Cultura
CANÇÓ
guillem vidal
Joan Isaac i la lluminositat d'Itàlia
El cantautor adapta Lucio Dalla i Fabrizio de André, entre d'altres, en un disc amb convidats com Serrat, Silvio Rodríguez, Aute i Roger Mas
 |
| Joan Isaac, aquesta setmana a Barcelona. Foto: JOSEP LOSADA |
Tot i que ben poca gent a Catalunya ha reivindicat amb tanta
insistència la cançó d'autor italiana com Joan Isaac (Esplugues de
Llobregat, 1953), l'autor d'A Margalida considerava que, als italians, feia temps que els “devia” un disc. El deute, finalment, se salda amb Joies italianes i altres meravelles,
disc en què alterna adaptacions d'autors no gaire obvis (Enzo Janacci,
Giorgio Conte, Eugenio Finardi, Lucio Dalla, Francesco de Gregori, Ivano
Fossati, Tosca, Fabrizio de André, Samuele Bersani i Vinicio Capossela)
amb cançons dels seus amics Luis Eduardo Aute, Silvio Rodriguez i Luis
Pastor.
“La cançó italiana ens és molt desconeguda”
“Ens queda, Itàlia, a poc més de 800 quilòmetres, però la seva música
ens continua sent absolutament desconeguda”, lamenta Isaac, que dedica
el disc al seu amic Sergio Sacchi del Club Tenco de Sanremo, icona
italiana de la cançó. “La meva generació tenia més aviat tendència a
moure's per París, atrets per Jacques Brel, Georges Brassens i
companyia, o Amsterdam, perseguint somnis de llibertat. Però també és
cert que els italians, que com els francesos estimen molt les seves
històries, han jugat sempre molt més a casa que a fora. Acostumen –com
es va poder veure amb Fabrizio de André, que mai no va actuar a l'Estat
espanyol– a cantar més pel centre d'Europa. I aquí, a banda de [Franco]
Battiato i [Paolo] Conte, que van aterrar tard i, en el cas de Conte,
una mica de rebot, no hi ha arribat ningú.”
Isaac, però, més que quedar-se a casa esperant-los amb els braços
plegats, va començar a viatjar a Itàlia de manera habitual a final dels
anys setanta. “Hi vaig trobar una manera de viure que em va
impressionar. En contraposició amb França, amb una cançó més
existencialista i amb fortes arrels literàries, a Itàlia, un país
desordenadament ordenat, vaig trobar-hi una societat lluminosa que
naturalment es reflectia en les cançons dels seus autors. La bellesa,
l'anarquia, l'art... hi eren pertot arreu, i autors com Dalla, De
Gregori i, sobretot De André, que em va deixar impactat, em van fer
conèixer una altra manera d'entendre la música d'autor.”
A Joies italianes i altres meravelles, però, Isaac no
únicament homenatja els autors de la seva descoberta sinó que posa a veu
a musics més joves com Bersani o Capossela. “He fet un esforç per
descriure tot el ventall de la cançó italiana, ja que aquesta no ha
tingut bons i mals moments. Sempre ha estat en un bon
moment! Lluita amb els mateixos problemes que la cançó d'aquí –la
invasió anglosaxona, principalment–, però quan et fixes en els músics de
més èxit a Itàlia t'adones que la majoria són cantautors.”
Esforçant-s'hi, a l'hora de tractar-les, en projectar la “llum i
claredat” que demanen aquestes cançons, Isaac només es va trobar amb la
negativa de Battiato a l'hora de tirar endavant el repertori. “Teníem
feta L'animale, amb en Roger Mas, però la seva editora ens va fer
saber que Battiato només permet versions en italià de les seves
cançons. Una putada.”
I el disc, tot i el caràcter internacional dels músics convidats,
havia de ser íntegrament en català. “Són col·laboracions que, tal com
tenim la cultura del país, no s'haurien de menystenir. Escoltar Silvio
Rodríguez cantar en català no és gens normal i veure fer-ho a l'Aute
tampoc ho acaba de ser del tot”, reivindica Isaac, que també es fa
acompanyar de Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Sílvia Comes,
Enric Hernàez, Eugenio Finardi, Roger Mas (que, després del fiasco amb
Battiato, va acabar posant veu a Via del Campo, del seu admirat
Fabrizio de André) i Giorgio Conte. “El seu germà [Paolo] s'ha endut la
fama, però sovint oblidem que el Giorgio és extraordinari. I que les
primeres grans cançons que cantava en Paolo eren d'ell.”
Joan Isaac, allunyat de tota activitat musical des de mitjan anys
vuitanta fins a final dels anys noranta, transmet entusiasme i admet
viure, molt possiblement, el període més prolífic de la seva carretera.
“Tinc 62 anys i crec haver arribat a un punt de la meva carrera en què
m'adono que algun dia tot plegat s'acabarà. I és la por de deixar de fer
allò que tant m'apassiona, la música, el que em porta a ser tant
prolífic”. Isaac presentarà Joies italianes i altres meravelles el 14 d'abril, al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat, cita instigada pel Festival Barnasants.
JOIES ITALIANES I ALTRES MERAVELLES
Joan Isaac
Discogràfica: Picap
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada