1977-1979: Viure

El 16 d’octubre és fa l’anunci de la publicació del segon disc.

L’eclosió de Joan Isaac com a cantant no es va produir de fet fins al 1977 amb el llançament del seu segon àlbum, Viure, en el segell Ariola, que inclou una traducció dels textos al castellà, realitzada per l’escriptor gadità José Manuel Caballero Bonald. En aquest treball s’enregistra per primer cop la seva cançó més emblemàtica: “A Margalida”, que ha esdevingut una cançó molt popular a Catalunya, i ha arribat a ser tot un himne contra la pena de mort. 

El text està inspirat en l'execució del jove anarquista català Salvador Puig Antich, el 1974, a la presó Model de Barcelona. Però el disc conté també altres peces d’esperit existencialista com la que dóna nom a l’elapé, “Un dia partiré” o “El desencant”, escrita tenint en compte una citació de Gilles Vigneault: <<No hi ha temps per perdre. Només hi ha temps perdut>>, “Records d’un vençut” o una interessant versió d’una cançó de Jean Ferrat sobre uns versos de Louis Aragon. Es tracta d’“Els poetes”, adaptada lliurement per Josep M. Espinàs. Com a curiositat, cal destacar-hi la participació de Francesc Pi de la Serra, arranjador en “Per això canto cançons”. Aquest LP es va publicar en format CD al 2007.

La cita a la contracoberta del disc sintetitza la filosofía del cantant:

“ Quan la fe esdevé desencant,

quan la il·lusió se’n va,

damunt les runes de tants temples ensorrats,

s’alça un nou Déu per adorar.

Gran i míser a la vegada,

la vida, el fet de viure”

Viure (Ariola, 1977)

1. Viure

2. Un dia partiré

3. Tres reflexions i una súplica

4. Els poetes

5. El desencant

6. A Margalida

7. De tu he après

8. Per això canto cançons

9. Història d’un diari

10. Records d’un vençut

Arranjaments: Jordi Vilaprinyó, Quico Pi de la Serra, Joan Isaac, Jaume Abad i Albert Moraleda

Piano i teclats: Jordi Vilaprinyó

Guitarra clàssica: Jaume Abad

Guitarra Ovation i acústica: Josep M. Bardagí

Guitarra acústica a "Un dia partiré": Josep Albert Cubero
Guitarra elèctrica: Josep Albert Cubero

Flauta: Jep Nuix

Bateria: Jordi Martí
Baix elèctric: Rafael Escoté
Baix elèctric a "Per això canto cançons": Jordi Clua
Secció de corda dirigida per Jordi Vilaprinyó i Albert Moraleda

Enregistrament: Estudis Moraleda i Estudis EMI-Odeon
Enginyers de so: Albert Moraleda i Joan Josep Moreno

Fotografies: Francesc Fàbregues
Disseny: Xavier Rodríguez
Disc produït per Joan Molas

Coincidint amb la publicació del disc, Joan Isaac va fer la presentació en concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona al desembre de 1977, amb un notable èxit.

 

[…] “la actuación fue  arropada por un suntuoso conjunto instrumental capitaneado por el prestigioso pianista, compositor y arreglador Francesc Burrull, y en el que figuraban los populares solistas Roda, L. Vidal, Bardagí, Moraleda y Lizándara. Además, y en primer término, el joven guitarrista Abad, compañero habitual de Joan Isaac en sus actuaciones.

Acudió bastante público al Palau… Las canciones más aplaudidas fueron “A Margalida” y la dedicada a su colega Francesc Pi de la Serra[…]

Alberto Mallofre. “En el Palau. Concierto de Joan Isaac”. Article aparegut en La Vanguardia, 8/12/1977

 

A finals d’any es va celebrar el Festival popular de “Cançons al vent”, en el Teatre Romea per celebrar el primer any de ràdio en català, “Ràdio-4”. En el curs del festival van actuar Joan Isaac, Marina Rossell, Pere Tapias, Ramon Muntaner, Francesc Pi de la Serra i La Trinca.

 “En Joan Isaac és un d'aquells homes de la nova cançó que sempre ha estat una mica amagat darrera de l’estela  brillant dels grans cantautors de la cançó catalana. Malgrat això, en Joan Isaac és un gran cantant, és un home que amb un públic molt concret i fidel a la seva manera de cantar, omple, l'un darrera l'altre, tots els seus recitals i així, mica a mica i pas a pas, va llaurant un camí que avui ja l'ha portat quasi al màxim,tant de popularitat com de qualitat interpretativa.”

