diumenge, 12 d’octubre de 2014

LA MEMÒRIA DE LA CANÇÓ EN UNA BANDERA NEGRA

«Cançons d’amor i d’anarquia» és més que un concert, ja que la música es posa al servei d’uns ideals per reivindicar l’herència de la causa llibertària

MÚSICA CRÍTICA
Damià Vicens
damiavicens@regio7.cat

CANÇONS D’AMOR I D’ANARQUIA.
Veus: Joan Isaac, Sílvia Comes, Anna Roig, Wayne Scott, Juan Carlos Biondini, Olden, Dani Flaco i Jaume Arnella.
Músics: Enric Colomer (piano i teclats), Jordi Camp (baix), Lluís Ribalta (bateria i percussió), Josep Traver (guitarres i banjo).
DIA:  dissabte, 4 d’octubre.
Teatre Kursaal (Manresa).



Cançons d’amor i d’anarquia és més que un concert. La música es posa al servei d’uns  ideals per reivindicar l’herència de la causa llibertària i dels seus combatents. El quarantè aniversari de l’execució de Salvador Puig Antich (1948.1974) ha estat el motiu principal del projecte, impulsat per Pere Camps. Amb el cantautor Joan Isaac al capdavant, l’espectacle es va estrenar amb èxit el març passat al Barnasants, i després de passar pel prestigiós Festival de la Cançó de San Remo (Itàlia), dissabte a la nit va aterrar al teatre Kursaal de Manresa, al qual van acudir unes tres-centes persones.

La síntesi entre cançó i audiovisual converteixen el muntatge en un exercici de memòria històrica. Més enllà de l’homenatge a Puig Antich, que arriba a les acaballes del concert, Cançons d’amor i
d’anarquia esdevé un repàs per ordre cronològic a fets transcendentals de la història contemporània anarcosindicalista: la Comuna de París, la lluita dels drets laborals a Chicago, la fundació de la CNT, la creació de Los Solidarios, la figura de Durruti, els grans maquis catalans (Massana, Caracremada, Sabaté...), el Maig francès, etc.

La participació de fins a set artistes (vestits tots de rigorós negre) fa que les intervencions de Joan Isaac siguin intermitents, per bé que destacades, com la interpretació de La Semaine sanglante, que va obrir el concert, o Les anarchistes de Léo Ferré, en la versió catalana de Miquel Pujadó. Entre les altres veus convidades cal subratllar l’aparició d’Anna Roig cantant en francès Le bande a bonnot, el caràcter de Sílvia Comes a La locomotora, l’acústica de Dani Flaco a Historia de tres amigos, tot recordant el trident Durruti, Ascaso i García Oliver,  i, sobretot, la gran dissecció en forma de romanço de Jaume Arnella sobre la vida de Quico Sabaté. L’anglès Wayne Scott, l’italià Olden i l’argentí Juan Carlos Biondini completaven el cartell plurilingüe i intergeneracional. 

Només dues vegades es va reunir tot el grup a l’escenari (sense gaire feeling aparent) per cantar
amb el puny tancat A las barricadas, la cara reivindicativa de l’espectacle, i Here’s to you (la cançó que va popularitzar Joan Baez) adaptada al català en  homenatge a Puig Antich com a fi de festa («Neixen flors per tu Salvador/Dins del cor, pels cims i els valls/La teva llum il·luminarà/Per sempre més la llibertat»). El militant del MIL també va ser recordat amb la interpretació de la coneguda cançó de Joan Isaac A Margalida, en el que significar l’instant més emocionant de la vetllada, sobretot, quan el cantautor d’Esplugues va proferir el vers «Crida el nom del teu amant/ bandera negra al cor».




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada