Joan Vilaplana i Comín va néixer el 17 de setembre de 1953 a Barcelona i va passar la seva infantesa i adolescència a Esplugues de Llobregat.
Els seus pares regentaven una fleca a la Plana, barri popular d’aquesta població del Baix Llobregat. Va cursar els estudis primaris a l’escola pública d’aquesta localitat i va estudiar el batxillerat als Escolapis del carrer Balmes de Barcelona, on va coincidir amb dos adolescents que més endavant es dedicarien a les arts escèniques: Joan Lluís Bozzo i Paco Mir. Atret pel futbol, mentre estudiava la carrera de Farmàcia va jugar amb l’equip juvenil de l’Espanyol i amb d’altres de la seva comarca.
L’agrupament escolta i la biblioteca d’Esplugues van ser dos llocs claus en el despertar de la seva vocació artística. L’entrada a l’escoltisme, als quinze anys, li va permetre descobrir els cançoners del Grup de Folk; cantava composicions dels repertoris de Bob Dylan, Donovan i Joan Baez amb els seus companys de cau.
Aviat va muntar el seu primer conjunt musical, el grup Nosaltres. En formaven part: Jaume Abad (guitarra), Marcel Casellas (contrabaix), Carlos Collazos (bateria), Enric Farré (flauta) i en Joan, que hi cantava i tocava la guitarra rítmica. El repertori del grup estava constituït per cançons d’en Joan i temes instrumentals de Marcel Casellas.
El nexe d’unió del grup era la biblioteca del poble,que llavors era el lloc de trobada de la gent interessada per la cultura. Per aquella època hi havia un grup de teatre que els va encarregar la música per a una obra de Bertolt Brecht que estaven preparant.
Va formar part d’aquest grup musical entre els anys 1969 i 1972, i va aconseguir ser finalista al II Certamen Promoció de Noves Veus de La Cova del Drac, un petit local del carrer Tuset de Barcelona, que era llavors el nucli d’operacions principals del col·lectiu impulsor de la cançó en català en aquells moments. El certamen es realitzava a iniciativa de la discogràfica Concèntric.
La proposta del grup va agradar a Joan Molas i Núria Batalla, els representants de Lluís Llach, i els van contractar per a la seva oficina de management. Primer van fitxar al grup i després a ell tot sol.
A principis de 1973 s'independitza del grup i comença la seva carrera musical en solitari, acompanyat només a la guitarra per Jaume Abad, sota el nom artístic de Joan Isaac.
Anunci del llançament de Joan Isaac com a cantant.
Sitios de Gerona. 21/1/1973 pàg.10
La producció artística es veu influenciada en els seus primers moments per grans poetes en llengua catalana, Joan Salvat-Papasseit, Josep Carner, Miquel Martí i Pol i Jaume Vidal Alcover, i posteriorment per poetes francesos com Paul Verlaine, Arthur Rimbaud i Louis Aragon. Alguns dels seus primers enregistraments inclouen poemes d'aquests autors. Josep Maria Espinàs i Joan Ollé donen suport i assessoren literàriament a l'artista en els seus començaments.
També adquireix importància en la seva obra artística l'experiència d'actuar a Lisboa, a mitjans dels anys 70, poc després de la revolució dels clavells, al costat de José Afonso i altres artistes portuguesos.
Joan Isaac es va incorporar a la cançó en català com a membre de la generació posterior a la de Lluís Llach i Maria del Mar Bonet. Aquesta generació es va donar a conèixer al públic a la meitat dels anys setanta, en plena efervescència de la transició del franquisme a la democràcia.
El moviment de la cançó autòctona era llavors una escola on els nous artistes aprenien l’ofici. La societat civil del país tenia llavors una visió de futur de la cançó en català i donava oportunitats als joves que havien de rellevar els pioners de la Nova Cançó.
Concert amb Lluis Llach a Badalona. 19/3/1973
“ Actuará en la primera parte, Joan Isaac, un joven e inquieto muchacho”...
José Planas. Sitios de Gerona. 27/10/1973
La seva producció discogràfica s’inicia al febrer de 1974, quan Edigsa publica el seu primer single Rèquiem (Edigsa, 1973), després de portar una llarga temporada d’actuacions en públic, principalment com a primera part dels recitals de Lluís Llach.
Rèquiem (Edigsa, 1973)
Lletra i música: JOAN ISAAC
Arranjaments: FRANCESC BURRULL
Direcció musical: JOAN LLUÍS MORALEDA
Disc produït per JOAN MOLAS
"Són dues cançons ben construïdes, que li acrediten com a un factor a tenir en compte en l'escena actual de la cançó catalana"
La Vanguardia española, 9/2/1974
La publicació d’aquestes primeres cançons va coincidir amb la de dos discos importants: “Per al meu amic” de Joan Manuel Serrat i “Si canto trist…” de Lluís Llach.
 |
La Vanguardia española, 28/8/1974
|
El 31 d’agost de 1974 es va celebrar el festival “Sis hores de cançó de Canet”, que va ser elevat a la categoria d’aconteixement. Unes quinze mil persones emplenaven de gom a gom el Camp Municipal d’Esports per a veure les actuacions de Toti Soler, Joan Isaac, Dolors Laffitte, Pere Tapias, Ovidi Montllor, Quico Pi de la Serra i Lluis Llach. La professionalitat que havia adquirit el festival es va veure compensada amb l’influencia massiva de públic que convertia definitivament les «Sis hores» en la manifestació musical més important de la península.
 |
Foto: Martí Pascual Presència, 1974-09-14, p. 19.
|
 |
Sitios de Gerona. 9/10/1974 pàg. 11
|
Durant aquest any encara va fer alguns recitals més amb Lluis Llach a Castelló d’Empúries i amb Pere Tapies a Barcelona.
Totes les manifestacions culturals relacionades amb la música estaven molt polititzades en aquest període, no obstant això, encara que algunes de les seves cançons tenien bastant contingut polític, Joan Isaac es decantava més per la poesia, caracteritzant-se a més, per escriure sempre de manera autobiogràfica, intentant projectar fets i sentiments universals des de la seva realitat íntima i personal, característica que en els seus inicis ho va diferenciar en certa mesura de la resta d'artistes de la seva generació.
En 1975 és publica el segon single Però no em robareu la força (Edigsa, 1975).
Però no em robareu la força (Edigsa, 1975)
En aquest any va continuar compartint escenaris amb artistes com Maria del Mar Bonet, a Ripoll. Concert dins del cicle de “Cançó catalana” organitzat pels alumnes de COU de l’institut.
 |
Sitios de Gerona. 20/3/1975. pàg. 4
|
També va participar en el recital organitzat amb motiu de la I Setmana Cultural a Girona amb Ramon Montaner i Marina Rossell.
 |
| Sitios de Gerona. 26/4/1975 pàg. 4 |
El 26 d’abril va compartir escenari amb Lluis Llach a la discotheque Zeppelin d’Angles.
