dilluns, 20 de març de 2017

JOAN ISAAC Emocionat i emocionant

JOAN ISAAC

Emocionat i emocionant
Samuel Martínez 

Saps què és l’amor? Si no ho saps, vas tenir una oportunitat única per aprendre-ho dissabte passat a la sala Luz de Gas, al carrer Muntaner. Com són de poc importants els llocs... I com ho són, d’importants, les persones que els ocupen. Fa uns anys, un Joan Laporta en el seu punt àlgid desfasava tant com podia – banyat en cava – en el mateix local on, aquest cap de setmana, Joan Isaac ha parlat amb dolcesa de les emocions i dels sentiments.
Va sortir a l’escenari quan els músics ja estaven a punt. Camisa blava, molt menys cabell que abans, un somriure tendre i un cor que va anar deixant sortir per la boca, poc a poc, durant la gairebé hora i mitja que va durar el concert. El públic ja el tenia guanyat abans de començar, només havia de preocupar-se de gaudir i de sentir i, cosa fàcil per a ell, explicar què és l’amor, tema central dels seus últims treballs i de gran part de la seva producció vital.
Va voler deixar clar, des del primer moment, que “l’amor no és només l’enamorament”, però, tot i així, més d’una i de dues i de tres vegades les seves lletres el van delatar. No obstant això, Joan Vilaplana (aquest és el seu veritable nom), va cantar a l’amistat, va cantar a les seves filles, va cantar a Girona, va cantar, fins i tot, a la revolució. Tot això també és amor.
Amb el cantautor, emocionat cada vegada que acabava una cançó, hi eren els seus músics de confiança – d’una qualitat extrema – però també dos italians que, com el mateix Joan Isaac va explicar donant-li un cert to de gesta èpica “no havien pogut marxar cap a Itàlia des de Madrid per culpa de la cancel·lació d’un vol i, en cotxe, havien travessat mitja península per poder ser aquella nit allà, amb tots nosaltres”. Els músics eren Walter Porro i Claudio Rossi.
Abans de començar cada peça, Isaac recitava un poema i, tot seguit, els músics donaven la calidesa que li fa falta a una lletra per transformar-se en cançó, i tothom escoltava embadalit. Més d’una vegada es van escapar els aplaudiments abans d’hora, fet que va fer aparèixer algunes llàgrimes, que més que veure’s, s’intuïen, a la cara del protagonista que, a més, no va voler oblidar-se del mal moment que està passant el seu amic Eduardo Aute, ingressat per un infart cerebral, a qui va dedicar, entre d’altres, aquestes paraules: “sé que pateixes, maleeixo la teva sort esquiva”. I, gairebé sense que ningú no se n’adonés, va arribar el final de la nit i, amb ell, "A Margalida", el seu gran himne.
Saps què és l’amor? Joan Isaac sí i ho sap explicar molt i molt bé. Un dels grans de la cançó d’autor catalana.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada