.jpg)
Un maquinista solitari condueix un tren
nocturn amb mil vagons carregats de somnis. Travessant la nit fosca, veu passar
el món. Algú davant del mar observa les primeres llums d’un dia nou i
davant l’horitzó es desvetllen els seus somnis. Algú que encara creu que
és possible la revolució lluita per ella, per la passió, per la gent i per les
coses com a únic refugi per canviar un món que s’enfonsa, immers en la barbàrie
del terrorisme global. I malgrat tot, la vida reneix i torna a renéixer com
l’escenari omnipresent.
Tot això forma part d’aquest disc de
cançons i de somnis necessaris per continuar vius. A l’estació dels somnis cap
tren porta retard.
Picap
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada