PIANO, PIANO… UN CONCERT DELS QUE FAN HISTÒRIA

Joan Isaac va presentar Piano, piano..., el seu darrer treball discogràfic, el passat 16 de juny a l’Auditori Pau Casals del Vendrell. Aquest va ser un concert dels que fan Història, ja que és difícil reunir en un mateix escenari figures tant destacades del món de la música.

Joan Isaac, “aquest senyor que fa cançons” (així es va definir ell en una ocasió) ens va convidar a fer un viatge. Un viatge a través de molts anys de cançons, un viatge  pel seu món; aquest món meravellós que és la música, ple de paisatges i personatges que han estat importants en  la seva vida.

Però aquest viatge no el va fer sol, ja que va estar acompanyar per nou dels deu pianistes que van gravar el disc.

Aquest viatge el comença acompanyat per Antoni-Olaf Sabater i preguntant-se On és la gent?“Què se n’ha fet d’aquella Barcelona del setanta-sis? Semblava que la vida era una joguina entre els deu dits. Molts anys després, on és la gent?” i va continuar fent una reflexió sobre la mort, allò que ens mata molt més quan marxa un amic i no t’ho pots creure,  Adéu-siau Josep Maria. 

El segon pianista que va acompanyar a Isaac en aquest viatge va ser Jordi Badia, amb una extraordinària sensibilitat a l’hora de tocar el piano i amb el que va interpretar el tema Amor petit, una preciosa cançó de l’any 1984,  De quin estel t’has despenjat, amor petit...? Com has sabut guarir l’escletxa gran, que m’han obert al pit...?   I res més, on ens adonem que la vida són instants on les coses importants sempre neixen d’un moment.

I passa,passa el temps i en aquest concert no podia faltar Enric Colomer, que ha treballat amb ell en dues èpoques diferents, i que s’ha convertit en un peça clau en aquests darrers anys, un excel·lent pianista i amb el que va interpretar també Per envellir demano poc on jo destacaria aquests versos: que no s’esgoti aquest verí, que encara em fa escriure cançons. Tot esperant que surti el sol, badant sorprès com un infant. 

Joan Isaac va insistir en varies ocasions que era ell el que estava acompanyat als pianistes. Un gest que els que saben de música segur que ho valoraran més que els que no entenem tant, però crec que no deu ser gens fàcil adaptar-se a deu estils de músics, deu maneres d’interpretar al piano aquelles cançons que ja de per si són molt diferents entre si. Crec que aquesta habilitat la tenen molt pocs i Isaac és un privilegiat en aquest sentit.

Xavier Ibáñez també va acompanyar a Joan Isaac durant molts anys i en aquesta ocasió ho va fer en Cançó per Isabel i No m’agrada on parla de quan en una parella decidim fer coses sols però que en el fons ens necessitem molt.

Després de vint o vint-i-cinc anys Joan Isaac es va retrobar amb Conrad Setó i amb ell ens va explicar on és el seu paradís Samanà, i ens va parlar de Sara.

 

Cap a la meitat d’aquest viatge ens va portar a recordar aquell Viure (un disc de 1977) i que cal destacar dins de la discografia de Joan Isaac.  Jordi Vilaprinyó va arranjar “A Margalida”, la cançó més emblemàtica d’aquest cantautor, però també va fer els arranjaments d’altres cançons d’aquest disc com  Viure, o Un diapartiré. 

A la setena parada d’aquest viatge va pujar a l’escenari Lluís Vidal, qui no ha sentit alguna vegada quan estàs enfront de la teva parella aquest Hivern i un se’n recorda de les Nits, perquè no totes les nits son iguals.

Amb Manel Camp vam viatjar fins a l’any 1980, en aquell any va fer els arranjaments de Cançó per Elena i Barcelona, ciutat grisa, una cançó que Joan Isaac va compondre quan estava fent el servei militar a València, i que ens l’han presentat amb nous arranjament només per piano i veu.

I per arribar al final sempre ha d’haver-hi un principi, i el principi d’aquest viatge musical de Joan Isaac va començar al 1973, amb I som tu i jo i Rèquiem, dues cançons arranjades per Francesc Burrull “el mestre de mestres”, i que ha volgut ser-hi en aquest concert amb dues cançons també arranjades per ell, A l’Estació de França i Madame Nicotina, una cançó nova que Isaac presenta en aquest disc i que al igual que fa quaranta anys el mestre Burrull va fer els arranjaments d’aquelles primeres cançons també ho ha fet en aquesta ocasió. 

En aquest viatge es van quedar dues cançons, Tot és fràgil i Cala la nit a San Remo interpretades al piano per Eros Cristiani, un excel·lent pianista que no va poder ser-hi en el concert.

Joan Isaac , no hi ha cap dubte, és una de les millors veus de la cançó i un extraordinari poeta i compositor. Què més se li pot demanar? ... Avui dia en el que tot si val en aquest món de la música, crec que molts dels que comencen haurien de veure en Joan Isaac un punt de referència, un mestre.

Sempre és un plaer escoltar a Joan Isaac, però fer-lo en aquest marc incomparable de l’Auditori Pau Casals i acompanyat d’aquests mestres del piano, ha estat una ocasió única. D’aquells moments que com he dit al començament fan Història. “Ojalà” tinguem la sort de poder tornar a gaudir d’un concert com aquest en altres ciutats, com per exemple Barcelona.

Gràcies Joan Isaac per aquestes cançons, per aquesta veu, per aquests moments de felicitat que aconsegueixes que ens portem a casa després de cada concert. Volem més viatges com aquest!

Imma Hernández