dilluns, 4 de febrer del 2019

Un tribut amb cançons que ensenyen a volar


El disc 'Cita amb àngels. Tribut a Sílvio Rodríguez' de Sílvia Comes i Joan Isaac es va presentar com un concert especial dins del marc del Festival de Cançó d'Autor Barnasants

 | 04/02/2019 a les 12:25h


La professionalitat indubtable de dos grans de la cançó d'autor d'aquest país va quedar palesa divendres passat a la sala Luz de Gas en la presentació del seu disc homenatge a un monstre del mateix gènere a nivell mundial, Sílvio Rodríguez. El repertori del cantautor cubà va sonar traduït al català gràcies a la gran tasca ingent de Joan Isaac i de la incorporació a la seva idea inicial de Sílvia Comes, que va afegir les seves qualitats vocals, de finesa a la guitarra i algun arranjament propi.

La sòbria posada en escena va tenir projeccions de Daniel Sesé que van acompanyar l'entrada a un univers de cançó atemporal que va arrencar amb "Expedició" i aquell 'viatge entre tempestes' tot proclamant 'àngels en caiguda prop dels qui anàvem a curar'. Perquè passa que el 'bes espadatxí' a vegades no és tan efectiu com 'un dia, un infant'. La primera travessa va servir a Joan Isaac per introduir la gent que omplia la platea de Luz de Gas a un projecte que no ha volgut caure en aquell 'tradutore traidore' i han intentat no trair el sentit ni significat de les cançons en castellà passades al català.

I què ens apropa als catalans el sentit de Rodríguez? Doncs el saber-se privilegiat en un món de dificultats per a molts, com explicava Isaac de "Cançó de Nadal", cantar al qui no té veu, sobretot per Nadal, quan hi ha d'altres mons que el passen molt diferent de com ho fem al "primer món" i té tot el sentit cantar per seguir sentint la vida: 'La cançó que ara us canto/ no és dels cels ni la lluna/ perquè a tu te l'entrego,/ que no tens cap ni una'.

Hi ha cançons que arriben sí o sí envoltades d'una boira màgica com "Oli d'una dona amb barret" ('com un quadre del vell Marc Chagall' deia Isaac) o la immensa i emotiva "Unicorn" (perquè en l'amulet de Silvio tothom hi veu el que creu). A vegades, però, les lletres més líriques de les seves traduccions, ajuden a comprendre-les millor. El músic i traductor explicava que per telèfon Silvio li va dir que a Cuba als tornados se'ls anomena "Rabo de nube", i al no acabar de trobar per aquest títol una paraula en català que li rimés amb el mateix significat, Isaac es va aventurar a traduir com "Cua de núvol", també perquè s'adeia molt a tot el disc, que té una alta presència d'àngels que esdevenen 'un escombrall de tristeses'.

Aquesta doncs és un 'Cita amb àngels', de tot tipus: dolents, defensors, que moren, resistents... N'hi ha que són presents fins i tot al títol de la cançó com "Àngel per un final", que va sonar sobre el silenci aquell que fa quan 'passa un àngel, es fa llegenda i es converteix en amor', 'aquest silenci de mort'. Sílvia Comes va explicar que ella va ser qui va adaptar "Et dono una cançó" perquè era de les peces de Silvio que més cantava a la intimitat familiar o entre amics. La següent cançó, "Petita serenata diürna" la van dedicar a 'exiliats i presos polítics' que just aquell divendres emprenien un viatge cap a no se sap on. El que si que se sap és que serà dur, per això van relligar la dedicatòria amb el sentiment de la cançó, que conté la cita de 'sóc feliç, sóc una dona feliç, i prego que ara em perdonin, en aquest dia, els morts per tanta felicitat', on Silvia Comes va demostrar la seva mestria a la guitarra



I van enfilar el "Monòleg" que convidava a passar pels pensaments d'aquella 'casa vella, de la bombeta verda'. Sílvia Comes va brindar amb el seu rom i va fer broma amb un espectacle seu anterior. Beure o cantar per oblidar? Comes va tocar una introducció llarga a la guitarra i cantar "Ja no t'espero" i després, tot el contrari, va abrigar-se amb una cançó com "Companya" per arribar a poder dir després "Queda't", que en la bella veu de Comes diu que podria ser en qualsevol gènere, tot i que ella la veia com un prec o un fado, per la seva intensitat.

El duet es va posar literalment unes ales d'àngel vermelles i van agrair a "un dels bojos més meravellosos que conec, Pere Camps", la possibilitat de la presentació i d'una nova estrofa idea del mateix Pere (sempre defensant el 'no a la guerra') per a "Cita amb àngels" amb el desig planant "que es trobin (presos i exiliats) amb la justícia i no la injustícia, i que tot el món entengui que nosaltres només volem viure en un país lliure". I tot d'àngels pacifistes desfilen per aquesta última cançó del disc: Giordano Bruno, García Lorca, Lluís Companys, els morts d'Hiroshima, Martin Luther King, John Lennon..., i la crida a l'ètica final: 'Per què no som un pèl millors i ens oblidem de ser egoistes?' Totes les cançons triades de Silvio Rodríguez tenen un nexe en comú: ensenyen a volar, a sobreviure, amb ales i poesia renovades.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada