Entrevista a Joan Isaac

38 DIVENDRES, 3 D’OCTUBRE DEL 2014 Regió7

Entrevista Joan Isaac

Cantautor. «Cançons d’amor i d’anarquia» és un muntatge que repassa cronològicament la història de l’anarquisme. El cantant i autor ho fa al costat d’artistes de diferents generacions com Anna Roig, Sílvia Comes, Dani Flaco i Jaume Arnella

«És un acte de memòria històrica»

El cantautor presenta a Manresa l’espectacle que ret un homenatge a Salvador Puig Antich

                                                                                                                  Foto. Juan Miguel Morales

 

L’espectacle es va estrenar el 2 de març passat, dia del 40è aniversari de la mort de Salvador Puig Antich, al Teatre Joventut de l’Hospitalet

Queralt Casals

MANRESA

Joan Issac, Anna Roig, Sílvia Comes, Dani Flaco, Jaume Arnella, Juan Carlos Biondini, Olden i Wayne

Scott són els artistes, de diferents generacions, que comparteixen escenari a l’espectacle Cançons

d’amor i d’anarquia. Un gran muntatge musical de rerefons històric dedicat a la memòria de Salvador

Puig Antich, liderat pel cantant i autor Joan Isaac. Estrenat al Teatre Joventut de l’Hospitalet el 2 de març passat, i després de veure’s a Florència i San Remo, aquest dissabte arriba al Kursaal. La causa

anarquista es reivindica en un muntatge, musical i audiovisual, que promet ser una lliçó d’història cantada a flor de pell.

La cançó A Margalida, que vostè va escriure uns anys després de la mort de Puig Antich es va

convertir en tot un himne. Ara, dedica un espectacle a la memoria del jove anarquista...

Sí, a través d’aquesta cançó s’ha volgut fer un muntatge retrospectiu. És una idea de Pere Camps, director del Barnasants, que em va proposar, l’estiu de l’any passat, fer un espectacle al voltant del dia del 40è aniversari de la mort de Salvador Puig Antich. Primer havia de ser senzill i petit, però es va convertir en un gran espectacle, que es basa en cançons que s’han fet expressament per fets o personatges anarquistes importants al llarg de la història. És un recorregut històric que comença a la Comuna de París el 1871 i acaba el 1974 amb la mort de Puig Antich, a qui el concert ret homenatge com a mártir d’una ideologia anarquista.

Podem dir que és un espectacle que té un component didàctic?

És un espectacle molt complet, didàctic i històric, perquè hi aprens moltes coses i et fas una idea molt

acurada del fet anàrquic. Demostra que no solament hi ha hagut un Salvador, sinó molts màrtirs com

ell. Curiosament, els anarquistes han sigut la punta de llança o la carn de canó de grans reivindicacions

socials, i molts han mort assassinats per les causes. Catalunya és un país de molts anarquistes.

És un espectacle històric, però en el vessant reivindicatiu de l’anarquisme creu que entronca

amb l’actualitat que viu el país?

Penso que aquesta idea equivocada de l’anarquia i dels que están fora de la llei lliga molt amb l’actualitat, ara que es parla tant de legalitat. Ens volen convertir en ciutadans que estem fora de la llei,

quan reivindiquem coses molt justes. De fet, els anarquistes han reivindicat la justícia, la igualtat social

i la no submissió al poder. Hi ha un paral·lelisme molt gran entre els herois anàrquics i el poble de Catalunya i els moviments socials que lluiten per aconseguir una cosa tan democràtica com és votar. En aquests moments, té un sentit molt paral·lel a la reivindicació social que viu el país. Per tant, crec que l’espectacle pot ser una injecció de moral molt gran per afrontar el fet històric que estem vivint.

El muntatge vol ser un document de memòria històrica?

I tant! S’ha fet un treball molt interessant de recerca de cançons anarquistes i una feina d’investigació

històrica molt interessant. És un espectacle molt complet i molt emocional, que és un homenatge a Puig Antich i vol recuperar la memòria històrica perquè aquests fets no tornin a passar mai més. Un poble que oblida la història està condemnat a repetir-la. Salvador Puig Antich va ser assassinat injustament,

va ser un cap de turc, un heroi assassinat pel poder. La seva memòria ha esdevingut una icona de la lluita per les llibertats i ha de servir perquè es prengui consciencia que les coses es canvien amb la voluntat de la gent.

«Fa un recorregut històric que va de la Comuna de París el 1871 fins a la mort de Salvador Puig Antich el 1974»

«Hi ha un paral·lelisme amb els moviments socials que lluiten per una cosa tan democràtica com és votar»

Al concert l’acompanyen set cantants més de diferents generacions. Com es va fer la tria?

Vam intentar buscar cantants de diversos ventalls artístics i vam fer una tria d’artistes molt intergeneracionals, des de Jaume Arnella fins a Biondini, Sílvia Comas, Anna Roig i Dani Flaco. Molts

d’ells són cantants que la seva obra no ha tingut mai un caire polític, però volíem donar una imatge artística global del nostre país. Tot l’espectacle té una coherència intergeneracional i és plurilingüe

perquè està cantat en cinc llengües diferents: francès, italià, castellà, català i anglès.

I en l’aspecte musical, com el definiria?

És molt ric musicalment, amb diversos tempos i ritmes musicals,que van des d’una milonga a cançons country o corals. En definitiva, Cançons d’amor i d’anarquia és un espectacle amb un contingut històric i musical molt important.