El recital guiat per Joan Isaac va fer brillar la cançó llibertària a Barnasants
JORDI BIANCIOTTO
L'HOSPITALET DE LLOBREGAT
Dimarts, 4 de març del 2014
 |
| Joan Isaac, a la dreta, i el guitarrista Josep Traver, durant el concert al Teatre Joventut. Foto. Juan Miguel Morales |
Podia haver estat una vetllada sentimental o un animat recital de cançons de protesta, però els ideòlegs de Cançons d'amor i anarquia, Pere
Camps (director de Barnasants), Sergio Sacchi (director del Club Tenco,
de San Remo) i el mateix Joan Isaac van voler donar-hi més profunditat i
van escenificar tota una classe d'història de l'anarquisme, diumenge al
teatre Joventut, de l'Hospitalet. Amb projeccions i explicacions que,
alternades amb les cançons, van alimentar una certa èpica revolucionària
en el 40è aniversari de l'execució de Salvador Puig Antich.
Després
d'un escena de dansa del britànic Julyen Hamilton, vam retrocedir fins a
la comuna de París i la seva sagnant repressió, el 1871, i a partir
d'aquí, va venir una passejada per la història amb documentades parades a
Chicago, Bolonya, Suïssa, l'Argentina i, és clar, la rosa de foc, Barcelona, amb un impactant cartell de la CNT dominant l'escenari mentre Joan Isaac feia seva Les anar-chistes,
de Léo Ferré, en la versió catalana de Miquel Pujadó. El cantautor
d'Esplugues no va acaparar els focus, anava i venia, i les seves
intervencions van ser poderoses en peces com la marcial La semaine sanglante i la popular Sacco e Vanzetti, que fa una dècada van gravar Francesco de Gregori i Giovanna Marini, i que ell va abordar a cappella amb el jove italià Olden.
CRÒNICA OBRERA /
Recital multilingüe, cinc idiomes, assentat en un sobri quartet
apuntalat en el piano d'Enric Colomer. Moments de tensió i poder
emocional amb Sílvia Comes i el seu assalt a la narrativa, dylaniana, La locomotora, de Francesco Guccini, i l'evocador estilisme francòfon d'Anna Roig amb La bande à Bonnot, de
Joe Dassin, sobre els atracadors anarquistes de violent final.
Cantautoria amb l'argentí Juan Carlos Biondini, evocant Buenaventura
Durruti, i crònica obrera de les albors de la industrialització amb Eight-hour day, a càrrec d'un Wayne Scott amb banjo i ànima de Pete Seeger.
La nota més nostrada la va posar el trobador Jaume Arnella, que va desplegar el pòster central d'un esgrogueït exemplar d'El Viejo Topo a El romanço de Quico Sabaté, mentre que Dani Flaco va ressuscitar amb emotivitat Chicho Sánchez Ferlosio i la seva fatalista Historia de tres amigos. Un cop completat el relat històric, fotos de família i càntics col·lectius participatius: d'A les barricades a Here's
to you, de Joan Baez i Ennio Morricone. I enmig, Joan Isaac i A Margalida,
amb la protagonista asseguda a la platea, igual que Carme Puig Antich,
germana del Salvador. Cançons d'amor i anarquia, de combat i memòria,
40 anys després.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada