dimarts, 8 d’abril del 2014

Reseña del libro de Luis García Gil "Joan Isaac. Bandera Negra al Cor" (Ed. Milenio, 2013) en la Rivista anarchica italiana

Un rendez vous catalano
tra amore e anarchia
Joan Isaac è senza dubbio una delle voci più intense della canzone d'autore catalana. In Italia lo si è conosciuto piuttosto recentemente, verso la fine degli anni novanta, per le sue partecipazioni al Premio Tenco e per l'amicizia che lo lega a Sergio Secondiano Sacchi. Ma il primo singolo di Joan Isaac, Rèquiem, è del 1973. E quasi fosse per festeggiare i quarant'anni di carriera di Joan Isaac è stata pubblicata questa ben documentata biografia (Joan Isaac. Bandera negra al cor, prologo di Joan Manuel Serrat, Editorial Milenio, Lleida 2013, pp. 256, € 21,00), opera del poeta e scrittore gaditano Luis García Gil, che già si era dedicato a raccontare le vite di altri referenti della canzone d'autore spagnola e internazionale come Joan Manuel Serrat, Javier Ruibal, Atahualpa Yupanqui e Jacques Brel.
Barcellona, febbraio 2013. Festival Cose di Amilcare.
Joan Isaac durante il concerto di Eugenio Finardi
Grazie a una ricerca appassionata ed appassionante, García Gil ricostruisce la vita e la traiettoria artistica di Joan Vilaplana i Comín, in arte Joan Isaac, dagli anni dell'infanzia a Esplugues, poco fuori Barcellona, fino al suo ultimo disco, Piano, piano, uscito nel 2012. E nel mezzo, oltre ad un'utilissima appendice con la discografia completa e con fotografie provenienti dall'archivio privato di Joan Isaac, c'è tutta la poesia, le emozioni, le lotte, i sogni, le delusioni, l'impegno di un cantautore controcorrente che García Gil definisce come un epigono della Nova Canço catalana. Secondo lo scrittore gaditano, per capire Joan Isaac è imprescindibile difatti conoscere quella straordinaria esperienza che rivoluzionò la canzone e la cultura catalana e i suoi compagni di viaggio. Artisti come Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra e Lluis Llach, tra gli altri. E anche una figura imprescindibile per quanto molto criticata dai puristi negli anni Settanta: Joan Manuel Serrat.
Ma, come spiega García Gil, per contestualizzare la raffinata poesia di Joan Isaac e la sua scelta di scrivere e cantare in catalano bisogna ritornare agli ultimi anni della dittatura franchista e alla lenta transizione alla democrazia. È in tutto questo che nasce una canzone che rimane ancora oggi un simbolo, A Margalida, dedicata alla compagna di Salvador Puig Antich, l'ultima persona ad essere giustiziata dal regime franchista con la barbara tecnica della garrota nel marzo del 1974. E proprio questo 2 di marzo, per ricordare Puig Antich ai quarant'anni esatti dal suo assassinio, Joan Isaac dedica uno spettacolo, organizzato insieme agli amici di Cose di Amilcare e del BarnaSants, intitolato non a caso Cançons d'amor i d'anarquia. Uno spettacolo che approderà anche a Sanremo il prossimo 3 maggio.
È questa capacità di unire amore e anarchia, ci spiega García Gil, la chiave per capire la poesia che si fa canzone di Joan Isaac, sia nel primo intenso decennio, segnato da dischi pregevoli come És tard (1975), Viure (1977) e Barcelona, ciutat gris (1980), sia negli ultimi quindici anni – dopo una lunga pausa tra il 1985 e il 1998 in cui il cantautore di Esplugues si è ritirato dalle scene e si è dedicato alla professione di farmacista – con dischi superbi come Joies robades (2002), Duets (2007) e Auteclàssic. Joan Isaac & Luis Eduardo Aute (2009). Dischi dove un Joan Isaac maturo intervalla con garbo ed esperienza nuove canzoni con versioni in catalano di classici in altre lingue, tra cui è doveroso ricordare lo spagnolo Aute e i nostri Roberto Vecchioni e Paolo Conte.
Un rendez vous, quello tra amore e anarchia ed un legame, quello con la cultura e la canzone italiana, che continuerà anche nei prossimi anni come il nuovo disco che uscirà a breve, Vuit joies italianes i altres maravelles, con versioni in catalano di Capossela, Dalla, Battiato, Giorgio Conte e De Gregori, tra gli altri, fa presagire.
Un bel libro, insomma, questo di García Gil, la cui lettura è consigliata a chi si vuole avvicinare alla canzone d'autore catalana e, più concretamente, alla poesia/canzone di Joan Isaac.

diumenge, 16 de març del 2014

Cançons d'amor i anarquia se'n va de gira



Cançons d’amor i anarquia

Dijous 1 de maig
 Florència (Itàlia)

Dissabte 3 de maig
 San Remo (Itàlia)

Dissabte 4 d’octubre
 Teatre Kursaal (Manresa)

dijous, 6 de març del 2014

Cançons d’amor i d’anarquia. “Homenatge a Salvador Puig Antich”


El diumenge 2 de març es va presentar al teatre Joventut de L’Hospitalet el concert ‘Joan Isaac. Cançons d’amor i d’anarquia’. Un espectacle sensacional i ple d’emocions des del primer moment. Ja abans de començar i amb el cartell d’entrades exhaurides es vivia un ambient molt agradable, moltes cares conegudes i entre elles la d’una persona molt especial “La Margalida”, a qui vaig tenir la sort de conèixer personalment en un concert d’en Joan Isaac a Mallorca.

