viatge a través de molts anys de cançons, un viatge  pel seu món; aquest món meravellós que és la música, ple de paisatges i personatges que han estat importants en  la seva vida.


Però aquest viatge no el va fer sol, ja que va estar acompanyar per nou dels deu pianistes que van gravar el disc.

Aquest viatge el comença acompanyat per Antoni-Olaf Sabater i preguntant-se On és la gent?Què se n’ha fet d’aquella Barcelona del setanta-sis? Semblava que la vida era una joguina entre els deu dits. Molts anys després, on és la gent?” i va continuar fent una reflexió sobre la mort, allò que ens mata molt més quan marxa un amic i no t’ho pots creureAdéu-siau Josep Maria


El segon pianista que va acompanyar a Isaac en aquest viatge va ser Jordi Badia, amb una extraordinària sensibilitat a l’hora de tocar el piano i amb el que va interpretar el tema Amor petit, una preciosa cançó de l’any 1984,  De quin estel t’has despenjat, amor petit...? Com has sabut guarir l’escletxa gran, que m’han obert al pit...?   I res més, on ens adonem que la vida són instants on les coses importants sempre neixen d’un moment.

I passa,passa el temps i en aquest concert no podia faltar Enric Colomer, que ha treballat amb ell en dues èpoques diferents, i que s’ha convertit en un peça clau en aquests darrers anys, un excel·lent pianista i amb el que va interpretar també Per envellir demano poc on jo destacaria aquests versos: que no s’esgoti aquest verí, que encara em fa escriure cançons. Tot esperant que surti el sol, badant sorprès com un infant. 

Joan Isaac va insistir en varies ocasions que era ell el que estava acompanyat als pianistes. Un gest que els que saben de música segur que ho valoraran més que els que no entenem tant, però crec que no deu ser gens fàcil adaptar-se a deu estils de músics, deu maneres d’interpretar al piano aquelles cançons que ja de per si són molt diferents entre si. Crec que aquesta habilitat la tenen molt pocs i Isaac és un privilegiat en aquest sentit.

Xavier Ibáñez també va acompanyar a Joan Isaac durant molts anys i en aquesta ocasió ho va fer en Cançó per Isabel i No m’agrada on parla de quan en una parella decidim fer coses sols però que en el fons ens necessitem molt.

Després de vint o vint-i-cinc anys Joan Isaac es va retrobar amb Conrad Setó i amb ell ens va explicar on és el seu paradís Samanà, i ens va parlar de Sara.

 

Cap a la meitat d’aquest viatge ens va portar a recordar aquell Viure (un disc de 1977) i que cal destacar dins de la discografia de Joan Isaac.  Jordi Vilaprinyó va arranjar “A Margalida”, la cançó més emblemàtica d’aquest cantautor, però també va fer els arranjaments d’altres cançons d’aquest disc com  Viure, o Un diapartiré



A la setena parada d’aquest viatge va pujar a l’escenari Lluís Vidal, qui no ha sentit alguna vegada quan estàs enfront de la teva parella aquest Hivern i un se’n recorda de les Nits, perquè no totes les nits son iguals.

Amb Manel Camp vam viatjar fins a l’any 1980, en aquell any va fer els arranjaments de Cançó per Elena i Barcelona, ciutat grisa, una cançó que Joan Isaac va compondre quan estava fent el servei militar a València, i que ens l’han presentat amb nous arranjament només per piano i veu.

I per arribar al final sempre ha d’haver-hi un principi, i el principi d’aquest viatge musical de Joan Isaac va començar al 1973, amb I som tu i jo i Rèquiem, dues cançons arranjades per Francesc Burrull “el mestre de mestres”, i que ha volgut ser-hi en aquest concert amb dues cançons també arranjades per ell, A l’Estació de França i Madame Nicotina, una cançó nova que Isaac presenta en aquest disc i que al igual que fa quaranta anys el mestre Burrull va fer els arranjaments d’aquelles primeres cançons també ho ha fet en aquesta ocasió. 


En aquest viatge es van quedar dues cançons, Tot és fràgil i Cala la nit a San Remo interpretades al piano per Eros Cristiani, un excel·lent pianista que no va poder ser-hi en el concert.

Joan Isaac , no hi ha cap dubte, és una de les millors veus de la cançó i un extraordinari poeta i compositor. Què més se li pot demanar? ... Avui dia en el que tot si val en aquest món de la música, crec que molts dels que comencen haurien de veure en Joan Isaac un punt de referència, un mestre.
Sempre és un plaer escoltar a Joan Isaac, però fer-lo en aquest marc incomparable de l’Auditori Pau Casals i acompanyat d’aquests mestres del piano, ha estat una ocasió única. D’aquells moments que com he dit al començament fan Història. “Ojalà” tinguem la sort de poder tornar a gaudir d’un concert com aquest en altres ciutats, com per exemple Barcelona.

Gràcies Joan Isaac per aquestes cançons, per aquesta veu, per aquests moments de felicitat que aconsegueixes que ens portem a casa després de cada concert. Volem més viatges com aquest!

Imma Hernández

divendres, 15 de juny del 2012


JOAN ISAAC 
presenta
Piano, piano...

 Amb el qual homenatja els seus 40 anys de trajectòria

Pianistes:
Jordi Badia
Francesc Burrull
 Manel Camp
Enric Colomer
 Xavier Ibáñez
Antoni Olaf Sabater
 Conrad Setó
 Lluis Vidal
Jordi Vilaprinyó
Figures destacades de l'escena catalana i italiana del jazz, de la cançó i també de la música clàssica.

Dissabte 16 de juny de 2012

El Vendrell (Sant Salvador)
Tarragona
 


dijous, 14 de juny del 2012

Piano, piano...


 
“Piano, piano, si va lontano...”

Curiosa frase aquesta que sense saber italià, tothom sap el que vol dir. La velocitat, segons el meu bon amic Aute, és un dels motius que estan destruint la societat actual. La preocupació quasi neuròtica, de tenir les coses ja siguin materials o espirituals, d’una manera ràpida ens ha portat a oblidar que darrera qualsevol somni hi ha d’haver tot un procés que s’ha de cuinar a foc lent i amb paciència.

Si alguna cosa he après en aquests quasi quaranta anys d’ofici d’escriure cançons és que el veritable èxit per l’artista és anar fent la feina a poc a poc, amb criteri i honestedat i assaborir glop a glop tot el que t’ofereix aquest camí ple de paisatges i persones que van passant per davant dels ulls.

Una de les grans satisfaccions que m’ha donat aquesta feina és conèixer infinitat de músics meravellosos que m’han ajudat a vestir les cançons amb les millors robes. Ells, han posat tota la seva saviesa al servei de cançons sovint sense gaires pretensions musicals. Magnífica lliçó d’humilitat que sempre m’ha impressionat aquesta dels músics, que han sabut entendre l’ànima de cada cançó i donar-li la justa bellesa a cadascuna d’elles.

Aquest treball voldria que fos un homenatge a tots ells, personificats en deu extraordinaris pianistes que en algun moment o altre del camí m’han hagut de patir. Vint cançons que piano, piano... he escrit al llarg de molts anys i que ara amb la nuesa de la veu i el piano donen la mesura de tot aquest temps que he viscut, piano, piano... fins arribar aquí, lontano, lontano...

Joan Isaac


Aquest disc ha estat enregistrat entre Desembre de 2011 i Març de 2012 per David Casamitjana a l’Auditori Pau Casals de El Vendrell

Crèdits:
Enregistrament de veus, mescles i mastering: David Casamitjana a “Espai Sonor Montoliu”. Montoliu de Segarra (Lleida).
Producció musical: Joan Isaac.
Arranjaments: Francesc Burrull, Manel Camp, Xavier Ibáñez, Antoni-Olaf Sabater, Enric Colomer, Eros Cristiani, Jordi Badia, Jordi Vilaprinyó, Lluis Vidal i Conrad Setó.
Lletra i música: Joan Isaac, excepte “Viure” amb música de Joan Isaac, Rafael Escoté i Jep Nuix.
Fotografies: David Casamitjana.
Disseny i maquetació: Sesé /David Gutiérrez.
Il·lustracions: Sesé.

Management i contractació : VESC S.L. www.vesc.cat Tel. 937 899 151


CD 1

CD 2
10. I res més



Piano, piano... de Joan Isaac

Acaba de publicarse un trabajo muy especial en el que diez grandes maestros del piano se reúnen en torno a una voz, la de Joan Isaac. El resultado ha sido la edición de un disco doble en el que renacen, bajo nuevos arreglos, algunas de las grandes canciones que el cantautor catalán ha ido escribiendo y publicando a lo largo de su extensa carrera.


