Cose di Amilcare: l’art de la
trobada
El festival Cose di Amilcare (fins l'11 d'abril) pretén estrènyer llaços
entre cultures mediterrànies a través de la cançó d'autor.
Ret homenatge a Amilcare Rambaldi, el gran introductor de la cançó catalana
a Itàlia en els anys 70.
Artistes catalans i espanyols fan de padrins a un elenc de cantautors i
grups no només italians.
Amilcare Rambaldi (1911-1995) va ser un tipus inquiet que... tenia les
seves coses. Entre elles, la d'haver introduït la cançó catalana a Itàlia, o la
d'haver impulsat el Festival de Sanremo, o la d'haver creat el prestigiós Club
Tenco de cançó d'autor. Aquestes "coses" que tenia Amilcare han
desembocat ara en un festival que va més enllà de la música per estendre un
pont entre cultures. Sota l'oportú nom de Cose di Amilcare i amb Barcelona com
a seu, aquesta trobada es va obrir el passat 18 d'octubre amb un concert del
txec Jarek Nohavica, apadrinat per Roger Mas, i es tancarà l’11 d'abril al
Teatre Joventut de L' Hospitalet amb l'actuació de Mauro Pagani acompanyat per
Maria del Mar Bonet, Amacio Prada i el senegalès Badara Seck.
En l'última edició del BarnaSants, el festival de la cançó d'autor de
referència a Espanya, la presència italiana va ser destacada. El mític Gino
Paoli i Giorgio Conte emocionar a l'Auditori, mentre que el popular cantautor
Francesco de Gregori juntament amb Ambrogio Sparagna i la seva orquestra van
posar cap per avall al Teatre Joventut de l'Hospitalet. El cantant del Bierzo
Amancio Prada (Premi Tenco 2011), va ser una altra pota "italiana"
(premi Tenco l'any passat), al Luz de Gas. El següent capítol d'aquesta trobada
musical ibèrico-transalpina és el festival Cose di Amilcare.
‘Amic de Barcelona’
Es tracta d'un homenatge a Amilcare Rambladi per haver estat l'introductor
de la cançó a Itàlia, amb la invitació a Quico Pi de la Serra, el 1978.
Immediatament van desembarcar Llach, Serrat, Joan Isaac ... "Amb Llach va
començar tot", diu Sergio Sacchi, president del Club Tenco i un dels
instigadors l'actual iniciativa. "Ara, aquest festival vol ser una trobada
internacional en què el públic sigui internacional. Vam buscar a txecs per al
concert de Nohavica. I van venir. Els italians estan avisats per al de
Agricantus [aquesta nit], i els portuguesos per al de Godinho... Perquè serà
una trobada multicultural també a les platees”. "La vida, amic, és l'art
de la trobada", solia recordar Rambaldi, citant un vers del cantautor i
poeta Vinicius de Moraes.
El que va aconseguir Amilcare al seu país va ser històric: mai una minoria
lingüística ha trobat una hospitalitat musical tan gran en territori italià.
Maria del Mar Bonet, Pere Tàpies, Roger Mas... han anat alimentant aquest
compromís cultural no escrit i instigat per Rambaldi, a qui li va valer al seu
dia la condició de "Amic de Barcelona" en una concessió de l'alcalde
Narcís Serra.
El ritme de la Mediterrània
Els escenaris del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), Tinta Roja, Auditori
Barradas, Teatre Joventut i Luz de Gas acullen autors italians però també a un
txec, a un portuguès (Sérgio Godinho) i un senegalès (Badara Seck). Tots ells
canten sota l'empara d'un cantant de la casa, que exerceix de padrí. Roger Mas
va cantar amb Nohavica en una experiència que va definir com
"fantàstica" per tot el que suposa d'unir dues cultures aparentment
distants (la txeca i la catalana, en aquest cas) però amb tantes inquietuds
comuns. Aquests artistes (autòctons i forans) han gravat un CD en el qual podem
escoltar, cantant en italià, a artistes tan diversos com Dani Flaco, Marina
Rossell, Miquel Pujadó o Joan Isaac.
Aquesta nit és el torn de Agricantus, un grup sicilià d'un gènere definit
com "world ethnic electrònica". Presenten l'àlbum Kuntarimari, que
significa contes del mar, i en el qual artistes convidats de diferents països
ens condueixen a un viatge pels pobles del Meditrerráneo. "La connexió amb
Barcelona ve per mar", comenta Sergio Sacchi. "Expliquen i canten
històries de la Mediterrània, del mar català, italià, turc, d'un mar solcat per
pasteres...". I ho fan en les llengües dels diversos pobles: francès,
turc, català, castellà, sicilià.
Laboratoris culturals
La resta del festival, que inclou vuit concerts més, els últims dels quals
compartiran cartell del BarnaSants, són una ocasió única per trobades
"vitals" de les que es poden aprendre moltes i bones lliçons. Perquè
aquestes trobades, com les que diu Vinicius de Moraes, són autèntics
laboratoris culturals: veurem el cantautor de Trieste Toni Bruna, fill
d'exiliats de Istria, cantar en dialecte triestí juntament amb la ampurdanesa
Rusó Sala, tan impregnada de les tradicions mediterrànies. El valencià Feliu
Ventura compartirà escenari amb Yo Yo Mundi, un dels exponents dels cantants
protesta italians, a mig camí entre el rock i el folk, i l'anarquista Alessio
Lega. El veterà Eugenio Finardi serà apadrinat per Joan Isaac. El poeta, cantant,
escriptor satíric i actor florentí David Riondino serà parella del rebel de
Bellvitge Dani Flaco. El portuguès Sérgio Godinho compartirà l'escenari
del Teatre Joventut amb Marina Rossell. El violinista i flautista, rocker i
cantautor Mauro Pagani actuarà acompanyat de Maria del Mar Bonet, Amancio Prada
i Badara Seck i el còmic de ferotge sàtira política Alberto Patrucco cantarà
amb un company filòleg i purista de la música i la paraula comell, Miquel
Pujadó.
I si Cose di Amilcare ultrapassa fronteres, sobrepassa també els límits de
la música: ja hem pogut assistir a una exposició de 42 caràtules de vinils a
càrrec de Fernando González Lucini, la llibreria gracienca Le nuvole està
oferint documentals diversos sobre música italiana, demà comença Photoshow
, del fotògraf Fabricio Fenucci i, a partir del 15 de desembre, l’exposició Món
Llach... Es tracta de trobades, simples i enriquidores trobades. Aquests
encontres que són, en definitiva, la vida.
El proper 16 de març al teatre Joventut de L’Hospitalet, faré el
concert de presentació del meu darrer disc “Piano, piano....”. Aquest serà un
concert molt especial per diverses raons . Piano, piano... és un disc especial
que vol retre homenatge a tots els músics que m’han ajudat al llarg de quaranta
anys de professió, personificats en deu extraordinaris pianistes que han
treballat amb mi tots aquests anys.
