divendres, 18 d’abril de 1980

1980-1983: Barcelona, ciutat gris



Durant l’any 1980 va continuar amb recitals i va participar en el programa CANTEM realitzat per Mercè Vilaret. En aquest programa va combinar temes de la seva primera època com a intèrpret i autor i les més recents aportacions.
[...]”Les seves actuacions en recintes habituals de la “nova cançó” li han donat una amplia popularitat. Ha deixat de ser per això una de les millors promeses de la cançó per convertir-se definitivament en un dels nostres més rellevants intèrprets per la qualitat de les seves cançons i els excel·lents arranjaments musicals de les mateixes.”[...]
La Vanguardia. 18/4/1980

Joan Isaac va irrompre en l’actualitat discogràfica l’any 1980 amb el disc Barcelona, ciutat gris, també publicat per Ariola. La cara A es dedica en bona part als homenatges: la ciutat de Barcelona “Barcelona, ciutat gris”; i els cantants Quico Pi de la Serra “A tu, Quico” i Jacques Brel “Amic Jacques”. El més interessant, però, arriba a la cara B amb la imprescindible versió de Boris Vian “El desertor” i un enfilall de cançons pròpies que mostren un compositor sensible i un intèrpret convincent: “A l’estació de França”, “Després d’aquest cafè”, “Maria” i “Confessió”.


 PUNT diari. 25/5/1980


Barcelona, ciutat gris (Ariola, 1980)



Arranjaments: Jaume Abad i Marcel Casellas, Manel Camp i Francesc Burrull
Piano i teclats: Manel Camp i Francesc Burrull
Contrabaix: Enric Ponsa
Bateria: Santi Arisa
Guitarra acústica: Josep M. Bardagí
Guitarra clàssica: Jaume Abad
Mandolines: Josep M. Bardagí
Tenora: Aureli Vila
Tiple: Francesc Elies
Flautes: Manuel Rabinad i Ricard Roda
Clarinet baix: Ricard Roda
Mandola: Marcel Casellas i Víctor Cortina
Percussió: Marcel Casellas i Manuel Rabinad
Marimba i vibràfon: Joan Armengol
Acordió: Ramon Aragall Vila
Secció de corda, fusta i metall dirigida per Manel Camp

Tècnic de so:Joan Sirvent
Enregistrament a Estudis Gema 2
Foto i disseny: Lluís Padrissa (TDI)
Producció: Joan Molas


El 4 de juny es va presentar “Barcelona, ciutat gris” al Teatre Municipal d’Olot. En un concert programat per “Culturalia 1980” i on va compartir escenari amb Josiana (cantant occitana). Aquests concert  es van repetir en diferents llocs de Catalunya.



El 21 d’agost va estrenar el disc en un recital a Llançà. I del 4 al 14 de setembre va compartir escenari a la plaça del rei amb Pere Tàpies.





“Pere Tàpies y Joan Isaac: pareja Insólita en la plaça del Rei”

Com diu aquest article publicat a La Vanguardia el 4/9/1980, es podria dir que aquell estiu, el festival de les “6 hores de Cançó” a Canet s’havia convertit  en un ventall de recitals a la Plaça del Rei. Joan Isaac i Pere Tàpies van compartir escenari del 4 al 14 de setembre.
En aquests recitals es va fer promoció del nou disc “Barcelona, ciutat gris”. Per a Joan Isaac escriure coses sobre temes importants, i l’amor ho és, es converteix en quelcom impossible. L’amor, la llibertat, són sentiments purs difícils d’expressar. Per ell la millor cançó d’amor és “Ne me quitte pas” de Brel. En aquest article també ens explicava ...
 “La cançó no ha mort”. “Quina tonteria, la cançó està en el millor moment, el que passa és que la seva importància anterior estava revestida d’una sèrie de circumstàncies polítiques, docents, que potser en la clandestinitat les feia molt més atractives des de un determinat punt de vista que en el moment actual”.


Al gener de 1981 va intervenir en la primera edició del programa “Cita amb…” amb Enric Hernàez.



