divendres, 1 de febrer de 1974

1974: Rèquiem



La seva producció discogràfica s’inicia al febrer de 1974, quan Edigsa publica el seu primer single Rèquiem (Edigsa, 1973), després de portar una llarga temporada d’actuacions en públic, principalment com a primera part dels recitals de Lluís Llach.





“ Actuará en la primera parte, Joan Isaac, un joven e inquieto muchacho”...
José Planas. Sitios de Gerona. 27/10/1973












 

Rèquiem(Edigsa, 1973)

Lletra i música: Joan Isaac
Arranjaments: Francesc Burrull
Direcció musical: Jon Lluís Moraleda
Disc priduït per Joan Molas


 




"Són dues cançons ben construïdes, que li acrediten com a un factor a tenir en compte en l'escena actual de la cançó catalana".  
La Vanguardia española, 9/2/1974

La publicació d’aquestes primeres cançons va coincidir amb la de dos discos importants: “Per al meu amic” de Joan Manuel Serrat i “Si canto trist…” de Lluís Llach.


Fotos: Francesc Fàbregas


El 31 d’agost de 1974 es va celebrar el festival “Sis hores de cançó de Canet”, que va ser elevat a la categoria d’aconteixement. Unes quinze mil persones emplenaven de gom a gom el Camp Municipal d’Esports per a veure les actuacions de Toti Soler, Joan Isaac,  Dolors Laffitte, Pere Tàpies, Ovidi Montllor, Quico Pi de la Serra i Lluis Llach. La professionalitat que havia adquirit el festival es va veure compensada amb l’influencia massiva de públic que convertia definitivament les «Sis hores» en la manifestació musical mes important de la península.


  Foto: Martí Pascual. Presència, 1974-09-14, p. 19.

… “Comença a cantar el novell Joan Isaac acompanyat per una flauta dolça. La gran volta de cel que s' estén damunt del camp és ben serena, amb una lluna rodona, plena, que ens aguaita i sembla voler-nos vetllar”…
Presència,  1974-09-14, p.19



 Sitios de Gerona. 9/10/1974 pàg. 11


Durant aquest any encara va fer alguns recitals més amb Lluis Llach a Castelló d’Empúries i amb Pere Tàpies a Barcelona.
Totes les manifestacions culturals relacionades amb la música estaven molt polititzades en aquest període, no obstant això, encara que algunes de les seves cançons tenien bastant contingut polític, Joan Isaac es decantava més per la poesia, caracteritzant-se a més, per escriure sempre de manera autobiogràfica, intentant projectar fets i sentiments universals des de la seva realitat íntima i personal, característica que en els seus inicis ho va diferenciar en certa mesura de la resta d'artistes de la seva generació. 

 Foto: Colita /Arxiu Històric de Barcelona





Cap comentari:

Publica un comentari