Ramon Rovira i Pol.“Joan Isaac. Una altra Nova Cançó”. Presència 24/12/1977 pàg.40-41

 

L’any 1978 va començar amb una referència al disc dins de “Los sobresalientes de la semana”. Publicat a La Vanguardia el 8/1/1978

“CANÇÓ CATALANA: Interesante aportación de Joan Isaac con su àlbum “Viure” que edita Ariola y produce Joan Molas. Letras y música de Joan Isaac a excepción “Els poetes” (Louis Aragón y Jean Ferrat), un disco muy cuidado en todos los detalles y realizado con gran dignidad”

JOAN ISAAC – “Viure” (Ariola).

“...Aquest “Viure” m’ha sorprès agradablement tant per la bona veu d’en Joan Isaac com pel perfecte treball d’arranjament i d’interpretació...

Presència 1978-02-11

A part de fer molts concerts per tota Catalunya va participar també en la 2a Setmana de Música Viva amb Mª del Mar Bonet entre d’altres artistes.

Joan Isaac va tornar a participar en el Festival de cançó de Canet. Canet’78.

Aquest va ser l’any en què la cançó, com a via popular d’expressió, va assumir en el context general de la festa un protagonisme més definit.

La Vanguardia 12/7/1978

La Vanguardia 19/7/1978

Al març de 1979 va participar en la 1ª Mostra de la Cançó Catalana organitzada per El Corte Inglés- Diagonal al Palau Municipal d’esports.

Durant el mes d’abril va compartir escenari amb Marina Rossell. Primer en el recital de cançó catalana a la Festa Major del barri de la Sagrada Família i durant set recitals al Teatre Romea.

 

 

Per a Joan Isaac, aquestes actuacions al Romea van significar pràcticament la seva reincorporació activa a la cançó una vegada finalitzat el parèntesis de catorze mesos imposats pel compliment del servei militar a València.

En el seu repertori juntament amb les cançons més conegudes hi havien algunes del nou disc, la gravació de les quals estava ultimant aquells dies.

LI. B. M. “Teatre Romea. Recitales de Marina Rossell y Joan Isaac”. La Vanguardia 2/5/1979

Durant aquest any va participar en el Festival organitzat al Mercat de les Flors pels objectors de consciència de Barcelona juntament amb Marina Rossell i Pere Tàpies; en la 3a Setmana de Música Viva i en el Festival de solidaridad con Nicaragua”.

El 23 de setembre va participar en les Festes de la Mercè a l’escenari de plaça Catalunya.

1976: És tard

Després d’haver editat dos discos senzills, es publica el seu primer LP, també amb Edigsa “És tard”.

Coincideix amb l’any de publicació d’altres joves autors: Marina Rossell i Ramon Muntaner, una nova generació de creadors en el marc de la Nova cançó, que segueixen les passes de “Els Setze Jutges”.

 Cal inserir el disc de debut de Joan Isaac en l’època que va ser fet: el 1975. Amb el franquisme agonitzant, la política ho omple tot i les cançons de Joan Isaac no en són cap excepció. Així, el disc comença amb “Amb el vostre permís”, una cançó que ja avança un bon estil per fer lletres. Amb tot, el treball no presenta un cantant que només parla de política i es comença a perfilar un cert estil evocador.

El disc serveix per presentar l’artista, però encara és lluny de mostrar el millor Joan Isaac.

Cal destacar que per a l’enregistrament el cantant ja s’acompanya de músics importants com Manel Camp, Jordi Vilaprinyó, Albert Moraleda, Max Sunyer, Jep Nuix, Santi Arisa, Pedrito Díaz o Ricard Roda.

És Tard (Edigsa, 1975)

1. Amb el vostre permís

2. Un somrís sota les hores

3. Estreny-me heura estimada

4. Sempre buscaré el refugi

5. De prop m’arriba el so

6. Homenatge

7. És tard

8. Cançó per a un amor absent

9. Havanera

10. Jo et venceré

Enregistrament: Estudis EMI, novembre i desembre de 1975
Tècnic de gravació: J.J.Moreno
Arranjaments: Manel Camp, Albert Moraleda i Jordi Vilaprinyó
Teclats: Manel Camp i Jordi Vilaprinyó
Guitarra clàssica: Jaume Abad
Guitarra acústica i elèctrica: Max Sunyer
Guitarra acústica a "Havanera": Joan Isaac
Flautes: Jep Nuix i Albert Moraleda
Bateria: Santi Arisa
Percussió: Pedro Díaz
Saxo: Ricard Roda
Secció de corda, metall i fusta dirigida per Manel Camp
Disseny de la carpeta: Francesc Guitart
Fotografies: Servando Carmona
Disc produït per Joan Molas

El 23 de gener de 1976 estava anunciat un concert “Campanya Mundial contra la Fam” organitzat per la “Asociación de Amigos de las Naciones Unidas”. Aquest concert es va suspendre perquè les autoritats governamentals van denegar els permisos corresponents. S’havien venut més de 8.000 entrades.

El 21 de febrer de 1976 Joan Isaac va inaugurar les nits musicals de Palamós amb Ovidi Montllor a la Casa municipal de Cultura, organitzat per “La Salle”. El 19 de març va compartir concert amb Pi de la Serra a Tossa i el 28 d’abril a Torroella de Montgrí amb Dolors Laffitte i Carles Camps.

Encara que el disc es va enregistrar a finals de 1975, no va ser fins al maig de 1976 quan es va publicar.

Alberto Mallofre. “Cantautores ibéricos de actualidad”. La Vanguardia española, 22/5/1976

Amb motiu de la clausura de les “Jornades de cultura catalana” organitzades por el “Congrés”, es va realitzar a Badalona el 28 de maig una Gran Festa Popular al Parc de Can Solei. Al festival de música va participar Joan Isaac, juntament amb Xavier Ribalta i Ramon Muntaner.

El 8 de juny va actuar com animador i presentador en el festival de música a la Maia de Montcal. “Va delitar al nombrós públic assistent amb les seves cançons”.

Mir Culubret. Sitios de Gerona. 8/6/1976 pàg.7

El 16 de juny, a l’article publicat a La Vanguardia, ja es parlava d’en Joan Isaac com una de les grans figures de l’última promoció de la cançó. La sortida al mercat del seu primer disc de llarga durada “És tard” va satisfer a gran part de la crítica musical. 

“...en él se conjugan toda la fuerza de su pensamiento poético y su rica musicalidad...”

“Primer concierto formal en Barcelona del joven y ya gran cantante y autor Joan Isaac, que es probablemente la más sólida aportación de las nuevas generaciones al bloque de la canción catalana”

La Vanguardia 18/6/1976

“Joan Isaac, a lo llarg del seu recital complet al darrer <MusiClub de Vanguardia> va demostrar ser ja positivament la nova gran figura de la cançó autòctona que durant molt de temps s’endevinava en ell. Centrat en un quartet àgil i transparent, Joan Isaac va desplegar tot el seu recital complet amb autoritat, solvència i aplom, manifestant una remarcable fluïdesa d’idees en la construcció de les seves cançons i una evident preparació en la forma d’executar-les. El temes, sempre actuals, estan exposats amb claredat i responen a la formació molt contrastada d’una personalitat ben definida.[…]

La Vanguardia 23/6/1976

Al juliol de 1976 es va inaugurar la temporada al Teatre Grec de Barcelona. “Per un teatre al servei del poble”. 

Durant aquest any va continuar fent concerts per tota Catalunya amb Marina Rossell, Xavier Ribalta i Ramón Muntaner.

Al setembre va participar en les VIII Festes de Cultura Popular “Pompeu Fabra” que van tenir lloc a Castelló de la Plana.

Del 7 al 12 de setembre van tenir lloc 5 recitals presentats com a Cants de Lluita dels pobles espanyols.”Cantem a la Llibertat”.

“Venècia 76: LA BIENNAL DEL VENÇUTS

A Venècia el pavelló oficial resta tancat. Però la presència dels pobles és viva en totes les manifestacions i sectors. Venècia, en aquest sentí, és quelcom més que una participació artística. Malgrat les limitacions i les crítiques objectives, la  Biennal és un acte més de la llarga lluita per la recuperació de les llibertats i la democràcia a la pell de Brau.

CANTEM LA LLIBERTAT

 "Cants de Catalunya", el primer dia, amb M. del Mar Bonet, Joan Isaac, i Lluis Miquel i els 4 Z. "Cants d'Andalusia", amb Manuel Gerena i Carlos Cano "Cants de Galicia", amb Benedicto i Bibiano "Poesia en música", amb Paco Ibáñez; "Cantos de Castilla i Extremadura", amb Rosa León i Pablo Guerrero.”

Presència, 1976-10-02, p. 15.

Durant l’any 1977 va col·laborar en l’homenatge a Pablo Neruda que es va fer a Barcelona i va ser presentat per Rafael Alberti. 

També va participar en la “Setmana de Música viva”, “Música a los barrios”; a Menorca en “Los festivales veraniegos de música”;  en la Festa del Treball celebrada a Montjuïc i en els darrers Jocs Florals celebrats a l’exili.

El mateix dia, i a la mateixa hora que en Tarradelles entrava triomfalment a Barcelona com a president de la Generalitat es tancava a Munich un important capítol de la història de la cultura catalana. Els darrers Jocs Florals celebrats a l’exili. Entre d’altres artistes van actuar Joan Isaac, Marina Rossell i Núria Feliu com a representants de la cançó catalana i Gorka Knorr per la cançó basca.