Aquesta data no va ser escollida a l’atzar si no que coincidia amb el 40 aniversari de la mort d’en Salvador i des de el primer moment va ser concebut com un homenatge, però no va estar centrat solament en Puig Antich si no també en la idea d’anarquia i el concepte llibertari. L’ ideologia anarquista va estar present en tot l’espectacle. Cançons basades en fets reals i que es van acompanyar d’un vídeo que ens situava en aquesta part de la història que alguns dels assistents per la nostra edat desconeixíem i que no apareixen en els llibres d’història que vam estudiar. Es tracta d’un espectacle, que per ordre cronològic, des de l’any 1861 fins al 1974, fa un repàs musical de moltes cançons escrites sobre fets reals, de la repressió per part del poders instaurats sobre els anarquistes, i l’anarquia com idea política. L’encant d’aquestes cançons resideix sobre tot en la vessant romàntica que tenen totes les utopies i els seus herois, que curiosament molts d’ells varen ser torturats i jutjats, i alguns d’ells executats, sabent de la seva innocència. Aquest espectacle també permet entendre com la cançó pot ser considerada un instrument d’investigació i coneixement històric.

El concert va començar amb una mica de retard sobre l’hora prevista degut a la gran afluència de públic. El primer en sortir a escena va ser Pere Camps, director del Festival de Cançó Barnasants, qui ens va explicar com se li va proposar a en Joan Isaac  l’elaboració d’un concert per commemorar la tragèdia i evitar que Puig Antich i els ideals que va defensar caiguin en l’oblit.


Amb una excel·lent dansa, Julyen Hamilton va interpretar L'Anno della Rivolta i ens va introduir en l’espectacle.


El primer vídeo ens va situar a París un 28 de maig de 1871. La Comuna de París va ser sufocada amb un bany de sang.
Joan Isaac va interpretar en català el tema La semaine sanglante (Clement-Dupont).



A Chicago, el 4 de maig de 1886 va explotar una bomba en Haymarket Square durant una manifestació sindical. En el vídeo ens recorda com es va esdevenir el Primer de Maig una festa dels treballadors i la reivindicació de la jornada laboral de 8h.
Wayne Scott va cantar Eight hour day.


Sílvia Comes va fer una extraordinària interpretació de La locomotiva de Francesco Guccini, basada sobre un fet real a Bolonia el 20 de juliol de 1893. Un ferroviari va dirigir una locomotara a tota velocitat contra un tren de luxe.


Al gener de 1895 són expulsats de Suïssa quinze anarquistes italians refugiats.
Olden va interpretar el tema Adio Lugano Bella de Gori.


El 25 de maig de 1901 es va fundar la Federación Regional Argentina. Juan Carlos Biondini i Sílvia Comes van interpretar Verbena anarquista.


A Buenos Aires, el 14 de novembre de 1909 Simon Radowitzky va matar al general Falcon.
Juan Carlos Biondini ens recorda aquest fet amb la cançó Éste y aquel de Gualtieri.


Quasi bé a meitat de concer Joan Isaac va realitzar una meravellosa interpretació de Les Anarchistes de Leo Ferré. Ens recordava que l’1 de novembre de 1910 es va fundar la CNT.


El segúent vídeo ens va situar en el primer robatori de la banda de Bonnot a París, 21 de desembre de 1911. Anna Roig va interpretar en francès La Bande à Bonnot de Dasin.


A Salt Lake City, el 19 de novembre de 1915 va ser fusilat l’activista anarquista i cantautor Joe Hill. Wayne Scott va interpretar el tema Joe Hill de Hayes-Robinson.


Amb Dani Flaco vam recordar la Primera acció de Los solidarios, el 17 de maig de 1923 a León, amb Historia de tres amigos de Sánchez Ferlosio.


A finals de febrer de 1926 a Montevideo, Durruti, Ascaso i Jover, buscats per la policía argentina van fugir cap a Europa. Juan Carlos Biondini va interpretar El señor Buenaventura de Sacchi-De Scalzi.


El 23 d’agost de 1927 a Charleston ven ser executats a la cadira elèctrica els anrquistes italians Nicola Sacco i Bartolomeu Vanzetti. Joan Isaac i Olden van interpretar a capella Sacco e Vanzetti.


A Barcelona, el 21 de juliol de 1936 es va constituir el Comité de Milicias Antifascistas. Aquest fet va donar pas a tots els artistes a l’escenari que van interpretar A las barricadas.



Amb Jaume Arnella ens vam anar cap a Sant Celoni, un 5 de gener de 1960. Aquesta data es va produir l’assessinat de l’anarquista català Quico Sabaté. Va interpretar Romanço de Quico Sabaté.