Al maig va participar en les “Fiestas de la Primavera de Palafrugell”, amb Mª Dolors Laffitte i Ovidi Montllor i el 14 de setembre va compartir recital amb Ovidi Montllor a l’Aliança de Poble Nou.
Després d’haver editat dos discos senzills, es publica el seu primer LP, també amb Edigsa, És tard. Coincideix amb l´any de publicació d´altres joves autors: Marina Rossell i Ramon Muntaner, una nova generació de creadors en el marc de la Nova cançó, que segueixen les passes de Els Setze Jutges.
Cal inserir el disc de debut de Joan Isaac en l’època que va ser fet: el 1975. Amb el franquisme agonitzant, la política ho omple tot i les cançons de Joan Isaac no en són cap excepció. Així, el disc comença amb “Amb el vostre permís”, una cançó que ja avança un bon estil per fer lletres. Amb tot, el treball no presenta un cantant que només parla de política i es comença a perfilar un cert estil evocador.
El disc serveix per presentar l’artista, però encara és lluny de mostrar el millor Joan Isaac. Cal destacar que per a l’enregistrament el cantant ja s’acompanya de músics importants com Manel Camp, Jordi Vilaprinyó, Albert Moraleda, Max Sunyer, Jep Nuix, Santi Arisa, Pedrito Díaz o Ricard Roda.
El disc serveix per presentar l’artista, però encara és lluny de mostrar el millor Joan Isaac. Cal destacar que per a l’enregistrament el cantant ja s’acompanya de músics importants com Manel Camp, Jordi Vilaprinyó, Albert Moraleda, Max Sunyer, Jep Nuix, Santi Arisa, Pedrito Díaz o Ricard Roda.
És tard (Edigsa, 1975)
El 21 de febrer de 1976 Joan Isaac va inaugurar les nits musicals de Palamós amb Ovidi Montllor a la Casa municipal de Cultura, organitzat per “La Salle”. El 19 de març va compartir concert amb Pi de la Serra a Tossa i el 28 d’abril a Torroella de Montgrí amb Dolors Laffitte i Carles Camps.Enregistrament: Estudis EMI, novembre i desembre de 1975
Tècnic de gravació: J.J.Moreno
Arranjaments: Manel Camp, Albert Moraleda i Jordi Vilaprinyó
Teclats: Manel Camp i Jordi Vilaprinyó
Guitarra clàssica: Jaume Abad
Guitarra acústica i elèctrica: Max Sunyer
Guitarra acústica a "Havanera": Joan Isaac
Flautes: Jep Nuix i Albert Moraleda
Bateria: Santi Arisa
Percussió: Pedro Díaz
Saxo: Ricard Roda
Secció de corda, metall i fusta dirigida per Manel Camp
Disseny de la carpeta: Francesc Guitart
Fotografies: Servando Carmona
Disc produït per Joan Molas
Encara que el disc es va enregistrar a finals de 1975, no va ser fins al maig de 1976 quan es va publicar.
Alberto Mallofre. “Cantautores ibéricos de actualidad”. Article aparegut en La Vanguardia española, 22/5/1976
Amb motiu de la clausura de les “Jornades de cultura catalana” organitzades por el “Congrés”, es va realitzar a Badalona el 28 de maig una Gran Festa Popular al Parc de Can Solei. Al festival de música va participar Joan Isaac, juntament amb Xavier Ribalta i Ramon Muntaner.
El 8 de juny va actuar com animador i presentador en el festival de música a la Maia de Montcal. Va delitar al nombrós públic assistent amb les seves cançons.
El 8 de juny va actuar com animador i presentador en el festival de música a la Maia de Montcal. Va delitar al nombrós públic assistent amb les seves cançons.
Mir Culubret. Sitios de Gerona. 8/6/1976 pàg.7
El 16 de juny, a l’article publicat a La Vanguardia, ja es parlava d’en Joan Isaac com una de les grans figures de l’última promoció de la cançó. La sortida al mercat del seu primer disc de llarga durada “És tard” va satisfer a gran part de la crítica musical.
“en él se conjugan toda la fuerza de su pensamiento poético y su rica musicalidad”
“Primer concierto formal en Barcelona del joven y ya gran cantante y autor Joan Isaac, que es probablemente la más sólida aportación de las nuevas generaciones al bloque de la canción catalana”. La Vanguardia 18/6/1976
“Joan Isaac, a lo llarg del seu recital complet al darrer <MusiClub de Vanguardia> va demostrar ser ja positivament la nova gran figura de la cançó autòctona que durant molt de temps s’endevinava en ell. Centrat en un quartet àgil i transparent, Joan Isaac va desplegar tot el seu recital complet amb autoritat, solvència i aplom, manifestant una remarcable fluïdesa d’idees en la construcció de les seves cançons i una evident preparació en la forma d’executar-les. El temes, sempre actuals, estan exposats amb claredat i responen a la formació molt contrastada d’una personalitat ben definida.[…]
La Vanguardia. 23/6/1976
Al juliol de 1976 es va inaugurar la temporada al Teatre Grec de Barcelona. “Per un teatre al servei del poble”.
Durant aquest any va continuar fent concerts per tota Catalunya amb Marina Rossell, Xavier Ribalta i Ramón Muntaner.
Al setembre va participar en les VIII Festes de Cultura Popular “Pompeu Fabra” que van tenir lloc a Castelló de la Plana.
Del 7 al 12 de setembre van tenir lloc 5 recitals presentats com a Cants de Lluita dels pobles espanyols.”Cantem a la Llibertat”.
Al setembre va participar en les VIII Festes de Cultura Popular “Pompeu Fabra” que van tenir lloc a Castelló de la Plana.
Del 7 al 12 de setembre van tenir lloc 5 recitals presentats com a Cants de Lluita dels pobles espanyols.”Cantem a la Llibertat”.
“Venècia 76: LA BIENNAL DEL VENÇUTS
A Venècia el pavelló oficial resta tancat. Però la presencia dels pobles és viva en totes les manifestacions i sectors. Venècia, en aquest sentí, és quelcom més que una participació artística. Malgrat les limitacions i les crítiques objectives, la Biennal és un acte més de la llarga Iluita per la recuperació de les llibertats i la democràcia a la pell de Brau.
CANTEM LA LLIBERTAT
. "Cants de Catalunya", el primer dia, amb M. del Mar Bonet, Joan Isaac, i Lluis Miquel i els 4 Z. "Cants d'Andalusia", amb Manuel Gerena i Carlos Cano "Cants de Galicia", amb Benedicto i Bibiano "Poesia en música", amb Paco Ibáñez; "Cantos de Castilla i Extremadura", amb Rosa León i Pablo Guerrero.”
Presència, 1976-10-02, p. 15.
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
Durant l’any 1977 va col·laborar en l’homenatge a Pablo Neruda que es va fer a Barcelona i va ser presentat per Rafael Alberti.
