dissabte, 11 d’abril del 2015

Tres versions diferents de la cançó popular a Petra

Aquest vespre Joan Isaac, Biel Majoral i Mateu Xurí fan un concert conjunt en el marc del festival Barnasants

  Joan Isaac, Biel Majoral i Mateu Xurí, tres dels artistes més representatius de la cançó popular del país, actuen aquest vespre a Petra en un concert inèdit. Es diu 'Gloses i cançons' i forma part del festival Barnasants, que s’acaba aquest cap de setmana. El concert es farà aquest vespre a les 19.00 al teatre Es Quarter i s’hi entrellaçaran tres estils ben diferents de cançó popular.

....
http://www.vilaweb.cat/noticia/4239485/20150411/versions-diferents-canco-popular-petra.html


dimecres, 1 d’abril del 2015

Les Cançons d’Amor i Anarquia de Joan Isaac tornen al BarnaSants un any després

El proper dissabte 4 d’abril es presenta el disc enregistrat l’any passat del concert que repassa cançons llibertàries de tots els temps.
L’espectacle tindrà lloc a les Cotxeres de Sants, on va iniciar-se el Festival BarnaSants ara fa 20 anys
Joan Isaac torna a l’escenari del BarnaSants aquest dissabte, 4 d’abril, recuperant el seu espectacle Cançons d’amor i anarquia. El concert va tenir lloc l’any passat al Teatre Joventut de l’Hospitalet i es va enregistrar en un CD de la Col·lecció BarnaSants. Aquest dissabte es presenta aquest àlbum gravat en directe.

El 2 de març de 1974 el franquisme assassinava Salvador Puig Antich a la presó Model. Quaranta anys després del crim, el Festival BarnaSants proposava al cantautor Joan Isaac -que ja li va dedicar la mítica cançó A Margalida- l’elaboració d’un concert per commemorar la tragèdia 40 anys després, i evitar que Puig Antich i els ideals que va defensar caiguin en l’oblit. El resultat va ser Cançons d’amor i anarquia, un espectacle únic i singular que consisteix en un repàs a cançons llibertàries de tots els temps, a través de diverses veus de totes les edats i cantat en cinc llengües diferents (francès, italià, castellà, català i anglès). Isaac repassa per ordre cronològic (des de l’any 1861 fins al 1974) temes emblemàtics de la causa anarquista i llibertària. El concert incorpora també  audiovisuals i dansa.
El concert torna a casa després de triomfar a Itàlia, ja que l’1 de maig passat es va celebrar a Florència, i va passar pel Kursaal de Manresa el mes d’octubre. Ara, a les Cotxeres de Sants, l’índole del concert serà diferent, i tindrà un caràcter més participatiu i popular, començant pel preu: l’entrada té un preu simbòlic d’1 euro. L’emplaçament és un lloc emblemàtic pel BarnaSants, ja que va néixer a les Cotxeres de Sants just ara fa 20 anys.
Cançons d’amor i anarquia compta amb el suport destacat de Cose di amilcare, el cicle d’artistes italians emmarcat en el festival. El seu organitzador, Sergio Sacchi, també un dels fundadors del Club Tenco i extraordinari erudit de la cançó d’autor universal, ha estat determinant per a la realització de l’espectacle jugant un paper clau en el guió i la realització audiovisual del concert. Altres col·laboradors destacats que han contribuït a fer possible aquesta iniciativa són Miquel Pujadó, responsable de les traduccions i adaptacions al català del temes italians, o Enric Colomer i Josep Traver, a càrrec de de la direcció musical i arranjaments.
JOAN ISAAC. Cançons d’amor i anarquia
Presentació del disc de la Col·lecció  BarnaSants
Dissabte, 4 d’abril. 21h
Cotxeres de Sants. Carrer de Sants, 79

divendres, 6 de març del 2015

Dissabte 4 d'abril. JOAN ISAAC: CANÇONS D’AMOR I ANARQUIA

JOAN ISAAC: bandera negra, lluna blanca

Del bloc "Ala brasa i al caliu" de Joan Alcaraz

Joan Isaac
Les darreres setmanes de l’any passat van ser més enriquidores tot llegint JOAN ISAAC bandera negra al cor, llibre biogràfic i analític sobre l’admirat cantant i autor escrit en castellà -tot i el seu títol- pel gadità Luis García Gil, amb un pròleg poc convencional de Joan Manuel Serrat. Publicat el 2013 Editorial Milenio, l’obra està francament bé i suposa una contribució valuosa a la nostra bibliografia musical i a la projecció de la Cançó contemporània.

Isaac, amb una trajectòria en dos temps ja molt consolidada, és un dels grans de la nostra escena musical. I García Gil ha estat, per a mi, una valuosa descoberta. Poeta i assagista, però també estudiós de primeres figures de la cançó d’autor com el propi Serrat, Atahualpa Yupanqui, Jacques Brel, Luis Eduardo Aute o el també gadità -d’El Puerto de Santa MaríaJavier Ruibal… Tot un luxe, en el seu conjunt.

Tal com deia Miquel Pujadó al Serra d’Or de novembre del 2013, Joan Isaac, bandera negra al cor sap explicar de manera interessant i convincent la relació íntima entre la vida i l’obra d’un dels representants de la generació que va sorgir amb força a mitjan anys setanta i que va haver d’enfrontar-se a la crisi (volguda i provocada des d’àmbits molt concrets, polítics i mediàtics) que va patir la Cançó a partir de l’inici dels vuitanta”.

Com a admirador que en sóc, de Joan Isaac n’he parlat diverses vegades en aquest bloc, per exemple a http:////blocs.mesvilaweb.cat/Joan-Alcaraz/?p=78539.

El nostre artista va beure inicialment de la cançó francesa -com tants entre nosaltres-, fins al punt que alguns l’han considerat, que no és poc, el Brel català, sobretot pel seu gran sentit melòdic. Però ja fa anys -i això sí que és menys freqüent a aquest país- que es va apropar, des de la seva poderosa personalitat artística, a l’ambient musical italià, i ha aconseguit establir-hi un preuat intercanvi.

Sense deixar de banda els seus punts de contacte, a més de Paolo Conte i altres dels seus coetanis, amb referents com Luis Eduardo Aute, Pablo Milanés, Silvio Rodríguez, Chico Buarque, Pedro Guerra, Joan Manuel Serrat… O sigui, el bo i el millor de la cançó d’autor d’arreu. Incloent-hi -no ens el deixéssim!!- el veteraníssim Charles Aznavour.

Tot plegat podem veure-ho a moltes de les seves cançons, com, posem per cas, aquesta preciosa Quatre llunes http://www.youtube.com/watch?v=pqqCWKVcBuw. O l’esplendorosa Cala la nit a San Remo http://www.youtube.com/watch?v=KH1ll7NLYFw. O la delicada Em parlaves de l’amor https://www.youtube.com/watch?v=JxmQt1sCMKw. O l’ecològica Manfred   https://www.youtube.com/watch?v=D08a7AHrNk4 -amb Ana Belén, que ja veieu que no té cap problema per cantar en català. O l’inquietant -qui sap?- Si a l’altre món https://www.youtube.com/watch?v=pdFEhXLZTLM. O tantes altres…

Com, per exemple, l‘alada Un dia partiré  https://www.youtube.com/watch?v=utU5GGEHEFI. La lluminosa Gràcies, vida, gràcies https://www.youtube.com/watch?v=2BsYVxkY9s8La plaent Cançó per Elena   https://www.youtube.com/watch?v=V3oqLsJe8yo. La melangiosa Hivern, amb la cantant italiana Petra Magoni https://www.youtube.com/watch?v=qLbOq1-610IO l’oriental Però prefereixo els teus ulls https://www.youtube.com/watch?v=OZ_heFfdAeo, ara amb Maria del Mar Bonet.

Al festival Barnasants del 2014 s’hi va presentar el concert col·lectiu Cançons d’amor i d’anarquia, vinculat a la bandera negra del títol d’aquest post. En aquella ocasió no hi vaig poder anar, i enguany -4 d’abril, a les Cotxeres de Sants- bé hauré de fer-ho, i potser vosaltres també. Mentrestant, els Reis d’Orient em van portar el disc, divers -el Joan i molts altres artistes- i prou interessant. Un treball que ens vincula novament, entre més referències, a la mort del mític Salvador Puig Antich.

La força continuada de l’obra isaachiana s’explica, com us deia, en el bon llibre de Luis García Gil, autor d’una gran sensibilitat -com a poeta, se li suposa d’antuvi- i també d’un valuós respecte -no tan freqüent a les Espanyes- envers la música i la cultura catalanes. No sé ben bé què pensa aquest senyor -a qui veieu en la imatge adjunta- del nostre inalienable dret a la independència -supòsit màxim del dret a decidir- , però és evident que, a partir d’un volum com el que comentem, podríem entendre’ns en moltes coses.
Luis García Gil
I això és bo… També per a la projecció de la trajectòria de Joan Isaac i de la nostra cançó d’autor dins i fora de Catalunya.
http://blocs.mesvilaweb.cat/Joan-Alcaraz/?p=268254

dijous, 5 de febrer del 2015

«CANÇONS D'AMOR I ANARQUIA» UN DOBLE CD ESPECIALEMENTE RECOMENDABLE PARA QUIENES CREEMOS QUE NO ESTÁ MUERTA LA ESPERANZA.

«Però,
no és morta l'esperança:
els temps dolents acabaran.»
«Pero, 
no está muerta la esperanza: 
los tiempos malos acabarán.» 

Ayer por la tarde, no sé cuantas veces escuché la canción "La setmana sagnant" de Jean Baptiste Clément y Pierre Dupont, interpretada por JOAN ISAAC a la que pertenecen los versos anteriores. Necesita creer real y desesperadamente que los acontecimientos que se estaban produciendo en Grecia eran el anuncio, o el pórtico, del posible final de los "malos tiempos" para las personas que, hoy por hoy, están sufriendo el zarpazo de la pobreza. Esa pobreza radicalmente injusta creada como consecuencia de una "crisis" que siempre termina afectando a los más débiles, y fortaleciendo a lo que están en el poder;  hoy, sobre todo, en el poder económico.
Escuchaba esta canción y no podía dejar de mirar el rostro y el puño de mi amigo Isaac mientras la interpretaba recientemente; me identifico totalmente con él... ¡NO ESTÁ MUERTA LA ESPERANZA!

Joan Isáac interpretando la canción "La setmana sagnant" en su
reciente espectáculo "Cançons d'amor i anarquia".
(Fotografía de Xavier Pintanel).

Y al recuperar y escuchar ayer esta canción, me di cuenta de que pertenece a un gran disco de esos que van pasando las semanas y se van acumulando en mi mesa de trabajo –junto a otros igualmente importantes– que quiero y debo recomendar, pero que, injusta e indebidamente, se van retrasando.
Me estoy refiriendo al magnífico disco CANÇON D'AMOR I ANARQUÍA de JOAN ISAAC, publicado, por Picap. Sin duda uno de los mejores y más importantes discos grabados y editados el año pasado.

Portada de JUAN MIGUEL MORALES.

De entrada es preciso decir que este es uno de esos "discos de referencia" que necesariamente hay que tener para conocer, para reivindicar y para darle valor a la memoria en lo que se refiere a la auténtica lucha por la libertad. Y un disco, a la vez, para avivar el amor y la pasión por esa libertad que siempre está en riesgo y tan peligoamente amenazada.

"Cançons d'amor i anarquia", de Joan Isaac, –y me viene a la memoria también "El anarquismo andaluz", de Luis Marín–, son discos imprescindibles como documentos de los que deberíamos empaparnos de vez en cuando; y hacerlo, muy en particular los jóvenes, y más si encima reivindican su condición de "cantauores". (De ahí –y perdonarme el inciso– que estos discos debieran ser  un material didáctico esencial en la clases de Historia que se imparten en los centros escolares).

Y vuelvo directamente sobre el nuevo doble CD liderado por Joan Isaac y sobre su calidad e importancia.

Este es un disco de los que yo suelo llamar "histórico y con historia"; no es un producto cultural casual; no es algo que se le haya ocurrido a su autor de repente: "Y ahora le vamos a cantar a la anarquía", ¡no!... En "Cançons d'amor i anarquia" inciden todo un conjunto de realidades y circunstancias entrelazadas –algunas de ellas dramáticas– que lo convierten en obligado y necesario.

El primer referente del que nace este disco –aunque en aquel momento nadie podría imaginárselo– se produjo la mañana del 2 de marzo de 1974; despiadada y sangrienta mañana en la que fue ejecutado –o sea, asesinado–  en el garrote vil el joven anarquista y antifascista catalán Salvador Puig Antich.


Salvador Puig Antich.

A este referente, de origen más cercano e inmediato, en "Cançons d'amor i anarquia" laten otros acontecimientos, de similar injusticia y crueldad, ocurridos en otros momentos, lugares y circunstancias históricas como consecuencia de la pasión y la lucha por la libertad; entre ellos, la masacre de la Comuna de París en la que fueron ejecutados más de 30.000 parisinos; el fusilamiento del cantautor y sindicalista norteamericano Joe Hill en 1915; la "Semana Roja" argentina que causó en 1909 más de 80 muertos; la ejecución de los anarquistas Sacco e Vanzetti en la silla eléctrica en 1927; o la presencia de Quico Sabater anarquista antifranquista asesinado en 1960.

Y frente a esos acontecimientos, en "Cançons d'amor i anarquia", late también "la desbordante sensibilidad" de un creador llamado Joan Isaac –apasionado amante de la libertad– al que, en concreto, la ejecución de Salvador Puig Antich, le rompió el alma, e intentó recomponerla componiendo, en 1976, una hermosísima canción dedicada "A Margalida", compañera de Salvador. (Canción que Joan  grabó en su disco "Viure" (1977) y sobre la que ya publiqué, en este mismo blog, un comentario al que titulé "Canción de amor por haber amado").



Y prosigo con la historia que subyace, y le da vida y valor, al disco de Isaac que hoy estoy comentando: El pasado 2 de marzo de 2014, con motivo del 40 aniversario de la ejecución de Salvador Puig Antic, Joan Isaac –con el apoyo de de Pere Camps creador y alma del Festival de BsrnaSants– decidió crear un espectáculo homenaje, por supuesto a Salvador, pero, a la vez, a todos aquellos y aquellas anarquistas amantes de la liberad que murieron reivindicándola y defendiéndola; homenaje-espectáculo titulado "Cançons d'Amor i Anarquia" que se celebró en el Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), y en el que intervinieron Joan, Anna Roig, Sílvia Comes, Jaume Arnella, Dani Flaco, Juan Carlos Biondini, Olden, Wayne Scott, el bailarín Julyen Hamilton y los músicos Enric Colomer, Jordi Camps, Lluís Ribalta, Josep Traber y Yeray Hernandez.

«Nacen flores para ti Salvador
Dentro del corazón, por las cumbres y los valles
Tu luz iluminará  para siempre la libertad».

Palabras escritas por Joan Isaac con las que todos los participantes
 de “Cançons d'Amor i Anarquia” concluyeron el espectáculo.
(Fotografía de Xavier Pintanel).

Aquel espectáculo fue grabado en directo, y hoy es el doble del CD del que todos podemos disfrutar y que, por supuesto, os recomiendo. Insisto, desde mi punto de vista, uno de los mejores y más apasionantes discos editados en 2014.

En un próximo cuelgue –hoy no quiero alargarme demasiado– comentaremos su contenido, sus canciones y las pequeñas-grandes joyas musicales y poéticas de las que en él podemos disfrutar.

De cualquier forma si queréis ampliar la información sobre este disco en este momento, os recomiendo que acudáis a la siguiente página-hermana de cancioneros.com

 
Fernando G. Lucini
Blog: Cantemos como quien respira