Asseure'm damunt
una pedra antiga,
d'un rierol de
muntanya.
Descalçar-me i
posar els peus dins l’aigua gèlida,
amb una branqueta
entre les dents.
Tancar els ulls i
sentir la tèbia escalfor del sol omnipresent.
Xiular una cançó
mentre camino entre pollancres riu avall.
Mirar al cel i
seguir el vol concèntric d’un voltor famolenc,
entre cingles
altíssims.
Llegir un llibre
davant del mar.
I tornar a contenir
la respiració mentre Messi planta la pilota,
a punt de llançar
una falta directa!!!
Joan Isaac
Esperem que algun dia posis música a tots aquests pensaments i facis un disc.
ResponElimina