Tinc la urgent
necessitat de dir-ho alt i clar:
tinc por, molta
por.
Una por
indefinible, misteriosa.
Por d'aquesta
immobilitat,
d’aquesta espiral
sense fi de silenci i quietud,
d'aquesta suor
freda planetària.
Com serem després
d’aquest laberint que amaga la sortida?
Aprendrem la lliçó
d’aquest enemic invisible?
O seguirem fent i
essent com si res hagués passat?
Estúpids, egoistes,prepotents,
i suposadament invencibles.
Els ocells,lliures
i multiplicats com mai, proclamen la venjança
Joan Isaac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada