CEL·LA 443

Com m'hagués agradat passar l'última nit amb tu en aquesta cel·la angoixant i estreta que ara trepitjo i parlar de la vida i la mort i dels somnis aconseguits i dels que et quedaven per acomplir. Jugar amb tu la darrera partida d'escacs i deixar-me guanyar sabent-me guanyador, i buidar junts aquella darrera ampolla de vi de dubtosa qualitat. Arrencar-te un somriure amb algun acudit dolent i abraçar-te l'ànima entre aquestes quatre parets plenes d'escrits i calendaris amb els dies tatxats. I a la fi quan s'apropés l'hora, invocar un encanteri d' un llibre secret i ancestral per convertir-te en un ocell blanc i veure't sortir volant per la finestra, seguint el teu vol amb la mirada mentre et perds Entença avall. Com m'hagués agradat, Salvador !!!

Joan Isaac

Record a Salvador Puig Antich des de la presó Model de Barcelona

Ja podem veure l'impressionant vídeo d'Hora 25 de la Cadena Ser on Joan Isaac canta "A Margalida" amb imatges de la presó Model i la veu de Margalida Bover recordant les darreres hores d'en Salvador Puig Antich.

Entrevista a Joan Isaac a l'Enderrock 262 juny

Joan Isaac canta "A Margalida" a la presó Model de Barcelona

Amb motiu del tancament de la presó Model de Barcelona després de 113 anys, el programa Hora 25 d'Angels Barceló a la cadena SER va donar l'oportunitat a Joan Isaac de cantar "A Margarida" molt a prop de la cel·la 443 on va passar l'última nit en Salvador Puig Antich.






http://cadenaser.com/programa/2017/06/08/hora_25/1496950206_185243.html

1 CULTURA BARCELONA - 21 maig 2017 2.00 h JOAN ISAAC CANTAUTOR “Se m'ha xiulat a Màlaga en dir «el meu país»”

CULTURA

BARCELONA - 21 maig 2017 2.00 h

JOAN ISAAC

CANTAUTOR

“Se m'ha xiulat a Màlaga en dir «el meu país»”

Joan Isaac aquesta setmana a Barcelona Foto: ANDREU PUIG.

GUILLEM VIDAL - BARCELONA

Joan Isaac (Esplugues de Llobregat, 1953) canta a l'amor des de la serenitat que s'obté amb el pas del temps a Manual d'amor, el seu disc número 19 i el primer amb cançons noves des del 2011. Amb arranjaments d'Antoni-Olaf Sabater, Josep Traver, Conrad Setó i Walter Porro, el disc posa de nou al descobert la influència italiana i francesa de l'autor d'A Margalida i, tot citant Baudelaire, conclou que l'amor és “l'anhel de sortir d'un mateix”.

Adverteix, en el llibret del disc, que cantar a l'amor no és fàcil. I necessari?

Imprescindible, en els temps que corren. El món cada vegada és més lleig i brut, dominat per personatges esperpèntics. I l'únic que pot salvar-lo una mica són la cultura i l'amor, en l'ampli sentit de la paraula: amor als projectes, als fills, als amics... Sense això estem abocats cada vegada més a un món violent i superficial.

Quina idea es té de l'amor, amb 63 anys?

Quan en tens vint, el concepte d'amor és molt primari. És una sensació molt egoista en què l'important ets tu i allò que et passa. Quan et fas gran, però, això canvia. T'adones de la importància de saber captar la immediatesa del moment i poder sortir d'un mateix per donar-se a alguna persona, projecte, utopia... Amb 63 anys, d'altra banda, també aprens a entendre que res és tan tràgic ni res tan meravellós.
Llegir més
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1148036-se-m-ha-xiulat-a-malaga-en-dir-el-meu-pais.html