Qui pogués volar i volar,
com un ocell, com un estel
fins on ets i besar-te sense por.
I xuclar el nèctar del teu cos,
obert com una flor d’ales esteses
i resseguir amb els dits la primavera
que s’albira en els teus ulls de mel i sucre.
I cantar-te una cançó a l’orella,
I ballar una dansa junts, com el ball suspès en l’aire,
De les flors i les abelles.
Joan Isaac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada