El darrer CD del cantautor és una innovadora i generosa proposta
d'agraïment cap a pianistes col•laboradors al llarg de la seva carrera
artística.Fins que Joan Isaac es plantegés conjugar diferents sensibilitats musicals reflectides amb el sentiment que els concertistes utilitzen la tendresa per a acariciar les tecles del piano, per a mi aqueixa expressió -"piano, piano..."- tenia una lectura relacionada amb el concepte de lentitud, calma, assossec. Alguna cosa així com les coses ben fetes. Un bon fricandó a foc lent. I, en el fons, el nou treball de Joan respon perfectament a la meua original interpretació de l'esmentada expressió.
Si hi ha alguna cosa que alimenta la identitat a tot cantautor és la seua veu, la seua manera de dir. L'acompanyament musical, no per més recarregat és més efectiu. I açò Joan ho sap. L’experiència ho delata. Són molts anys en aquest difícil món de la cançó d'autor i per més que excel•lents arranjaments –segurament necessaris per a millorar el producte- faciliten a l'oïdor un tot més conjuntat i susceptible de nombrosos matisos, la calidesa de la veu nua i la seua forma de dir estan molt per sobre de barroques orquestracions.
Amb “piano, piano”, Joan ens demostra on radica la seua força. La seua veu té l'absoluta competència perquè, acompanyat del càlid so del piano, puga quedar meridianament demostrada la versatilitat i expressivitat de les seues cançons. El cotó en pel no enganya i quan una cançó manté o fins i tot guanya en intensitat interpretativa, reduint el seu matalàs musical a un sol instrument com és el piano, açò vol dir que el producte és d'excel•lent qualitat.
Ni que dir té, la importància de l'impressionant elenc de pianistes que li acompanyen en els temes d'aquest nou treball discogràfic. Les interpretacions i arranjaments musicals són excepcionals. Són l'adequat complement que potencia el contingut del nou treball.
Està clar que abrigallar la veu amb les notes d'un piano és una garantia d'èxit, però els repetitius matisos d'un mateix concertista poden omplir de certa feixuguesa i monotonia l'atenció de l'oïdor. Joan, en aquest sentit, ha tret del mig dos ocells d'un tir. D'una banda ha aconseguit reunir a un important elenc de pianistes que han treballat amb ell en diferents moments de la seua trajectòria musical. D'un altre, ha omplert de matisos i sensibilitats el temes elegits amb les interpretacions de tan multicolor elenc de concertistes.
Tot açò fa que cada cançó tinga la seua pròpia història i siga un nou descobriment sensitiu per a l'oïdor. La veu sempre està, majestuosa, perfectament acoblada a les diferents maneres d'interpretar les notes musicals. Amb açò, cada tema adquireix personalitat pròpia i el resultat és frescor i fina sensibilitat molt convincent en tot el CD. Interpretacions que en cap moment entrelluquen la més mínima sensació de monotonia.
Així doncs, “piano, piano”, en el fons, és una nova lectura de temes
destacats de la carrera de Joan interpretats amb l'encant d'una veu
madura i plena de matisos que els anys i l'experiència han proporcionat.
En la forma, és piano i veu per a potenciar la força i el sentiment
expressiu.Musicalment, destaca el variat elenc de contrastats pianistes que acompanyen al cantautor. Una desena de luxe per als sentits: Eros Cristiani, Manel Camp, Jordi Vilaprinyó, Xabier Ibáñez, Antoni-Olaf Sabater, Enric Colomer, Conrad Setó, Francecs Burrull, Lluis Vidal i Jordi Badia. Cadascun d'ells ha sabut plasmar, des de la pluralitat, una mostra de cançons representatives de la dilatada carrera d'Isaac. Una revisió que, des del meu punt de vista, guanya força amb la nuesa de la veu i sublimitat del piano. Per tant, els ingredients de “piano, piano”, han sigut de primera qualitat. Diferents matisos musicals i una veu curulla de sensibilitat.
Si a tot açò li afegim l'encertada elecció dels temes i la riquesa lírica, el resultat és el que és: una joia digital empacada en format digi-pack a tres pales i llibret amb totes les lletres. Amb un disseny gràfic caracteritzat per una premeditada i agradable senzillesa amb importants signes conceptuals i creatius. Tot un encert per part del seu autor, Daniel Sesé.
Referent a la selecció de cançons, cal destacar que són representatives de la forma de fer i compondre d'Isaac. Però no són una recopilació de temes emblemàtics de la seua carrera. De fet, “A Margalida” no hi és a la tria. Són temes, intemporals i profunds, que en el fons van a vessar en un mateix mar, l'essència de l'ésser humà. Un recull de vivències i interioritats reflectides en cançons com a “Amor petit”, “Tot és fràgil”, “On és la gent”, “Un dia partiré”, “A l’estació de França”, “I passa, passa el temps”,… i així fins a 20 temes que despullen, amb una nova reconstrucció, vigent i intima, la seua particular forma de veure i entendre l'existència.
“Piano, piano” doncs, és un treball que engrandeix més, si cap, la dilatada carrera d’En Joan. Un CD original en la seua gènesi i en la seua posada en escena, de forma irrepetible, el passat 16 de juny de 2012 en l'Auditori Pau Casals d’El Vendrell. Un recital històric que va ser també entranyable i generós, on tot es va negar de bellesa musical i poètica. I sobretot, d'amistat i reconeixement als concertistes que han omplert i complementat tants moments del coherent recorregut creatiu del senyor Vilaplana.
Gràcies Joan, per deixar-nos un tresor musical de tal magnitud.
Foto: (c) Xavier Pintanel.
(c) Artur Álvarez i Boix. Agosrt 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada