dilluns, 12 de juny del 2017

CEL·LA 443




Com m'hagués agradat passar l'última nit amb tu en aquesta cel·la angoixant i estreta que ara trepitjo i parlar de la vida i la mort i dels somnis aconseguits i dels que et quedaven per acomplir. Jugar amb tu la darrera partida d'escacs i deixar-me guanyar sabent-me guanyador, i buidar junts aquella darrera ampolla de vi de dubtosa qualitat. Arrencar-te un somriure amb algun acudit dolent i abraçar-te l'ànima entre aquestes quatre parets plenes d'escrits i calendaris amb els dies tatxats. I a la fi quan s'apropés l'hora, invocar un encanteri d' un llibre secret i ancestral per convertir-te en un ocell blanc i veure't sortir volant per la finestra, seguint el teu vol amb la mirada mentre et perds Entença avall. Com m'hagués agradat, Salvador !!!


Joan Isaac



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada