dilluns, 18 d’abril de 2016

Joan Isaac, comiat Italià del Barnasants

Núria Soto
18.04.2016

Joan Isaac
, envoltat d’amics i emocionat, va tancar la 21a edició del Festival Barnasants, al Teatre Joventut, amb la presentació del seu disc “Joies italianes i altres meravelles”, un homenatge a la cançó d’autor Italiana. “Avui és un dia especial, em sento profundament estimat aquesta nit”, va dir el cantautor català, que va rebre efusius aplaudiments al llarg de tot el concert i va compartir escenari i música amb amics com AuteSerrat o Maria del Mar Bonet entre d’altres.

Dijous, Isaac va omplir el Teatre Joventut de l’Hospitalet amb homes i dones de la seva generació que es dividien en parelles i grups d’amics, un públic “de tota la vida” que ja escoltava A Margalida poc després de l’assassinat de Puig Antich. L’artista va fer honor a la cançó d’autor i en aquest cas especialment al seu “passat italià”, a la vegada que un homenatge a l’amistat. Temes presents al seu disc com Piazza grande de Lucio Dalla o La via del campo, de Fabrizio De André, cançó que va cantar acompanyat de qui va considerar un dels artistes més importants del país, Roger Mas, van hipnotitzar a més de tres-centes persones.

Fragments de pel·lícules de Fellini com La Strada o La dolce Vita, projectades rere l’escenari, van donar la benvinguda i també van acomiadar el públic. Abans de començar el concert, el Festival va premiar a Luis Eduardo Aute amb el Premi Barnasants a la trajectòria artística i el Col·lectiu Ovidi Montllor amb el de l’activisme cultural. En acabar, Joan Isaac va sorgir de la foscor d’un escenari buit i va interrompre un fort aplaudiment amb les primeres paraules de Ferragosto, del cantautor Italià Samuele Bersani. Va seguir amb joies deVinicio Capossela o Ivano Fossati i altres meravelles com La bellesa de Silvio Rodríguez, “un cubà meravellós, resistent, sencer” o Cala la nit a Sant Remo, tema propi que ha cantat més d’una vegada amb Lluis Llach al Festival Tenco.

D’altra banda, Isaac va interpretar amb sensibilitat Que n’és de bella la lluna, de Giorgio Conte (germà menor del també músic, Paolo conte) i Faula d’Eugenio Finardi. Dos temes que van tenir en comú el fet d’estar precedits per un vídeo en el que els autors van saludar i donar les gràcies al cantautor.

Enric Hernández, “un dels millors cantautors catalans”, va ser el segon en sortir a escena i acompanyar a Isaac amb el tema Mira, jo no sóc aquell de Francesco de Gregori. Seguidament Roger Mas va reaparèixer per cantar amb Isaac l’Animale de Franco Battiato, un tema no inclòs al disc degut a que la editorial no va donar el permís per editar. “Ell s’ho perd” va dir amb humor el cantant, abans de començar.

Més cares “noves” i sobretot esperades, van anar apareixent al llarg de la nit, com la de Luis Pastor, que abans de començar va exclamar; “En la escuela se cantaba cara al sol y en la calle Molina y Joselito”. A l’extremeny la passió el feia lluitar per romandre assegut al tamboret mentre es fonia amb Joan Isaac en la seva cançó Sóc, que parla de la immigració.

Estic emocionat” va dir Isaac mentre files endavant algú va pensar en alt; “Jo també!”. El públic ja feia estona que l’esperava i Maria del Mar Bonet “una immensa artista i una de les veus més meravelloses d’aquest país”, finalment va sortir per cantar dolçament amb  Isaac La lluna i el capità. Sílvia Comes va irrompre amb la seva veu en el cant de Gent Senzilla i va precedir “una de les cançons més emocionants” per Joan Isaac; Atenes en flames de Luis Eduardo Aute, que amb la seva simpatia i humor va arrancar més d’un somriure a la gent.

Faltava algú per sortir i l’expectació es respirava en l’ambient. Joan Isaac un cop més va introduir al següent invitat explicant amb que es va gastar les seva primera setmanada de cent pessetes; “amb un CD de quatre cançons, un LP de Joan Manel Serrat”. Els dos amics es van unir al ritme del tango Torno al Sud davant d’un públic d’ulls brillants.

Finalment, per acomiadar-se Joan Isaac va reunir a tots els artistes a l’escenari creant una imatge per la història. Era evident que allò no era el final, la gent va seguir asseguda, les primeres notes del piano van sonar i el públic va esclatar en un aplaudiment tot just abans que el cantant pronuncies “vas marxar no sé on” de la cançó que no deixarà “de cantar mai” i que va concloure el concert. I es que és inevitable; Joan Isaac sempre serà A Margalida.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada