CITA AMB ELS ÀNGELS - Teatre Bartrina

CITA AMB ELS ÀNGELS

Joan Isaac i Sílvia Comes homenatgen a Sílvio Rodríguez

Dia 27/10/2019 - 18:00 h

https://open.spotify.com/album/45weq7CyR2GiT011GuSir4

Posada de llarg del disc Cita amb els àngels en què els dos músics han retut tribut a Sílvio Rodríguez traduint alguns dels temes del trobador cubà al català. Amb nuesa escènica i tan sols les seves veus i una guitarra, el duet ha volgut portar als escenaris l’essència del mestre de la cançó universal. L’admiració per la poesia i la música del cantautor cubà inspiren aquest homenatge dissenyat amb gran rigor i respecte per l’obra original.

Isaac i Comes ja tenen experiència en l’acollida lingüística d’altres artistes. Comes ha traduït Suzanne Vega; ell ha treballat cançons d’altres col·legues de professió com ara Luis Eduardo Aute, Pablo Milanés, Jacques Brel, Roberto Vecchioni, entre molts d’altres.

L’homenatge a Rodríguez inclou cançons de totes les seves èpoques, des d’Unicorn o Petita serenata diürna fins a petites joies d’un cançoner extens. L’homenatge, de gran contingut emocional, està beneït pel mateix autor de Sílvio Rodríguez

Comprar

Preu: 12€ anticipada i 15€ a taquilla

  






https://www.teatrebartrina.cat/programacio/cita-amb-els-%C3%A0ngels#.XSYw6-gzbIU

CRÍTICADEMÚSICA    JAVIER DE CASTRO

Embriagador i bonic

Actualitzada 27/05/2019 a les 11:01

CANÇÓ D’AUTOR
Intèrprets: Joan Isaac i Sílvia Comes.
Sala: Cafè del Teatre.
Data: 17 de maig.

★★★★☆

Els crèdits de Cita amb àngels, àlbum que reinterpreta en català cançons seleccionades d’entre la prolixa obra de l’irrepetible artista Silvio Rodríguez, afirmen que el projecte a què acaben d’enfrontar-se Sílvia Comes i Joan Isaac ha estat molt ambiciós i no exempt en absolut de risc artístic. Comparteixo absolutament tal comentari, ja que si existeix un compositor amb una poètica especialment complexa de desxifrar, donat la seua alta graduació metafòrica, nombroses figures literàries utilitzades i un ús rebuscat de vocabulari aquesta és, sens dubte, la del cofundador de la popular Nova Troba Cubana. Així que si complexa ja per si mateixa, una intel·ligibilitat precisa dels seus versos, ja que el fet d’aconseguir traduccions vàlides que no perdin gens ni mica del seu missatge literari però tampoc el ritme i musicalitat primigenis no és en absolut una qüestió fútil. En tal sentit, l’esforç de Joan Isaac per reinterpretar els poemes musicats de Rodríguez ha estat ímprobe, i ha aconseguit unes versions en català realment excel·lents que conserven al cent per cent no només l’esperit dels continguts de l’autor original sinó també tota la seua brillantor i rítmica, com ho demostren les interpretacions a duo del mateix Isaac al costat de Sílvia Comes. El xou homònim que estan rodant els dos per tot Catalunya resulta embriagadorament bell, com també encomiable ha estat el treball rastrejador del duo per seleccionar peces d’entre un bagatge de molts centenars de possibilitats i, en molts dels casos, aconseguint fugir dels èxits més obvis i reconeixibles. Un disc meravellós, un espectacle que també ho és, i el savoir faire en viu d’Isaac i Comes que sempre frega grandíssima altura.

https://www.segre.com/noticies/opinio/critica_musica/2019/05/27/embriagador_bonic_77382_2565.html

Joan Isaac és cuiner per un dia. Programa Ben trobats

Sinopsi

Un dijous més posem a prova les habilitats a la cuina d’una cara coneguda, avui és el torn del cantautor Joan Isaac, autor d’himnes com ‘A Margalida’. Amb 19 discs al mercat, un poemari i el llibre de prosa poètica ‘Penso, per tant escric’, és una de les veus més sensibles del panorama català. Isaac ens proposa una amanida de mozzarella, tomata, alvocat i cruixent de bacon. Se’n sortirà? Tot plegat ho tancarem amb la grafoanalista Dolors Mora amb qui analitzarem la cal·ligrafia i la signatura del nostre cuiners per un dia.

http://www.alacarta.cat/ben-trobats/tall/joan-isaac-es-cuiner-per-un-dia

CEL·LA 443 (A Salvador Puig Antich)

Com m’hagués agradat passar l'última nit amb tu en aquesta cel·la angoixant i estreta que ara trepitjo, i parlar de la vida i de la mort i dels somnis aconseguits i dels que et quedaven per acomplir. Jugar amb tu la darrera partida d’escacs i deixar-me guanyar sabent-me guanyador, i buidar junts aquella darrera ampolla de vi de dubtosa qualitat. Arrencar-te un somrís amb algun acudit dolent i abraçar-te l’ànima entre aquestes quatre parets plenes d’escrits i calendaris amb els dies tatxats. I a la fi quan s’apropés l’hora, invocar un encanteri d’un llibre secret i ancestral per convertir-te en un ocell blanc i veure’t sortir volant per la finestra, seguint el teu vol amb la mirada mentre et perds Entença avall. Com m’hagués agradat, Salvador..!!!

 (Joan Isaac, Juny 2017)