En aquest mateix mes el programa de la sèrie “Cantem” dedicat a Joan Isaac va ser seleccionat per participar en una manifestació organitzada per la RAI a l’illa de Sardenya i dedicada als països llatinoamericans.


    La Vanguardia 9/1/1981





El 21 de generEl 21 de gener va participar en un recital organitzat per l’Associació de Veïns del barri de Sant Antoni al teatre Talía amb Joan Manuel Serrat, Pere Tàpies, Pi de la Serra i Josiana, entre d’altres cantautors.

"Un dels concerts més importants de la seva carrera va ser el debut al parisenc Théâtre de la Ville"

 

Els darrers anys del franquisme i durant la Transició, París va ser un altaveu per a la Nova Cançó.
El 18 de març, Joan Isaac i Marina Rossell van fer el primer de tres recitals. Entre les cançons que Isaac va interpretar hi havia l’adaptació de la peça antimilitarista “El desertor” (Le deserteur), de Boris Vian. En una de les sessions, la vídua de l’autor de la cançó hi va assistir com a públic i li va oferir els drets de la cançó per l’Estat espanyol.”
Joaquim Vilarnau. “Els 100 dies de la música en català. 18-3-1981. Joan Isaac al Théâtre de la Ville”. Enderrock

El públic i la crítica francesos van celebrar la qualitat artística del cantant català, continuador de la tradició de la cançó d’autor més sensible als grans temes clàssics tractats pel gènere.

Al mes de maig participa en les Festes de la Primavera de Blanes amb Marina Rossell i Pere Tàpies i en un festival benèfic al Teatre Talía amb Pere Tàpies, Los Hermanos Calatrava i la Locomotora Negra.

Durant el mes de juliol va compartir escenari amb Paco Ibáñez, que després de dos anys d’absència va tornar a les nostres comarques.

Aquest mes es publica el disc “Junts” per Ariola. S’aconsegueix reunir per primera vegada en un sol disc a Joan Manuel Serrat, Joan Isaac, Lluís Llach, La Trinca, Maria del Mar Bonet...


 

Joan Isaac va continuar compartint recitals amb Pere Tàpies a Maçanet de la Selva, amb Marina Rossell a Sant Antoni de Calonge i amb Quico Pi de la Serra i Xavier Ribalta a Girona.



Joan Isaac va oferir una excel·lent mostra de la seva obra, amb cançons com “Els poetes”, “A Margalida”, “Jordi”, “Els artistes”, “Confessió”... 
Punt, El, 1981-09-10, p. 23.
 

A l’octubre de 1981 va tornar als escenaris de Barcelona i més concretament al teatre Regina on va donar una sèrie de recitals amb molt d’èxit.

“D’entrada, Joan Isaac va interpretar sis cançons acompanyant-se ell mateix a piano... A continuació més cançons noves a guitarra i algunes d’elles amb el reforç també guitarrístic de J. Abad. En total, vint-i-una cançons, la majoria de les quals noves que marquen la nova concepció estètica i conceptual adoptada per aquest artista, apuntant a plantejaments individuals d’impressions sensitives ...”
La Vanguardia 23/10/1981
  La Vanguardia 23/04/1982

Al mes de juny de 1982 va participar en la I Mostra de Cançó i Folklore a la Sala Villarroel, organitzat per l’Associació cultural Riebapua, de la comunitat Budi de Barcelona i a la Festa Major d’Alp.
Durant el mes de juliol va actuar a la Festa Major de Blanes amb la Salseta del Poble Sec i Mª Dolores Pradera.

Dins de la temporada “Grec 82”, van debutar a la plaça del Rei amb gran èxit Joan Isaac i Pere Tàpies. Isaac va començar el recital interpretant dues cançons a piano i va estrenar diverses cançons que encara no estaven enregistrades.

“Joan Isaac y Pere Tàpies inauguran brillantemente su semana de recitales”. Albert Mallofre. 28/7/1982


Aquest mateix any va participar en les Festes de la Mercè amb Pi de Serra i Francesc Roca a la plaça del Rei. Les Festes van coincidir amb “La I Feria del Disco”.