Joan Isaac i Olden ens van situar en el Maig de 1968 amb Canzone del Maggio.
 

Un dels moments més emocionants del concert va ser quan el vídeo ens va recordar l’execució d’en Salvador Puig Antich a garrote vil a la presó Model de Barcelona el 2 de març de 1974. Joan Isaac va cantar “A Margalida” molt emocionat i quan va acabar va dedicar tres petons, un per la Carme Puig Antich, germana d’en Salvador; un altre per la Margalida i un altre per en Salvador.


Com a cloenda tots els artistes van interpretar el tema Here’s to you (Baez-Morricone) en les cinc llengües que van estar presents durant tot el concert: català, castellà, italià, francés i anglès.

 “Neixen flors per tu Salvador
Dins del cor, pels cims i les valls
La teva llum il·luminarà
Per sempre més la llibertat”

Un emotiu final amb tot el públic dempeus. I com una imatge val més que mil paraules aquí teniu un video.



Tot aquest espectacle no hauria estat possible sense la presència d’aquests grans músics:

Enric Colomer: piano i teclats

Josep Traver: guitarres i banjo 

Jordi Camp: baix

Lluís Ribalta: bateria i percussió

Des d’aquesta pàgina vull felicitar a tots els que d’una manera o una altra han participat en aquest concert.

I com diu en Joan Isaac, que aquest concert hagi servit per recuperar la memòria d’en Salvador Puig Antich, perquè un país que perd la seva memòria històrica està condemnat a repetir-la.

I això no s’acaba aquí ja que tindrà continuïtat el proper 3 de Maig al Teatre del Casino de Sanremo.

Imma Hernández
Fotos: José Luis Martínez
Videos: Imma Hernàndez


dimecres, 5 de març del 2014

La memòria de l'anarquisme

El recital guiat per Joan Isaac va fer brillar la cançó llibertària a Barnasants

JORDI BIANCIOTTO  
L'HOSPITALET DE LLOBREGAT
Dimarts, 4 de març del 2014
Joan Isaac, a la dreta, i el guitarrista Josep Traver, durant el concert al Teatre Joventut.
Joan Isaac, a la dreta, i el guitarrista Josep Traver, durant el concert al Teatre Joventut. Foto. Juan Miguel Morales
Podia haver estat una vetllada sentimental o un animat recital de cançons de protesta, però els ideòlegs de Cançons d'amor i anarquia, Pere Camps (director de Barnasants), Sergio Sacchi (director del Club Tenco, de San Remo) i el mateix Joan Isaac van voler donar-hi més profunditat i van escenificar tota una classe d'història de l'anarquisme, diumenge al teatre Joventut, de l'Hospitalet. Amb projeccions i explicacions que, alternades amb les cançons, van alimentar una certa èpica revolucionària en el 40è aniversari de l'execució de Salvador Puig Antich.
Després d'un escena de dansa del britànic Julyen Hamilton, vam retrocedir fins a la comuna de París i la seva sagnant repressió, el 1871, i a partir d'aquí, va venir una passejada per la història amb documentades parades a Chicago, Bolonya, Suïssa, l'Argentina i, és clar, la rosa de foc, Barcelona, amb un impactant cartell de la CNT dominant l'escenari mentre Joan Isaac feia seva Les anar-chistes, de Léo Ferré, en la versió catalana de Miquel Pujadó. El cantautor d'Esplugues no va acaparar els focus, anava i venia, i les seves intervencions van ser poderoses en peces com la marcial La semaine sanglante i la popular Sacco e Vanzetti, que fa una dècada van gravar Francesco de Gregori i Giovanna Marini, i que ell va abordar a cappella amb el jove italià Olden.
CRÒNICA OBRERA / Recital multilingüe, cinc idiomes, assentat en un sobri quartet apuntalat en el piano d'Enric Colomer. Moments de tensió i poder emocional amb Sílvia Comes i el seu assalt a la narrativa, dylaniana, La locomotora, de Francesco Guccini, i l'evocador estilisme francòfon d'Anna Roig amb La bande à Bonnot, de Joe Dassin, sobre els atracadors anarquistes de violent final. Cantautoria amb l'argentí Juan Carlos Biondini, evocant Buenaventura Durruti, i crònica obrera de les albors de la industrialització amb Eight-hour day, a càrrec d'un Wayne Scott amb banjo i ànima de Pete Seeger.
La nota més nostrada la va posar el trobador Jaume Arnella, que va desplegar el pòster central d'un esgrogueït exemplar d'El Viejo Topo a El romanço de Quico Sabaté, mentre que Dani Flaco va ressuscitar amb emotivitat Chicho Sánchez Ferlosio i la seva fatalista Historia de tres amigos. Un cop completat el relat històric, fotos de família i càntics col·lectius participatius: d'A les barricades a Here's
to you, de Joan Baez i Ennio Morricone. I enmig, Joan Isaac i A Margalida, amb la protagonista asseguda a la platea, igual que Carme Puig Antic­h, germana del Salvador. Cançons d'amor i anarquia, de combat i memòria, 40 anys després.