També va participar en la “Setmana de Música viva”, “Música a los barrios”; a Menorca en “Los festivales veraniegos de música”; en la Festa del Treball celebrada a Montjuïc i en els darrers Jocs Florals celebrats a l’exili.
El mateix dia, i a la mateixa hora que en Tarradelles entrava triomfalment a Barcelona com a president de la Generalitat es tancava a Munich un important capítol de la història de la cultura catalana. Els darrers Jocs Florals celebrats a l’exili. Entre d’altres artistes van actuar Joan Isaac, Marina Rossell i Núria Feliu com a representants de la cançó catalana i Gorka Knorr per la cançó basca.
El 16 d’octubre és fa l’anunci de la publicació del segon disc.
L’eclosió de Joan Isaac com a cantant no es va produir de fet fins al 1977 amb el llançament del seu segon àlbum, Viure, en el segell Ariola, que inclou una traducció dels textos al castellà, realitzada per l’escriptor gadità José Manuel Caballero Bonald. En aquest treball s’enregistra per primer cop la seva cançó més emblemàtica: “A Margalida”, que ha esdevingut una cançó molt popular a Catalunya, i ha arribat a ser tot un himne contra la pena de mort. El text està inspirat en l'execució del jove anarquista català Salvador Puig Antich, el 1974, a la presó Model de Barcelona. Però el disc conté també altres peces d’esperit existencialista com la que dóna nom a l’elapé, “Un dia partiré” o “El desencant”, escrita tenint en compte una citació de Gilles Vigneault: <<No hi ha temps per perdre. Només hi ha temps perdut>>, “Records d’un vençut” o una interessant versió d’una cançó de Jean Ferrat sobre uns versos de Louis Aragon. Es tracta d’“Els poetes”, adaptada lliurement per Josep M. Espinàs. Com a curiositat, cal destacar-hi la participació de Francesc Pi de la Serra, arranjador en “Per això canto cançons”.Aquest LP es va publicar en format CD al 2007.
Viure (Ariola, 1977)
Arranjaments: Jordi Vilaprinyó, Quico Pi de la Serra, Joan Isaac, Jaume Abad i Albert Moraleda
Piano i teclats: Jordi Vilaprinyó
Guitarra clàssica: Jaume Abad
Guitarra Ovation i acústica: Josep M. Bardagí
Guitarra acústica a "Un dia partiré": Josep Albert Cubero
Guitarra elèctrica: Josep Albert Cubero
Guitarra elèctrica: Josep Albert Cubero
Flauta: Jep Nuix
Bateria: Jordi Martí
Baix elèctric: Rafael Escoté
Baix elèctric a "Per això canto cançons": Jordi Clua
Secció de corda dirigida per Jordi Vilaprinyó i Albert Moraleda
Baix elèctric: Rafael Escoté
Baix elèctric a "Per això canto cançons": Jordi Clua
Secció de corda dirigida per Jordi Vilaprinyó i Albert Moraleda
Enregistrament: Estudis Moraleda i Estudis EMI-Odeon
Enginyers de so: Albert Moraleda i Joan Josep Moreno
Enginyers de so: Albert Moraleda i Joan Josep Moreno
Fotografies: Francesc Fàbregues
Disseny: Xavier Rodríguez
Disc produït per Joan Molas
Disseny: Xavier Rodríguez
Disc produït per Joan Molas
La cita a la contracoberta del disc sintetitza la filosofía del cantant:
“ Quan la fe esdevé desencant,
quan la il·lusió se’n va,
damunt les runes de tants temples ensorrats,
s’alça un nou Déu per adorar.
Gran i míser a la vegada,
la vida, el fet de viure”
Coincidint amb la publicació del disc, Joan Isaac va fer la presentació en concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona al desembre de 1977, amb un notable èxit.
[…] “la actuación fue arropada por un suntuoso conjunto instrumental capitaneado por el prestigioso pianista, compositor y arreglador Francesc Burrull, y en el que figuraban los populares solistas Roda, L. Vidal, Bardagí, Moraleda y Lizándara. Además, y en primer término, el joven guitarrista Abad, compañero habitual de Joan Isaac en sus actuaciones.
Acudió bastante público al Palau… Las canciones más aplaudidas fueron “A Margalida” y la dedicada a su colega Francesc Pi de la Serra[…]
Alberto Mallofre. “En el Palau. Concierto de Joan Isaac”. La Vanguardia, 8/12/1977
A finals d’any es va celebrar el Festival popular de < Cançons al vent>, en el teatre Romea per celebrar el primer any de ràdio en català, “Ràdio-4”. En el curs del festival van actuar Joan Isaac, Marina Rossell, Pere Tapias, Ramon Muntaner, Francesc Pi de la Serra i La Trinca.
“En Joan Isaac és un d'aquells homes de la nova cançó que sempre ha estat una mica amagat darrera de l’estela brillant dels grans cantautors de la cançó catalana. Malgrat això, en Joan Isaac és un gran cantant, és un home que amb un públic molt concret i fidel a la seva manera de cantar, omple, l'un darrera l'altre, tots els seus recitals i així, mica a mica i pas a pas, va llaurant un camí que avui ja l'ha portat quasi al màxim,tant de popularitat com de qualitat interpretativa.”
“En Joan Isaac és un d'aquells homes de la nova cançó que sempre ha estat una mica amagat darrera de l’estela brillant dels grans cantautors de la cançó catalana. Malgrat això, en Joan Isaac és un gran cantant, és un home que amb un públic molt concret i fidel a la seva manera de cantar, omple, l'un darrera l'altre, tots els seus recitals i així, mica a mica i pas a pas, va llaurant un camí que avui ja l'ha portat quasi al màxim,tant de popularitat com de qualitat interpretativa.”
Ramon Rovira i Pol.“Joan Isaac. Una altra Nova Cançó”. Presència 24/12/1977 pàg.40-41
L’any 1978 va començar amb una referència al disc dins de “Los sobresalientes de la semana”. Publicat a La Vanguardia el 8/1/1978
“CANÇÓ CATALANA: Interesante aportación de Joan Isaac con su àlbum “Viure” que edita Ariola y produce Joan Molas. Letras y música de Joan Isaac a excepción “Els poetes” (Louis Aragón y Jean Ferrat), un disco muy cuidado en todos los detalles y realizado con gran dignidad”
A part de fer molts concerts per tota Catalunya va participar també en la 2a Setmana de Música Viva amb Mª del Mar Bonet entre d’altres artistes.
 |
| La Vanguardia 9/5/1978 |
 |
| Sitios de Gerona 3/6/1978 |
Joan Isaac va tornar a participar en el Festival de cançó de Canet. Canet’78.
Aquest va ser l’any en què la cançó, com a via popular d’expressió, va assumir en el context general de la festa un protagonisme més definit. |
| La Vanguardia. 1/7/1978 |
 |
| La Vanguardia. 19/7/1978 |
Al març de 1979 va participar en la 1ª Mostra de la Cançó Catalana organitzada per El Corte Inglés- Diagonal al Palau Municipal d’esports.