Al mes de novembre Joan Isaac va interpretar temes com “El desertor”, què és un al·legat pacifista i antimilitarista, al Festival del Moviment d’Objectors de Consciència sota el lema “La mili no mola” en la gran nau del Clot amb l’orquestra Serpentina.


“Música: los grandes de la cançó”

A las diez de la noche de mañana, día 4, único recital en el Palacio de los deportes de Montjuic, con M. del Mar Bonet, Núria Feliu, Joan Isaac, Lluís Llach, Pi de la Serra, Raimon, Xavier Ribalta, Marina Rossell, Joan Manuel Serrat y Pere Tàpies.El acompañamiento de orquesta estará a cargo de La Voz del Trópico, con el maestro Lleo Borrell y los músicos Joan Albert Amargós, Josep M. Bardag I Jordi Clúa, André Den Boer, Ricard Miralles y Francesc Rabassa.  El recital será a beneficio de los perjudicados por las riadas del pasado otoño en Cataluña y Valencia, y cuenta con la colaboración del Departamento de Cultura de la Generalitat y el Ayuntamiento de Barcelona.”
Sara Maso. “Música: los grandes de la cançó”. La Vanguardia 3/1/1983
El recital dels grans de la “cançó” al Palau d’esports de Montjuïc el 4 de gener de 1983, a favor dels damnificats de les riuades de Catalunya i el País Valencià, va ser un gran èxit. Organitzat pel Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració de l’ajuntament de la ciutat.

 

“Fue un gran éxito el festival popular organizado por el Departamento de Cultura de la Generalitat de Catalunya bajo el enunciado «La cançó, solidária amb els perjudicats per les riuades a Catalunya i al País Valenciá», que se celebró en el Palacio Municipal de los Deportes con la colaboración del Ayuntamiento de la ciudad.

El recinto se llenó de un público sensibilizado y participativo, de toda edad y condición y obviamente representativo de las capas populares del país. Un público que aplaudió con entusiasmo a todos los artistas participantes, que dio algunos vivas y encendió lumbre de ánimas en determinados pasajes y coreó algunas canciones con espíritu jubiloso generalizado.
Fue un festival de «cançó» de notable vibración, como hacía tiempo que no se presenciaba en el país. Eran once cantantes muy calificados y para establecer un orden equitativo se dispuso que actuasen por orden alfabético de apellidos,…
…Siguió Joan Isaac con su bagaje personal, muy digno de ser escuchado y aplaudido, para dar paso seguidamente a Lluis Llach,…”
Albert Mallofre. “Éxito de una <<cançó>> solidaria. Un festival multitudinario con espectacular desfile de estrellas”. La vanguardia 6/1/1983
“Unes deu mil persones participaren ahir a la tarda a l'acte del «Festival de les Nacions», que sota el lema «Per les llibertats i la pau», organitzà la Crida a la Solidaritat a la plaça de braus Monumental…
… Un cop hagueren acabat els primers oradors intervingué el cantautor, Joan Isaac, que fou molt aplaudit, sobretot quan interpretà en català la melodia de Georges Moustaki «Monsieur le president» en la qual un jove declara la voluntat de desertar de l'exèrcit abans que fer el servei militar. Isaac, a més, interpretà i estrenà el tema els teus ulls…”
Paco Rueda. PUNT diari. 25/6/1983







Joan Isaac i Pere Tàpies van tornar a actuar durant sis dies consecutius a la plaça del rei dins del “Grec 83”.


“Joan Isaac es va presentar amb un complex grup entre els quals es trobava: Xavier Llandrich al piano i teclats, Joan Eloy a les guitarres, Miguel González al baix i Marc grau a les guitarres. Amb un repertori nou, només va interpretar de la seva època anterior tres temes: “A Margalida”, “El desertor” i “Després d’aquest cafè”.
L’estrena d’onze temes és el balanç de quasi dos anys de silenci artístic, durant els quals la composició ha estat la base fonamental del seu treball.”

Josep Sandoval. “Pere Tapias y Joan Isaac, conciertos en la Plaça del Rei a la búsqueda de una cierta normalización”. La Vanguardia 30/7/1983





Cap comentari:

Publica un comentari