diumenge, 17 de gener de 2016

Joan Isaac i la lluminositat d'Itàlia

Cultura

CANÇÓ

guillem vidal

Joan Isaac i la lluminositat d'Itàlia

El cantautor adapta Lucio Dalla i Fabrizio de André, entre d'altres, en un disc amb convidats com Serrat, Silvio Rodríguez, Aute i Roger Mas 

Joan Isaac, aquesta setmana a Barcelona. Foto: JOSEP LOSADA

Tot i que ben poca gent a Catalunya ha reivindicat amb tanta insistència la cançó d'autor italiana com Joan Isaac (Esplugues de Llobregat, 1953), l'autor d'A Margalida considerava que, als italians, feia temps que els “devia” un disc. El deute, finalment, se salda amb Joies italianes i altres meravelles, disc en què alterna adaptacions d'autors no gaire obvis (Enzo Janacci, Giorgio Conte, Eugenio Finardi, Lucio Dalla, Francesco de Gregori, Ivano Fossati, Tosca, Fabrizio de André, Samuele Bersani i Vinicio Capossela) amb cançons dels seus amics Luis Eduardo Aute, Silvio Rodriguez i Luis Pastor.

“La cançó italiana ens és molt desconeguda” 

 “Ens queda, Itàlia, a poc més de 800 quilòmetres, però la seva música ens continua sent absolutament desconeguda”, lamenta Isaac, que dedica el disc al seu amic Sergio Sacchi del Club Tenco de Sanremo, icona italiana de la cançó. “La meva generació tenia més aviat tendència a moure's per París, atrets per Jacques Brel, Georges Brassens i companyia, o Amsterdam, perseguint somnis de llibertat. Però també és cert que els italians, que com els francesos estimen molt les seves històries, han jugat sempre molt més a casa que a fora. Acostumen –com es va poder veure amb Fabrizio de André, que mai no va actuar a l'Estat espanyol– a cantar més pel centre d'Europa. I aquí, a banda de [Franco] Battiato i [Paolo] Conte, que van aterrar tard i, en el cas de Conte, una mica de rebot, no hi ha arribat ningú.”
 
Isaac, però, més que quedar-se a casa esperant-los amb els braços plegats, va començar a viatjar a Itàlia de manera habitual a final dels anys setanta. “Hi vaig trobar una manera de viure que em va impressionar. En contraposició amb França, amb una cançó més existencialista i amb fortes arrels literàries, a Itàlia, un país desordenadament ordenat, vaig trobar-hi una societat lluminosa que naturalment es reflectia en les cançons dels seus autors. La bellesa, l'anarquia, l'art... hi eren pertot arreu, i autors com Dalla, De Gregori i, sobretot De André, que em va deixar impactat, em van fer conèixer una altra manera d'entendre la música d'autor.”

A Joies italianes i altres meravelles, però, Isaac no únicament homenatja els autors de la seva descoberta sinó que posa a veu a musics més joves com Bersani o Capossela. “He fet un esforç per descriure tot el ventall de la cançó italiana, ja que aquesta no ha tingut bons i mals moments. Sempre ha estat en un bon moment! Lluita amb els mateixos problemes que la cançó d'aquí –la invasió anglosaxona, principalment–, però quan et fixes en els músics de més èxit a Itàlia t'adones que la majoria són cantautors.”

Esforçant-s'hi, a l'hora de tractar-les, en projectar la “llum i claredat” que demanen aquestes cançons, Isaac només es va trobar amb la negativa de Battiato a l'hora de tirar endavant el repertori. “Teníem feta L'animale, amb en Roger Mas, però la seva editora ens va fer saber que Battiato només permet versions en italià de les seves cançons. Una putada.”

I el disc, tot i el caràcter internacional dels músics convidats, havia de ser íntegrament en català. “Són col·laboracions que, tal com tenim la cultura del país, no s'haurien de menystenir. Escoltar Silvio Rodríguez cantar en català no és gens normal i veure fer-ho a l'Aute tampoc ho acaba de ser del tot”, reivindica Isaac, que també es fa acompanyar de Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Sílvia Comes, Enric Hernàez, Eugenio Finardi, Roger Mas (que, després del fiasco amb Battiato, va acabar posant veu a Via del Campo, del seu admirat Fabrizio de André) i Giorgio Conte. “El seu germà [Paolo] s'ha endut la fama, però sovint oblidem que el Giorgio és extraordinari. I que les primeres grans cançons que cantava en Paolo eren d'ell.”

Joan Isaac, allunyat de tota activitat musical des de mitjan anys vuitanta fins a final dels anys noranta, transmet entusiasme i admet viure, molt possiblement, el període més prolífic de la seva carretera. “Tinc 62 anys i crec haver arribat a un punt de la meva carrera en què m'adono que algun dia tot plegat s'acabarà. I és la por de deixar de fer allò que tant m'apassiona, la música, el que em porta a ser tant prolífic”. Isaac presentarà Joies italianes i altres meravelles el 14 d'abril, al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat, cita instigada pel Festival Barnasants.

JOIES ITALIANES I ALTRES MERAVELLES
Joan Isaac
Discogràfica: Picap
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada