diumenge, 21 de gener de 1973

1953-1973


Joan Vilaplana i Comín va néixer el 17 de setembre del 1953 a Barcelona, ciutat a la qual va anar a viure l’any 1974 després de passar la seva infantesa i adolescència a Esplugues de Llobregat. 

Els seus pares regentaven una fleca a la Plana, barri popular d’aquesta població del Baix Llobregat. Va cursar els estudis primaris a l’escola pública d’aquesta localitat i va estudiar el batxillerat als Escolapis del carrer Balmes de Barcelona, on va coincidir amb dos adolescents que més endavant es dedicarien a les arts escèniques: Joan Lluís Bozzo i Paco Mir.
Atret pel futbol, mentre estudiava la carrera de Farmàcia va jugar amb l’equip juvenil de l’Espanyol i amb d’altres de la seva comarca.
L’agrupament escolta i la biblioteca d’Esplugues de Llobregat van ser dos llocs clau en el despertar de la seva vocació artística. L’entrada a l’escoltisme, als quinze anys, li va permetre descobrir els cançoners del Grup de Folk; cantava composicions dels repertoris de Bob Dylan, Donovan i Joan Baez amb els seus companys de cau.

Aviat va muntar el seu primer conjunt musical, el grup Nosaltres. En formaven part:  Jaume Abad (guitarra), Marcel Casellas (contrabaix), Carlos Collazos (bateria), Enric Farré (flauta) i en Joan, que hi cantava i tocava la guitarra rítmica. El repertori del grup estava constituït per cançons d’en Joan i temes instrumentals de Marcel Casellas. El nexe d’unió del grup era la biblioteca del poble,que llavors era el lloc de trobada de la gent interessada per la cultura.  Per aquella època hi havia un grup de teatre que els va encarregar la música per a una obra de Bertolt Brecht que estaven  preparant.

Va formar part d’aquest grup musical entre els anys 1969 i 1972, i va ser finalista al II Certamen Promoció de Noves Veus de La Cova del Drac, un petit local del carrer Tuset de Barcelona, que era llavors el nucli d’operacions principals del col·lectiu impulsor de la cançó en català en aquells moments.
El certamen es realitzava a iniciativa de la discogràfica Concèntric. La proposta del grup va agradar a Joan Molas i Núria Batalla, els representants de Lluís Llach, i els van contractar per a la seva oficina de management. Primer van fitxar al grup i després a ell tot sol.

A principis de 1973 s'independitza del grup i comença la seva carrera musical en solitari, acompanyat només a la guitarra per Jaume Abad, sota el nom artístic de Joan Isaac.
“Havia de triar un nom artístic i no se me n’acudia cap. La Núria em va preguntar quins eren els meus dos altres noms de bateig; com que jo també em dic Isaac i Gumersindo, els noms dels meus avis, la tria va ser fàcil: Joan Isaac. Des de llavors el públic em coneix per aquest nom. Es fa estrany anar per la vida amb un nom que no és el teu, però t’hi acabes acostumant. Els familiars i els amics encara em diuen Joan.”

Anunci del llançament de Joan Isaac com a cantant.

Sitios de Gerona. 21/1/1973 pàg.10




La producció artística es veu influenciada en els seus primers moments per grans poetes en llengua catalana, Joan Salvat-Papasseit, Josep Carner, Miquel Martí i Pol i Jaume Vidal Alcover, i posteriorment per poetes francesos com Paul Verlaine, Arthur Rimbaud i Louis Aragon. Alguns dels seus primers enregistraments inclouen poemes d'aquests autors. Josep Maria Espinàs i Joan Ollé donen suport i assessoren literàriament a l'artista en els seus començaments.
També adquireix importància en la seva obra artística l'experiència d'actuar a Lisboa, a mitjans dels anys 70, poc després de la revolució dels clavells, al costat de José Afonso i altres artistes portuguesos.
Joan Isaac es  va incorporar a la cançó en català com a membre de la generació posterior a la de Lluís Llach i Maria del Mar Bonet. Aquesta generació es va donar a conèixer al públic a la meitat dels anys setanta, en plena efervescència de la transició del franquisme a la democràcia.
El moviment de la cançó autòctona era llavors una escola on els nous artistes aprenien l’ofici. La societat civil del país tenia llavors una visió de futur de la cançó en català i donava oportunitats als joves que havien de rellevar els pioners de la Nova Cançó.

Cap comentari:

Publica un comentari