Durant el mes d’abril va compartir escenari amb Marina Rossell. Primer en el recital de cançó catalana a la Festa Major del barri de la Sagrada Família i durant set recitals al Teatre Romea.
Per a Joan Isaac, aquestes actuacions al Romea van significar pràcticament la seva reincorporació activa a la cançó una vegada finalitzat el parèntesis de catorze mesos imposats pel compliment del servei militar a València.
En el seu repertori juntament amb les cançons més conegudes hi havien algunes del nou disc, la gravació de les quals estava ultimant aquells dies.
 |
LI. B. M. “Teatre Romea. Recitales de Marina Rossell y Joan Isaac”. La Vanguardia 2/5/1979
|
Durant aquest any va participar en el Festival organitzat al Mercat de les Flors pels objectors de consciència de Barcelona juntament amb Marina Rossell i Pere Tàpies; en la 3a Setmana de Música Viva i en el Festival de solidaridad con Nicaragua.
El 23 de setembre va participar en les Festes de la Mercè a l’escenari de plaça Catalunya.
A l’any 1980 va continuar amb recitals i va participar en el programa CANTEM realitzat per Mercè Vilaret. En aquest programa va combinar temes de la seva primera època com a intèrpret i autor i les més recents aportacions. Les seves actuacions en recintes habituals de la “nova cançó” li han donat una amplia popularitat. Ha deixat de ser per això una de les millors promeses de la cançó per convertir-se definitivament en un dels nostres més rellevants intèrprets per la qualitat de les seves cançons i els excel·lents arranjaments musicals de les mateixes.
La Vanguardia. 18/4/1980
Joan Isaac va irrompre en l’actualitat discogràfica l’any 1980 amb el disc Barcelona, ciutat gris, també publicat per Ariola. Un disc indispensable en la discografia de Joan Isaac, que incomprensiblement no ha estat reeditat en CD.
La cara A es dedica en bona part als homenatges: la ciutat de Barcelona “Barcelona, ciutat gris”; i els cantants Quico Pi de la Serra “A tu, Quico” i Jacques Brel “Amic Jacques”. El més interessant, però, arriba a la cara B amb la imprescindible versió de Boris Vian “El desertor” i un enfilall de cançons pròpies que mostren un compositor sensible i un intèrpret convincent: “A l’estació de França”, “Després d’aquest cafè”, “Maria” i “Confessió"
Barcelona Ciutat Gris (Ariola, 1980)
1. Bella dama
2. Barcelona, ciutat gris
3. Cançó per Elena
4. A tu, Quico
5. Amic Jacques
6. El desertor
7. A l’Estació de França
8. Després d’aquest cafè
9. Maria
10. Confessió
2. Barcelona, ciutat gris
3. Cançó per Elena
4. A tu, Quico
5. Amic Jacques
6. El desertor
7. A l’Estació de França
8. Després d’aquest cafè
9. Maria
10. Confessió
Arranjaments: Jaume Abad i Marcel Casellas, Manel Camp i Francesc Burrull
Piano i teclats: Manel Camp i Francesc Burrull
Contrabaix: Enric Ponsa
Bateria: Santi Arisa
Guitarra acústica: Josep M. Bardagí
Guitarra clàssica: Jaume Abad
Mandolines: Josep M. Bardagí
Tenora: Aureli Vila
Tiple: Francesc Elies
Flautes: Manuel Rabinad i Ricard Roda
Clarinet baix: Ricard Roda
Mandola: Marcel Casellas i Víctor Cortina
Percussió: Marcel Casellas i Manuel Rabinad
Marimba i vibràfon: Joan Armengol
Acordió: Ramon Aragall Vila
Secció de corda, fusta i metall dirigida per Manel Camp
Tècnic de so:Joan Sirvent
Enregistrament a Estudis Gema 2
Foto i disseny: Lluís Padrissa (TDI)
Producció: Joan Molas
Enregistrament a Estudis Gema 2
Foto i disseny: Lluís Padrissa (TDI)
Producció: Joan Molas
 |
PUNT diari. 25/5/1980
|
El 4 de juny es va presentar “Barcelona, ciutat gris” al Teatre Municipal d’Olot. En un concert programat per “Culturalia 1980” i on va compartir escenari amb Josiana (cantant occitana). Aquests concerts es van repetir en diferents llocs de Catalunya.
El 21 d’agost va estrenar el disc en un recital a Llançà. I del 4 al 14 de setembre va compartir escenari a la plaça del rei amb Pere Tapias.
“Pere Tàpies y Joan Isaac: pareja Insólita en la plaça del Rei”
Com diu aquest article publicat a La Vanguardia el 4/9/1980, es podria dir que aquell estiu, el festival de les “6 hores de Cançó” a Canet s’havia convertit en un ventall de recitals a la Plaça del Rei. Joan Isaac i Pere Tàpies van compartir escenari del 4 al 14 de setembre.
En aquests recitals es va fer promoció del nou disc “Barcelona, ciutat gris”. Per a Joan Isaac escriure coses sobre temes importants, i l’amor ho és, es converteix en quelcom impossible. L’amor, la llibertat, són sentiments purs difícils d’expressar. Per a ell la millor cançó d’amor és “Ne me quitte pas” de Brel. En aquest article també ens explicava que “La cançó no ha mort”. “Quina tonteria, la cançó està en el millor moment, el que passa és que la seva importància anterior estava revestida d’una sèrie de circumstàncies polítiques, docents, que potser en la clandestinitat les feia molt més atractives des d’un determinat punt de vista que en el moment actual”.
El 21 de gener va participar en un recital organitzat per l’Associació de Veïns del barri de Sant Antoni al teatre Talía amb Joan Manuel Serrat, Pere Tàpies, Pi de la Serra i Josiana, entre d’altres cantautors.
“Un dels concerts més importants de la seva carrera va ser el debut al parisenc Théâtre de la Ville.
Al juliol es publica el disc “Junts” per Ariola. S’aconsegueix reunir per primera vegada en un sol disc a Joan Manuel Serrat, Joan Isaac, Lluís Llach, La Trinca, Maria del Mar Bonet...
A l’octubre de 1981 va tornar als escenaris de Barcelona i més concretament al teatre Regina on va donar una sèrie de recitals amb molt d’èxit.
Al mes de juny de 1982 va participar en la I Mostra de Cançó i Folklore a la Sala Villarroel, organitzat per l’Associació cultural Riebapua, de la comunitat Budi de Barcelona i a la Festa Major d’Alp.
“Música: los grandes de la cançó
Al gener de 1981 va intervenir en la primera edició del programa “Cita amb…” amb Enric Hernàez.
En aquest mateix mes el programa de la sèrie “Cantem” dedicat a Joan Isaac va ser seleccionat per participar en una manifestació organitzada per la RAI a l’illa de Sardenya i dedicada als països llatinoamericans.
En aquest mateix mes el programa de la sèrie “Cantem” dedicat a Joan Isaac va ser seleccionat per participar en una manifestació organitzada per la RAI a l’illa de Sardenya i dedicada als països llatinoamericans.
La Vanguardia 9/1/1981
El 21 de gener va participar en un recital organitzat per l’Associació de Veïns del barri de Sant Antoni al teatre Talía amb Joan Manuel Serrat, Pere Tàpies, Pi de la Serra i Josiana, entre d’altres cantautors.
“Un dels concerts més importants de la seva carrera va ser el debut al parisenc Théâtre de la Ville.
Els darrers anys del franquisme i durant la Transició, París va ser un altaveu per a la Nova Cançó.
El 18 de març, Joan Isaac i Marina Rossell van fer el primer de tres recitals. Entre les cançons que Isaac va interpretar hi havia l’adaptació de la peça antimilitarista “El desertor” (Le deserteur), de Boris Vian. En una de les sessions, la vídua de l’autor de la cançó hi va assistir com a públic i li va oferir els drets de la cançó per l’Estat espanyol.”
Joaquim Vilarnau. “Els 100 dies de la música en català. 18-3-1981. Joan Isaac al Théâtre de la Ville”. Enderrock
El públic i la crítica francesos van celebrar la qualitat artística del cantant català, continuador de la tradició de la cançó d’autor més sensible als grans temes clàssics tractats pel gènere.
Al mes de maig participa en les Festes de la Primavera de Blanes amb Marina Rossell i Pere Tàpies i en un festival benèfic al Teatre Talía amb Pere Tàpies, Los Hermanos Calatrava i la Locomotora Negra.
Durant el mes de juliol va compartir escenari amb Paco Ibáñez, que després de dos anys d’absència va tornar a les nostres comarques.
Al juliol es publica el disc “Junts” per Ariola. S’aconsegueix reunir per primera vegada en un sol disc a Joan Manuel Serrat, Joan Isaac, Lluís Llach, La Trinca, Maria del Mar Bonet...
Joan Isaac va continuar compartint recitals amb Pere Tàpies a Maçanet de la Selva, amb Marina Rossell a Sant Antoni de Calonge i amb Quico Pi de la Serra i Xavier Ribalta a Girona.
Joan Isaac va oferir una excel·lent mostra de la seva obra, amb cançons com “Els poetes”, “A Margalida”, “Jordi”, “Els artistes”, “Confessió”...
 |
| Joan Isaac al Municipal de Girona (Foto Guerrero) |
Joan Isaac va oferir una excel·lent mostra de la seva obra, amb cançons com “Els poetes”, “A Margalida”, “Jordi”, “Els artistes”, “Confessió”...
Punt, El, 1981-09-10, p. 23.
A l’octubre de 1981 va tornar als escenaris de Barcelona i més concretament al teatre Regina on va donar una sèrie de recitals amb molt d’èxit.
“D’entrada, Joan Isaac va interpretar sis cançons acompanyant-se ell mateix a piano... A continuació més cançons noves a guitarra i algunes d’elles amb el reforç també guitarrístic de J. Abad. En total, vint-i-una cançons, la majoria de les quals noves que marquen la nova concepció estètica i conceptual adoptada per aquest artista, apuntant a plantejaments individuals d’impressions sensitives ...”
La Vanguardia 23/10/1981
 |
La Vanguardia 23/04/1982
|
Al mes de juny de 1982 va participar en la I Mostra de Cançó i Folklore a la Sala Villarroel, organitzat per l’Associació cultural Riebapua, de la comunitat Budi de Barcelona i a la Festa Major d’Alp.
Durant el mes de juliol va actuar a la Festa Major de Blanes amb la Salseta del Poble Sec i Mª Dolores Pradera.
Dins de la temporada “Grec 82”, van debutar a la plaça del Rei amb gran èxit Joan Isaac i Pere Tàpies. Isaac va començar el recital interpretant dues cançons a piano i va estrenar diverses cançons que encara no estaven enregistrades.
“Joan Isaac y Pere Tàpies inauguran brillantemente su semana de recitales”. Albert Mallofre. 28/7/1982 |
“Joan Isaac y Pere Tàpies inauguran brillantemente su semana de recitales”. Albert Mallofre. 28/7/1982
|
Aquest mateix any va participar en les Festes de la Mercè amb Pi de Serra i Francesc Roca a la plaça del Rei. Les Festes van coincidir amb “La I Feria del Disco”.
Al mes de novembre Joan Isaac va interpretar temes com “El desertor”, què és un al·legat pacifista i antimilitarista, al Festival del Moviment d’Objectors de Consciència sota el lema “La mili no mola” en la gran nau del Clot amb l’orquestra Serpentina.
“Música: los grandes de la cançó
A las diez de la noche de mañana, día 4, único recital en el Palacio de los deportes de Montjuic, con M. del Mar Bonet, Núria Feliu, Joan Isaac, Lluís Llach, Pi de la Serra, Raimon, Xavier Ribalta, Marina Rossell, Joan Manuel Serrat y Pere Tàpies.El acompañamiento de orquesta estará a cargo de La Voz del Trópico, con el maestro Lleo Borrell y los músicos Joan Albert Amargós, Josep M. Bardag I Jordi Clúa, André Den Boer, Ricard Miralles y Francesc Rabassa. El recital será a beneficio de los perjudicados por las riadas del pasado otoño en Cataluña y Valencia, y cuenta con la colaboración del Departamento de Cultura de la Generalitat y el Ayuntamiento de Barcelona.”
Sara Maso. “Música: los grandes de la cançó”. La Vanguardia 3/1/1983
El recital dels grans de la “cançó” al Palau d’esports de Montjuïc el 4 de gener de 1983, a favor dels damnificats de les riuades de Catalunya i el País Valencià, va ser un gran èxit. Organitzat pel Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració de l’ajuntament de la ciutat.
“Fue un gran éxito el festival popular organizado por el Departamento de Cultura de la Generalitat de Catalunya bajo el enunciado «La cançó, solidária amb els perjudicats per les riuades a Catalunya i al País Valenciá», que se celebró en el Palacio Municipal de los Deportes con la colaboración del Ayuntamiento de la ciudad.
El recinto se llenó de un público sensibilizado y participativo, de toda edad y condición y obviamente representativo de las capas populares del país. Un público que aplaudió con entusiasmo a todos los artistas participantes, que dio algunos vivas y encendió lumbre de ánimas en determinados pasajes y coreó algunas canciones con espíritu jubiloso generalizado.
Fue un festival de «cançó» de notable vibración, como hacía tiempo que no se presenciaba en el país. Eran once cantantes muy calificados y para establecer un orden equitativo se dispuso que actuasen por orden alfabético de apellidos,…
…Siguió Joan Isaac con su bagaje personal, muy digno de ser escuchado y aplaudido, para dar paso seguidamente a Lluis Llach,…”
Albert Mallofre. “Éxito de una <<cançó>> solidaria. Un festival multitudinario con espectacular desfile de estrellas”. La vanguardia 6/1/1983
“Unes deu mil persones participaren ahir a la tarda a l'acte del «Festival de les Nacions», que sota el lerma «Per les llibertats i la pau», organitzà la Crida a la Solidaritat a la plaça de braus Monumental…
… Un cop hagueren acabat els primers oradors intervingué el cantautor, Joan Isaac, que fou molt aplaudit, sobretot quan interpretà en català la melodia de Georges Moustaki «Monsieur le president» en la qual un jove declara la voluntat de desertar de l'exèrcit abans que fer el servei militar. Isaac, a més, interpretà i estrenà el tema els teus ulls…”
Paco Rueda. PUNT diari. 25/6/1983
Joan Isaac i Pere Tàpies van tornar a actuar durant sis dies consecutius a la Plaça del Rei dins del “Grec 83”.
“Joan Isaac es va presentar amb un complex grup entre els quals es trobava: Xavier Llandrich al piano i teclats, Joan Eloy a les guitarres, Miguel González al baix i Marc grau a les guitarres. Amb un repertori nou, només va interpretar de la seva època anterior tres temes: “A Margalida”, “El desertor” i “Després d’aquest cafè”.
L’estrena d’onze temes és el balanç de quasi dos anys de silenci artístic, durant els quals la composició ha estat la base fonamental del seu treball.”
Josep Sandoval. “Pere Tapias y Joan Isaac, conciertos en la Plaça del Rei a la búsqueda de una cierta normalización”. La Vanguardia 30/7/1983
Del 17 al 30 d’octubre de 1983 grava “Inesperat” a Madrid, amb la companyia Philips, on col·laboren Luís Eduardo Aute, que fa veus en català i les traduccions dels textos al castellà, i Olga Román.
Josep Sandoval. “Pere Tapias y Joan Isaac, conciertos en la Plaça del Rei a la búsqueda de una cierta normalización”. La Vanguardia 30/7/1983
Del 17 al 30 d’octubre de 1983 grava “Inesperat” a Madrid, amb la companyia Philips, on col·laboren Luís Eduardo Aute, que fa veus en català i les traduccions dels textos al castellà, i Olga Román.
"Inesperat és el títol del nou disc. El va batejar Luis Eduardo Aute qua, en entrar a l'estudi d'enregistrament, es va trobar amb aquell panorama sorprenent: «Esto es inesperado—exclamà—. «Hòstia!, ja tenim el títol!».”
Presència, 1984-06-17, p.20
Inesperat (Philips, 1984)
Enregistrat als estudis Audiofilm de Madrid del 17 al 30 d'octubre de 1983.
Tècnic de gravació: Antonio Morales
Traduccions al castellà: Luís Eduardo Aute
Disc coproduït per Julio Palacios i Joan Molas
Direcció musical i arranjaments: Luis Mendo
Piano i teclats: Mariano Díaz
Guitarres acústiques: Rafa Martínez i Luis Mendo
Guitarres elèctriques: Luis Mendo i Joan Eloi
Bateria acústica i electrònica: Antonio Moreno
Baix elèctric: Manolo Toro
Veu: Olga Roman
Percussions: Bernardo Fuster
Col·laboracions especials:
Pedro Iturralde: solos de saxo a “Amor petit” i “Poema inesperat”
Antonio García de Diego: solo de guitarra elèctrica a “Plaça de la Mercè”
Luís Eduardo Aute: Veus a “Poema inesperat”
El 28 de gener de 1984 es va celebrar al palau d’esports de Madrid la “III Gran Fiesta del Estudiante y la Radio” que es va retransmetre en directe i va estar patrocinada pels ministeris d’Educació i Ciència i Cultura, per la Universitat de Madrid, la comunitat autònoma, l’ajuntament i la societat general d’autors. En aquesta festa va tenir lloc un seguit d’actuacions musicals: Orquesta Piraña, Labordeta, Pere Tàpies, Joan Isaac, Pablo Guerrero, Los Coyotes, Pegassus, Gabinete Caligari, Alaska, Loquillo i Els Troglodites, La Banda, Tedi Bautista y los teclados fritos, etc.
“Radio Barcelona: Desde Expocultura”. “La ràdio week-end emiteix des de l’auditori de l’Expocultura, amb la presència de diferents artistes, entre ells cal destacar Joan Isaac i Pi de la Serra.” La Vanguardia 19/2/1984
“Joan Isaac és un artista conscient que treballa molt reflexivament, cuida la seva obra amb un amor silenciós i entregat, el poleix, el pentina i l’abrillanta abans d’exposar-lo a la inclemència de la crítica i la consideració del públic…
Prenent com a referència les produccions anterior, està molt clar que aquest disc representa per a Joan Isaac un important pas endavant tant en el camp de la creació d’autor com en la interpretació personal”…
Al mes d’abril, al Pavelló de la Devesa de Salt, es va celebrar un Festival benèfic pro damnificats en l’incendi amb la participació de Mary Santpere, Santi Sans, Núria Feliu, Eva León, Mayre Gómez Kemp, Susanna i Francesc, Diego Zapata, Joan Isaac i el Show de l’Angel; i del Centre Andalús, Carles i Tina (sevillanes) i Pepe Lozano (bailaor), presentat per Ricard Ardèvol.
El 27 d’abril la plaça de la Catedral es va convertir en el centre neuràlgic de l’activitat pública en torn a la proposta de celebrar el Dia del llibre a Catalunya. Vuit emissores de ràdio van realitzar programes especials.
“Radio Barcelona: Desde Expocultura”. “La ràdio week-end emiteix des de l’auditori de l’Expocultura, amb la presència de diferents artistes, entre ells cal destacar Joan Isaac i Pi de la Serra.” La Vanguardia 19/2/1984
 |
La Vanguardia 4/3/1984
|
 |
“Joan Isaac és un artista conscient que treballa molt reflexivament, cuida la seva obra amb un amor silenciós i entregat, el poleix, el pentina i l’abrillanta abans d’exposar-lo a la inclemència de la crítica i la consideració del públic…
Prenent com a referència les produccions anterior, està molt clar que aquest disc representa per a Joan Isaac un important pas endavant tant en el camp de la creació d’autor com en la interpretació personal”…
Albert Mallofre. La Vanguardia 8/4/1984
Al mes d’abril, al Pavelló de la Devesa de Salt, es va celebrar un Festival benèfic pro damnificats en l’incendi amb la participació de Mary Santpere, Santi Sans, Núria Feliu, Eva León, Mayre Gómez Kemp, Susanna i Francesc, Diego Zapata, Joan Isaac i el Show de l’Angel; i del Centre Andalús, Carles i Tina (sevillanes) i Pepe Lozano (bailaor), presentat per Ricard Ardèvol.
El 27 d’abril la plaça de la Catedral es va convertir en el centre neuràlgic de l’activitat pública en torn a la proposta de celebrar el Dia del llibre a Catalunya. Vuit emissores de ràdio van realitzar programes especials.
La façana gòtica de la catedral va servir com a teló de fons per l’actuació de Joan Isaac i la participació entre d’altres, del director cinematogràfic Gonzalo Herralde, el grup de teatre “Els Comediants” i els escriptors Manolo Vázquez Montalbán, Pedro Casals Aldama i Joan Argemí.
El 19 de maig, Radio Minuto va celebrar el seu segon aniversari d’aparició a les ones, organitzant una jornada festival a l’Illa Fantasia. Des de les onze del matí van anar desfilant diversos artistes: Joan Isaac, Parrita, Tijeritas, Club Naval, Ariel, Santi Vendrell, Joan Baptista Humet,...
El 19 de maig, Radio Minuto va celebrar el seu segon aniversari d’aparició a les ones, organitzant una jornada festival a l’Illa Fantasia. Des de les onze del matí van anar desfilant diversos artistes: Joan Isaac, Parrita, Tijeritas, Club Naval, Ariel, Santi Vendrell, Joan Baptista Humet,...
El 7 de juny, va presentar “Inesperat” al Teatre Municipal de Girona. El recital va ser retransmès en directe per Catalunya Ràdio i Ràdio Associació, i gravat per TV3. L'acompanyaven sis músics; Quim Soler (bateria i percussió), JoanEloy (guitarres), Enric Colomer (teclats), Xavier Llaudrich (piano) i Miquel Gonzàlez (baix), els "seus sis habituals".
Presència, 1984-06-17, p. 20.
 |
| Punt, El, 1984-06-07, p. 30 |
 |
Sitios de Gerona, Los, 1984-06-08, p. 1.
|
 |
Punt, El, 1984-06-08, p. 1.
|
El dissabte 22 de setembre a la plaça de Sant Jaume, i en el marc de les Festes de la Mercè; van actuar Guillermina Motta, en homenatge a Josep Carner i Joan Isaac que va presentar “Dragonera”. Un espectacle de so, llum i recital de poesia. El tema de fons era una història d’amor entre l’illa mallorquina i l’illa grega de Mikonos i on s’anaven recitant un seguit de poemes d’autors del Mediterrani.
Segons l’article publicat a La vanguardia el 31/10/1984, Joan Isaac va col·laborar en el disc que Miquel Pujadó estava preparant amb temes de Perret, on també van intervenir Pere Tapias, Ovidi Montllor, Ramon Muntaner, los Falsterbo i Guillermina Motta cantant a dúo amb Salvador Escamilla.
A començaments de novembre va participar en la ciutat catalana de l’Alguer en les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, organitzades per la Comissió Commemoració del Centenari de la Naixença de Pompeu Fabra. Van participar el conseller de Cultura, Joan Rigol; Carola Fabra —filla del mestre — , Joan Triadú, secretari d'Omnium Cultural; Marina Rosell, Joan Isaac, Celdoni Fonoll, Toni Morlà, Aina Moll, Pare Miquel Batllori, etc.
Punt, El, 1984-10-31, p. 23.
A finals de novembre va intervenir en la celebració d’Un any de ràdio. Ràdio Costa Brava.
Durant 1984 va col·laborar en el disc de Dyango “Per a la meva gent” (Emi, 1984).
[…]— En veinte años de profesión y después de haber grabado veinticuatro discos “larga duración”, mi máxima ilusión ha sido el disco que he terminado con canciones originales en catalán. Trabajé en él durante meses, con la inapreciable colaboración de Joan Isaac y Amado Jaén y hemos elaborado diez canciones realmente preciosas. El disco saldrá dentro de pocas semanas y estoy impaciente de veras por conocer el grado de aceptación que el público pueda dispensarle.[...]
[…]— En veinte años de profesión y después de haber grabado veinticuatro discos “larga duración”, mi máxima ilusión ha sido el disco que he terminado con canciones originales en catalán. Trabajé en él durante meses, con la inapreciable colaboración de Joan Isaac y Amado Jaén y hemos elaborado diez canciones realmente preciosas. El disco saldrá dentro de pocas semanas y estoy impaciente de veras por conocer el grado de aceptación que el público pueda dispensarle.[...]
Albert Mallofre. Dyango: “Tengo una pasión loca por mi último disco grabado con canciones originales en catalán LVG 1/4/1985
Dyango. Per a la meva gent (Emi,1984)
1. Entra, fa fred a fora (Joan Isaac – Amado Jaén)
3. Música, si us plau (Joan Isaac – Amado Jaén)
5. Hauria estat preciós (Joan Isaac – Amado Jaén)
7. Amor petit (Joan Isaac)
8. Als teus disset anys (Joan Isaac – Amado Jaén)
1. Entra, fa fred a fora (Joan Isaac – Amado Jaén)
3. Música, si us plau (Joan Isaac – Amado Jaén)
5. Hauria estat preciós (Joan Isaac – Amado Jaén)
7. Amor petit (Joan Isaac)
8. Als teus disset anys (Joan Isaac – Amado Jaén)
Pocs mesos després de la publicació d’Inesperat, Joan Isaac desapareix de l’escena musical catalana. Per decisió pròpia i per diferents circumstàncies: pel desinterès de la industria discogràfica per la cançó d’autor en català i per la manca de recolzament, tant social com de les institucions culturals.Es va anar dedicant amb més intensitat al seu ofici de farmacèutic.
Durant aquests anys allunyat dels escenaris no va deixar mai de compondre i va oferir alguns recitals.
El 19 de setembre de 1986 va fer el pregó de les Festes d’Esplugues.
Al 1987 va participar en l’Homenatge a les víctimes del franquisme.
“Les actuacions es van iniciar amb la intervenció de l'occità Eric Fraj, l'andalús José Menese i els catalans Joan Isaac i Toti Soler.”
I el 27 de maig en la gala musical benèfica “Fes esport, no a les drogues” que es va celebrar al Palau de la Música de Barcelona.
El 19 de setembre de 1986 va fer el pregó de les Festes d’Esplugues.
Al 1987 va participar en l’Homenatge a les víctimes del franquisme.
“Les actuacions es van iniciar amb la intervenció de l'occità Eric Fraj, l'andalús José Menese i els catalans Joan Isaac i Toti Soler.”
Xevi Planas.”Homenatge a les víctimes del franquisme. Punt, El, 1987-04-07, p. 10.
I el 27 de maig en la gala musical benèfica “Fes esport, no a les drogues” que es va celebrar al Palau de la Música de Barcelona.
Uns anys després, al 1991, Joan Isaac va tornar a actuar en públic. Aquesta vegada va ser al Jove Teatre Regina dins del cicle “Dijous al Regina”
“La reaparició del cantautor Joan Isaac, que fa uns quants anys que no actua en públic i ara prepara un nou disc, és la novetat més destacada del nou trimestre de la programació estable de recitals de cançó Dijous al Regina, que impulsa el centre de promoció musical Ressons de la Generalitat, dirigit per Ramon Muntaner.”
“La reaparició del cantautor Joan Isaac, que fa uns quants anys que no actua en públic i ara prepara un nou disc, és la novetat més destacada del nou trimestre de la programació estable de recitals de cançó Dijous al Regina, que impulsa el centre de promoció musical Ressons de la Generalitat, dirigit per Ramon Muntaner.”
“Joan Isaac cantarà el trimestre vinent al Jove Teatre Regina”. Punt, El, 1991-03-12, p. 24.Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
En alguns programes de Catalunya Ràdio es va emetre el concert enregistrat al Regina.
Al mes de setembre comparteix escenari amb Luis Eduardo Aute a ALTAVEU’91, que organitza el Patronat de Cultura i joventut de l’ajuntament de Sant Boi i que aquest any arriba a la seva tercera edició.
 |
Punt, El, 1991-09-12, p. 7. Altaveu 91
|
“Joan Isaac se hizo mayor junto a Lluís Llach y Quico Pi de la Serra, mantuvo siempre un nivel de calidad y cuando consiguió lograr un gran disco colgó su título y se puso a hacer de farmacéutico. Buena noticia, la vuelta de Joan.”
Antoni Batista. Raimon y Aute en Altaveu’91. LVG 12/9/1991
 |
Punt, El, 1991-09-17, p. 15.
|
“Per tancar l'oferta de cançó d'autor, diumenge hi va haver sessió doble. Joan Isaac va acusar una certa falta de rodatge pels seus 7 anys d'absència dels escenaris, però també va confirmar el que deia d'ell Léo Ferré quan assegurava que, si es dediqués professionalment a la cançó i hagués nascut a França, seria un maítre de la Chanson. Aute, pictòric de veu, va estar políticament més combatiu que mai.”
Xevi Planas. “Sant Boi, parada i fonda”. Punt, El, 1991-09-17, p. 15.
Al 1992 Joan Isaac participa dins del cicle de “cançó” que va organitzar Ressons, entitat dependent de la Generalitat i coordinada per Ramon Muntaner. Es va projectar un circuit, per a cinc cantautors catalans durant els mesos de febrer i març. Joan Amèric, Ovidi Montllor, Tomeu Penya, Joan Isaac i Rosa Saragossa van actuar els dies 13, 20 i 27 de febrer i el 5 i el 12 de març, alternativament, cada dia en una població diferent, Figueres, Girona, Reus, Vic i Sabadell.
 | |
| Punt, El, 1992-01-21, p. 16. |
Joan Isaac en aquesta ocasió va presentar el seu espectacle “Zapping”. Un recorregut per la seva carrera des d'A Margalida fins als temes que va compondre en els darrers set anys.
“L'últim recital de Joan Isaac a Girona va tenir lloc el 7 de juny del 1984, ara farà vuit anys, i va ser enregistrat per a un programa especial per a TV3. El cantant d'Esplugues de Llobregat va decidir deixar de cantar regularment el 1985, però va tomar als escenaris l'any passat amb dos concerts al Jove Teatre Regina de Barcelona i un a l'Altaveu de Sant Boi de Llobregat, en els quals va presentar el muntatge que portarà avui a Girona, Zapping. …té la intenció de publicar a Blau-Discmedi un nou disc, amb el mateix títol de Zapping, abans de l'estiu.
Joan Isaac troba molt encertada la iniciativa del centre de promoció musical Ressons d'oferir espais per als cantautors en català: «Abans teníem públic, però no hi havia locals en condicions. Ara tenim bons locals i hem de recuperar el públic amb circuits com els que munta Ressons».”
Xevi Planas. “Joan Isaac presenta avui «Zappíng» a Girona, on no actua des de fa vuit anys”. Punt, El, 1992-03-12, p. 24.
Els músics que van acompanyar a Joan Isaac en aquests concerts van ser: Llorenç Ametller (baix), Xavier Ibáñez (teclats), Xavier Llandrich (piano) i Quim Solé (batería).
“Imaginatiu com en els vells temps, Joan Isaac es va mostrar esplèndid en els registres més íntims — a Després d'aquest cafè i Va dir que es deia temps, acompanyat només al piano acústic— i divertit en els moments menys transcendents, com a Sara, la més ben resolta, juntament amb Cançó a Isabel, de les composicions inèdites que va interpretar.”
Xevi Planas. “Obrir el calaix”. El Punt, 1992-03-14, p.17
El 23 de juliol va fer un recital a Barcelona, a la plaça de la Concòrdia.
A principis de 1995 Divuesa va posar a la venda “Temps de cançó”, una capsa amb tres compactes que recull 42 composicions interpretades per Lluís Llach, Quico Pi de la Serra, Guillermina Motta, Ovidi Montllor, La Trinca, Joan Isaac i Núria Feliu, entre d’altres.
Presència, 1995-02-05, p. 64.
“La discográfica PDI ha puesto a la venta "Edigsa: 1961-1983", un doble disco que recoge 43 canciones de otros tantos intérpretes pertenecientes a la Nova Cançó y que rescata el fondo de catálogo de la primera discográfica catalana para explicar los inicios y evolución de este movimiento musical entre 1961 y 1983.
Al acto de presentación, celebrado ayer, asistieron algunos de los cantantes cuyas canciones se incluyen entre ellos Ramón Muntaner, Salvador Escamilla, Nuria Feliu, Jaume Amella, la & batiste, Joan Isaac, Toti Soler o Maria Cinta.”
BARCELONA. (Efe.) La historia del sello Edigsa se reflejará en nuevas antologías. La Vanguardia, 15/12/1995
Joan Isaac “Amb el vostre permís”
Al mes d’abril va fer cors a la cançó “Anirem tots cap al cel” interpretada per Joan Manuel Serrat al Palau Sant Jordi com ja havia fet en la gravació discográfica.
“...És previst que en aquest moment pugin a l'escenari a fer costat a Joan Manuel Serrat 27 amics seus, entre els quals hi ha representants de diferents generacions de cantants catalans: des de la de més edat (Ramon Calduch, Josep Guardiola...) fins a la més jove (Sílvia Comes, Lídia Pujol...), passant per la dels que van debutar en la mateixa època que l'autor de Cançó de matinada (Núria Feliu, Guillermina Motta, Francesc Pi de la Serra...) i la dels que es van donar a conèixer a la dècada dels 70 (Joan Isaac, Ramon Muntaner...)”
Xevi Planas. “Serrat homenatja la Nova Cançó avui i demà al Palau Sant Jordi de Barcelona”. Punt, El, 1996-04-23, p. 21.