Quienes seguimos el trabajo de Joan Isaac estamos acostumbrados a ver como cada disco que publica es un paso más en la construcción de una obra artesanal de máxima calidad, en la que brilla la pulcritud de unas letras profundas y rotundas que por sí solas son capaces de llegar al alma de quien las lee. Sus textos, unidos a  la emotividad de la música que compone y a las particularidades de su voz, imprimen a las canciones un sello personal e inconfundible. 
He mencionado las letras en primer lugar porque considero que son la seña de identidad del cantautor. Unas letras que en este disco aparecen reunidas pero que han sido escritas en diferentes épocas a lo largo de 40 años. Todas ellas tienen una particularidad y es que  parecen escritas en este momento y en estas circunstancias que vivimos. Este rasgo distintivo, que a primera vista podría parecer simple, es de una complejidad absoluta, muy pocos autores pueden transmitir a las canciones este atributo que es la intemporalidad, sólo lo consiguen quienes saben dejar lo esencial en unas letras. Los sueños y la realidad, la vida en unas cuantas estrofas, todo cabe en las canciones de Joan Isaac. 
En este trabajo no se presentan las canciones por orden cronológico, y a este respecto sólo quien conozca su obra podría decir si Viure, On és la gent? o Tot és fràgil fueron escritas hace años o son de reciente creación; el mensaje que contienen es tan verdadero ahora como hace años, porque son canciones que tratan de lo sustancial y profundo; nunca se ha dejado llevar el cantautor por modas pasajeras. Qué puedo decir de Barcelona,ciutat grisa, una canción de amor y añoranza por una ciudad que muchos podemos sentir ahora de la misma manera que hace treinta años. 
Joan Isaac es una de las mejores voces de la canción de autor en la actualidad,  la ha ido madurando y perfeccionando con el tiempo. Sus interpretaciones son magníficas porque tiene la capacidad y la técnica para que sus canciones lleguen en estado puro al público que lo escucha. Este disco es una exhibición de la fuerza que desprende la sencillez; solo una voz y un piano, la voz sincera de Joan Isaac, la interpretación personalísima del autor, la desnudez de las palabras frente a las teclas de un piano. 
Los dos discos que conforman esta publicación están alojados en una carpeta cuyo diseño revela que se trata de una obra que rompe con la manera clásica de presentar un trabajo que resume muchos años de oficio. El artista y diseñador gráfico Daniel Sesé ha plasmado mediante unas imágenes elementales y  un colorido muy básico toda la grandeza de este trabajo, lo ha hecho mediante un diseño conceptual que representa a la perfección el espíritu de la obra: Un piano y una voz. 
Las 20 canciones que componen el trabajo son las elegidas por el autor para explicar toda una vida de canciones, pero esta explicación no es una rememoración del pasado sino todo lo contrario. Cada una de ellas ha sido reconstruida, ha emigrado del contexto en que fue creada para manifestar su autenticidad, su adaptación al presente; nunca dejaron de estar vigentes en su expresión, lo que ha hecho el autor con ellas ha sido reavivarlas, darles una nueva luz y mostrar el brillo que siempre han tenido, agrupándolas para mostrar una pequeña parte de una obra muy grande. La Obra de Joan Isaac conlleva una inmensa labor de artesanía, realizada con la meticulosidad del artesano,  poco a poco, “piano, piano”. 
La inclusión de algunas de sus primeras canciones como son Un dia partiré y Viure reflejan los inicios de un cantautor comprometido con su tiempo, como quedó evidenciado en un disco histórico y emblemático: Viure, publicado en 1977, que contó con la traducción de las letras al castellano del poeta José Manuel Caballero Bonald. Los temas A l’Estació de França, Barcelona,ciutat grisa, Cançó per Elena y Amor petit (1980-1984) muestran la evolución seguida por Joan Isaac durante la primera parte de su carrera artística. 
A partir de 1984 el cantautor, por propia voluntad, desencantado por las circunstancias de aquellos tiempos, se distanció de los escenarios y de la industria musical, aunque no dejó de componer. Afortunadamente, en 1998 retomó su carrera artística publicando Planeta Silenci, y desde aquel momento su obra no ha dejado de crecer,  muestra de ello son canciones como I res més, No m’agrada, Cançó per Isabel, On és la gent?, SamanàSara (publicadas en 1998), Nits (en 2000), Adéu-siau, Josep Maria, Cala la nit a San Remo, Hivern, Ipassa, passa el temps, Tot és frágil (en 2006), Per envellir demano poc (en 2008) y Madame Nicotina, ésta última hasta ahora inédita,  que han sido incluidas en Piano, piano
Los arreglos son obra de diez grandes maestros del piano, cada uno de ellos acompaña a Joan Isaac en dos temas. Son músicos con los que ha trabajado en algún momento de su trayectoria artística. Uno a uno han ido dejado su firma y su experiencia en las canciones: Jordi Badia. Frances Burrull, Manel Camp, Enric Colomer, Eros Cristiani, Xavier Ibáñez, Antoni-Olaf Sabater, Conrad Setó, Lluís Vidal y Jordi Vilaprinyó. 
Reunir a estos significativos músicos en un sólo trabajo no es algo habitual. Más complicado aún es poder contar con todos ellos a la vez en un mismo lugar y en un mismo momento. Este acontecimiento tendrá lugar el próximo día 16 de Junio en el Auditorio Pau Casals de El Vendrell, en Tarragona. A las 10 de la noche se darán cita estos diez artistas para acompañar a Joan Isaac en la presentación de Piano. Piano. Un concierto único que no se volverá a repetir en este formato, un privilegio para quienes puedan asistir al evento.

