diumenge, 14 d’abril de 2013

CONCERT DE JOAN ISAAC AL TEATRE DE PETRA

Crònica del concert de Joan Isaac al teatre de Petra (Mallorca)

Pep Siset. 14 d'abril de 2013


Gran concert de JOAN ISAAC ahir, dissabte vespre, a Petra. Íntim, serè, ferm, vital, de molta qualitat, i emotiu, molt emotiu. Un repàs als seus quaranta anys d’ofici, amb el fil conductor del seu darrer i excel•lent treball discogràfic “Piano, piano”. I com és natural, amb el sol acompanyament d’un piano, però amb els dits prodigiosos i el talent d’un pianista, n’Enric Colomer, incommensurable, donant el toc precís, elegant i magistral a cada nota de les cançons d’en Joan. Va començar amb “Gràcies, vida, gràcies”, i això ja feia intuir el ventall de temes que es desplegarien sobre l’escenari, fent de la vida una companya fidel que abans de deixar-nos per sempre ens ofereix el tast de tants i tants colors i matisos d’una geografia humana i a voltes deshumanitzant, com en el cas de la cançó “Manfred”. Un del moments més emotius, per a mi, es centraren en les cançons “A l’estació de França” i “Barcelona, ciutat, grisa”, antics records d’un temes que es mantenen intactes en la qualitat i la interpretació de l’autor. Enric Colomer seguia i resseguia les tecles del piano, en un diàleg d’harmonies que alçaven al cantant en l’accent precís, i el deixaven asserenar-se just en la cadència volguda. “Si a l’altre món” o “Per envellir demano poc”, declaraven el punt àlgid d’emotivitat del concert, i alhora el grau de serenor de l’autor, sabedor de la riquesa del viure i alhora dels seus límits i de la seva fugacitat, i expressant-lo en aquests dos temes amb un mestratge poètic admirable, tot i que ell em confessà, després del concert, que no feia poesia, sinó sols cançons, amb la qual cosa no hi estic d’acord, naturalment. Perquè la cançó “Quatre llunes”, que a més interpretà genialment, és pura poesia, tan si vol com si no vol l’autor. Una hora i mitja de concert, inoblidable. Hi hagué dos bisos. El primer, com no pogué ser d’altra manera, fou amb la cançó “A Margalida”, i amb ella present a la sala; aquí reconec que els trenta i pico d’anys que ja fa que vaig sentir per primera vegada aquesta cançó, i la quantitat llarguíssima de vegades que l’he escoltada tengueren el seu pes emotiu i íntim per a mi; i no sols per això, sinó també per la generositat i cordialitat que sé de l’un i de l’altra envers mi. El públic respongué en tot moment, i reconegué la vàlua de dos artistes que dalt l’escenari ens oferiren un gran concert. Per cert, JOAN ISAAC tornarà a Mallorca el dia 8 de juny, ara no sé si a Capdera o Cala Rajada, ja ho concretaré, a presentar un llibre que ha escrit sobre la seva biografia Luís García Gil, i a més ens tornarà a oferir un renovat concert. De tant en tant trobam un oasi en el desert. No hi podem faltar.
Pep Siset 14/04/2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada