QUE SOL QUE M’ HE QUEDA’T (Poemes del confinament)

I ara qui ens cantarà?

Qui em trucarà de matinada

per demanar-me una paraula que rimi amb fills?

Mentre el món dormia, tu treballaves parint bellesa a mans plenes

per, l'endemà, regalar-nos roses perdudes en la mar.

Qui em dirà que podries dibuixar les cames de la meva dona de memòria, malparit !!

Tu no has estat mai de pas per la vida, t’hi has queda’t per no marxar.

Pels arbres de la plaça Rovira, els ocells alliberats canten les teves cançons

i reciten els teus poemes aletejant com mai, mentre la teva temuda alba despunta un nou dia.

Ningú no sabia més de la tendresa que els teus dits llarguíssims.

I els colors de la teva paleta, qui els mesclarà per trobar tons impossibles?

La lluna aquesta nit, intuint que alguna cosa greu havia passat al planeta,

ja no brillava com sempre.

Que sol que m’he quedat, estimat meu!

Espera'm allà a Albanta, tinc cançons noves per ensenyar-te.

Joan Isaac