Núria Soto
18.04.2016
Dijous, Isaac va omplir el
Teatre Joventut de l’Hospitalet amb homes i dones de la seva generació que es
dividien en parelles i grups d’amics, un públic “de tota la vida” que ja
escoltava A Margalida poc després de l’assassinat de Puig Antich. L’artista va fer honor a la
cançó d’autor i en aquest cas especialment al seu “passat italià”, a la vegada
que un homenatge a l’amistat. Temes presents al seu disc com Piazza grande de Lucio Dalla o La via del campo, de Fabrizio De André, cançó que va cantar
acompanyat de qui va considerar un dels artistes més importants del país, Roger Mas, van hipnotitzar a més de
tres-centes persones.
Fragments de pel·lícules de
Fellini com La Strada o La dolce Vita, projectades rere l’escenari, van donar la benvinguda i també van
acomiadar el públic. Abans de començar el concert, el Festival va premiar a Luis Eduardo Aute amb el Premi Barnasants
a la trajectòria artística i el Col·lectiu Ovidi Montllor amb el de l’activisme cultural. En acabar, Joan Isaac va sorgir de la
foscor d’un escenari buit i va interrompre un fort aplaudiment amb les primeres
paraules de Ferragosto, del cantautor Italià Samuele Bersani. Va seguir amb joies deVinicio Capossela o Ivano Fossati i altres meravelles com La
bellesa de Silvio Rodríguez, “un cubà meravellós, resistent, sencer” o Cala la nit a Sant Remo, tema propi que ha cantat més
d’una vegada amb Lluis Llach al Festival Tenco.
D’altra banda, Isaac va
interpretar amb sensibilitat Que n’és de bella la lluna, de Giorgio Conte (germà menor del també músic, Paolo conte) i Faula d’Eugenio Finardi. Dos temes que van tenir en
comú el fet d’estar precedits per un vídeo en el que els autors van saludar i
donar les gràcies al cantautor.
Enric Hernández, “un dels millors cantautors catalans”, va ser el segon en sortir a escena i acompanyar a Isaac amb el tema Mira, jo no sóc aquell de Francesco de Gregori. Seguidament Roger Mas va
reaparèixer per cantar amb Isaac l’Animale de Franco Battiato, un tema no inclòs al disc degut a que la editorial no va donar el
permís per editar. “Ell s’ho perd” va dir amb humor el cantant, abans de començar.
Més cares “noves” i sobretot
esperades, van anar apareixent al llarg de la nit, com la de Luis Pastor, que abans de començar va
exclamar; “En la escuela se cantaba cara al sol y en la calle
Molina y Joselito”. A l’extremeny la passió el
feia lluitar per romandre assegut al tamboret mentre es fonia amb Joan Isaac en
la seva cançó Sóc, que parla de la immigració.
“Estic emocionat” va dir Isaac mentre files
endavant algú va pensar en alt; “Jo també!”. El públic ja feia estona que
l’esperava i Maria del Mar Bonet “una immensa artista i una de
les veus més meravelloses d’aquest país”, finalment va sortir per
cantar dolçament amb Isaac La lluna i el capità. Sílvia Comes va irrompre amb la seva
veu en el cant de Gent Senzilla i va precedir “una de les cançons més
emocionants” per Joan Isaac; Atenes en flames de Luis Eduardo Aute, que amb la seva simpatia i
humor va arrancar més d’un somriure a la gent.
Faltava algú per sortir i
l’expectació es respirava en l’ambient. Joan Isaac un cop més va introduir al
següent invitat explicant amb que es va gastar les seva primera setmanada de
cent pessetes; “amb un CD de quatre cançons,
un LP de Joan Manel Serrat”. Els dos amics es van unir
al ritme del tango Torno al Sud davant d’un públic d’ulls brillants.
Finalment, per acomiadar-se
Joan Isaac va reunir a tots els artistes a l’escenari creant una imatge per la
història. Era evident que allò no era el final, la gent va seguir asseguda, les
primeres notes del piano van sonar i el públic va esclatar en un aplaudiment
tot just abans que el cantant pronuncies “vas marxar no sé on” de la cançó que
no deixarà “de cantar mai” i que va concloure el concert. I es que és
inevitable; Joan Isaac sempre serà A Margalida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada