dimecres, 25 de març de 2020

CARTA ALS REIS (Poemes del confinament)


Asseure'm damunt una pedra antiga,
d'un rierol de muntanya.
Descalçar-me i posar els peus dins l’aigua gèlida,
amb una branqueta entre les dents.
Tancar els ulls i sentir la tèbia escalfor del sol omnipresent.
Xiular una cançó mentre camino entre pollancres riu avall.
Mirar al cel i seguir el vol concèntric d’un voltor famolenc,
entre cingles altíssims.
Llegir un llibre davant del mar.
I tornar a contenir la respiració mentre Messi planta la pilota,
a punt de llançar una falta directa!!!

Joan Isaac


1 comentari:

  1. Esperem que algun dia posis música a tots aquests pensaments i facis un disc.

    ResponSuprimeix