María Gracia Correa


Joan Isaac presenta "Piano, piano..."

Joan Isaac va presentar Piano, piano... al programa de TV3 "Els matins"

Dijous, 14 de juny de 2012
 

 

 


En aquesta ocasió va interpretar la cançó "Per envellir demano poc" acompanyat al piano per Enric Colomer.

Després de l'actuació va participar en el "Sofà cultural", on ve ser entrevistat per Ariadna Oltra i Helena Garcia Melero.




















http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4129730


 Joan Isaac presentarà el seu nou disc a l'Auditori
Divendres, 15 Juny 2012
El cantautor Joan Isaac presenta aquest dissabte el seu nou disc, amb només veu i piano, a l’Auditori Pau Casals. El disc es va enregistrar en aquesta mateixa sala, ara fa uns mesos, amb l’acompanyament de grans noms del piano. Es tracta d’un concert molt especial perquè 9 intèrprets que han acompanyat Joan Isaac en els seus 40 anys de carrera estaran també amb ell a l’escenari.

 

 L'entrevista
Divendres, 15 Juny, 2012 - 12:00
(Secció La Calaixera) El cantautor Joan Isaac presenta el seu darrer treball al Vendrell, aquest dissabte a l’auditori. Ho explica al programa

 

Barà Rock amb Joan Isaac i Cesk Freixas

Aquesta setmana, al Barà Rock, Joan Isaac ens parla del seu darrer treball "Piano, piano..." que serà presentat dissabte dia 16 a les 21h a l'Auditori Pau Casals del Vendrell. En Cesk Freixas, per una altra banda, ens presenta el seu darrer llarga durada "Tocats pel foc". Sonen Gerard Quintana i Lax'n'busto i repassem l'agenda de concerts. Ir a descargar


Dissabte, 16 de juny de 2012

Joan Isaac i els 10 pianos

El cantautor reuneix els instrumentistes de la seva vida en un doble disc

JORDI BIANCIOTTO
BARCELONA
Joan Isaac té clar que Catalunya «és un país de pianistes» i per rendir-los homenatge s'ha inventat un projecte minuciós: el doble disc Piano, piano, on revisa 20 cançons del seu repertori amb deu executants d'aquest instrument amb els quals ha treballat al llarg de la seva carrera, a dues cançons per cap. Patums del teclat com Francesc Burrull, que va firmar els arranjaments del seu primer senzill, I som tu i jo (1973), i que destaca la diversitat d'accents apreciables al disc. «Cadascun dels pianistes toquem de manera diferent, i el Joan s'adapta a tots. Té intuïció però també ofici, i això avui va molt buscat», reflexiona.

Joan Isaac, al piano, amb Francesc Burrull, Enric Colomer, Conrad Setó, Antoni-Olaf Sabater, Lluís Vidal i Xavier Ibáñez. JAVIER CARBAJAL

Piano, piano no és un grans èxits de Joan Isaac, ja que el cantautor ha volgut reivindicar partitures poc prodigades del seu repertori. Aquí no hi ha rastre d'A Margalida, però apareixen peces estimables de la seva primera vida artística, com Un dia partiré i A l'Estació de França. «He triat cançons que són com cares B dels meus discos, i he pensat en quines eren les més adequades per a cada pianista», explica. Totes les peces estan interpretades a veu i piano, sense additius, i així adquireixen un nou poder expressiu. A part de Burrull, desfilen pel disc l'italià Eros Cristiano i vuit pianistes molt reconeixibles de l'escena catalana, vinculats a mil i un projectes de cançó, pop i jazz: Manel Camp, Lluís Vidal, Antoni-Olaf Sabater, Xavier Ibáñez, Jordi Badia, Jordi Vilaprinyó, Conrad Setó i el seu actual còmplice estable, Enric Colomer. «La idea era reunir pianistes de diferents generacions que han tocat amb mi. Eren deu clavats, i hi són tots».

Aquest diari en va reunir sis al voltant del piano noble de l'Ateneu Barcelonès i tots van destacar la llibertat que els ha donat Joan Isaac. «Era com si fóssim actors d'una pel·lícula i ens diguessin que féssim de nosaltres, sense encarnar cap personatge. En aquest disc la diferència és un valor», assenyala Setó. I Isaac, que durant la gravació no va permetre que cap pianista escoltés el que havien fet els altres, va encara més lluny. «En el fons, jo els acompanyo a ells. Són deu personalitats que vénen de mons diferents. El Xavier del pop, el Lluís del jazz, el Francesc és més arranjador, el Jordi Vilaprinyó de la clàssica...», enumera.

EL COMPOSITOR I EL MÚSIC / Els pianistes elogien el material que Isaac els va entregar («les teves cançons no s'assemblen entre si», li adverteix Burrull) i consideren que el cantautor és un músic en el sentit més integral i professional del terme. L'al·ludit ho nega. «Jo sé uns acords i tinc certa capacitat de fer melodies amb ells. Intento fer cançons amb una estructura estable; cançons lògiques, amb una tornada marcada, comptant els passos de cada estrofa perquè tot quadri. Però no sóc un músic, sinó un senyor que fa cançons. Els músics són ells», considera.

L'última gesta de Joan Isaac ha estat reunir els implicats (tots menys Cristiano) en un recital únic, aquesta nit a l'Auditori Pau Casals, del Vendrell. Una sessió per a la història. «Serà difícil repetir-ho, però m'agradaria fer-lo a Barcelona. Ho intentarem a la tardor».


Joan Isaac presenta 'Piano, Piano'

Avui a l'Auditori Pau Casals el cantautor presentarà el seu quinzè disc

Piano, Piano (DiscMedi, 2012) és el nou disc de Joan Isaac, amb el qual homenatja els seus 40 anys de trajectòria. L'àlbum està compost per un doble CD on diferents pianistes cabdals de l'escena clàssica i jazzística acompanyen la veu del prolífic artista. El concert de presentació tindrà lloc avui a les 22 h al Vendrell.

El cantautor Joan Isaac presenta el seu quinzè treball discogràfic, Piano, Piano (DiscMedi 2012), un doble disc que presentarà en un format molt intimista, armant-se amb la seva veu i un piano que aniran tocant diversos músics que l'han acompanyat al llarg de la seva carrera iniciada ara fa 40 anys.
El disc vol ser precisament un homenatge a tots aquests anys de cançons i concerts, i és per això que a l'enregistrament hi han participat figures destacades de l'escena catalana i italiana del jazz, de la cançó i també de la música clàssica com ara Francesc Burrull, Manel Camp, Lluís Vidal, Jordi Vilaprinyó, Enric Colomer, Antoni Olaf Sabater, Eros Christiani, Conrad Setó i Xavier Ibàñez.
El concert de presentació del disc serà avui dissabte 16 de juny a l'Auditori Pau Casals del Vendrell a les 22 h.






 

diumenge, 10 de juny del 2012

A força de cançons


Musical per a tots els públics que combina dansa, teatre i 13 cançons catalanes de la Nova Cançó, l'eix vertebral de l'obra, que explica la història d'en Joan, un noi que després d'acomiadar-se de la seva estimada, surt d'una caixa i arriba a un món desconegut per ell: una fira, on coneixerà a una sèrie de personatges únics que l'introduiran en el món del circ.


La dramatúrgia de les cançons són la columna vertebral d’aquest espectacle i tot gira entorn als 13 temes musicals d’autors emblemàtics de la Nova Cançó, com Lluís Llach, Jaume Sisa, Ovidi Montllor, Joan Manuel Serrat, Xavier Elies, Guillermina Mota, Enric Barbat, Núria Feliu, Pere Tàpies i Joan Isaac.

 
Guió i idea original: Laura Olivella i Pau Doz. Direcció i direcció musical: Pau Doz. Coreografia: Laura Olivella. A càrrec de Laura Olivella, Xavier Duch, Albert Doz, Pau Doz i Elena Gadel.


 VAM TENIR L'HONOR DE TENIR ENTRE EL PÚBLIC A JOAN ISAAC AUTOR DE L’ÚLTIMA CANÇÓ DEL NOSTRE ESPECTACLE . "LA CONFESSIÓ". Emocionats i molt agraïts Joan!


 
Joan Isaac ve a veure "A Força de cançons" i aconseguim emocionar-lo! Estem molt contents que hagi vingut i li agraïm de tot cor les paraules que ens va dedicar després de la funció! GRACIES JOAN!